L’AMI es reuneix amb el nou Secretariat Nacional de l’Assemblea

 

 

Aquest matí l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han celebrat la primera reunió oficial des de l’elecció del nou Secretariat Nacional de l’Assemblea. Entremaltres temes s’ha parlat de la Diada 2020, sobretot tenint en compte que aquest any es farà de forma descentralitzada en 60 municipis diferents de Catalunya, donant així un major protagonisme al món local. Per part de l’AMI hi ha assistit el president, Josep M. Cervera, el vicepresident, Jordi Gaseni, i la coordinadora de l’entitat, Rosa M. Sanjaume, mentre que de l’Assemblea hi ha participat la presidenta, Elisenda Paluzie, el vicepresident, David Fernández, i el Coordinador de Comunicació, Adrià Alsina.

Un dels altres temes que ha centrat la trobada ha estat la proposta “d’espoli” dels romanents de tresoreria dels ajuntaments per part de l’Estat espanyol. En aquest sentit l’AMI ha mostrat el seu malestar, que ha estat compartit per l’ANC. La bona sintonia entre les dues entitats continua després d’anys treballant plegats amb un objectiu comú com és el de fer realitat la República Catalana.

Comparteix aquesta informació

L’AMI celebra Consell Directiu al Port de la Selva per tractar temes d’actualitat jurídica que afecten a l’entitat

 

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) va celebrar ahir el Consell Directiu al Port de la Selva (Alt Empordà), on es van tractar diversos temes d’actualitat. Per una banda, es va informar sobre la Diada 2020, que es va presentar fa uns dies, i també es va passar compte de les accions realitzades durant la pandèmia de la Covid-19, com la seixantena d’entrevistes que es van fer a diversos alcaldes i alcaldesses de tot el país.

L’actualitat jurídica que afecta l’entitat, a causa de les darreres sentències judicials contra l’adhesió a l’AMI, van centrar bona part de la reunió. En aquest sentit, el president de l’entitat, Josep M. Cervera, va dir que “el que hem estat fent fins ara ha estat defensar-nos i el que tenim ganes de fer és passar a l’atac i qüestionar les actituds arbitràries de l’Estat espanyol amb el món independentista”. Cervera va dir que des de l’entitat es recorrerà a la via judicial per “assenyalar” amb les “seves eines” les vulneracions de drets cap al món local.

Comparteix aquesta informació

L’ANC, Òmnium i l’AMI presenten conjuntament la Diada 2020

 

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), acompanyada d’Òmnium i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), ha presentat avui divendres la Diada Nacional de l’11 de Setembre. Aquest any la mobilització serà virtual i física. “El deure de construir un futur millor. El dret a ser independents” és el lema que s’ha escollit.

Pel que fa a la mobilització virtual, constarà d’un portal web on es podran crear vincles virtuals amb altres persones, assemblees de base i blocs socials, segons ha explicat el coordinador de la comissió de comunicació, Adrià Alsina. Per a crear aquesta xarxa, les persones hauran de crear vincles virtuals entre elles amb un codi QR. Per participar-hi només es necessita disposar del codi QR, validar-lo al portal web i indicar un nom d’usuari. La participació és anònima i no es guardaran dades de cap mena. Alsina ha volgut emfatitzar que “es tracta d’una iniciativa solidària, ja que els diners que se n’obtinguin aniran destinats a fer front a l’emergència social i econòmica del país”.

La mobilització física l’ha explicada la coordinadora de la Comissió de Mobilització, Sònia Urpí. Es farà davant de tres edificis de l’administració estatal espanyola: Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE), Oficines de l’Agència Tributària i Oficines de la Seguretat Social. L’objectiu és denunciar la discriminació que pateix Catalunya i reivindicar la independència com a únic mitjà per poder disposar de totes les eines necessàries per sortir d’aquesta crisi amb garanties i construir un futur millor. Aquesta mobilització serà descentralitzada, a una seixantena de municipis, per evitar desplaçaments.

A la roda de premsa hi ha intervingut el president de l’AMI, Josep M. Cervera, el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, i la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, que ha dit que “aquesta diada nacional és absolutament diferent, per la mateixa Covid-19 i la crisi econòmica i social que la segueix. Aquest 11 de setembre volem reivindicar que necessitem disposar de les eines d’un Estat Independent per tal de fer front a aquesta crisi i denunciar la discriminació que pateix Catalunya dins l’Estat espanyol”.

Josep M. Cervera ha assegurat que l’AMI “volem tornar a ser a la Diada tot i les dificultats de finançament que patim a causa de les sentències judicials que ens volen afeblir”. També ha dit que “hem de sumar esforços i ser capaços de mobilitzar el país i generar unitat. Dues coses que són més importants que mai per tal de continuar el camí cap a la independència”. Per últim, ha fet una crida a la participació d’alcaldes i regidors dient que “ens cal més que mai tenir l’objectiu de la independència ben focalitzat; Una independència que els ajuntaments volem per servir millor als nostres veïns i veïnes”.

Comparteix aquesta informació

L’AMI acompanya els exmembres de la mesa del Parlament al TSJC on són jutjats per desobediència

 

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha estat avui davant del TSJC per acompanyar els membres de la mesa del Parlament que va presidir Carme Forcadell, a declarar davant el judici que els jutja per desobediència. L’alcaldessa de Begues i vicepresidenta de l’AMI, Mercè Esteve, ha estat l’encarregada de representar el món local independentista.

Els quatre exmembres de la Mesa del Parlament del 2017 Lluís Guinó, Anna Simó, Lluís Corominas i Ramona Barrufet, i de l’exdiputada de la CUP Mireia Boya, han arribat acompanyats del president del Parlament, Roger Torrent, així com altres autoritats i representants de diverses entitats com l’ANC i Òmnium. A tots se’ls jutja per un delicte de desobediència, per haver impulsat les resolucions sobiranistes vinculades al procés i que havien estat suspeses pel Constitucional. La Fiscalia els demana un any i vuit mesos d’inhabilitació.

La representant de l’AMI, Mercè Esteve, ha mostrat el suport de l’entitat dient que “amb aquest judici ens trobem de nou davant un atac a la democràcia parlamentària en un Estat de dret”. Des de l’AMI “sempre defensem que en un parlament s’ha de permetre el debat de tota classe d’idees i el que s’ha fet és una clara vulneració al dret a la inviolabilitat parlamentària dels exmembres de la mesa del Parlament”.

Comparteix aquesta informació

L’AMI HA ENTREVISTAT A MÉS DE 60 ALCALDES I ALCALDESSES PER LA GESTIÓ DE LA COVID-19 I ARA HO RECOLLIRÀ EN UN LLIBRE EN FORMA DE RECONEIXEMENT

 

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha tancat aquesta setmana el cicle d’entrevistes a alcaldes i alcaldesses d’arreu de Catalunya, on han explicat com han gestionat la crisi de la Covid-19 en els seus municipis. S’han fet un total de 67 entrevistes al llarg de tres mesos, on s’ha pogut veure l’evolució d’una crisi sanitària cap a una crisi social i econòmica. El president de l’AMI, Josep M. Cervera, que és alcalde del Port de la Selva, ha estat el protagonista de la darrera entrevista, on a banda de parlar del seu municipi, ha parlat del paper rellevant del món local en aquesta pandèmia, que encara tenim vigent. Ara es farà un recull amb totes les entrevistes en format llibre, que es presentarà el pròxim mes de setembre.

La primera entrevista es va publicar el 24 de març a l’alcalde de Palamós, Lluís Puig. Aleshores tota l’atenció estava centrada en el confinament i les mesures de seguretat i prevenció que s’havien de prendre. Els ajuntaments estaven al capdavant de la coordinació de les forces de seguretat o donant suport a les xarxes de voluntariat i entitats, entre altres coses. Més endavant la preocupació dels alcaldes i alcaldesses ha estat centrada en les conseqüències econòmiques, sobretot al comerç local i a l’hostaleria, i socials, amb un fort increment de les sol·licituds als serveis socials dels municipis. Així doncs, l’evolució que ha tingut la pandèmia de la Covid-19 s’ha vist clarament reflectida en aquest cicle d’entrevistes.

Pel que fa a l’anàlisi de les entrevistes, se n’han fet un total de 32 a dones i 35 a homes. Si ens centrem en les demarcacions, 18 corresponen a les comarques gironines, 17 a la demarcació de Barcelona i tant a Lleida com a Tarragona se n’han fet un total de 16. A nivell polític s’han seguit els criteris de la representació que tenen les formacions polítiques als consistoris catalans.

La intenció, ara, és recollir totes aquestes entrevistes en format llibre i presentar-lo en un acte al setembre que també servirà per fer un reconeixement públic als alcaldes i alcaldesses del nostre país. Alhora, aquest recull quedarà com una mostra històrica de quin va ser el paper del món local en una crisi sanitària sense precedents.

L’AMI també ha publicat un vídeo a les xarxes socials i a la web de l’entitat, que vol ser un reconeixement al món local per la gestió que ha fet de la crisi del Coronavirus, estant a primera línia en tot moment i al costat de tots els ciutadans. Sortir d’aquest malson no hauria estat possible sense tots els col·lectius als quals també es dedica el reconeixement, així com a la ciutadania, pel seu esforç durant el confinament. Per últim, el vídeo també vol ser un record per a totes les persones que s’ha emportat la Covid-19 i les que en pateixen les conseqüències.

VÍDEO: https://www.youtube.com/watch?v=iyZkSklrS20&t=30s

Comparteix aquesta informació

“En una República Catalana s’haurien pogut optimitzar els recursos econòmics i la capacitat de prendre decisions”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (i 67)

ENTREVISTA A JOSEP M. CERVERA, ALCALDE DEL PORT DE LA SELVA I PRESIDENT DE L’AMI

Josep M. Cervera (JxCat) és alcalde del Port de la Selva des de fa 9 anys i president de l’AMI des de fa un, tot i que està vinculat a l’entitat des de la seva fundació l’any 2011. Durant la pandèmia de la COVID-19 ha estat al capdavant del seu ajuntament del Cap de Creus, coordinant els efectius i aplicant les mesures necessàries per evitar els contagis a la població, reduïda els mesos d’hivern i multiplicada per 10 a l’estiu gràcies al turisme. Com a president de l’AMI ha impulsat la sèrie de 67 entrevistes a alcaldes i alcaldesses que, durant els 3 darrers mesos, han donat veu al món local explicant les realitats dels seus pobles, viles i ciutats en la gestió de la pandèmia sanitària. També creu necessari reiterar l’agraïment per la tasca que han fet al capdavant dels seus consistoris.

 

-Com alcalde d’un municipi petit però turístic, quina ha estat la seva principal preocupació durant els darrers tres mesos?

Les preocupacions han estat canviants a mesura que ha evolucionat la pandèmia. Els dies previs a l’estat d’alarma, va ser assegurar la seguretat dels treballadors públics per poder garantir els serveis; després, un cop declarat l’estat d’alarma, atendre a les persones més grans que viuen soles; en el pic de la pandèmia va ser garantir que no hi hagués contagis al nostre municipi per no col·laborar a col·lapsar el sistema. Durant el confinament hem procurat que les famílies vulnerables tinguessin el que necessitaven, des de menjar, medicines i accés a la tecnologia. I ara, fer compatible la represa econòmica amb el control de la pandèmia.

-Reestructurar un sistema social i administratiu d’un dia per l’altre ha requerit una gran coordinació entre les diferents administracions. A pilota passada, què creu que s’ha fet bé i que caldria millorar?

Ningú tenia la carta de navegació actualitzada per aquest temporal i per tant va costar situar-nos els primers dies. Per mi, això va ser el pitjor, els primers dies on tots ens havíem de ressituar. A partir d’aquí crec que els canals de comunicació van funcionar i, en el nostre cas, el Consell Comarcal va fer de corretja de transmissió de la informació facilitada pel govern de la Generalitat i la Diputació. Crec que és un model que ha funcionat a tot el país. Què es podria millorar? La confiança en el món local. A vegades no se’ns ha facilitat tota la informació que requeríem per actuar amb la diligència necessària en una situació que posava en risc la vida de les persones.

-Per tant, s’ha tingut prou en compte al món local en la gestió de la pandèmia?

Al final sí, per força. Se’ns té en compte perquè la ciutadania ens hi té. Els nostres veïns i veïnes no entenen de competències i menys quan es viuen situacions complexes. La gent busca respostes i les busca a l’administració més propera que som els ajuntaments. El món local, ja ho hem dit moltes vegades, estem disposats a jugar aquest rol i ho demostrem cada vegada que se’ns requereix. Hi som amb tots els nostres recursos, materials i humans. Però tot i respondre amb tot el que tenim, sempre és insuficient. Per tant, el que cal, és solucionar això.

-Com es podrà afrontar la crisi econòmica de pobles i ciutats sense saber que passarà amb el superàvit? Són peça clau els municipis en aquesta recuperació?

Els municipis ajudarem amb totes les eines que tinguem, però un altre cop, estem allà mateix. Ara parlàvem del superàvit però podríem parlar dels romanents de tresoreria que són recursos que tenim i dels quals no podem disposar. Per dur a terme certes accions, cal que augmenten la capacitat d’intervenir dels ajuntaments. Volem ser partícips d’aquesta recuperació i volem ser actors però serà molt difícil amb el que tenim com LRSAL que ja fa una dècada ens limita les nostres competències, molt especialment les dels municipis petits. La llei d’estabilitat pressupostària també ens porta pel camí de l’amargura perquè, tot i tenir diners, estableix un topall i no el podem superar i, una altra cosa són els recursos humans que continuem amb la taxa de reposició, que fa que a tots els ajuntaments ens falti personal, o sigui totalment limitats. Per tant, situacions com les que hem viscut, ens haurien de fer reflexionar que cal canviar moltes limitacions que depenen de l’Estat espanyol i que requeriran grans majories.

-Serveis Sanitaris, Educació, Serveis Socials i Cossos de seguretat. Aquestes han estat les 4 àrees del govern que han estat claus en el transcurs de l’emergència. Quina valoració en faria de cadascuna d’elles des del punt de vista del món local?

