L’AMI ASSISTEIX A WATERLOO A LA REUNIÓ PER CONCRETAR EL CONSELL DE LA REPÚBLICA


El president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Maria Cervera Pinart, i la vicepresidenta de l’entitat, Annabel Moreno, han participat avui dilluns 22 d’octubre a Waterloo a la reunió convocada pels presidents Quim Torra i Carles Puigdemont. En aquesta trobada també hi han assistit alguns consellers a l’exili, entitats sobiranistes, i representants d’alguns partits polítics catalans, amb l’objectiu comú de concretar el Consell de la República.

Segons s’ha informat, la presentació del Consell de la República serà el pròxim 30 d’octubre, tres dies després del primer aniversari de la declaració d’independència, i es farà a Barcelona, concretament al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Aquest Consell és considerat com un dels instruments imprescindibles per poder desplegar la República, i serà el conseller a l’exili Toni Comín l’encarregat de gestionar-lo.

Comparteix aquesta informació

L’AMI I L’ACM FARAN UNA JORNADA MUNICIPALISTA I ELS AJUNTAMENTS APROVARAN UNA MOCIÓ CONTRÀRIA A LA MONARQUIA

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) celebraran properament una executiva conjunta per valorar tot el que ja s’ha portat a terme del Pla Actuem, que incloïa explicar arreu la veritat del que va passar l’1 d’Octubre o la internacionalització del cas català, entre altres coses, i també per posar fil a l’agulla per convocar una jornada municipalista. Segons ha explicat el president de l’AMI, Josep M. Cervera, aquesta jornada ha de servir per “trobar-nos tots els alcaldes per posar en comú tot el que sentim en aquests moments i poder refermar aquesta il·lusió i força que nosaltres encara tenim per tirar endavant la República Catalana”. D’aquí n’ha de sortir un posicionament del món local que mostri unitat “i plena determinació”. Tot plegat s’ha decidit en el comitè executiu de l’AMI que s’ha celebrat avui divendres el matí a Sant Celoni (Vallès Oriental).

En l’executiva d’avui també s’ha pres un altre acord que consisteix a convertir la resolució que va aprovar el Parlament de Catalunya on es demanava rebutjar i condemnar el posicionament del rei Felip VI, la seva intervenció en el conflicte català i la seva justificació de la violència exercida pels cossos policials de l’Estat l’1 d’octubre de 2017. A la moció també s’hi demana l’abolició de la monarquia. Cervera ha dit que es faria arribar als ajuntaments catalans perquè l’aprovin en el ple “i d’aquesta manera tornin a denunciar el fet antidemocràtic d’aquesta monarquia i la necessitat d’abolir-la”.

També s’ha fet balanç de la Diada de l’Onze de Setembre, on Cervera ha assegurat que es va demostrar que l’independentisme no ha perdut força “i que la gent està disposada a sortir al carrer cada vegada que fa falta” Pel que fa a la campanya de l’1 d’octubre Republiquem, el president de l’entitat ha dit que ha servit per “tornar a donar visibilitat a l’AMI després d’un any molt complicat per nosaltres”, fent referència al relleu a la presidència de l’entitat i a l’embat judicial contra els alcaldes.

Comparteix aquesta informació

Un any de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart a la presó

Aquest dimarts 16 d’octubre va fer un any que el president d’Òmnium Cultural (ÒC), Jordi Cuixart, i l’expresident de l’Assemblea (ANC), Jordi Sánchez, estan tancats a la presó de forma injusta i acusats d’una violència que no va existir mai. Barcelona va acollir el vespre una concentració a la plaça Catalunya, per demanar de nou el seu alliberament immediat, on hi va participar l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), representada per la vicepresidenta de l’entitat, l’alcaldessa de Begues, Mercè Esteve, i altres alcaldes i regidors d’arreu de Catalunya.

També es van fer concentracions a les places de diversos municipis i a les presons on estan tancats els presos polítics catalans. El president de l’AMI, Josep M. Cervera, va voler fer un reconeixement a la dignitat de Sánchez i Cuixart per tot aquest any que porten tancats a la presó i va assegurar que “des de l’AMI ens refermem en el nostre compromís per la seva llibertat i la de la resta de presos polítics i exiliats del nostre país”.

