Associació de Municipis per la Independència

Ajuntament de les Borges Blanques (foto AraPonent.cat)

Les Garrigues s’ha convertit en la primera comarca de les Terres de Ponent amb totes les seves institucions locals adherides a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Amb la darrera incorporació del Cogul, els 24 ajuntaments de les Garrigues i el seu consell comarcal s’han declarat independentistes amb un acord de ple aprovat amb majoria absoluta. Es tracta de la cinquena comarca amb el 100% d’administracions locals membres de l’AMI, juntament amb Osona (amb 51 membres), el Gironès (amb 27), el Ripollès (amb 19) i el Pla de l’Estany (amb 11). Ben a prop d’aconseguir altres plens al 100% es troben la Noguera (només falta l’adhesió de Menàrguens) i el Pla d’Urgell (amb les absències de Barbens, Bell-lloc d’Urgell i Torregrossa).

Els ajuntaments de les Terres de Ponent han estat al capdavant de l’AMI des de la seva fundació a Vic al desembre de 2011. N’és bona prova el comportament de les seves comarques al rànquing d’adhesions: les Garrigues (amb el 100% de municipis adherits), la Noguera (97%), la Segarra (81%), el Pla d’Urgell (81%), l’Urgell (65%) i el Segrià (53%). Tots els consells comarcals de la regió, amb l’excepció del de Segrià, i la Diputació de Lleida també formen part de l’AMI.

L’alcalde de Vic i president de l’Associació de Muncipis per la Independència (AMI), Josep M. Vila d’Abadal, ha signat l’adhesió de l’entitat a la Declaració de Holyrood, que vol ser una mostra d’agraïment als diputats del Parlament d’Escòcia que han defensat el dret del poble català a la seva autodeterminació. Aquesta declaració té el seu origen al 1705, quan els comissionats catalans Domènec Perera i Antoni de Peguera i l’enviat de la reina Anna d’Anglaterra, Mitford Crowe, van signar a Gènova un pacte pel qual la corona anglesa prometia “la seva garantia perpètua per a assegurar els privilegis i lleis del Principat” durant la Guerra de Successió. La corona anglesa no va complir el seu compromís i va deixar el poble català a la seva sort, en manifesta inferioritat davant dels ocupants. Al 1714, diputats anglesos ja van fer sentir la seva protesta pel que s’anomenà “el cas dels catalans“.

El 14 de juliol del 2010, 14 diputats al Parlament de Westminster representants del País de Gal·les, Escòcia, Irlanda del Nord i Anglaterra, van presentar una moció perquè el Parlament britànic aprovés un acord de suport al dret de Catalunya de decidir el seu propi futur. Dos anys més tard, l’11 de setembre del 2012, el mateix diputat gal·lès que va encapçalar aquella moció, Hywel Williams, en presentà una altra a la mateixa cambra a favor de la independència de Catalunya. Uns mesos més tard, la diputada del SNP, Sandra White, amb el suport de 22 diputats més, va presentar una moció al Parlament de Holyrood, a Edimburg, en defensa del dret del poble català a la seva autodeterminació. La moció anava encapçalada amb un “Visca Catalunya”.

L’AMI convida a ajuntaments, ens municipalistes i ciutadans a mostrar el seu suport a la Declaració de Holyrood en tractar-se d’una acció més per a la internacionalització del procés nacional d’independència. Els impulsors de la campanya “El cas dels catalans” estan recollint adhesions de forma telemàtica en aquest enllaç.

D'esquerra a dreta, Ximenis, Roigé, Iturre, Vila d'Abadal, Lopez de Aberasturi, Andreu i Kiroga

L’alcalde de Vic i president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep M. Vila d’Abadal, ha convidat l’Executiu espanyol a acceptar i negociar la celebració del referèndum d’autodeterminació del 2014. Segons Vila d’Abadal, “el Govern espanyol es va fent el sord i Espanya s’està comportant com un autista, com algú aïllat de la realitat, amb els processos d’independència de Catalunya. Pactar seria el menys traumàtic per a tothom”. L’alcalde de Vic feia aquesta crida després que bona part de la Comissió Executiva de l’AMI  es va trobar ahir dijous al matí amb una delegació d’Udalbiltza, l’assemblea de càrrecs electes i municipis d’Euskal Herria, formada per les vicepresidentes Iratxe Lopez de Aberasturi, regidora de Vitòria, i Maite Iturre, regidora de Baztan, i el director de l’organització, Xanti Kiroga. A la seva primera compareixença després de la Via Catalana, el president de l’AMI va alertar també que l’AMI “tindrà un actitud vigilant” amb el Govern català si no compleix amb la convocatòria de consulta al 2014: “Si les nostres institucions no acaben la feina, els municipis farem la nostra proposta”, va dir Vila d’Abadal.