En matèria d’Educació i Sanitat, com més s’aterri millor. Per mi no ha estat el mateix el tracte, la col·laboració i la informació rebuda pels serveis territorials d’aquestes àrees, que pel director de l’escola i de l’institut i pel personal sanitari més proper. En Sanitat i Educació, perquè funcionés, hem hagut de recórrer al final als contactes personals. Dels serveis socials, que els tenim conveniats amb el Consell Comarcal, ja venim d’una inèrcia de col·laboració regular, hi ha unes relacions personals i ha estat molt fàcil i hem col·laborat amb molta complicitat. Amb Mossos d’Esquadra, el dia a dia ja existeix i, per tant, ha estat fàcil. En aquesta àrea concreta, potser hi ha hagut més una manca de recursos, que ja és estructural, que no pas de voluntats.

-Creu que amb una República catalana s’hagués pogut optimitzar el model per afrontar aquesta crisi sanitària?

N’estic convençut. En una República Catalana s’haurien pogut optimitzar els recursos econòmics i la capacitat de prendre decisions. Mentre continuem a l’estat espanyol, aquests aspectes ens condicionaran. Mentre ens espoliïn, ens capin i ens recorrin les decisions, el model no serà òptim.

-L’estat d’alarma ha encobert un menysteniment del govern català i les seves propostes d’acció davant la COVID-19 per part del govern espanyol?

L’Estat espanyol no desaprofita cap ocasió per erosionar el govern de Catalunya. El menysteniment, de sortida, és evident, però la realitat sempre és molt tossuda i hem vist com l’estat ha acabat implementant, tard i malament, les propostes que el president Torra anava fent des del Govern de Catalunya.

-Què hem après com a societat els darrers tres mesos?

Haurem après moltes coses. El que ha fet encara més evident aquesta situació és el principi de ‘pensa globalment i actua localment’ perquè tot i que tenim la tendència a parlar a nivell global, sobretot en temes econòmics, i des de fa unes dècades, també ambientals, el coronavirus ens ha ensenyat que la resposta ha de ser a l’escala més petita possible. Tan petita que tots hem acabat fent crides al compromís i a la responsabilitat individual de cada persona.

-Des de l’AMI durant la pandèmia s’ha donat veu a alcaldes i alcaldesses per conèixer com era el seu dia a dia durant els tres mesos d’estat d’alarma. Avui acaba aquesta sèrie de 67 entrevistes que han posat l’accent i el focus en aquesta perspectiva des dels ajuntaments catalans. Quina valoració fa d’aquesta acció?

En faig una valoració molt positiva. El que han fet aquestes entrevistes és demostrar la importància del municipalisme tal com l’entenem a Catalunya. El municipalisme de campanar que fa que a cada poble, a cada vila, a cada ciutat del país hi hagi un equip treballant pels seus veïns i veïnes. En el cas de Catalunya, som 948 equips que coneixem molt bé les 948 realitats del territori i, per tant, tenim una capil·laritat insuperable. El que hem de fer és defensar aquest model i mirar que ens donin els millors recursos per fer la feina en les millors condicions possibles. També vull agrair tota la feina d’alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores que han estat al peu de canó i que sabem que hi continuaran sent per tot el que calgui.

Comparteix aquesta informació

“Gràcies als municipis, hem pogut sortir abans i millor d’aquesta pandèmia”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (66)

ENTREVISTA A JORDI GASENI, ALCALDE DE L’AMETLLA DE MAR I VICEPRESIDENT DE L’AMI

L’Ametlla de Mar (Baix Ebre) és una població de les Terres de l’Ebre. Amb 6.700 habitants basa la seva activitat econòmica en el turisme i els serveis però també en la pesca, sector tradicional que té un pes molt important en l’economia local. Jordi Gaseni (ERC) és alcalde de la Cala des del 2015, i també ha estat vinculat a l’AMI des de fa uns anys. Actualment ocupa el càrrec de vicepresident de l’entitat. Des del seu municipi, poc afectat pel coronavirus, encara la temporada turística com una oportunitat, com a destinació segura i alhora elogia el paper que han tingut els municipis en la gestió de la pandèmia sanitària.

 

-L’Ebre ha estat una de les zones on el coronavirus hi ha passat més de puntetes: 45 morts i 329 ingressats i avui ja estrenen a la fase 4, el que s’anomena la nova normalitat. Per quins motius creu que a l’Ebre ha tingut poca incidència el coronavirus?

Hi poden haver diferents motius, avui tots seran suposicions. Potser perquè ho vam agafar a temps, van ser els darrers a arribar i per tant hem tingut més dies per prendre consciència i preparar-nos. Això ha pogut determinar un confinament més efectiu. Un altre factor podria ser la poca densitat de població que tenim, però sí que és cert que, altres llocs amb densitat baixa, sí que han tingut afectats.

-A l’inici de la campanya turística, quines previsions fan des de l’Ajuntament? Després de 3 mesos parats, serà suficient una bona campanya per recuperar el què s’ha perdut?

Des de l’Ajuntament el què veiem és que en anar per davant amb les diferents fases de desconfinament, hem sortit molt als mitjans de comunicació i ha quedat molt clar que hi ha una baixa incidència de la COVID-19 a les Terres de l’Ebre. La gent té ganes de baixar a l’Ebre perquè es dona una certa sensació de seguretat. Aquí, en canvi, hi ha un sentiment contradictori: per una banda necessitem moltíssim que la gent ens vingui a visitar, però de l’altra, veiem que cal protegir la població.

-Quin és el grau d’afectació en el sector turístic del seu municipi? Hotels, restaurants, càmpings, comerços… Tothom ha tornat a obrir o bé hi ha molts negocis que han hagut de tancar les portes per la inactivitat i per l’aplicació de les mesures de seguretat?

La base de l’economia a L’Ametlla de Mar és el sector serveis i turisme, tot i que com ja hem dit també és important la pesca. A l’estiu tenim molta activitat econòmica i per tant sí que hi ha una afectació important en molts negocis i llocs de treball. Per Setmana Santa ja s’hauria començat a treballar i són contractes que, aquest any, no s’han pogut fer i per tant s’ha reduït considerablement l’activitat laboral per a moltes persones.

-Quina part de turisme català, espanyol i internacional reben habitualment i quina proporció es preveu per aquest any?

És una incògnita. Pensàvem que les reserves serien molt a nivell de Catalunya. Aquestes reserves hi son però veiem com també són importants les internacionals i, de forma molt destacada, el turisme francès. Si tot va com ha d’anar, les reserves que hi ha pel mes de juliol ens fan pensar que serà un bon any.

-L’Ametlla de Mar també és una vila eminentment marinera, el sector parla d’un 70% de pèrdues a causa de la pandèmia, per l’aturada i per la baixada del preu del peix i pel tancament de restaurants. Com veu el futur immediat d’aquest sector?

El sector de la pesca ha tingut un any molt complicat perquè a la COVID-19 se li ha de sumar el temporal Glòria, a finals de gener. Això ha fet molt de mal a tots els sectors relacionats amb la mar. Una part de la flota ha anat a la mar per garantir el subministrament com a producte de primera necessitat que és el peix, però una altra part no ha pogut sortir i hi ha hagut molts ERTO. El preu de venda del peix també ha estat molt més baix que el que hauria de tenir en aquestes dates. Des de l’Ajuntament hem intentat ajudar i hem ofert les màquines que tenim de pressió d’aigua i lleixiu per ajudar a la desinfecció, no només de les barques sinó dels espais de la Llotja. És una acció simbòlica però ens donava la tranquil·litat que es podien fer les coses de la millor manera possible.

-Primer el temporal Glòria i ara la COVID-19. Com afectaran aquestes dues crisis consecutives a les Terres de l’Ebre?

Com sempre serem els ajuntaments, els veïns i veïnes, els qui haurem de treure les castanyes del foc. Ho hem vist amb les platges. De l’estat l’espanyol, amb el tema costes, arriba el que arriba als municipis. Ens hem hagut d’espavilar per a tenir les platges a punt per aquest estiu. Ja ens ho pensàvem i vam estar preparats des del primer moment per fer-ne la recuperació, com més aviat millor, ja que les platges son part important dels actius turístics que tenim al nostre territori. El coronavirus ha fet que tornem a valorar molt més el sol i la platja de sempre. Està clar que aquest estiu, tindrem una sèrie de limitacions i veurem afectades les grans trobades, festes majors… que segurament no podran ser però, en canvi, altres coses les valorarem molt més.

-Com a alcalde, s’hagués imaginat mai viure una situació com aquesta?

Com a alcalde et penses que has d’estar preparat per a tot, i et crees una autoprotecció per preveure alguna cosa imprevisible, que passin coses estranyes. Això sempre t’ho has de plantejar, però mai hauria previst haver de passar uns mesos reclosos i aïllats del món.

-Hi ha hagut bona coordinació entre els alcaldes de l’Ebre?

Una de les coses que hem d’estar molt contents és amb la comunicació. Els mitjans de comunicació que tenim son eines que ens ajuden moltíssim a compartir, a saber, a reaccionar amb rapidesa. Els ajuntaments, amb les idees que hem tingut, moltes vegades improvisades, hem compartit molt, sobretot amb l’objectiu de millorar la seguretat dels nostres veïns i veïnes. Sempre amb moltíssima generositat amb els nostres companys i companyes, alcaldes i alcaldesses de l’Ebre. A partir d’aquí han sorgit tota classe d’accions que ens han anat molt bé per progressar, des del voluntariat, accions per arribar a les cases… I la informació a partir de grups de whatsapp i xarxes socials, ens ha facilitat molt la feina. Això ho podem posar en contradicció amb el pla d’emergències nuclears, de l’Estat espanyol, on la comunicació encara es fa per fax i amb altaveus a tots els carrers. El món ha canviat i les comunicacions efectives, també.

-Quin suport ha rebut de les altres administracions, Consell Comarcal, Diputació, Generalitat, Estat espanyol… per gestionar la pandèmia?

Més que suport, hem estat pendents de la gestió de les emergències. Hem tingut molt de contacte amb els departaments afectats: Salut, Interior, Protecció civil, que han fet una feina molt bona. Quan ens ha costat entendre alguna decisió, les explicacions que ens han donat han estat molt aclaridores. I hem treballat conjuntament en les decisions que s’han hagut de prendre, de vegades difícils, restriccions que la gent no podíem imaginar haver de viure. Hem tingut un contacte molt estret i la gent ha entès que es tractava de canviar les formes i viure aquesta nova normalitat.

-Què recorda com a punt més crític de tot aquest període?

Potser hi va haver una setmana, en el punt més àlgid de la crisi sanitària, on el departament de Salut, a determinada hora de la tarda et trucava per donar el nombre de positius. El neguit estava aquí, com gestionar aquesta informació perquè tots els veïns i veïnes sabessin tota la veritat però alhora, no alarmar-los en excés. Que hi hagués la transparència que tots necessitem, però al mateix temps, seguretat i rigor.

-Com a vicepresident de l’AMI, creu que s’ha tingut prou en compte al món local en la gestió d’aquesta crisi?

En aquests moments s’ha vist que els municipis som molt importants, ja que som els que posem tots els mitjans per solucionar els problemes que van sorgint. Gràcies als municipis, hem pogut sortir abans i millor d’aquesta pandèmia. La mobilització del voluntariat ha estat espectacular i ens ha ajudat a protegir la població de risc. Això s’ha fet des dels municipis amb la coordinació dels serveis d’emergències municipals.

-I amb quins aprenentatges es queda?

Refermo una mica que cal estar preparat per a qualsevol repte. Crec que el món local hem demostrat que es pot confiar en nosaltres. La gent pot sentir-se molt orgullosa de conviure en comunitat i fer front conjuntament com a poble a un repte desconegut. Un reconeixement especial a les grans mostres de solidaritat i responsabilitat que hem vist en els nostres veïns i veïnes i el saber fer les coses en una situació d’emergència sanitària com la que hem viscut.

Comparteix aquesta informació

L’AMI publica un vídeo de reconeixement al món local per la gestió de la Covid-19

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha volgut fer un reconeixement i agraïment a tot el món municipal amb la publicació d’un vídeo on s’hi destaca la tasca que han portat a terme els alcaldes i alcaldesses catalans davant la crisi de la Covid-19. El món municipal és el que ha estat a primera línia en tot moment, al costat dels ciutadans, gestionant una crisi sanitària que ha comportat greus conseqüències econòmiques i socials. La proximitat, el respecte, la solidaritat i l’equilibri han estat i són els valors que manen les polítiques locals.

Tot el que estem aconseguint i tot el que aconseguirem per fer front a la pandèmia no hauria estat possible sense tots els col·lectius als quals també volem dedicar aquest reconeixement, així com a la ciutadania, pel seu esforç durant el confinament. Per últim, també volem tenir un record per a totes les persones que s’ha emportat la Covid-19 i les que en pateixen les conseqüències.

Comparteix aquesta informació

“A partir de l’adversitat, hem estat capaços de ser proactius i crear oportunitats”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (65)

ENTREVISTA A SÍLVIA FERNÁNDEZ, ALCALDESSA D’AGRAMUNT

Sílvia Fernàndez (ERC) entoma el repte de ser proclamada la primera alcaldessa d’Agramunt (Urgell), i a més, enmig de la pandèmia, ja que l’anterior alcalde, Bernat Solé, va ser nomenat conseller de la Generalitat de Catalunya. Fernàndez ja exercia aquest càrrec en funcions des del 20 de març i anteriorment era regidora en els àmbits de la salut i serveis socials, que precisament han estat els més afectats durant la primera part de la pandèmia. La seva formació i dedicació al treball social, que encara està exercint, fan que posi tota l’atenció en les persones, en l’escolta, la proximitat i l’empatia, unes característiques que també considera que defineixen la seva visió com a dona.

 

-Una presa de possessió ben peculiar, enmig de la pandèmia… suposo que ho recordarà per sempre.