Comparteix aquesta informació

L’AMI participa en un acte contra la repressió de l’1-O davant el CAP Guinardó de Barcelona

El president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep M. Cervera, ha estat present aquest migdia a l’acte que s’ha fet davant el CAP Guinardó de Barcelona, per rememorar l’1 d’octubre i la repressió que es va patir. Cervera, que representava el món local sobiranista, hi ha participat conjuntament amb diverses entitats i associacions de diferents àmbits i també personalitats polítiques del país com el president de la Generalitat, Quim Torra, el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau i el president del Parlament, Roger Torrent. L’acte tenia com a lema “per la convivència, la democràcia i la llibertat” i ha estat organitzat per Lafede.cat.

Comparteix aquesta informació

GRAN RESPOSTA DELS AJUNTAMENTS CATALANS A LA CAMPANYA PER COMMEMORAR L’1-O, “REPUBLIQUEM”

Súria

La gran majoria dels 786 ajuntaments catalans associats a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ja llueixen la lona de la campanya Republiquem, impulsada per l’entitat municipalista. La iniciativa feia una crida als alcaldes i alcaldesses a penjar-la avui dia 1 d’octubre a les 9 del matí, com a homenatge a l’hora que es van obrir els col·legis electorals, ara fa un any, per poder votar en el Referèndum. Els alcaldes i regidors també han llegit un manifest que porta per nom el Compromís amb la República Catalana, amb una clara mostra de fer palès que el seu compromís amb el resultat i el mandat que va sortir de les urnes continua igual de ferm.

La campanya Republiquem, amb el verb conjugat en primera persona del plural (tots nosaltres), pretén visualitzar que entre tots s’està fent la República Catalana i està pensat com a un verb que suma i que vol compartir un projecte.

El compromís amb la República Catalana que han llegit els alcaldes i els regidors es basa en onze punts que volen verbalitzar el compromís del món local amb Catalunya; amb el municipalisme; amb els valors democràtics; amb la pau; amb el diàleg; amb les llibertats individuals i els drets fonamentals; amb totes les persones anònimes que van fer possible l’1 d’octubre; amb els resultats del Referèndum; amb els nostres presos polítics i exiliats; amb els alcaldes i altres persones investigades; i evidentment amb la República Catalana.

GALERIA D’IMATGES

Comparteix aquesta informació

REPUBLIQUEM

Comparteix aquesta informació

L’AMI PRESENTA LA CAMPANYA “REPUBLIQUEM” PER MOSTRAR EL SUPORT DEL MÓN LOCAL A LA REPÚBLICA

Amb motiu de l’1 d’Octubre, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha presentat avui dimecres la campanya “Republiquem”, que té com a objectiu aplegar tot un seguit d’activitats que posin en relleu i evidenciïn el compromís del món local en la construcció de la República Catalana. En aquest sentit, dues de les activitats ja es faran el mateix dilluns 1 d’octubre: per una banda, s’ha fet arribar una lona amb la paraula Republiquem perquè els 786 ajuntaments associats a l’AMI la pengin al balcó de l’edifici consistorial. Alhora també s’ha elaborat un compromís que també s’ha enviat a tots els ajuntaments catalans per tal que el puguin llegir el mateix 1 d’octubre. La marca Republiquem tindrà altres accions que s’aniran detallant en les properes setmanes.

La proposta que fa l’AMI als ajuntaments catalans és que pengin la pancarta del balcó de l’ajuntament a les 9.00 h del dilluns, que és quan es van obrir els col·legis electorals, i que tot seguit l’alcalde doni lectura al manifest acompanyat dels regidors. Per tal de donar seguiment a les xarxes socials s’ha pactat etiquetar totes les publicacions dels alcaldes i alcaldesses sota el #Republiquem. Segons ha explicat el president de l’AMI, Josep M. Cervera, “amb aquest verb conjugat en primera persona del plural (tots nosaltres) es tracta de visualitzar que entre tots estem fent la República Catalana”, i afegit que està pensat com a un verb “que suma i que vol compartir un projecte. Això vol dir que és un verb inclusiu on pensem que s’hi pot trobar còmode molta gent diversa políticament”.