A més de l’AMI, la delegació dels municipis sobiranistes bascos va mantenir ahir contactes amb l’Assemblea Nacional Catalana (ANC); es van afegir a la cadena humana de la Via Catalana, dimecres a la plaça Sant Jaume de Barcelona; i van participar a l’ofrena a la memòria de Bac de Roda i la Marxa dels Vigatans, dimarts a Vic. Per a la vicepresidenta d’Udalbiltzu corresponent a Navarra, Maite Iturre, “és important per a nosaltres copsar com s’està vivint el procés d’independència català i com ho està sentint el poble. Hem vingut a aprendre. A la fi, totes dues nacions, Catalunya i Euskal Herria, tenim el mateix destí”. La vicepresidenta corresponent al País Basc, Iratxe Lopez de Aberasturi, va afegir que ha estat “tot un luxe viure aquests moments a Catalunya. Hem superat tots els pronòstics”. Els dos càrrecs electes estan convençuts que les institucions basques no posaran cap obstacle a la celebració de la consulta prevista per al 2014 a Catalunya.

AMI i Udalbiltza estrenyen llaços i començaran a treballar projectes comuns que impulsin “una Europa inevitable amb més estats”, en paraules de Vila d’Abadal. A la trobada amb els sobiranistes bascos, també han participat els alcaldes i vicepresidents de l’AMI Josep M. Roigé (Balaguer), Josep M. Corominas (Olot) i Pep Andreu (Montblanc) i l’alcalde i secretari de l’AMI, Josep Manel Ximenis (Arenys de Munt).

Recull d’imatges fetes per alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores de Vic, Montblanc, Balenyà, Sentmenat, Molló, la Jonquera, Vilamaniscle, les Preses, Cadaqués, Santa Pau, Taradell, el Port de la Selva, Olot, Pont de Molins, Figueres, Sant Quirze de Besora, Amer, Torroella de Montgrí, Verges, Vilamacolum, Colomers, Sarrià de Ter, Sant Martí de Llémena, Sant Gregori, Montagut i Oix, Sant Antoni de Vilamajor, Vilablareix, Tavèrnoles, Alpens, Vidreres, Arbúcies, Seva, Caldes de Montbui, Calella, Sant Pol de Mar, Arenys de Munt, Sant Vicenç de Montalt, Premià de Mar, Consell Comarcal del Berguedà, Alella, Molins de Rei, Pallejà, Ullastrell, la Seu d’Urgell, Berga, Vilanova i la Geltrú, el Pla del Penedès, Mediona, Igualada, Òdena, Sant Climent de Llobregat, Sallent, Querol, Bolvir, Sant Martí de Tous, la Riba, Riudecanyes, Bràfim, Figuerola del Camp, Valls, el Pla de Santa Maria, Bellvís, Manresa, Aitona, Cervera, Guissona, Collsuspina, l’Albagès, Ginestar, Flix, Móra la Nova, Montornès de Segarra, Gandesa, Gironella, Roquetes, Tortosa, Consell Comarcal del Baix Ebre, Vilanova de l’Aguda i la Fuliola.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) convoca la ciutadania a formar part de la Via Catalana cap a la Independència organitzada per l’Assemblea Nacional (ANC) i a tornar a demostrar al món la convicció dels catalans de constituir-se en un nou Estat d’Europa. Alcaldes i regidors dels municipis que s’han adherit a l’AMI participaran activament a la cadena humana de demà, bé com a manifestants o bé en tasques d’organització arreu del país. Des del passat mes de juny, desenes de plens municipals han donat suport a la moció de suport a la Via Catalana.