Em vaig sentir una mica estranya però molt ben acompanyada. Vam prendre la decisió perquè es va donar la renúncia de l’anterior alcalde, Bernat Solé, el passat 20 de març perquè el 21 va ser nomenat conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya. En aquell moment vam prioritzar la pandèmia i vam creure que no era oportú debatre qui prendria el relleu a l’alcaldia. Jo vaig fer d’alcaldessa en funcions durant 2 mesos i va ser just quan vam tenir la situació una mica més controlada –ja sabíem una mica més com havíem d’actuar i quines accions havíem d’emprendre- vam decidir resoldre el relleu a l’alcaldia. Ja s’havia debatut –un debat també atípic, perquè va ser telemàtic i telefònic- i quan fou possible trobar-nos unes quantes persones, amb totes les mesures de seguretat, quan la regió sanitària de Lleida va passar a fase 1, es va fer el ple d’investidura.

-I també amb totes les mesures, semipresencial…

Va ser molt atípic. En lloc de fer-lo a la sala de plens es va fer a la sala teatre del Casal Agramuntí i seguint totes les mesures, va provocar que fos una celebració mixta, amb alguns regidors i regidores connectats telemàticament i d’altres de forma presencial. Jo volia estar acompanyada de la meva família i dels alcaldes anteriors i ens va fer falta aquest espai més ampli. Seguint les mesures de distanciament que dictava la fase 1, només podíem ser 30 persones i ubicades amb la distància de 2 metres les unes amb les altres, amb mascareta. A la població vam recomanar que qui ho volgués seguir, ho fes de forma telemàtica.

-Tot i això, ja exercia de regidora de Salut i Serveis socials, els àmbits més afectats en la pandèmia, i d’alcaldessa en funcions… com afrontaves la responsabilitat màxima de ser alcaldessa?

Jo abans de la pandèmia mai m’havia plantejat de ser alcaldessa, considerava que érem un equip molt divers, en el qual jo ocupava el segon lloc i la responsabilitat que comporta. Però quan havíem obert el debat de qui faria el possible relleu davant una possible inhabilitació de l’anterior alcalde, a causa de jo sempre ho declinava perquè em dedico als serveis socials i la meva feina m’aporta molta satisfacció, perquè estic al costat de les persones i ho he pogut combinar amb les regidories del meu àmbit. Però tot aquest debat va fer un gir a causa de la pandèmia i finalment, per les regidories que jo duia, que són les que més ha afectat aquesta crisi, havíem de prioritzar aquests temes i em vaig veure més motivada que mai a encapçalar aquest projecte.
-A la presa de possessió va dir que la prioritat és la salut de les persones i afrontar la crisi sanitària. A una setmana del final de l’estat d’alarma, què caldrà prioritzar?
Des de l’ajuntament, un cop entomat el primer front, que és com atendre les persones, evitar els contagis i complir totes les mesures de prevenció, ens hem estat trobant per decidir, de forma paral·lela, quines accions duem a terme per incentivar econòmicament el municipi, els col·lectius i també aquelles empreses i comerços que necessiten atenció.

-Té capacitat l’ajuntament per a fer front a aquesta situació?

Des de fa unes setmanes, hem pres diferents mesures com canviar les partides pressupostàries destinades a festes, les hem destinat a la COVID-19 i a mesures econòmiques. Els regidors i regidores també hem renunciat a les nostres aportacions econòmiques d’assistència als plens i òrgans col·legiats durant tot l’estat d’alarma. Aviat anunciarem quin ha estat aquest import i a què el destinarem. També vam dedicar una partida a un plus de perillositat per a totes les persones treballadores de l’ajuntament que estaven a primera línia i no hem acomiadat ningú. Algunes d’aquestes persones les hem ressituat en altres feines però les que durant un temps no han treballat, aniran reprenent les tasques a mesura que anem tenint noves feines i obrint serveis.

-Des del punt de vista de dona -també ha fet de regidora d’igualtat- com ha vist la gestió de la crisi i què creu que hi pot aportar la seva visió?

Per sort s’està normalitzant que hi hagi més alcaldesses. Quan vaig prendre possessió de l’alcaldia també ho vaig dir: jo soc la primera alcaldessa d’Agramunt, cosa que no hauria de ser atípica. El fet que sigui dona és un fet que ha estat molt ben vist, i que penso que permet aportar una mirada diferent, molt empàtica, molt d’escolta i d’acompanyament, ja que duem a terme més tasques de cura. Per això, la nostra visió en aquest moment, més que mai, com a dones, és que podem aportar més que una mirada masculina.

-Què considera que ha estat més difícil per vostè?

El que ha estat més difícil és que ha estat una situació molt complexa i desconeguda per a tothom i no sabíem ben bé com s’havia d’afrontar. També ha estat molt dificultós el fet de desgranar tota la informació que es rebia per part de les autoritats per comunicar-la a la població. Aquí a Agramunt hem tingut molta sort perquè sempre hem anat de la mà dels experts sanitaris del CAP d’Agramunt que ens han acompanyat per fer bé les mesures i aplicar les fases de desconfinament.

-Quina percepció té de la gent amb qui ha parlat amb un canvi a l’alcaldia enmig d’aquesta situació?

En un principi va ser una sorpresa, perquè a més va coincidir amb la primera setmana de l’estat d’alarma. Si aquesta ja era molt complexa, rebre aquesta notícia a finals de setmana va ser una sorpresa. En Bernat ens l’estimem molt i estem molt satisfets que el país posi la confiança en ell. És una persona molt intel·ligent, empàtica, amb molta capacitat d’escolta. Sempre hem sentit a dir que és una persona que sap acompanyar tothom, sigui quina sigui la seva situació. En aquest moment tan complex, el país necessita persones com ell.

-Què li ha arribat de la ciutadania?

Jo m’he sentit molt ben rebuda, acompanyada i estimada per tot l’equip i per la població. Hi ha gent que m’ha dit que era molt valenta i jo els deia que per a mi és un repte i que conec molt bé les meves capacitats, i que són tarannàs diferents respecte de l’anterior alcalde. I també pel fet de ser dona. Jo sempre he estat present al poble a les diverses entitats i també acompanyant les persones –donat el meu perfil professional de treballadora social-. Jo penso que en Bernat Solé ha estat el millor alcalde que hem tingut. I estem satisfets també que sigui un agramuntí, de Lleida, que porti una conselleria que no sigui Agricultura, tot i que penso que té un perfil que també podria exercir molt bé.

-Ara ja estem en fase “Nova Normalitat”, com ho està encarant la gent d’Agramunt? Què creu que és el que més els preocupa? Com s’han viscut els casos de COVID i els dubtes per passar a les diverses fases?

Hi ha inquietud però percebem que s’està comunicant bé i que estem molt presents a les xarxes. Treballem sector per sector amb les mesures que s’estableixen per a cada servei. De fet, ja establirem noves mesures de cara a dilluns perquè per tan pocs dies entre la fase 2 i la fase 3 hem cregut oportú no confondre la ciutadania.

-Han endegat diverses campanyes comercials, també obriran la piscina, com és un estiu habitual a Agramunt i com serà aquest?

És un estiu atípic. Els estius als pobles suposen un moment de gaudi, de trobada… a Agramunt tenim turisme interior, en molts casos de persones que son filles d’Agramunt o que hi tenen algun vincle… L’estiu suposa un punt de trobada de molta gent i intentarem fer actes que no apleguin molta gent, és a dir, just el contrari del que estàvem habituats. Obrirem la piscina per franges horàries en funció de la demanda d’abonaments quinzenals perquè s’ha de controlar molt bé l’aforament. També es farà el casal d’estiu i el cicle Racons -de concerts i activitats a la fresca- en espais oberts que alhora ens permetin controlar les mesures de distanciament establertes. Intentem adaptar la nostra dinàmica a la nova normalitat o situació atípica.

-Quins reptes tindrà el municipi de cara a afrontar la tardor i la crisi econòmica? Tem un nou desconfinament de cara a la tardor?

No ho sabem, hi ha molta incertesa. Ens coordinarem setmanalment, pas a pas, estudiant les indicacions que rebem amb els experts sanitaris i veient com s’ha d’actuar. De moment, encara no hem pogut parlar de la festa major, que és al setembre. Sabem que serà diferent però no com serà. Jo puc parlar de com preveiem que sigui l’estiu però la tardor, no.

-Ja per acabar, què en podrem extreure de positiu del pas per la pandèmia?

De positiu, la pandèmia ens ha fet veure que som capaços de molt, traient el millor de nosaltres mateixos, ens ha fet ser proactius i crear oportunitats precisament d’aquesta adversitat. A tall d’exemple, en l’àmbit municipal, vam estar molt preocupats al principi perquè no disposàvem de molt material de prevenció per a les residències i els sanitaris. En lloc de resignar-nos en la queixa, vam ser proactius i vam crear una xarxa de voluntariat. I així en tots els àmbits: enfront de la resignació, actitud proactiva i oportunitats.

Comparteix aquesta informació

“Els que ens ha tocat viure aquesta situació des d’un ajuntament haurem après una lliçó d’humilitat i humanitat”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (64)

ENTREVISTA A MÒNICA SANTJAUME, ALCALDESSA DE RIBES DE FRESER

Mònica Santjaume (JxCat) fa només un any que és l’alcaldessa de Ribes de Freser (Ripollès) i, com a tants d’altres, li ha tocat fer front a una crisi sanitària sense precedents quan encara no havia ni tingut temps d’aposentar-se a l’Ajuntament. Ribes no arriba als 2.000 habitants, però en segons quines èpoques de l’any triplica la població, ja que és un dels municipis més turístics del Ripollès. La proximitat amb la Vall de Núria, les rutes de senderisme o la via ferrada en són alguns dels al·licients. Ara, la prioritat, a banda de garantir la seguretat sanitària, és aconseguir reactivar l’economia de la vall, que principalment es basa en el turisme.

 

-L’afectació econòmica de la crisi de la Covid-19 està essent superior a la sanitària a Ribes de Freser?

Sí i tant. Pel que fa a la sanitària, hem tingut la sort que a Ribes només hi ha hagut contagis de Covid-19 lleus i que amb hospitalització a l’Hospital Comarcal de Campdevànol n’hem tingut prou. A qui sí que ha afectat és a les més de 240 empreses i autònoms que tenim a Ribes. La majoria d’ells del 14 de març al 4 de maig han hagut de tancar, i això vol dir abaixar persianes, seguir pagant les despeses que tenien i tot sense cap mena d’ingrés.

-Han aprovat un pla de xoc per fer front a la crisi econòmica i social. Amb quines mesures?

Teníem molt clar d’entrada que havíem de gratar el pressupost tant com poguéssim, i hem aconseguit gairebé 100.000 euros. Alhora també teníem clar que aquestes mesures no havien de beneficiar a un sol col·lectiu sinó aplegar a tota la gent del poble que han estat afectats i no deixar a ningú fora. Vam fer un llistat de totes les empreses que hi havia a Ribes i vam crear una subvenció directa a empreses que havien cessat la seva activitat, una altra pels que havien vist reduïda en un 75% la seva activitat i també una tercera per a persones físiques, que per exemple se les hagués acomiadat a causa de la Covid o estiguessin patint un ERTO en unes condicions molt baixes. Vam considerar que no en trèiem res d’ajudar a empresaris si els treballadors també estaven afectats.

-Van perdre la Setmana Santa i ara arranquem la temporada d’estiu a mig gas. Tenint en compte que és un municipi turístic, com ho preveuen?

És complex. El sector de la restauració tenen ganes d’engegar però amb molta precaució. El que volem a Ribes és que la gent vingui i s’adonin que és un lloc tranquil i segur gràcies a les mesures que es prenen i que, per tant, puguin tornar a venir sense problema. La realitat és que no sabem com anirà la temporada. Les reserves fluctuen molt segons l’establiment, però sí que s’han adonat que és molt important donar aquest missatge de tranquil·litat de cara als clients.

-La Vall de Núria està previst que reobri a finals de mes. Però de quina manera? Com els afectarà?

La Vall de Núria està previst que obri aquest cap de setmana que, justament, coincidirà amb l’obertura de la majoria d’establiments hotelers del municipi. N’hi ha d’altres que han optat per esperar a principi de juliol, ja que tenen molts treballadors i han d’aplicar mesures molt complexes i no volen tenir cap risc de rebrot. També en aquest moment ja farà dies que totes les regions sanitàries estaran a la mateixa fase i, per tant, la situació s’haurà estabilitzat més. Núria és com si fos la nostra platja: ocupa el terme municipal de Queralbs i és propietat del Bisbat i d’aquest ajuntament, però la realitat és que el cremallera s’agafa a Ribes i, evidentment, és un atractiu turístic important. Però Ribes no només és la Vall de Núria: tenim un gran atractiu pel que fa a senders o una via ferrada, entre altres.

-La desescalada s’ha fet de forma justa i com calia?

No. Ni justa la desescalada, ni justa la manera de gestionar sanitàriament Ribes. Hem tingut una estructura sanitària que s’equiparava a les característiques d’un Salt, Girona o Barcelona i, evidentment, no hi tenim res a veure. Per tant, hi ha hagut una barrera que no ha ajudat. Segurament que era per prevenció, però això ens ha impedit moltes coses: per exemple, anaves per unes angines al CAP i no t’atenien, quan aquí els contagis eren molt pocs. La comunicació amb la part sanitària tampoc crec que hagi estat la que esperàvem des de l’Ajuntament de Ribes. La desescalada tampoc ha estat correcte: el Ripollès estava per sota de la mitjana de contagis i ens van mantenir a la fase 1, a diferència d’altres territoris. Tant al Ripollès com als pobles petits que tenim, per exemple a la Vall, la desescalada s’hauria pogut fer d’una altra manera. Encara avui en dia tenim els parcs infantils tancats però els bars oberts. La desescalada no s’ha fet bé.

-La crisi social també ha afectat Ribes? Han notat un augment de sol·licituds als serveis socials?

La crisi social ha afectat Ribes sí, però en certa manera. Crec que ens afectarà més endavant. Hi va haver molts acomiadaments de contractes de serveis prematurs, però el tema serà a qui tornen a agafar la temporada vinent. Som un municipi que va per temporades, i com a tot poble turístic quan t’adones que pots prescindir d’alguns serveis, perquè el que has de fer és reactivar la teva empresa, ho fas. Per tant, no és tant ara sinó el que ens vindrà.

-La Residència Municipal de la gent gran no ha tingut cap afectació. Com ho han gestionat?