Pel que fa el compromís amb la República Catalana que llegiran els alcaldes el dia 1 d’octubre, es basa en onze punts que volen verbalitzar el compromís del món local amb Catalunya; amb el municipalisme; amb els valors democràtics; amb la pau; amb el diàleg; amb les llibertats individuals i els drets fonamentals; amb totes les persones anònimes que van fer possible l’1 d’octubre; amb els resultats del Referèndum; amb els nostres presos polítics i exiliats; amb els alcaldes i altres persones investigades; i evidentment amb la República Catalana.

COMPROMÍS AMB LA REPÚBLICA

Comparteix aquesta informació

El president de l’AMI visita els presos polítics a Lledoners


El president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep M. Cervera, va visitar divendres passat els presos polítics catalans empresonats en el centre de Lledoners. Concretament es va poder reunir amb Jordi Cuixart i Jordi Sánchez i també amb Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn. Durant la trobada, Cervera va refermar el compromís del món local, a qui representa, en mantenir-se ferms per la lluita per la República Catalana. A la sortida de la visita, el president de l’entitat sobiranista va voler destacar “la fortalesa i compromís que mantenen amb tot el que sempre han defensat”. Per últim va fer una crida “als que estem a fora, en llibertat, per mantenir-nos ferms al mandat que vam aconseguir l’1-O i treballar junts per la República Catalana”.

Comparteix aquesta informació

L’AMI DONA SUPORT ALS ALCALDES INVESTIGATS PERQUÈ DEMANIN L’ARXIVAMENT DE LA CAUSA PER L’1-O

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) dona suport als alcaldes perquè demanin l’arxivament de totes les actuacions obertes pel Fiscal General de l’Estat per signar un decret polític de suport al referèndum, just quan es compleix un any. La primera a fer-ho ha estat l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que aquest matí en roda de premsa ha dit que “no hem comès cap delicte! I la prova és que la Fiscalia té greus problemes per demostrar-ho. Només vam fer un acte polític” ha remarcat. El president de l’AMI, Josep Maria Cervera, ha assegurat que des de Fiscalia s’estan duent a terme actuacions que “podrien ser contràries a dret o inclús delictives” i ha reclamat que “cessin aquesta activitat”.

Els motius que s’han esgrimit des de l’entitat sobiranista per demanar l’arxivament de les causes són diversos, però han insistit en la inexistència de delicte, ja que consideren que donar recolzament a un acte de participació no ho és. Per Cervera, “donar la veu als ciutadans és fonamental en democràcia i en cap cas un delicte”. També s’ha explicat que la causa està fora de termini, ja que es compleix un any i ja s’ha prorrogat prèviament sis mesos, “i quan ha passat un any, Fiscalia ho ha d’arxivar o bé traslladar la causa als jutjats”.

Des de l’AMI també s’ha criticat que els fiscals van atribuir-se competències municipals, com la de la policia local, i que el TS en cinc mesos ha estat capaç d’instruir tota la causa d’un delicte complex com és el de rebel·lió i en canvi des de les Fiscalies han necessitat un any per un decret d’alcaldia. Cervera ha dit que “ens preocupa la incertesa de no saber el perquè se’ns persegueix, si pel que vam fer o pel que no vam fer, o pel que pensen que pensem”. Per la seva banda, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha estat contundent afirmant que “estem patint una situació de repressió inexplicable i gravíssima, i el més greu és que prové dels aparells de l’Estat”.

CRONOLOGIA DELS FETS

La mateixa nit del 6 de setembre de 2017 en què el Parlament de Catalunya aprova la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República, l’AMI i l’ACM envien un correu als ajuntaments catalans on es demana que els alcaldes signin un decret de suport polític (que no implica cap acció) al Referèndum de l’1-O. El signen 712, tot i que la darrera dada actualitzada és de 750.

Només una setmana després, el 13 de setembre, el Fiscal General de l’Estat, José Manuel Maza, anuncia que investigarà els 712 alcaldes que han signat el decret, i envia una instrucció al Fiscal General de Catalunya. Les primeres citacions són pels alcaldes que són aforats com Marc Solsona (Mollerussa), Albert Batalla (Seu d’Urgell), Albert Batet (Valls) o Ferran Bel (Tortosa), entre altres.