L’alcalde de Vic i president de l’AMI, Josep M. Vila d’Abadal, s’incorporarà a la Via Catalana a la plaça Catalunya (tram 734), juntament amb la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, i la presidenta d’Òmnium, Muriel Casals. Al vespre, al Monestir de Ripoll, és previst que Vila d’Abadal participi juntament amb els alcaldes Jordi Munell (Ripoll), Josep M. Corominas (Olot) i Carles Puigdemont (Girona), entre altres batlles, en l’acte institucional amb motiu de la Diada Nacional que encapçala el president de la Generalitat, Artur Mas, i que inclourà una ofrena a la Tomba del compte Guifré.

L’AMI està convençut que aquest Onze de Setembre la ciutadania de Catalunya, amb la seva actitud cívica, democràtica i massiva, contribuirà a convèncer a la comunitat internacional de la ineludible construcció de l’Estat català.

D'esquerra a dreta, els alcaldes de Ginestar, Deltebre, Flix i Corbera d'Ebre (foto ACN)

Alcaldes i regidors del Partit dels Socialistes (PSC) a les Terres de l’Ebre participaran activament a la Via Catalana cap a la Independència que unirà Alcanar amb el Pertús aquest Onze de Setembre. Els alcaldes Marc Mur (Flix), José Emilio Bertomeu (Deltebre), Josep M. Domènech (Ginestar) i Antonio Álvarez (Corbera d’Ebre) van comparèixer divendres passat a la seu del Col·legi de Periodistes a Tortosa per explicar les raons de la seva adhesió a la cadena sobiranista i fer una crida a la ciutadania perquè se sumi a l’acte organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).

El batlle Marc Mur va voler deixar clar que formen part de l’Assemblea General de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i no pas de cap altra organització pel dret a decidir. En aquest sentit, l’alcalde de Flix ja va participar com a convidat a la darrera reunió de la Comissió Executiva de l’AMI celebrada justament a Tortosa. Mur també va recordar que hi ha 82 municipis arreu del país amb alcalde o alcaldessa del PSC que han aprovat la seva adhesió a l’AMI, per la qual cosa no es pot veure com una “anomalia” que formin part de la Via Catalana. A més dels polítics de la compareixença, els alcaldes de Xerta, Batea, Bot, el Pinell de Brai i la Fatarella i regidors socialistes d’Amposta, Deltebre, Ulldecona i la Sénia s’afegiran a la cadena humana.

Presentació als mitjans de comunicació de "Tarragona Decideix"

Tarragona Decideix ha estat definit pels seus organitzadors com una trobada “d’afirmació democràtica i nacional” i que comptarà amb la col·laboració de prop d’una cinquantena de persones dels més diversos àmbits ciutadans en defensa del Dret a Decidir. L’acte està impulsat per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) de Tarragona, Òmnium Cultural Tarragonès i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

El periodista Xavier Graset serà el conductor de la trobada, en que prop d’una trentena de personalitats de la societat civil, la política i la cultura de Tarragona intervindran  amb parlaments d’uns dos minuts, entre els que s’intercalaran lectures de diversos textos del polític tarragoní Antoni Rovira i Virgili. Entre els participants podem destacar el metge Xavier Allué; l’ex rector de la URV, Lluís Arola; el responsable del capítol de la Catedral, Miquel Barbarà; la historiadora Montserrat Duch; el president de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, Albert Grau; l’escriptor Magí Sunyer; el doctor Joan Martí Castell, primer Rector de la URV; Francesc Roig Queralt, director de Càritas a Tarragona; l’actor Oriol Grau; la periodista Núria Solé; l’actriu Agnès Busquets; el rector de la URV, Francesc Xavier Grau; l’ex alcalde Joan Miquel Nadal; l’ex president de la Diputació de Tarragona Josep Gomis; els representats dels sindicats CCOO, Jaume Pros, i UGT, Jordi Salvador i l’ex conseller en cap i vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, entre altres.

També es comptarà amb la presència dels representants de les entitats organitzadores: el vicepresident de l’AMI i alcalde de Montblanc, Josep Andreu; la presidenta d’Òminum Cultural a Tarragona, Rosa Maria Codines, i el responsable de l’ANC a Tarragona, Albert Cortés. A més a més, l’acte gaudirà amb la música dels Grallers La Virolla, Josep Romeu, Els Sacaires i Roger Bagès. Tarragona Decideix tindrà lloc al Teatre Auditori Camp de Mart, un espai a l’aire lliure amb capacitat per a 1.800 persones, a partir de les 19h del proper dia 10 de setembre, com a acte previ a la celebració de la Diada Nacional de Catalunya.