Ha sigut brillant. És cert que l’empresa que la gestiona, davant dels problemes que van tenir en altres residències, ens van trucar per demanar-nos que tinguéssim a punt algun hotel per si feia falta acollir residents i també es va acordar que es trucaria als familiars per si es volien endur la seva gent gran cap a casa. La realitat, però, és que això no va fer falta mai. L’èxit no va ser només que la residència es tanqués per fer un bon aïllament sinó també de la responsabilitat de tots els treballadors i treballadores per no concórrer amb cap contagi, tenint en compte que ells havien d’entrar i sortir.

-A poc a poc van tornant a la normalitat i van ser els primers a reobrir el cinema al Ripollès.

A mitjans de maig vam fer una trobada amb la junta dels Amics del Cinema de la Vall de Ribes i ens van demanar poder obrir per poder entrar en una nova normalitat. Els vam dir que endavant sempre que es portessin a terme totes les mesures de seguretat. L’Ajuntament es va fer càrrec de la neteja i desinfecció. Val a dir que el cinema de Ribes també és força gran per la gent que hi va i, per tant, les distàncies es podien assegurar. Dissabte passat van obrir i va ser un èxit. Estem contents.

-Aquesta crisi ha servit per demostrar que el teletreball és possible i que no és necessari viure a la gran ciutat. Tenen previst fer alguna campanya per atraure nous habitants a Ribes?

Amb aquest tema, sempre dic el mateix: les portes de Ribes de Freser estan sempre obertes pel que ens vulgui visitar o el que vulgui venir-hi a viure, però coneixent i estimant a Ribes. No es pot comparar un poble de 1.700 habitants amb un barri d’una gran ciutat o amb una ciutat propera a l’àrea metropolitana. També s’ha de dir que aprendre a gestionar el teletreball tampoc ha estat fàcil, però sí que és cert que no és el mateix treballar des d’una casa a Ribes, sabent que a davant no hi tens un bloc de pisos, o no sents el veí i que, a més, obres la finestra i veus verd. Però el que vol venir a viure a Ribes també ha de saber que té una línia de tren que està com està, tot i que la lluitem, està a una hora i mitja de la gran ciutat o que tenim un hospital comarcal que cada vegada perd més serveis. El que vingui, benvingut serà, però s’ha d’estimar la muntanya i ha de contribuir a la preservació del paisatge.

-Han tingut el suport de les altres administracions durant aquests mesos?

Tenint en compte que la situació ha estat molt caòtica, sí. En l’àmbit comarcal s’han rebut totes les informacions necessàries, crec que el Consell Comarcal ens ha fet d’orientador a tots els ajuntaments de la comarca. Si parlem de la Diputació i la Generalitat, a nivell de protocol sí, però davant de la gran complexitat sanitària i econòmica que ha comportat aquesta pandèmia, sí que ens hem sentit una mica desemparats. No ho atribueixo a cap administració en concret: ha estat una situació nova per a tots i si malauradament hi ha un rebrot, entenc que les administracions fluiran més. El que hem trobat a faltar és coses clares en molts sentits, i el que hem estat fent és aplicar el sentit comú.

-Haurem après alguna cosa de tot plegat?

Sí, molt. Haurem après a valorar el que tenim, a fer bé la feina del dia a dia, i a cuidar i projectar. També a tenir en compte que la feina que fem els que som a davant de l’administració local és per un bé comú, i que els que ens ha tocat viure aquesta situació sense abans haver trepitjat un ajuntament, haurem après una lliçó d’humilitat i humanitat: més enllà de la feina burocràtica que suposa estar en una administració, existeix el tu a tu, trucar a un avi per si està bé o a un veí per si li fa falta alguna cosa. Això ha estat possible gràcies a què els treballadors i treballadores, en aquest cas de l’Ajuntament de Ribes, hi han posat el coll.

Comparteix aquesta informació

“Només els ajuntaments sabem quina és la necessitat i la realitat del nostre territori. Els diners són per ajudar les persones”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (63)

ENTREVISTA A CRISTINA MUNDET, ALCALDESSA DE VILOBÍ D’ONYAR

Cristina Mundet (Independents per la Selva), un municipi de la Selva que consta de 3 nuclis: Salitja, Sant Dalmau i Vilobí. L’alcaldessa destaca que la solidaritat i la xarxa social que s’ha teixit durant la pandèmia servirà per afrontar futures crisis. La gestió municipal de proximitat i l’habilitat per adaptar-se als canvis de l’administració local les veu com dues eines que s’han posat en relleu en aquests mesos de dificultat i els que vindran.

 

-Com està vivint la fase 2 el municipi de Vilobí? Hi ha satisfacció, prudència, esperança… com s’està notant?

La fase 2 s’està vivint amb moltes ganes, estem contents d’haver-hi arribat i tothom està esperant la fase 3. Al carrer es veu més activitat, els tallers d’herbes i usos culinaris i medicinals de les plantes del nostre entorn que hem programat han tingut un ple absolut, fet que demostra que la gent en té ganes. Poder tornar a la feina és una tranquil·litat per a tothom perquè els dos mesos de tancament han estat molt durs i, tot i que els centres escolars no han obert a ple rendiment, els casals d’estiu ajudaran la mainada a reprendre el contacte social i les activitats en grup. Ens hem de recuperar econòmicament però també emocionalment. I, tot i que la gran majoria de gent porta mascareta, encara hi ha gent que no s’ho pren seriosament i això no ajuda a la tranquil·litat de tothom.

-Quines novetats creu que la gent espera més de cara a la possible entrada de la fase 3?

A part d’alleugerir les restriccions d’aforament a nivell comercial, la fase 3 ens donarà marge per fer activitats a l’aire lliure. Som un poble que viu molt el carrer i ara que ve el bon temps les festes majors i les revetlles ens vénen molt de gust, tot i que caldrà ser prudents i mantenir les normes. Farem una revetlla diferent, i també tenim l’aplec de Santa Margarida al juliol que tampoc podrà ser com era, però també ens ve de gust. Una altra novetat és que ens permetrà ajudar a recuperar la normalitat reobrint els equipaments esportius, tot i que l’activitat a l’estiu serà limitada però ja permetrà a les entitats la recuperació de cara a la temporada que ve. Aquesta setmana obrirem els casals d’estiu, no hem pogut fer-ho abans perquè la pandèmia va aturar la licitació i hem hagut d’adaptar el plec a totes les novetats que anaven sortint.

-Ha estat dificultós el pas cap a les fases?

El pas a les fases ha estat un despropòsit i hi havia molta desinformació. De part del govern de l’Estat no ens ha arribat res, bé, hem hagut de llegir la publicació del BOE (Butlletí Oficial de l’Estat). Els mitjans de comunicació feien notícies amb les mesures i accions que es proposaven, el que proposava la Generalitat no era el que proposava l’estat… Molta gent ha estat intoxicant amb informació perquè donaven per certes les propostes abans que fossin acceptades. I el fet de passar per dues administracions, pel que fa a l’agilitat i l’efectivitat de la gestió de la crisi ha estat negatiu. Que la Generalitat proposés d’acord amb el coneixement del territori està molt bé però que després el govern d’Espanya faci el contrari o proposi altres accions ha estat desconcertant per la ciutadania. De part de les entitats supramunicipals sí que han arribat resums de la informació, per exemple, de l’ACM (Associació Catalana de Municipis) però anaven sortint aclariments i rectificacions que ho han complicat.

-Entenem que el sector agrícola ha continuat treballant, però els comerços i altres negocis… com estan encarant les fases?

El sector agrícola ha pogut treballar però el ramader ha patit un daltabaix: el consum de determinades carns i productes com la llet fresca han caigut en picat. La pandèmia ha fet que la gent hagi retrobat el comerç local i s’ha creat una xarxa pel futur. Des de l’ajuntament estem treballant per reforçar aquesta inèrcia, que espero que enforteixi la nostra estructura com a municipi. Als pobles petits mantenir el comerç local ens costa molt, i més a l’estiu que la gent marxa. Així que el fet que comenci l’estiu amb el procés de reobertura no ajuda gens. L’estiu serà molt dur per aquests comerços que han hagut de tancar.

-Perquè ho diu?

Aquests comerços que han hagut de tancar s’han trobat abandonats per part del Govern de l’estat perquè s’han vist obligats a tancar i no hi ha hagut cap acompanyament per a la reobertura. Tot el trasllat d’informació ho hem fet els ajuntaments, els ajuts -amb compta-gotes i una dotació econòmica molt limitada- també n’hem informat nosaltres… som els ajuntaments els que estem fent línies d’ajuda al comerç local i s’han trobat molt desemparats. Nosaltres hem endegat dues campanyes: una d’ajuts directes amb els comerços i uns vals per a compra amb l’objectiu de reactivar el comerç. Però tot passa pels ajuntaments.

-En la seva faceta laboral, ja per la seva formació com a veterinària, o com a empresària, què li ha aportat durant la tasca com a alcaldessa durant la pandèmia? De quina manera ha afectat el sector?

En el meu cas, he pogut continuar treballant però sí que la meva formació m’ha ajudat a entendre i gestionar el risc de la pandèmia, les vies de contagi i en conseqüència, les mesures preventives que hem hagut de prendre com a ajuntament, en edificis i espais públics. Com a empresària, tot i que no he hagut de tancar, tant els empresaris com els ajuntaments han tingut la responsabilitat dels contagis que hi hagi pogut haver entre el personal, cosa que és totalment injust. T’amenacen amb vies de responsabilitat civil i fins i tot penal per si hi ha un brot al teu ajuntament, i mentrestant veus les caravanes de cotxes que surten de la ciutat, els metros plens… comerços que no prenen cap mesura de seguretat, no existeixen EPIS… tot és feina dels ajuntaments, que fan la feina del govern de l’estat. Se’ns traspassa tota la responsabilitat i veus poca acció de qui té la força de controlar aquests fets.

-Durant la pandèmia, han dut a terme plens telemàtics i tot el que està relacionat amb les comunicacions tecnològiques s’ha accelerat. Em pot dir un aspecte positiu i un de negatiu respecte a aquest tema amb relació a la seva feina d’alcaldessa?

Les xarxes socials ja funcionen des de fa uns dos anys a ple rendiment. Els plens telemàtics no els havíem fet -sí que fèiem gravació dels plens- i han estat una necessitat. Jo prefereixo els plens presencials perquè tot es pot dialogar cara a cara, es poden fer preguntes en directe… però els plens telemàtics han estat positius perquè els hem emès en directe i hem vist que la gent es connecta des de casa. Això vol dir que hi ha més gent que està informada del que està passant a l’ajuntament. A Vilobí, aquests plens han vingut per quedar-se, ja sigui telemàtic o presencial però emesos en directe. Hem après altres formes de relacionar-nos, la qual cosa permet conciliar la vida laboral i familiar. El contacte humà és millor però hem vist que no passa res si fem les reunions des de casa i crec que això és especialment positiu per a les dones, que sempre se’ns ha apartat de feines de responsabilitat, entre altres raons perquè no es podia conciliar amb les responsabilitats domèstiques. La introducció de mitjans telemàtics pot ser una perxa per saltar aquest obstacle. També s’han evitat desplaçaments, temps i despeses innecessàries. Per això potser es continuaran fent aquestes reunions de forma telemàtica. Jo ho preferiria.

-I el negatiu?

A la part negativa, he de dir que les xarxes socials són esclavitzants i que el teletreball ho és doblement, perquè estàs connectat tot el dia, en detriment de sortir fora i trobar-te amb la gent. Perdre la part humana de les reunions no és gratificant i també es perd la gestualitat i el contacte que ens fa humans i ens enriqueix

-Hi ha algun altre aspecte relacionat amb la gestió d’un ajuntament que hagi posat en relleu la pandèmia que cregui que ha vingut per quedar-se per sempre?

També es quedarà el teletreball, potser no en la mateixa mesura que durant la COVID-19 però la gent s’hi ha adaptat molt bé i ara es pot tenir en compte per combinar-lo amb el presencial. He de dir que el personal de l’ajuntament s’hi ha adaptat molt bé. També han vingut per quedar-se els hàbits higiènics de rentar-se les mans, desinfecció dels espais… i l’ús de la mascareta. No m’agradaria que fos per sempre, però ara ens hem de conscienciar que és necessari. Jo penso que la xarxa social que hem teixit aquests dies, no només comercial sinó també social, amb el contacte amb la gent que estava més sola o més allunyada del nucli, serà útils per gestionar la postpandèmia i també per superar futures crisis. La xarxa –sigui pels mitjans que sigui- ja l’hem feta.

-Pel que fa a les mesures econòmiques per ajudar les famílies, empresaris… turisme… De quina manera es veurà afectat el programa de govern i el pressupost de l’ajuntament?

Tenim dues campanyes comercials endegades però es parla poc de la crisi social i tan important és la reactivació comercial com l’ajut a les famílies sense recursos o que necessiten un suport puntual. Hem endegat ajudes directes al comerç que ha tancat, però a més, al principi de la pandèmia, vam aprovar les bases per ajudes socials i beques –tant pel casal com per llibres i material escolar- amb un ventall molt ampli de famílies que s’hi poden acollir. És anterior a la pandèmia però no es va poder aprovar al mes de març i es va fer un ple extraordinari el mes d’abril. Aquestes mesures tindran un impacte econòmic important en el pressupost municipal, però hem de ser prou hàbils per fer els moviments necessaris entre partides pressupostàries per cobrir les necessitats que ens van sorgint. Sabem que ens obligarà a renunciar a algunes inversions previstes però si no es poden fer aquest any, es faran l’any vinent. Si tinguéssim injecció econòmica de l’Estat, podríem fer moltes més coses, perquè només els ajuntaments sabem quina és la necessitat i la realitat del nostre territori. L’engranatge d’un ajuntament és més ràpid i els diners són per ajudar les persones.

-Què destacaria del municipi o què pensa que és un punt fort que pot ajudar a remuntar la situació? I quin podria ser el punt dèbil de Vilobí?