Al mateix temps, diverses fiscalies de Catalunya citen a declarar alcaldes, on algunes són més actives que d’altres com és el cas de la de Lleida. Els alcaldes dels municipis de Badalona, Berga, Cerdanyola, Santa Coloma de Farners i Serós no es presenten a la citació, mentre que la resta de batlles compareixen però es neguen a declarar. En total declaren una setantena d’alcaldes, alguns citats durant el mes de setembre i d’altres després de l’1-O.

A principis d’octubre, l’AMI i l’ACM presenten una querella al TS contra el Fiscal General de l’Estat, José Manuel Maza, per amenaces i coaccions. L’AMI considera que el Fiscal de l’Estat s’ha «extralimitat» en les seves funcions i ha utilitzat de «forma inadequada» les seves funcions citant a declarar a més de 700 alcaldes per haver signat un decret polític de suport al referèndum d’independència. Però es dóna el cas que el 18 de novembre de 2017 mor el fiscal de l’Estat, Maza, i el 27 de novembre mor el Fiscal General de Catalunya, José M. Romero de Tejada. Amb la mort del Fiscal de l’Estat, la querella de l’AMI queda automàticament arxivada per defunció.

Després de la mort de Maza hi ha hagut tres fiscals generals més: Luís Navajas (substitut), Julián Sánchez Melgar i l’actual M. José Segarra. Durant les citacions es pot constatar que els fiscals provincials no segueixen les directrius marcades per la mateixa instrucció del Fiscal General que ordenava que comencessin per les ciutats amb més població i no és així. S’evidencia per tant que les diligències són aleatòries i de diferents intensitats.

Cal destacar que tot i que les citacions d’alcaldes s’han aturat, les diligències continuen obertes, ja que hi ha un degoteig de requeriments d’informació als ajuntaments.

Comparteix aquesta informació

L’AMI COMUNICA AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT LA PREDISPOSICIÓ DEL MÓN LOCAL PER LA CONSTRUCCIÓ DE LA REPÚBLICA

El president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep M. Cervera, acompanyat dels vicepresidents Annabel Moreno i Eudald Calvo, s’han reunit avui al Palau de la Generalitat amb el president Quim Torra, en la que ha estat la seva primera trobada oficial. En el transcurs de la reunió, els membres de l’entitat sobiranista han mostrat la predisposició del món local per continuar col·laborant en la construcció de la República Catalana. També han explicat al president la funció i tasca de l’AMI, la situació jurídica dels alcaldes investigats i de la mateixa entitat, així com es preveuen les properes eleccions municipals amb la necessitat d’aconseguir majories independentistes en els consistoris del país.

Per la seva banda, el president Torra ha explicat quina és l’acció del govern per als pròxims mesos i ha demanat a l’AMI la mobilització del món municipal per portar a terme l’objectiu de la República. El compromís de mobilització tindrà forma en un seguit d’accions que es preveuen des del municipalisme i que es presentaran en els propers dies, però Cervera ha avançat que la primera tindrà lloc en motiu de l’1-O “on es pretendrà posar en valor la feina de molta gent que va fer possible aquell dia”. També anirà acompanyat d’un compromís “que els ajuntaments assumirem i que farà referència a la República”.

En la trobada també s’ha parlat de la situació jurídica dels alcaldes i de l’entitat. Cervera ha explicat al president del Govern que les properes setmanes seran “determinants” per saber que passa amb els més de 700 alcaldes investigats i amb causa oberta.

Comparteix aquesta informació

Un milió de persones torna a sortir al carrer per exigir llibertat i República

Ho hem tornat a fer. Aquesta ha estat una de les frases més repetides avui durant la manifestació de la Diada Nacional de Catalunya, que ha aplegat un milió de persones que han omplert la Diagonal de Barcelona per exigir la llibertat dels presos polítics i que la República Catalana sigui una realitat.

En els parlaments, on hi ha intervingut diverses personalitats com l’advocat de Clara Ponsatí, Aamer Anwar, tothom ha recordat la situació que pateixen els presos polítics i els exiliats, els quals no han pogut participar en la Diada perquè estan privats de llibertat. Els tres representants de les entitats sobiranistes, Assemblea (ANC), Òmnium Cultural (ÒC) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) han pujat a l’escenari per adreçar-se al milió de persones que han omplert la Diagonal.