Les regidores Lopez de Aberasturi i Iturre, vicepresidentes d'Udalbiltza

Una delegació d’Udalbiltza, l’assemblea de càrrecs electes i municipis d’Euskal Herria, arribarà a Catalunya demà per donar el seu suport al procés de transició nacional català i reforçar les relacions amb les organitzacions sobiranistes del país. Es tracta de les vicepresidentes Iratxe Lopez de Aberasturi, regidora de Vitòria, i Maite Iturre, regidora de Baztan, el director de l’entitat, Xanti Kiroga, i el seu cap de comunicació, Enekoitz Esnaola. Dimarts, els bascos participaran a Vic als actes previs a la Diada Nacional, com ara l’ofrena a la memòria de Bac de Roda, la conferència de Miquel Calçada sobre el Tricentari del 1714  o la Marxa dels Vigatans, que commemora l’aixecament a favor de Carles d’Àustria . Dimecres, els convidats s’incorporan a la Via Catalana cap a la Independència a Barcelona i, finalment, dijous, participaran una jornada de treball amb els alcaldes catalans a la seu de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Udalbiltza és una organització que reivindica com a nació Euskal Herria, o sigui, el país format pels set territoris d’Àlaba, Biscaia, Guipúscoa, Navarra, Baixa Navarra, Lapurdi i Zuberoa, que hores d’ara formen part dels estats francès i espanyol.

Alcaldes i regidors, a la Comissió Executiva de l'AMI a Tortosa

Tortosa (Baix Ebre) va acollir ahir dijous, 5 de setembre, la reunió de la Comissió Executiva de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), encapçalada pel seu president i alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal i a la qual va actuar com a amfitrió el vicepresident i alcalde de Tortosa, Ferran Bel. A l’Executiva, també hi van assistir els altres vicepresidents de l’entitat Josep M. Roigé (Balaguer), Josep M. Corominas (Olot) i Josep Andreu (Montblanc); a més del tresorer Josep M. Cervera (el Port de la Selva) i el vocal David Rodríguez (Solsona). Com a convidats, hi havia els batlles Carles Puigdemont (Girona), Jordi Solé (Caldes de Montbui) i Marc Mur (Flix), així com el regidor en representació de Solidaritat per la Independència (SI), Iban Lapeira.

És significatiu que aquesta reunió se celebrés a les Terres de l’Ebre, poc abans de la celebració de la Diada i de la Via Catalana, un territori que s’ha mobilitzat de forma molt significativa per omplir els 63 quilòmetres que transcorren per aquesta demarcació del sud de Catalunya. L’alcalde de Tortosa va voler agrair, en primer lloc, a tota la gent de l’Ebre que participarà a la Via “en uns percentatges molt elevats respecte altres zones de Catalunya” i també “a totes les persones que vindran d’altres punts dels país per cobrir un territori amb una baixa densitat de població”. Els alcaldes de l’AMI participaran a la Via Catalana de forma activa, molts d’ells amb la gent de les seves poblacions a diferents punts del recorregut. El president de l’AMI, Josep M. Vila d’Abadal, està previst que estigui a la plaça Sant Jaume de Barcelona (tram 736), al costat de l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias.

Després de la trobada a les dependències de l’ajuntament tortosí, el president de l’AMI va manifestar que “la nostra associació està al costat de president de la Generalitat per anar junts en aquest procés, després de marcar el full de ruta en el camí cap a la independència” en referència a les declaracions que Artur Mas havia realitzat al matí en una emissora de ràdio.

En el decurs de l’Executiva, es va analitzar diferents assumptes d’actualitat com la sobirania fiscal. Hores d’ara, hi ha 176 ajuntaments que han aprovat la moció on es mostra la voluntat d’exercir-la i n’hi ha 41 que ja estan pagant els seus impostos a través de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC). També es va aprovar un conveni marc de col·laboració amb l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i de les adhesions al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Un total de 119 consistoris ja han aprovat per ple municipal la moció d’adhesió que impulsa l’AMI. La propera reunió Executiva ordinària de l’entitat se celebrarà a Solsona a mitjans de novembre.

D'esquerra a dreta, els alcaldes de Solsona, el Port de la Selva, Tortosa, Balaguer, Vic, Girona, Montblanc, Caldes de Montbui, Olot i Flix