Un dels punts forts és el voluntariat i la solidaritat per ajudar-se entre el veïnat i la capacitat d’adaptació i de millora. Tothom ha tret el millor de si mateix i això ens dona molta força com a societat, perquè podem superar qualsevol crisi. Que sigui un poble petit és bo perquè tenim espai i marge per no trobar-nos tots al carrer quan sortim fora, però alhora és un punt dèbil perquè els recursos que tenim són limitats. I també un altre punt dèbil és la gent gran que viu sola, que no disposa de connexió a internet… i això fa patir, tot i que hem estat pendents, no acabes mai d’estar tranquil·la. Hem editat tota la informació en paper per aquestes persones i hi hem estat en contacte directe per telèfon però en el fons, estan sols, als masos i gent gran amb els fills que no viuen aquí.

-Tem un nou desconfinament de cara a la tardor?

Des del punt de vista de gestió municipal no em fa por perquè hem passat la prova i hem vist que en som capaços. No soc capaç de dir si serà o no perquè les informacions que arriben tampoc son gaire fiables. Hem d’aprendre dels errors i si torna a venir, ser més ràpids en la reacció. Des del punt de vista sanitari i econòmic sí que em fa respecte pel sobreesforç que han fet els professionals en tots els àmbits i la pedregada al teixit comercial.

-Com a resum de la situació viscuda, quin creu que serà el record més intens de la pandèmia?

A nivell personal, el record que tindré és el de la solidaritat. Hem vist reaccions de persones, moviments… que et fan veure que som un poble molt viu i amb molta qualitat humana. I espero que el record sigui que ens n’hem sortit. Sortosament al nostre municipi no hem tingut molts casos i això fa que tinguem una mirada potser una mica més amable.

-Ja per acabar, alcaldessa, quin és l’aprenentatge que pot treure la societat del pas per aquesta crisi?

Com a societat, hem vist que no som infal·libles, hem vist coses que pensàvem que només passaven a les pel·lícules. L’aprenentatge més important és que hem de tenir més respecte per la natura i el medi ambient perquè és la petjada humana el que està malmetent la natura. Com a societat, hem de treballar pel canvi climàtic i per a la protecció de les espècies i la natura, cada municipi des del seu petit raconet. A nivell municipal, les petites accions sumen moltíssim. Un microorganisme s’ha endut moltes vides i també l’economia global, que ara tots sabem el que és. Com a país, hem après que s’ha de confiar més en els governs locals i és incomprensible que el govern espanyol no permetés confinar Catalunya quan la Generalitat ho va demanar. Era una qüestió de rapidesa en la gestió àgil i efectiva. Vull agrari a totes les persones que han seguit en tot moment les mesures de contenció i al personal de l’ajuntament que ha estat a peu de carrer. També agrair els comerços i les empreses que han hagut de tancar. Ara és hora de tornar tot aquest esforç fent compres al comerç local.

Comparteix aquesta informació

“És una malaltia molt dura. Als que li treuen importància els diria que pensin amb els seus: amb la família i amics”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (62)

ENTREVISTA A IMMA CONSTANS, ALCALDESSA DE QUERALBS

Imma Constans (JxCat) és l’alcaldessa de Queralbs (Ripollès) des de l’any 2011. No oblidarà mai aquesta crisi sanitària i no per la complexitat de la seva gestió, sinó perquè la va portar a passar un mes i mig a l’hospital, més de la meitat dels dies a l’UCI de l’Hospital Josep Trueta de Girona, després d’emmalaltir de Covid-19. Avisa que no estem parlant d’una malaltia lleu i a tots aquells que li treuen importància, els recomana que, si més no, pensin en els seus familiars i amics. Sortosament ara ja torna a fer d’alcaldessa de Queralbs, un municipi de muntanya d’espectacular bellesa, que no arriba als 200 habitants i que, ara mateix, està patint les conseqüències econòmiques i socials que ha suposat aquesta terrible pandèmia.

 

-El 16 de març va ingressar a l’Hospital de Campdevànol amb símptomes de Covid-19 i a partir d’aquí va començar un infern que la va portar a estar més de 20 dies a l’UCI de l’Hospital Josep Trueta de Girona. Com està?

Estic molt millor, recuperant forces. Realment és una malaltia molt dura i que t’afecta en general a tot el cos. A això hi has de sumar els efectes d’estar tant de temps intubada i amb respiració artificial, que són les conseqüències que estic patint ara, com la pèrdua important de musculatura o efectes a la tràquea i al sistema respiratori. I també pateixo les seqüeles pels efectes que va tenir la Covid-19 als dos pulmons.

-Quin va ser el moment més dur de tots?

Mira, em costa de dir. Jo vaig començar a tenir els símptomes típics d’un constipat i en cap cas vaig pensar que seria el Coronavirus. Això em va començar el dia 11 de març i va coincidir en el temps amb l’entrada en confinament i estat d’alarma, que es va decretar el 14 i 15 de març. Aquí va ser quan vaig pensar que potser no era un constipat sinó que potser tenia el virus. El principal símptoma que tenia jo, però, que era la saturació nasal, no era dels que feien sospitar de la malaltia, però el que em va alarmar és que sóc una persona que mai agafa febre i en vaig començar a tenir. No em baixava de cap manera i això és el que em va fer decidir a anar a urgències a l’Hospital de Campdevànol.

-I aquí va començar un suplici, suposo…

No puc explicar-te gaire cosa més, perquè només recordo entrar al box d’urgències i mitja conversa que vaig mantenir amb la metgessa que em va atendre i que la recordo als peus de la meva llitera. Em sembla que en aquell moment ja em va dir que tenia la Covid-19.

-I no recorda res més?

No, de res més fins a despertar-me a l’UCI de l’Hospital Josep Trueta de Girona.

-Què li diria a tota aquesta gent que fa poc cas de les mesures de prevenció i seguretat?

Li diria que això no és un joc i que pensin amb els seus, amb la seva família i amics. És el primer que vaig pensar quan vaig recuperar la consciència: en totes les persones amb les quals havia tingut contacte abans de saber que tenia Covid. No sabia res, si ho tenien, si els hi havia encomanat o si ho havien passat. Vaig patir molt. L’última cosa que hagués volgut en aquest món és que persones a qui estimo ho haguessin agafat. Sempre tenim tendència a pensar que a mi no em passarà, però a totes aquestes persones els hi vull dir que jo hagués pogut pensar el mateix. Però ho vaig agafar i hauria pogut encomanar-ho a persones del meu entorn i no voldria per res que ho passessin com jo ho he passat.

-Com han gestionat la crisi sanitària a Queralbs tenint en compte la seva absència?

Doncs he de dir que ho han gestionat de forma molt correcta i més tenint en compte que estem parlant d’un poble petit, com Queralbs, que a l’Ajuntament som poquets i si en falta un es nota moltíssim. He tingut confiança plena amb els meus regidors i sé perfectament que ho han gestionat de la millor manera que han pogut i amb molta voluntat. Han sigut molt conscients de què estava passant i ho han sabut transmetre a l’hora de prendre decisions de cara a la població. Sé que els veïns i veïnes s’han sentit molt recolzats pels regidors en tot moment, i així m’ho han fet saber.

-Han tingut el suport de les altres administracions, tenint en compte la situació que estaven patint?

Doncs sí, i també ho he de dir. El Consell Comarcal del Ripollès sempre ha estat en contacte amb nosaltres i s’ha preocupat perquè poguéssim tenir tot el material que ens feia falta al municipi en cada moment. Ens van aconseguir mascaretes i productes d’higiene i desinfecció, sobretot al principi, que era quan costava més.

-Si tot va bé, dilluns que ve entraran a la fase 3. Fa temps que hi podrien ser? Ha estat just aquest sistema de desescalada?

Personalment crec que el sistema de desescalada que s’ha anat aplicant és coherent. Des del punt de vista d’alcaldessa i d’ajuntament, i pensant sobretot en els àmbits econòmics, on el que ens afecta més a nosaltres és el turístic, entenc perfectament que aquesta pandèmia ens ha suposat greus conseqüències. Està clar que si la desescalada hagués estat més ràpida, segur que els hotelers i hostalers tindrien una millor situació, però potser això hauria provocat que hi haguessin més casos de persones infectades pel virus. Crec que això hauria estat fer un pas enrere. Per tant, sóc més partidària de ser prudent que no pas de precipitar-nos. Si tot va bé, i tothom és responsable, confio que la gent tindrà en compte el nostre país i faran tot el possible per ajudar als negocis i fer un turisme més de proximitat i que, per tant, ajudin en aquesta recuperació.

-Bona part de la seva economia depèn de la Vall de Núria. L’estació podrà tornar aviat a la normalitat?

L’obertura està prevista a finals d’aquest mes de juny, però es vol fer de forma sincronitzada amb tot el sector turístic del Ripollès, i sempre tenint en compte la desescalada. S’han fet diverses reunions i la decisió és aquesta. El que no et puc dir és com internament, sobretot pel que fa el cremallera, quines mesures es prendran i quina capacitat podrà tenir a l’hora de transportar els visitants fins a la Vall de Núria.

-La crisi social, conseqüència de la pandèmia, com està afectant Queralbs?

La crisi social ha afectat a tots els municipis. A Queralbs també. Nosaltres no arribem a les 200 persones empadronades i, per tant, no són moltes en quantitat, però sí que n’hi ha hagut. Aquestes persones s’han atès des de la Regidoria de Benestar Social i els seus casos s’han traslladat al Consorci de Benestar Social del Ripollès, perquè se’ls hi doni ajuda.

-Queralbs és qui enceta les festes majors d’estiu del Ripollès, el 25 de juliol. Ja saben si es podrà celebrar?

Aquesta és la pregunta del milió! És una de les preocupacions actuals de l’Ajuntament i de la regidoria de Joventut. Amb tota sinceritat he de dir que no ho veiem gens clar. Com bé dius, som de les primeres festes majors i acostuma a venir molta gent i això ens preocupa una mica. És inevitable pensar també que potser no hi haurà tantes persones que hi vulguin participar, perquè la situació no podem dir que sigui la ideal. Ho estem acabant de valorar i durant aquestes setmanes ens tornarem a reunir a nivell de tota la Vall, perquè després d’una festa major en ve una altra, i teníem previst prendre una decisió conjunta de mirar què fem i com ho fem.

-Què n’haurem après d’aquesta crisi sense precedents?

Espero que n’hàgim après molt. I et parlo a nivell de país quan dic que espero que s’hagi après bé que hi ha uns puntals, com són la sanitat i l’educació, pels quals no s’han d’escatimar diners i hem d’estar molt preparats. Tenim una sanitat pública que crec que és envejable, però hi ha hagut moltes retallades i hi ha molts serveis que s’han vist molt minvats. Nosaltres tenim un hospital comarcal que, darrerament, ha perdut serveis i, malgrat que tenim poca població comparada amb altres comarques, hem d’estar igual de preparats, perquè si torna a venir alguna cosa semblant, el primer cop l’hauríem de poder aturar des del territori. L’altra cosa que també crec que és important i que ha quedat en evidència és que a les ciutats hi ha massa gent i molta aglomeració, i que segur que ha estat dificilíssim viure aquests temps de confinament en pisos petits. Per tant s’ha de donar molt més valor al món rural. Actualment ha quedat clar que s’han de fer bones inversions viàries i telemàtiques i això permetria que moltes persones poguessin viure i treballar en poblets petits del Ripollès mateix, millorant la seva qualitat de vida i descongestionant les ciutats. També seria interessant que els òrgans de govern deixessin d’estat centralitzats a Barcelona o a grans ciutats, d’aquesta manera crearíem una xarxa de país molt interessant i funcional.

Comparteix aquesta informació

L’AMI promou una moció en defensa de l’espai públic arran de la sentència del TS que prohibeix lluir banderes no oficials

 

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) farà arribar en els pròxims dies als ajuntaments una moció en defensa de l’espai públic, arran de la decisió del Tribunal Suprem (TS) de prohibir banderes que no siguin oficials als balcons dels ajuntaments o al mateix espai públic, tal com ha passat amb l’Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife. La reunió de la comissió executiva de l’entitat que s’ha celebrat avui de forma telemàtica, ha decidit convertir el comunicat que es va fer públic la setmana passada en una moció, on s’hi fa una defensa aferrissada de l’autonomia local i la llibertat d’expressió que novament es veuen amenaçades.

Tribunal Suprem va dictar la setmana passada una sentència que anul·la l’acord del ple de l’Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife del 30 de setembre de 2016 on es reconeixia la bandera nacional de les Canàries com un dels símbols del poble canari, i, al mateix temps, s’aprovava que s’hissés en un lloc destacat de l’edifici de la pròpia casa consistorial. La sentència del TS estableix com a doctrina que “l’ús, fins i tot ocasional, de banderes no oficials a l’exterior dels edificis i espais públics no resulta compatible amb el marc constitucional i legal vigent, i en particular, amb el deure d’objectivitat i neutralitat de les administracions públiques”.

D’altra banda, els membres de l’executiva també han aprovat portar a terme en els pròxims dies una campanya de reconeixement al món local pel seu paper en la gestió de la Covid-19. Al llarg d’aquests tres darrers mesos, des de l’AMI s’ha donat veu a alcaldes i alcaldesses d’arreu de Catalunya mitjançant entrevistes publicades a la web perquè expliquessin com estan portant a terme la gestió d’aquesta crisi sanitària, que a hores d’ara s’ha convertit ja en una crisi social i econòmica. La propera acció serà la d’un vídeo que vol reconèixer aquesta feina i que es publicarà a les xarxes socials de l’entitat.

La d’avui ha estat la segona reunió de la comissió de l’executiva que s’ha celebrat de forma telemàtica i es preveu que la següent ja pugui ser presencial, sempre que la mobilitat entre les regions sanitàries sigui possible.

MOCIÓ DEFENSA ESPAI PÚBLIC

Comparteix aquesta informació

“El turisme de proximitat ens ha de salvar per recuperar el sector econòmic principal del poble”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (61)

ENTREVISTA A MIREIA BURGUÉS, ALCALDESSA D’ÀGER

Mireia Burgués (JxCat), alcaldessa d’Àger és alcaldessa des de les passades eleccions, un municipi que compta amb el turisme de proximitat per recuperar el sector, que suposa més del 80% de l’activitat econòmica del poble. Fa una crida per tal que la gent vagi a gaudir dels atractius turístics i naturals del municipi i, tot i la preocupació, encara l’estiu amb optimisme, després d’uns moments de gran dificultat que es varen viure a la residència de gent gran del poble.