El president de l’AMI, Josep M. Cervera, ha començat recordant els presos polítics i els exiliats dient que “la vostra immensa fortalesa, el coratge amb que afronteu el present i l’esperança que poseu en el futur, són per nosaltres l’exemple a seguir. També ha assegurat que des de l’AMI “treballem incansablement per aquesta llibertat, la dels presos i exiliats i la del nostre país. I ho fem aquí i fora d’aquí, buscant complicitats arreu”. Cervera ha alertat que “es creuen que amb la força de l’Estat, amb la impunitat del feixisme i l’extrema dreta, i amb la intimidació constant, amb amenaces i coaccions ens farem enrere. Això no serà així”, ha assegurat. Per últim, el president de l’entitat sobiranista ha dit que des del món local” mantenim el nostre compromís generalitzat amb el que el poble va guanyar a les urnes l’1 d’Octubre.

Comparteix aquesta informació

EL MÓN LOCAL A LA DIADA 2018

 

 

Comparteix aquesta informació

L’AMI PREVEU UN NOU EMBAT JUDICIAL CONTRA ELS ALCALDES DESPRÉS DE L’1 D’OCTUBRE PER LA PROXIMITAT AMB LES ELECCIONS MUNICIPALS

El Consell Directiu de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) s’ha reunit aquest dimecres a la tarda a Berga (Berguedà) per analitzar el nou curs polític que comença, amb la vista posada a la Diada Nacional i a l’1 d’Octubre. En el transcurs de la trobada també s’ha informat que aquest proper mes d’octubre s’ha de decidir si s’arxiva la causa contra els més de 700 alcaldes investigats arran de la celebració del referèndum, o bé si es trasllada de fiscalia als jutjats. En aquest sentit, el president, Josep M. Cervera, ha assegurat que “després de la Diada i de l’1-O preveiem que hi haurà un nou embat judicial contra els alcaldes de l’AMI, tenint en compte que les eleccions municipals estan molt a prop”.

Sense sortir de l’àmbit judicial, a la reunió també s’ha parlat de l’altre front judicial que té obert l’AMI, com són els recursos de l’Estat sobre l’adhesió de determinats ajuntaments a l’associació municipalista. El president ha explicat que les quotes de l’AMI han estat recorregudes en un total de 90 administracions adherides, de les quals hi ha hagut sentències a favor i altres en contra de l’entitat. Les que han estat favorables s’han recorregut des de l’advocacia de l’Estat i les desfavorables per la mateixa AMI. Cervera ha avançat que a partir del 14 d’octubre estan previstes 24 resolucions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) al respecte “que orientaran futures resolucions judicials”. Segons Cervera, “aquestes sentències poden representar un atac al nostre sistema de finançament i, per tant, ens estem preparant per a la defensa”.

Cervera també ha anunciat que en els propers dies hi ha prevista una reunió amb el president de la Generalitat, Quim Torra, just després de la conferència que va fer ahir amb l’objectiu de reorientar el procés polític que ha de servir per implementar la República. En aquest sentit, Cervera ha assegurat que “els alcaldes hi hem de tenir un paper important sense cap mena de dubte i en tots els àmbits: com a institució però també com a corretja de transmissió amb la nostra societat civil”.

Comparteix aquesta informació

ALCALDES CATALANS VISITEN ESCÒCIA

Un grup d’alcaldes/ses catalans/es han participat aquesta setmana d’un viatge per conèixer la realitat cultural de ciutats tant d’Escòcia com d’Edimburg o Glasgow. S’han realitzat també diferents contactes de caire polític amb els ajuntaments, el govern escocès i el seu Parlament a qui se’ls ha explicat la situació que es viu a Catalunya. El viatge, organitzat per l’ACM (Associació Catalana de Municipis), ha comptat també amb la presència destacada el president de l’AMI (Associació de Municipis per la Independència) i alcalde del Port de la Selva, Josep M. Cervera i de la seva vicepresidenta i alcaldessa d’Arenys de Mar, Anabel Moreno. El grup d’alcaldes ha aprofitat l’estada a Escòcia per mantenir una reunió amb la consellera a l’exili Clara Ponsatí a qui li han mostrat tot el seu suport.