 

-Em pot dir si s’havia trobat mai amb una situació similar a aquesta crisi de la COVID-19? Com ha canviat el seu dia a dia? Com preveu l’entrada a la fase 3?

Mai a la vida m’hi havia trobat. De moment desconeixem quan podrem entrar a la següent fase de desconfinament, però en tenim moltes ganes, ens hem de recuperar econòmicament perquè vivim molt del turisme.

-En un poble com Àger teniu contacte molt directe amb les persones. Com ho estan vivint les persones del municipi? És el municipi de la Noguera amb més casos de COVID-19…

El primer cas a Catalunya va ser una persona de la residència de gent gran del nostre poble i, com que al principi va ser molt dur, ara la gent ho porta bastant bé i està essent més fàcil, tot i que la paraula fàcil potser no és la més adient. Com que és un dels pocs municipis que té residència, fa pujar molt la dada, perquè hi havia 33 persones grans en un municipi de 570 habitants… hi va haver moltes infeccions i també la majoria de persones treballadores de la residència que ho varen anar passant, és un percentatge molt alt.

-Heu tingut suport de les diferents administracions amb aquest focus a la residència de gent gran?

Al principi va costar una mica, jo penso que, com nosaltres, ningú estava preparat per una situació com aquesta, encara que es veiés a venir.

-Àger té un entorn privilegiat que fa que viviu del turisme, com vostè ha dit … el Parc Astronòmic i el Congost de Mont-Rebei són de gestió municipal?

Aquí tenim la sort que tenim molt d’espai, per tant, un cop es pugui, hi cabem molts, per tant, volem que la gent sigui valenta i, si pot, que pugui venir. El Congost de Mont-Rebei sí que depèn de l’Ajuntament. L’observatori està gestionat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a la posada en marxa del congost, ara mateix hem treballat en diverses previsions perquè hi ha moltes empreses del sector turístic implicades, amb les quals ens hem anat reunint, mirant diversos protocols… I estan molt conscienciats perquè com que ens ha tocat de ple.

-Quines són aquestes previsions diverses per a la posada en funcionament del congost, i quins seria l’escenari millor segons el seu punt de vista?

El millor escenari és que s’activi com més aviat millor, ja que hem de comptar amb el turisme de proximitat, això ho tinc molt clar. Hi ha tres empreses que exploten la vessant de l’aigua del congost (caiacs… etc), que és la via més gran d’entrada de persones al congost i aquestes empreses han elaborat uns protocols de neteja i d’ordenació d’entrada de les persones, amb diversos carrils d’entrada d’aigua per facilitar les distàncies. Fins ara, a la part baixa del congost no estava regulat l’accés, hi podia anar tothom.

-Es podria veure com una oportunitat de regular-ho? Es podrà fer alguna millora a nivell d’accessos i carreteres?

Sí, correcte. Això ja estava previst però la situació ens permetrà accelerar-ho: estem regulant la instal·lació de serveis i aparcaments. Pel que fa als accessos, és l’aparcament el que caldria ampliar i això també permetria controlar les persones que hi entren. També s’està elaborant un pla d’usos entre les dues comunitats autònomes implicades, Catalunya i Aragó, que ens permetrà tenir les directrius bàsiques i poder-les desenvolupar. Mentrestant, hem fet una ordenança que ens permet gestionar-lo fins que no finalitzi aquest pla.

-A nivell del dia a dia de l’Ajuntament, què canviarà a partir d’ara

Canviaran moltes coses, els protocols de neteja, per començar. A Àger haurem d’habilitar algun altre espai per a l’escola perquè no hi cabem. S’haurà de donar cobertura al tema de la neteja d’aquests espais, ens falta personal en aquest àmbit. I està clar que en l’àmbit de la neteja les necessitats perduraran en el temps. Per la residència també ha fet falta més gent contractada, ara ja ha baixat perquè totes les persones grans ja estan bé, però caldrà veure econòmicament com es gestiona perquè ho porta l’ajuntament directament.

-Hi ha hagut voluntariat i iniciatives ciutadanes en aquest cas?

Sí, precisament la residència es va quedar sense servei de cuina i dos restauradors del municipi es van prestar a fer el menjar i el portaven cada dia. Diversos grups de joves desinfectaven el poble i portaven el menjar als padrins i padrines o els portaven encàrrecs de la farmàcia. En un poble tan petit, un veí cuida de l’altre, la gent es trucava i després em trucaven a mi per informar-me que tot estava bé, que hi havia un ingrés, etc…

-Aquesta proximitat, creu que canviarà? Com ho percep la gent?

En els moments difícils aquesta proximitat s’agraeix molt però, un cop ha passat, com que es va relaxant tot… Hi va haver uns dies de molta tensió, recordo els primers quinze dies en què em semblava que no era capaç de retenir tot el que passava, de tan intens que era. Jo recordo un principi molt dur, i ara això està essent més fàcil, gràcies també a la col·laboració de la gent, que es va confinar totalment i ho va posar fàcil.

-De quina manera es varen coordinar amb els regidors i regidores?

Al principi vam mantenir una comunicació molt intensa, després algun regidor es va posar malalt i es va quedar a casa. He de destacar també la feina de les persones treballadores de l’ajuntament perquè al principi faltaven mans per a tot. Insisteixo en el focus de la residència perquè al nostre poble és el que ens va portar més feina perquè hi va haver moltes baixes, no trobàvem personal, Àger està lluny… I un allotjament turístic es va oferir per donar allotjament a les persones treballadores, que encara hi són.

-Quina conclusió o aprenentatge després d’aquesta crisi podem treure’n?

A banda d’una recaiguda, em preocupa la recuperació de l’activitat turística, que és la principal a Àger. Els pagesos, que són pocs, majoritàriament tots tenen un altre ingrés turístic… per tant, més del 80% de la població depèn del turisme i ja hem perdut l’època de setmana santa i part de la temporada d’estiu. I a part de les empreses, també cal tenir en compte la gent que contracten…La realitat és que ha afectat molt i em neguiteja. Som un poble petit que pateix despoblament, la gent jove haurà de marxar a cercar oportunitats, si és que les troben fora… No sé si treballant tres mesos podran tenir suficient per passar tot un any. Volem fer una crida perquè hem d’aconseguir que aquests tres mesos d’estiu la gent vingui a Àger, recuperar el sector i que tothom aprofiti els nostres espais naturals.

Comparteix aquesta informació

“El més rellevant és que hem vist que no estàvem preparats ni en l’àmbit sanitari ni en el tecnològic”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (60)

ENTREVISTA A M.LOURDES FUENTES, ALCALDESSA DE SANTA CRISTINA D’ARO

M.Lourdes Fuentes (ERC), és alcaldessa de Santa Cristina d’Aro des de 2019, amb un període anterior de quatre anys com a regidora. Aquest municipi extens de la Costa Brava aplega gran part de la Vall d’Aro, amb platges en forma de cala i diversos atractius turístics de natura i patrimoni. L’alcaldessa destaca la importància de canvis en la forma de treball, que han vingut per quedar-se, així com el fet de contemplar diversos escenaris en la presa de decisions.

 

-És la pitjor crisi amb la qual us heu trobat a l’Ajuntament?

Des que soc alcaldessa es pot dir que sí, perquè durant la crisi del 2008 jo no era alcaldessa. És una crisi perquè no estàvem preparats i no en sabem les conseqüències, estem treballant en diferents escenaris perquè desconeixem el que comportarà.

-Pel que fa al turisme, en quina situació està actualment? Què es podrà fer i què no? L’accés a les platges haurà d’estar controlat?

És molt complex perquè els hotels, el càmping i el sector no saben exactament com anirà tot. A partir de Setmana Santa ja s’activa el turisme i tothom està esperant aquesta època per treballar. Hi ha molta gent del poble que treballa en els hotels o els restaurants i ara es troben en situació d’ERTO i amb incertesa. És molt complicat. A Santa Cristina hem creat una taula d’emergència empresarial, amb trobades telemàtiques amb els sectors hoteler, de restauració i comercial, i hem anat resolent dubtes i recollint suggeriments. S’ha treballat conjuntament per activar-ho tot.

-L’accés a les platges haurà d’estar controlat?

Pel que fa a l’accés a les platges, nosaltres ho tenim una mica complicat perquè tenim cales: una platja compartida amb Sant Feliu de Guíxols i tres cales petites. El que s’ha fet ha estat instal·lar cartells informatius de les mesures a seguir i totes les precaucions, però controlar-ho és complicat perquè a més, les cales estan lluny del nucli municipal. En alguns casos, l’aparcament de la platja és gestionat per una empresa i ens hi hem posat en contacte també per poder-nos coordinar.

-Què en pensa de les fases de desescalada? Són adequades per al seu municipi o en la seva opinió es podia haver fet diferent?

S’ha de comprendre que ha estat una situació nova per a tothom i s’ha hagut de gestionar… però qui coneix més els municipis són els ajuntaments i penso que ens haurien d’haver demanat més el nostre parer. Per exemple, aquí vam estar en fase 1 (en què hi havia franges horàries per a la població) amb un municipi que té molta extensió. Llavors ja es va rectificar i vam poder aplicar les mesures de poblacions de menys de 5.000 habitants –actualment hi ha uns 5.300 habitants però amb baixa densitat per metre quadrat- i es varen treure els horaris. El centre urbà és petit però tenim moltes urbanitzacions i no es donen acumulacions de persones.

-A nivell de resposta de la població, hi ha hagut una bona actuació per part de la gent o hi ha hagut comportaments que no han ajudat?

La gent ha actuat molt bé, al principi vam posar més controls per a les segones residències però la gran majoria ha complert amb les recomanacions, tothom ha complert. El mercat setmanal n’és un bon exemple, ja que es va organitzar i es va poder fer i va funcionar molt bé.

-Ja que em parla del mercat, han dut a terme accions per al comerç de proximitat? Han endegat mesures per a la recuperació del sector?

Des de la taula que vam crear han sortit diverses iniciatives i nosaltres farem diverses accions. Properament llançarem un vídeo promocional en què es fomenti el consum de proximitat, en tots els àmbits i una campanya de difusió des de l’oficina de turisme en diversos suports. A petició de la taula hem endegat una zona per autocaravanes perquè preveiem que aquest estiu molta gent triarà aquest sistema. Els locals de restauració també han pogut augmentar les terrasses. Aquesta taula és molt activa i potser aquesta situació ha fomentat que tothom s’hi hagi implicat més, perquè des de l’ajuntament es poden fer coses però els empresaris tenen moltes idees i són els que coneixen les possibilitats existents. Estem molt satisfets del treball i de la pinya que s’està fent amb el sector.

-Què hauria trobat a faltar a nivell d’informació per dur a terme l’aplicació del confinament i de les posteriors fases?

Hi ha hagut dubtes. Per posar un exemple, el canvi de fases. Ja s’anava dient que es canviaria de fase però nosaltres esperàvem la publicació oficial i varen passar uns dies en què a les xarxes socials ja es deia que estàvem en una altra fase però des de l’ajuntament no es podia dir. Ha estat un procés lent. I jo crec que aquí a Catalunya hauria d’haver estat la Generalitat la que hagués hagut de portar el timó i la informació. Ara per ara, seguim tenint dubtes i encara desconeixem què es podrà fer a la fase 3. Tenim segones residències que vénen de Barcelona i també de fora: de França i Anglaterra. El golf atrau el turisme estranger. Les reserves estan parades i això porta molt de problema perquè no es pot planificar. Estem treballant una mica a cegues i contemplant sempre diferents escenaris. I la festa major, que es fa al mes de juliol tampoc sabem exactament si es podrà fer. És una situació nova en la qual tothom es troba igual.

-Quina conclusió es podria treure per a la nostra realitat respecte de la crisi de la Covid-19?

El més rellevant és que hem vist que no estàvem preparats ni en l’àmbit sanitari ni en el tecnològic. Els sistemes de connexió no són adequats, en el cas de les urbanitzacions moltes persones no tenien les condicions per poder fer teletreball. Ha estat complicat. Ara ens servirà per posar-nos a treballar per tal que estiguem preparats tecnològicament. I estem plantejant de continuar les reunions telemàtiques amb la taula d’empresaris perquè hem tingut més afluència així que no pas presencialment.

Comparteix aquesta informació

“A Vilanova estem promovent el turisme intern. Fins ara dèiem, queda’t a casa i ara diem queda’t a la ciutat”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (59)

ENTREVISTA A OLGA ARNAU, ALCALDESSA DE VILANOVA I LA GELTRÚ

Olga Arnau (ERC) és l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú des de fa un any. Alhora també és presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya, per tant, sap més bé que ningú el paper rellevant que ha tingut el món local a l’hora de gestionar la crisi sanitària que hores d’ara ja s’ha convertit en una crisi social i econòmica sense precedents. Vilanova és la capital del Garraf i té més de 67.000 habitants. Arnau confia salvar la temporada turística que ja tenim a casa amb la promoció del consum intern.

 

-Des d’aquesta setmana ja estan a la fase 2 de desconfinament. Estaven prou preparats per entrar-hi?

Sí, ens havíem estat preparant bé ja durant les setmanes anteriors, perquè cada fase és una evolució de l’anterior. En el nostre cas, ja veníem d’una important feina prèvia feta per facilitar que el sector de la restauració pogués obrir les terrasses amb garanties, i en la fase 2 han pogut obrir també l’interior dels locals perquè ja coneixíem la normativa i s’havia estat preparant. També hem estat treballant en l’obertura d’altres activitats, com els mercadals, i de mica en mica anem consolidant les mesures de mobilitat per garantir les distàncies de seguretat entre persones, sobretot a les zones més transitades de la ciutat. Els serveis municipals no han parat durant el confinament, primer s’han gestionat els serveis en les circumstàncies que teníem i ara continuen treballant intensament perquè tot vagi tornant a la normalitat en la mesura que es pugui.

-Després de 164 defuncions al Garraf, 47 d’ells a Vilanova, només queden tres persones ingressades a l’Hospital Sant Camil. Tenen la pandèmia controlada? Els fa patir un rebrot?