El viatge ha tingut lloc del 26 al 29 d’agost i hi han participat els alcaldes de Sallent i president de l’ACM, les alcaldesses de Girona i Tàrrega, els alcaldes de Gironella, Les Franqueses del Vallès, Sant Quintí de Mediona i Llívia, entre d’altres regidors. El primer contacte ha estat amb representants de l’Ajuntament d’Edimburg i del COSLA, una Associació de municipis similar al que representa l’ACM a Catalunya. També hi han hagut diverses reunions amb responsables del Festival d’Edimburg que estava en marxa aquests dies i també dels equipaments i estructures culturals i esportives de la ciutat de Glasgow. La visita al Parlament escocès, dissenyat pel català Enric Miralles, es va completar amb una reunió amb la diputada i presidenta de la comissió de Cultura, Turisme, Europa i relacions Exteriors, Joan McAlpine. Per part del govern escocès la reunió va ser amb el ministre d’Europa, Migracions i Desenvolupament, Ben MacPherson.

Comparteix aquesta informació

EL PRESIDENT DE L’AMI PARTICIPA A L’HOMENATGE DE LLEDONERS A LES VÍCTIMES I COSSOS DE SEGURETAT DELS ATEMPTATS DE BARCELONA I CAMBRILS DEL 17 D’AGOST DE 2017

L’acte ha tingut lloc avui divendres, 17 d’agost, davant de la presó de Lledoners,  quan fa exactament un any dels atemptats perpetrats a Barcelona i Cambrils.

A l’acte, organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, hi han participat el president de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Torra, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, el president de l’AMI, Josep M Cervera, Laura Masvidal, parella del conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya en el moment dels atemptats, Joaquim Forn, actualment a presó, i ha comptat amb la participació de diversos representants dels cossos de seguretat que varen tenir un paper destacat en el suport i atenció a les víctimes, així com amb la presència d’electes municipals, representants del Govern de Catalunya, dels partits polítics i de la societat civil.

A la lectura del manifest, han seguit les intervencions. El president de l’AMI, Josep M. Cervera, que ha explicat que “l’AMI s’afegeix des del cor i amb tot el sentiment al record a les víctimes i les seves families, els grans protagonistes d’avui”. Cervera també ha explicat que el 17A “encara té molts interrogants i reclamem responsabilitats polítiques i jurídiques. El terrorisme islamista no pot repetir aquests atacs. Els alcaldes i alcaldesses ens comprometem a cohesionar els municipis perquè cap jove se senti atret per la violència.”

En relació a l’actuació dels cossos de seguretat i emergències després de l’atemptat, Cervera ha destacat que “estem orgullosos dels cossos de seguretat i emergències” i en referència al conseller d’Interior en el moment dels atemptats, Joaquim Forn, ha dit que “tot i ser novell en el càrrec, va liderar una gestió exemplar, així com també el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, un fet que els va merèixer un ampli reconeixement internacional.”

Finalment, el president de l’AMI ha expressat que Catalunya vol viure en pau i llibertat, constatant que “sense república no hi ha llibertat.”

Comparteix aquesta informació

Obertes les inscripcions per participar a la Diada per la República Catalana

Els jardins del Palau Robert han acollit aquest divendres la presentació dels detalls de la gran manifestació que es durà a terme durant l’11 de setembre. Aquest any, la mobilització, que s’anomena ‘Diada per la República catalana’, durà com a lema ‘Fem la República catalana’. En l’acte hi ha participat la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, la vicepresidenta d’Òmnium Cultural, Marina Llansana, i el vicepresident de l’AMI i alcalde d’Alella, Andreu Francisco. També hi han participat testimonis de la jornada de l’1-O, com l’actor Joan Lluís Bozzo, Roger Español, que va resultar ferit, i els membres d’una mesa.

Durant la roda de premsa, s’ha donat pas a l’espot de la Diada: “No deixis que ningú silenciï la teva veu”, que reivindica el mandat de l’1 d’octubre. S’han explicat els detalls tècnics de la mobilització i s’ha anunciat que el web per a fer les inscripcions ja està disponible. L’adreça per inscriure’s és diada.assemblea.cat. L’objectiu de l’entitat és omplir la Diagonal, des de Glòries fins a Palau de Pedralbes, per la qual cosa s’han habilitat 38 trams al llarg de l’avinguda per inscriure-s’hi. A les 16 h, tal com ha explicat Romeu, es recomana que tothom sigui al seu tram amb la samarreta. A les 17.14 h està previst aconseguir un silenci sepulcral que serà trencat per una gran onada que ha de recórrer la capital catalana. L’onada començarà a un dels extrems de la Diagonal, concretament a la intersecció amb el carrer Castillejos, i a mesura que avanci, s’expandirà fins a arribar a l’altra punta de la ciutat. Allà, es durà a terme un acte amb diversos parlaments i elements.

Com a representant de l’AMI, Andreu Francisco, va recordar que “aquesta serà la primera Diada després de la jornada històrica de l’1-O, i la primera després de la repressió vers el nostre país. Hi hem de ser”. Francisco també va dir que el món municipal és punta de llança de la repressió que pateix aquest país, i els alcaldes i alcaldesses estem perseguits i amenaçats per haver fet possible l’1-O”, i ha conclòs dient que “no renunciem a res i continuarem lluitant i treballant per la República Catalana”.

Comparteix aquesta informació

COMUNICAT DE L’AMI DAVANT LA PROHIBICIÓ D’INSTAL·LAR LA BANDERA ESTELADA EN ESPAIS PÚBLICS


En relació a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que prohibeix la col·locació d’una bandera estelada a la plaça Lluís Miret de Sant Cugat del Vallès:

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) fa públic el següent posicionament arran de la sentència del TSJC, feta pública ahir dimarts, dia 24 de juliol de 2018 que prohibeix tenir penjada una bandera estelada a la plaça Lluís Miret de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).

L’AMI vol mostrar el més ferm COMPROMÍS en la defensa dels drets fonamentals i les llibertats públiques i refusa qualsevol acte de CENSURA que pretengui impedir o restringir la llibertat d’expressió com a valor superior de l’Estat de Dret.

Des de l’àgora de les polis gregues com a espais destinats al debat polític, a la conversa, fins a l’actualitat, els “espais públics” més enllà de definir-se per ser de titularitat pública, han estat indrets de debat d’idees, reivindicacions socials (caracteritzades per la temporalitat) on els ciutadans poden exercir els seus drets tant individuals com col·lectius: associació, reunió, manifestació i on els poders públics, sobretot els locals, tenen el deure de garantir-ne el seu exercici. La Corporació municipal com a institució democràtica i la més propera als ciutadans té l’obligació legal de respectar i fer respectar els drets fonamentals rectors de l’Estat de Dret per imperatiu legal.

L’espai públic és l’àmbit d’expressió del pluralisme, i de les diferents sensibilitats, una expressió que els poders públics no han d’eliminar mitjançant la neutralització de l’espai, sinó amb la ponderació dels drets fonamentals involucrats.

Aquesta exigència, la d’optimitzar les condicions d’exercici dels drets fonamentals (art. 9.2 CE en relació amb l’article 53.1 CE) fa que la materialització de la llibertat d’expressió per part dels ciutadans que l’exerceixen, utilitzant una determinada simbologia que no sigui il·legal, no pot ser impedida o restringida per part de qui no la comparteix.

Aquesta és la neutralitat que el legislador encomana als poders públics, la no ingerència en l’exercici lliure dels drets dels ciutadans.

Comparteix aquesta informació

Alcaldes de les dues vessants dels Pirineus denuncien la vulneració de drets fonamentals i manca de democràcia a Catalunya

Prats de Molló (Vallespir) ha estat aquest dimarts al matí l’escenari de l’acte de presentació del Manifest per al respecte a les llibertats i als drets fonamentals de Catalunya, que han signat un centenar d’alcaldes dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord). Entre altres coses, els alcaldes de l’altra banda dels Pirineus han titllat de “molt greu” el silenci de la Unió Europea i també del seu país, França. També han explicat que, a banda d’enviar el manifest al president de la República, Emmanuel Macron, i als presidents de l’Assemblea Nacional Francesa i del Senat, han assegurat que donaran l’oportunitat de signar el manifest a altres alcaldes de França “perquè molts ens ho han demanat”. Per part de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) hi ha participat el president, Josep M. Cervera, i una trentena d’alcaldes i alcaldesses d’arreu de Catalunya, i també hi ha sigut present el Delegat del Govern de la Generalitat a Perpinyà, Josep Puigbert.