A Vilanova i la Geltrú estem en la mateixa situació que la resta del país. Les dades ens indiquen que la pandèmia s’està revertint i això ens permet anar retornant de manera molt progressiva i controlada a poder fer el que fèiem abans. Hem de continuar sent prudents i no relaxar-nos, continuem seguint en tot moment les indicacions del Departament de Salut. La part més dura i més impactant de la pandèmia són les víctimes que deixa. La malaltia ha causat dolor en moltes cases i el confinament ha aprofundit encara aquest dolor. Penso molt en les persones que han tingut pèrdues properes i els transmeto tot el meu escalf.

-A les residències de la gent gran han patit una situació complicada aquests mesos. Quina és la situació que tenen ara mateix? Amb la fase 2 ja es permeten visites…

Sí, seguint estrictament els protocols de seguretat marcats des de Salut. En el cas de la residència de titularitat municipal, Els Josepets, aquesta setmana els residents que no són positius de Covid-19 i que estan lliures de sospita de contagi ja han començat a rebre familiars. Tal com indiquen els protocols de fase 2, es rep un sol familiar, amb cita concertada un cop per setmana, en una visita breu i prenent totes les mesures de protecció i higiene.

-L’obertura de les platges és una de les altres novetats d’aquesta fase 2. Estan obertes a Vilanova?

A Vilanova i la Geltrú hem estat valorant l’obertura, però s’ha prioritzat minimitzar els riscos i no permetre el bany fins que es pugui garantir la seguretat de les persones. És a dir, fins que es disposi del servei de socorrisme. Per l’aturada dels procediments administratius durant el confinament molts municipis ens hem trobat que no vam poder completar la contractació d’aquest servei en els terminis habituals. És cert que, malgrat tot, alguns municipis han obert el bany, però a Vilanova i la Geltrú ens ha semblat més apropiat esperar uns dies fins comptar amb aquest important servei de protecció.

-Esperen salvar d’alguna manera la temporada turística? Creu que en el turisme nacional per fer-ho?

A Vilanova i la Geltrú ja tenim, de fet, un turisme molt familiar i de proximitat. Per aquest motiu, la campanya turística de la ciutat focalitzarà més l’oferta en aquest públic, però no suposa un canvi d’orientació important. Tot i així, òbviament, confiem que a mesura que avanci l’estiu puguem rebre també el turisme d’altres països que rebíem cada any, haurem d’estar atents a l’evolució de la pandèmia. En qualsevol cas, en aquests moments ens estem preparant sobretot pel turisme proper i estem promovent el consum intern. Si fins ara dèiem “queda’t a casa”, ara diem “queda’t a la ciutat”.

-Les escoles i instituts ja poden obrir les seves portes. És una bona idea reprendre les classes?

Les classes no s’han reprès. Les escoles han obert, també de forma molt limitada, per oferir uns punts de trobada de l’alumnat i el professorat, perquè puguin tancar un curs que sens dubte ha estat molt diferent de qualsevol altre. Com sabeu, s’ha prioritzat la trobada dels cursos que fan canvi de cicle i cada centre té el seu pla de desconfinament per oferir al seu alumnat l’atenció que necessita.

-També han decidit obrir les dues llars d’infants municipals per ajudar als pares a conciliar amb la vida laboral, però des dels centres els hi diuen que no s’està preparat…

Les llars d’infants s’han preparat i en les setmanes prèvies s’ha parlat amb totes les famílies per conèixer concretament les seves situacions i les seves necessitats. D’aquesta manera, s’ha organitzat l’obertura amb 15 alumnes en un centre i 10 en l’altre.

-La crisi sanitària ens ha derivat cap a una crisi econòmica i social. Han patit un augment de sol·licituds als serveis socials? Quin tipus d’ajuda i quin tipus d’usuari?

Sí, la crisi social i econòmica que estem vivint de forma global també té impacte a Vilanova i la Geltrú i s’han augmentat les situacions de risc i de vulnerabilitat social, en col·lectius diversos. Estem rebent un increment elevat de peticions d’atenció social, per garantir necessitats bàsiques com l’alimentació o el lloguer de l’habitatge. Evidentment aquesta situació ha fet replantejar a l’Ajuntament les previsions que teníem per aquest any, hem hagut de replantejar el pressupost i ja hem aprovat destinar, de moment, 808.000 euros en ajuts d’atenció social.

-A nivell empresarial i comercial la crisi econòmica també ha causat estralls. Com els estan ajudant?

Ja des de l’inici del confinament, quan tot el teixit productiu de la ciutat es va veure sobtadament aturat i de forma majoritària afectat, des de l’Ajuntament es va suspendre el cobrament de tributs, es va modificar el calendari fiscal per ajornar els pagaments i vam començar a estudiar vies de suport a cada sector. Un cop ha començat el desconfinament progressiu, acompanyem les empreses en el seu retorn a l’activitat, d’acord amb cada fase, perquè la desescalada no és simètrica per a tots els sectors. Però a banda d’aquest acompanyament, estem promovent ajudes per reactivar l’economia per valor de 2 milions d’euros. La meitat són subvencions directes a les empreses i l’altra, bonificacions fiscals.

-Vostè és també presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya i, per tant, deu haver estat molt pendent dels alcaldes i alcaldesses del nostre país. Com valora el paper del món local en aquesta crisi?

El paper del món local ha estat fonamental, perquè som la primera porta on truca la ciutadania, i a vegades també la segona i la tercera. Tots els ajuntaments hem estat treballant intensament per garantir l’aplicació dels protocols i indicacions que ens arribaven de les administracions competents i hem atès i continuem atenent les necessitats que arriben directament dels nostres ciutadans i ciutadanes. Com a presidenta de la FMC, puc afirmar que tots els municipis han estat a l’alçada i que dins de les seves possibilitats tots estan donant resposta a les necessitats de la població.

-Quina ha estat la principal mancança o problema que han denunciat els alcaldes i alcaldesses? Seria convenient que tinguessin més competències?

Les dificultats majoritàries han estat, en primer lloc, les dificultats per obtenir l’equipament i material de protecció i higiene. Com sabeu, aquesta ha estat una mancança global i els ajuntaments ens hem hagut de moure per aconseguir-ne. D’altra banda, una altra dificultat és la disponibilitat de recursos econòmics. Els ajuntaments hem hagut de recórrer als recursos propis per atendre l’emergència, esperem que es puguin anar recuperant amb el suport de les administracions superiors. Però segurament la principal dificultat ha estat saber com donar resposta a la situació tan complexa i nova que ens ha arribat. Ens hem guiat molt en els exemples de països que ho han viscut prèviament, però tot i així cada casuística és diferent i ha estat complex.

-Què hem après com a societat de tot plegat?

Bé, hem tingut la capacitat de donar resposta a una situació tan imprevista i excepcional com aquesta pandèmia. Ara cal que tot el que hem après en aquest procés ho sapiguem aprofitar, a nivell individual i col·lectiu. Que esdevinguem millors persones i que millorem com a societat. Estic molt orgullosa de Vilanova i la Geltrú perquè és una ciutat molt solidària i cooperativa, i en aquesta pandèmia que ens ha posat tant a prova ho ha tornat a demostrar. Ara bé, potser el que estem vivint ha de ser una oportunitat perquè aquest esperit no només surti com a reacció a una situació d’emergència, sinó que formi part de la nostra manera de viure. Que sapiguem viure més en comunitat i compartir.

Comparteix aquesta informació

Comunicat de l’AMI en defensa de l’espai públic

Aquesta setmana el Tribunal Suprem ha dictat una sentència que anul·la l’acord del ple de l’Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife del 30 de setembre de 2016 on es reconeixia la bandera nacional de les Canàries com un dels símbols del poble canari, i, al mateix temps, s’aprovava que s’hissés en un lloc destacat de l’edifici de la pròpia casa consistorial.

La sentència del TS estableix com a doctrina que ‘l’ús, fins i tot ocasional, de banderes no oficials a l’exterior dels edificis i espais públics no resulta compatible amb el marc constitucional i legal vigent, i en particular, amb el deure d’objectivitat i neutralitat de les administracions públiques’. Segons el Suprem, aquesta ‘incompatibilitat’ amb el marc legal es manté encara que aquestes banderes ‘no oficials a l’exterior dels edificis i espais públics’ no substitueixin, sinó que concorrin, ‘amb la bandera d’Espanya i les altres legal o estatutàriament instituïdes’.

Donat que aquesta sentència de ben segur afectarà a altres símbols utilitzats als edificis i espais públics de Catalunya, àmpliament utilitzats, com poden ser les banderes estelades o les banderes del col·lectiu LGTBI, i altres que puguin representar sensibilitats diverses, l’Associació de Municipis per la Independència vol fer les següents reflexions a partir de les següents bases:

1. Autonomia local. Els ens locals són primerament administracions autònomes que tenen assignades unes competències de gestió i serveis vers la ciutadania reconegudes per la Llei i emparades en la Carta Europea d’Autonomia Local amb l’objectiu de descentralitzar les administracions estatals i oferir una administració propera a la ciutadania i ràpida en la gestió. En els darrers anys, s’ha vist com, de forma barroera i poc ortodoxa s’han envaït reiteradament per l’Estat Espanyol, les competències locals i també les autonòmiques, mostrant una manca de lleialtat institucional, respecte i incompliment del marc constitucional de l’estat espanyol per part del propi estat espanyol.

2. Representació política. Així mateix, de forma clara i inequívoca, els consistoris representen unes opcions polítiques, escollides democràticament als plens municipals a través dels vots que reben les diferents candidatures. Per tant, és lògic i conseqüent, que al exercir el mandat de pobles i ciutats a les diferents alcaldies, els equips de govern expressin i posin de manifest la ideologia, tarannà i simbologia que els representa, recollida en programes electorals i plans de govern. Si els ajuntaments fossin simples òrgans de gestió, sense càrrega política, no caldria concórrer a unes eleccions, ni fer llistes electorals, perquè diferents equips de tecnòcrates o funcionaris podrien executar, de forma automàtica, les atribucions de gestió i serveis que li corresponen a cada ens local.

3. Llibertat d’expressió. El principi d’objectivitat de les administracions públiques, en cap cas, pot limitar la llibertat d’expressió, la lliure expressió del pensament polític i de les idees, sinó tot el contrari. Un ens públic ha de vetllar per la lliure expressió de pensament i ideològic de tots els ciutadans, veïns i veïnes. Prohibir l’exhibició de banderes legals en edificis i espais públics, tal i com pretén el TS, és contrari al Dret Fonamental de la llibertat d’expressió, tal i com està formulat a les declaracions i tractats internacionals i a la pròpia Constitució espanyola. L’AMI vol mostrar el més ferm compromís en la defensa dels drets fonamentals i les llibertats públiques i refusa qualsevol acte de censura que pretengui impedir o restringir la llibertat d’expressió com a valor superior de l’Estat de Dret. Aquesta exigència, la d’optimitzar les condicions d’exercici dels drets fonamentals (art. 9.2 CE en relació amb l’article 53.1 CE) fa que la materialització de la llibertat d’expressió per part la ciutadania que l’exerceix, utilitzant una determinada simbologia que no sigui il·legal, no pot ser impedida o restringida per part de qui no la comparteix.

4. Neutralitat versus objectivitat. La Resolució del Tribunal Suprem fa una deliberada equiparació de dos conceptes que no son idèntics, tota vegada que la mateixa Constitució no parla de “neutralitat” sinó del deure que tenen les administracions públiques de servir amb objectivitat els interessos generals. Precisament per complir aquest mandat les administracions públiques no són ni poden ser neutrals o
asèptiques en l’exercici de Drets Fonamentals i Llibertats Públiques, perquè aniria contra la seva pròpia essència. Aquesta és la tasca que el legislador encomana als poders públics: la no ingerència subjectiva en l’exercici lliure dels drets dels ciutadans.

Des de fa uns anys, l’Estat Espanyol i una part dels seus tribunals pretenen fusionar els dos conceptes i convertir tot l’espai públic en un monopoli de la ideologia dominant, el que suposa una censura a la diversitat i, de facto, passar d’una impostada neutralitat a la neutralització de l’espai públic, a favor d’uns interessos, marcadament polítics, que es fonamenten en el centralisme i la unitat d’Espanya, interessos legítims però no necessàriament compartits per les opcions independentistes, igualment legítimes i que necessàriament han de ser respectades en qualsevol Estat Democràtic.

5. Espai públic. Des de l’àgora de les polis gregues com a espais destinats al debat polític i a la conversa, fins a l’actualitat, els “espais públics” més enllà de definir-se per ser de titularitat pública, han estat indrets de debat d’idees, reivindicacions socials (caracteritzades per la temporalitat) on els ciutadans poden i han d’exercir els seus drets tant individuals com col·lectius: associació, reunió, manifestació i on els poders públics, sobretot els locals, tenen el deure de garantir-ne el seu exercici. La Corporació municipal com a institució democràtica i la més propera a la ciutadania té l’obligació legal de respectar i fer respectar els Drets Fonamentals rectors de l’Estat de Dret per imperatiu legal. L’espai públic és l’àmbit d’expressió del pluralisme i de les diferents sensibilitats, una expressió que els poders públics no han d’eliminar mitjançant la neutralització de l’espai, sinó amb la ponderació dels drets fonamentals involucrats.

COMUNICAT EN PDF

Comparteix aquesta informació

“Hem d’aprofitar aquesta experiència i la resposta humana de les persones per pensar un altre model de societat”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (58)

ENTREVISTA A DANI CORNELLÀ, ALCALDE DE CELRÀ

Dani Cornellà (CUP), alcalde de Celrà des de l’any 2011, un municipi d’uns 5.500 habitants, amb un entorn privilegiat i un paisatge perfilat entorn de l’activitat agrícola – la principal fins a finals del segle XIX-, amb més de la meitat del terme municipal inclòs al Pla d’Espais d’Interès Natural de les Gavarres. Un municipi amb serveis que han vist una oportunitat de cara al futur, després de la COVID-19, i un sector industrial molt remarcable que no s’ha aturat. La resposta de la ciutadania enfront de la pandèmia i el canvi de prioritats de la nova situació posen damunt la taula un canvi de paradigma i un altre model de societat.