La jornada ha començat amb certa polèmica, ja que diversos controls de la Guàrdia Civil situats a la frontera de Coll d’Ares (Molló) han obligat a alguns alcaldes que passaven pel Ripollès per participar en la trobada a Prats de Molló a identificar-se, a banda de demanar-los on es dirigien. A alguns fins i tot se’ls i ha demanat ¬-i comprovat- si tenien alguna cosa pendent amb la hisenda espanyola. Cervera ha dit que es tractava d’un clar exemple clar d’intimidació perquè “els nostres companys del nord puguin entendre a quina persecució estem sotmesos els alcaldes catalans”, i ha retret “la intenció de coaccionar-nos i d’infringir-nos por”.

Pel que fa a l’acte, ha començat amb la benvinguda del Delegat del Govern, Josep Puigbert, que ha fet presentar a tots els alcaldes i alcaldesses assistents, una seixantena en total. A partir d’aquí s’ha obert un torn de paraula i opinió dels alcaldes. El president de l’AMI, Josep M. Cervera ha volgut agrair al centenar d’alcaldes signants “el compromís amb els nostres drets polítics i socials”. També ha assegurat que “aquesta situació que pateix Catalunya no és de fàcil encaix a l’Europa del segle XXI, però és evident que hi ha moltes institucions que miren cap a un altre costat”. Des de la part francesa han reiterat la seva solidaritat amb el poble català “de qui sentim una gran admiració pel pacifisme que sempre han practicat”. També han assegurat no entendre “que en l’Europa d’avui hi hagi gent empresonada per les seves idees polítiques”. Els alcaldes de la Catalunya Nord han insistit que el que s’està defensant a Catalunya, com ara la llibertat d’expressió, d’opinió o la separació de poders, “per nosaltres és molt important”.

El manifest que han signat els alcaldes –“de totes les opinions”- de la Catalunya Nord, demanen que “es respectin els drets i llibertats fonamentals que conformen la democràcia a dins la Unió Europea i arreu del món” i afegeixen que això “sense interferir en el tema fonamental de la independència de Catalunya davant d’Espanya”. També demanen que s’aturi “la repressió” que estan patint actualment “representants polítics de la Generalitat de Catalunya i d’associacions civils empresonats o forçats a l’exili per les seves opinions”. El manifest també se solidaritza amb els alcaldes catalans exigint que “finalitzin les amenaces patides pels alcaldes i alcaldesses i electes municipals per les seves accions”, així com la “violència policial” sobre la població civil.

Davant la situació que pateix i ha patit Catalunya denuncien “el silenci i la passivitat dels dirigents del nostre país i dels altres països de la Unió Europea” i afegeixen que “acceptar la judicialització de tota la vida política i aquesta violència en les relacions institucionals, recolzar aquests mètodes i pràctiques, és establir un precedent greu i obrir-se camí a derives eminentment perilloses per a l’exercici de la democràcia”. Per aquest motiu, fan una crida a la intervenció de França i dels altres països de la UE, per restablir el diàleg entre Catalunya i l’Estat espanyol. Un d a els requisits que consideren indispensable per “preservar la pau a la Unió Europea” és l’alliberament “immediat” dels presoners i el retorn de l’exili a càrrecs electes i líders associatius.

LLEGEIX EL MANIFEST

Comparteix aquesta informació

Milers de persones exigeixen l’alliberament dels presos polítics

El món municipal sobiranista va tornar a sortir al carrer dissabte 14 de juliol a la tarda per exigir l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels polítics exiliats, en una multitudinària manifestació organitzada per l’ANC, Òmnium Cultural (ÒC) i l’Associació Catalana de Drets Civils. Milers de persones van omplir els carrers Diputació i Tarragona de Barcelona, d’on va sortir la capçalera, i la marxa va acabar davant de la presó Model. La marxa va tenir lloc dos dies després que el tribunal alemany de Schleswig-Holstein rebutgés l’extradició de Carles Puigdemont pels delictes de rebel·lió i sedició, cosa que encara fa més injusta que es mantingui a nou persones empresonades, acusades d’aquests delictes. En la manifestació hi van participar diversos alcaldes i alcaldesses d’arreu de Catalunya, així com el president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep M. Cervera, que va dir que “s’ha demostrat clarament que no hi ha hagut rebel·lió, ni sedició ni violència, per tant, exigim de forma immediata l’alliberament de tota la gent que tenim a la presó i la llibertat dels que estan a l’exili”.

Comparteix aquesta informació