 

-Com ha anat evolucionant la seva tasca al llarg de la crisi? Ara, en fase 2, què ha canviat respecte un dia habitual a l’alcaldia abans de la COVID19?

En un primer moment tot ha anat molt de pressa i com a alcaldes hem hagut de prendre decisions de forma ràpida, més enllà del que potser ens pertocaria: es tanquen serveis, les places, s’implementa el teletreball… i en un segon moment, una mica més habituats a la nova realitat, es van adaptant totes les tasques i els serveis. Al principi tens poc temps per pensar i has de prendre decisions i després van arribant indicacions i normatives que complementen les decisions que es van prenent per donar resposta a la nova realitat. Respecte a la situació d’abans de la crisi, el canvi principal és la incertesa. De cop, ens trobem amb un nou escenari no previst que mai haguéssim imaginat i que ens fa canviar totes les prioritats per centrar-nos en problemes immediats en tots els àmbits. Es passa d’una planificació de 4 anys a una planificació molt curta, pensar els diversos escenaris i preparar-se.

-Hem vist que heu estat molt actius a les xarxes socials per tota la informació relativa a la pandèmia. De quines altres formes heu informat la població?

Hem potenciat molt les xarxes socials i grups de missatgeria però també hem fomentat molt la ràdio municipal, que ha estat una altra xarxa a la qual és molt més fàcil que hi accedeixi tothom. S’ha dut a terme una programació estable, amb continguts per a totes les edats –programes per mainada, música per a gent gran, una part de la festa major- per intentar arribar al màxim de gent possible.

-Per a les activitats d’estiu, les piscines, esport… suposem que la gent està pendent de totes aquestes propostes… Com ho percebeu des de l’ajuntament?

La priorització és endegar tots els serveis que es puguin, ja que després de 2 mesos de confinament, la societat ho necessita: des de casals de tot tipus, piscina municipal… Però el que tenim molt clar és que ens hem d’adaptar a la normativa que s’ha establert i preparant diferents escenaris en funció de les fases sanitàries que es vagin donant.

-També veiem que promoveu la bona gestió de l’entorn natural i l’adequació dels itineraris. Suposem que aquests dies són entorns molt concorreguts? Creu que la gent valorarà més aquests espais naturals a partir d’ara? Heu hagut de posar controls durant el confinament?

Tenim la gran sort que el municipi té les Gavarres i la llera de Ter, cosa que ha anat molt bé per als veïns i veïnes de les diferents zones del poble, que n’han pogut gaudir. El que hem fet com ajuntament ha estat detectar algun entorn o camí malmès –encara hi havia alguns arbres caiguts del temporal Gloria- i arreglar el més urgent i necessari per a poder fer ús d’aquests itineraris amb la màxima seguretat. He de dir que hem notat un repunt important de gent del municipi que potser coneixia poc els itineraris naturals i el fet d’estar confinats al poble ha fet que molta més gent els estigui utilitzant i demanant informació dels recorreguts. Hem vist moltes fotografies dels itineraris del municipi a les xarxes socials que la gent ha anat penjant.

-La indústria és un sector important a Celrà. Com ha funcionat durant la COVID19?

La gent que treballa al polígon és de Celrà o dels pobles propers, hi treballen unes 2.000 persones, i la majoria de les empreses –sobretot les més grans- no han aturat l’activitat perquè són indústries de sectors essencials: químiques, alimentàries o logístiques. El teletreball, en moltes d’aquestes empreses, ha estat una petita part.

-Pel que fa al teixit associatiu i social del municipi, quin contacte hi heu tingut durant l’evolució de la pandèmia? Us consta que estiguin planificant activitats per anar tornant a la normalitat?

Em consta que hi ha entitats esportives que ja estan tornant a l’activitat als seus equipaments, tots respectant la normativa de la fase sanitària i també algunes entitats socials que ja han obert els locals. De mica en mica, tot torna a reactivar-se, però no tot. Alguns encara prefereixen esperar i alguns altres estan en fase de preparació amb tots els condicionants que preveuen les mesures de reactivació.

-I la festa major confinada? Suposem que al principi devia ser un repte organitzar-ho, sense experiència prèvia, creieu que us donarà peu a repetir per altres iniciatives, ara que la gent hi estarà acostumada?

Jo crec que sí. En el seu moment es va decidir, amb totes les entitats, la cancel·lació però un cop presa aquesta decisió, vam decidir fer algunes activitats via xarxes i ràdio, com el pregó o alguns concerts. Al carrer es va fer una cercavila confinada dels gegants del municipi. A partir d’aquí no descartem fer algunes programacions – perquè per al teatre la normativa per obrir és complicada- amb noves fórmules per oferir el Teatre Ateneu a casa. Hi estem treballant.

-Heu dut a terme diverses iniciatives per a la promoció de la compra de proximitat… com està funcionant?

El confinament ha suposat que la gent es quedés a comprar al municipi i és una dinàmica que volem aprofitar per tal que no canviï massa i endegar iniciatives per tal que la gent vegi la importància de tenir un poble viu, amb les persianes apujades, ja que hem pogut comprovar com és un poble amb els comerços tancats i no volem que això es repeteixi. També estem preparant partides concretes per fer actuacions més àmplies per fomentar el comerç de proximitat i de qualitat.

-A part de la flexibilització del calendari de tributs, promoureu ajuts econòmics en algun sentit?

Nosaltres ja disposem d’una partida important al nostre municipi per ajudar les famílies, ja des de la crisi del 2008 i s’ha mantingut, no només a nivell bàsic sinó també per ajudes a casals, sortides escolars, etc… Són partides amb un volum important perquè pretenem que arribin a tothom que ho necessiti. A més, ara promourem ajudes per a organitzar campanyes i esdeveniments per ajudar a promocionar no només els comerços sinó també els serveis i els autònoms del municipi. Estem pensant en un llibret que aplegui tots els serveis, també en format aplicació, i alguna iniciativa per als bars i restaurants.

-Per a la gestió del dia a dia durant el confinament i ara, amb les fases de desescalada, què creieu que podríeu haver fet els ajuntaments que no us ha estat possible per un tema de competències?

La veritat és que sí, ja que ens han tret l’autonomia local, imposant-nos-ho tot. Hem trobat a faltar que comptessin amb nosaltres, que fessin normatives àmplies i generalitzades sense tenir en compte les particularitats dels municipis, sense preguntar. I moltes vegades hem trobat a faltar poder decidir, ens hem trobat sols i sense informació, fins i tot de la pròpia normativa, que provocat molts dubtes. Ens hem sentit abandonats. En el nostre cas, en les darreres fases, amb telèfons que no contestava ningú, per exemple de la Generalitat, perquè estava tancat per la COVID-19. Pensem que l’administració pública no es pot permetre desaparèixer en moments com aquests i això ha passat en alguns casos. Hem pres decisions que no ens tocaven, sense cap problema, però algú havia d’haver respost.

-Com està funcionant l’aplicació de les fases al municipi? Teniu tota la informació que requeriu? I la gent, com està actuant?

Com sempre dic, la majoria de la gent compleix el que s’estableix, tot i que sempre hi ha una petita part que, per desgràcia, és la que sempre es veu més, que és la gent que incompleix les normes i que té comportaments incívics. Però la gran majoria ha fet el que tocava, tot i que en alguns moments s’han generat molts dubtes en l’aplicació de les fases, perquè es donaven situacions contradictòries o no estaven prou ben explicades i cadascú ho interpretava com més li convenia. A vegades ens ha generat dubtes a nosaltres mateixos, ha faltat concreció i sentit comú amb les fases.

-Podeu dir-nos què haurà suposat pel vostre municipi haver passat per aquesta crisi? I per a vostè com a alcalde? I per a la societat en general?

Jo penso que hauríem d’haver après – i que no tinc clar si això és així- que el model que tenim no pot continuar de la mateixa manera, hi ha d’haver un canvi de paradigmes i hem d’aprofitar aquesta experiència com a societat per a pensar en el decreixement. No podem continuar amb un model de creixement constant. Aquest model no sap donar respostes en moments difícils i per això hem de fer un canvi com a persones i com a societat per decréixer en tots els sentits. Finalment, també voldria remarcar la resposta humana increïble d’una gran part dels veïns i veïnes, pel que fa a moltes iniciatives, i que en moments així es desperta una part molt humana de la societat i de la solidaritat. Un fet que, personalment m’ha donat molta empenta per continuar, et dona força i ànims perquè veus que una societat diferent és possible.

Comparteix aquesta informació

“El coronavirus és un toc d’atenció com a espècie i com a societat”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (57)

ENTREVISTA A JORDI FÀBREGA, ALCALDE DE LA SEU D’URGELL

El coronavirus ha estat molt contingut a les comarques pirinenques i l’Alt Urgell n’és un bon exemple. Fa tres setmanes es va donar d’alta al darrer pacient ingressat al Sant Hospital de la Seu d’Urgell i per tant, el seu alcalde Jordi Fàbrega (Junts per la Seu), metge pediatre de professió, està satisfet de l’evolució al seu municipi que ja es troba a la Fase 2 i tot progressa satisfactòriament. En poques setmanes arribarà l’estiu i espera poder salvar la temporada turística amb els visitants de proximitat, el turisme intern que haurà d’adaptar els seus hàbits a la nova situació.

 

-Com a metge, era previsible una pandèmia de les dimensions de la COVID19, amb una taxa de contagi tan elevada i amb una propagació tan ràpida entre la societat?

Es fa difícil dir si era previsible o no. El que sí que és veritat és que el coronavirus és un toc d’atenció com a espècie i com a societat: no estem sols al planeta i no ho controlem absolutament tot. Altres vegades s’havien donat pandèmies que no ens havien arribat a nosaltres, a Àfrica o Àsia, però sabíem que podia succeir una pandèmia d’aquestes dimensions, a escala mundial. Ha arribat amb una taxa de contagis molt alta i una taxa de mortalitat molt elevada pel que és habitual en aquest tipus de virus. Ens va anar bé de tenir el reflex d’altres països, sobretot la Xina i Itàlia, però vam trigar una mica a reaccionar i vam menysprear també, en certa manera, la virulència de la pandèmia i això ho hem pagat.

-El Pirineu, en general, ha tingut una incidència baixa de contagis i en aquests moments no tenen cap ingressat. A què poden ser degudes aquestes grans oscil·lacions entre zones de Catalunya?

És cert que el Pirineu ha tingut una taxa baixa de contagis, tot i que a l’inici de la pandèmia, deu n’hi do, com ens va afectar, tant a l’Alt Urgell, com a Andorra i altres zones també. Es va saber controlar bé i les mesures han estat correctes, sobretot amb l’aïllament de la nostra gent gran i, també cal dir-ho, ho tenim més fàcil que altres indrets per fer-lo efectiu, tenim molt aire lliure i el transport públic no està congestionat. Per tant les nostres aglomeracions, no són les mateixes que poden tenir a les grans metròpolis. Fa molt temps que no tenim cap nou ingressat a l’Hospital de La Seu, concretament cinc setmanes, i el darrer malalt se li va donar l’alta fa tres setmanes. Els casos s’han donat amb comptagotes.

-L’Alt Pirineu ha entrat aquest dilluns a la fase 2, més permissiva. Ha estat correcte, segon el seu criteri, la gestió sanitària de la pandèmia i les fases del confinament?

Hem entrat a fase 2, igual que vam entrar a fase 1, en el moment que epidemiològicament ens ho podíem permetre. Per canviar de fase es té en compte el diagrama de risc que és la transmissibilitat del virus i el nivell de contagiats per 100.000 habitants. Si les dues variables són baixes, és quan s’ha de fer el pas de fase. Vam entrar a fase 1 quan estava molt controlat i 15 dies després no hi ha hagut cap empitjorament, al contrari, les xifres han continuat millorant. Cada vegada hi ha menys virus a l’ambient i cada vegada és menys contagiós, per tant hem d’anar avançant a poc a poc. Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i Pirineus anem un pèl avançats i va bé perquè servim com a model per a les altres regions sanitàries.

-Quin és el seu grau de satisfacció respecte a els seus veïns durant el confinament i el seu compromís amb la salut pública?

Molt content de com ha respost tothom. Hem de parlar de què fa la gran majoria de la població i a La Seu ha estat molt conscient, ha respectat el confinament i hem vist un voluntariat enorme per ajudar als que ho necessitaven, als professionals sanitaris a fer la seva feina i, en l’àmbit social, tothom ha ajudat a fer mascaretes i amb les impressores 3D s’ha fet material pel personal sanitari. Hem tingut una resposta excel·lent i és un orgull com a poble.

-Just a l’inici hi va haver 10 agents dels Mossos contagiats però La Seu també ha estat notícia perquè un pacient de 93 anys ha superat el coronavirus. Com a viscut com alcalde aquesta situació tan peculiar i extraordinària?

És una situació molt complexa com a alcalde. Anàvem controlant l’hospital i prenent les decisions que calia, en cada moment, com traslladar els padrins al seminari per treure’ls de l’hospital i que tinguessin menys risc de contagi i, de pas, retornar més espai al mateix hospital per atendre els infectats de COVID-19. Els padrins no se’ns han contagiat i vam poder atendre bé els casos de COVID19 en un hospital comarcal petit com el nostre. Sí que vam tenir aquest brot dels Mossos que ens va fer patir molt, però dels 12 positius, no hi va haver cap ingressat i tots se’n va sortir. El padrí de 93 anys que va superar el coronavirus va ser una gran notícia. Des de l’Ajuntament ho has de controlar tot, temes sanitaris i temes socials i que ningú es quedi enrere en aquesta crisi social i econòmica. Hem tingut moltíssima gent darrere empenyent i que han fet molt bé la feina en una situació de tanta complexitat com ha estat aquesta pandèmia.

-Han publicat un inventari dels establiments i serveis oberts a La Seu amb el seu telèfon, horari especial i si porten la compra a domicili. Estan contents els botiguers amb aquesta iniciativa? Ha estat un dels sectors més perjudicats?

Des del principi hem intentat publicar diversos butlletins diaris que s’anaven penjant al web de l’Ajuntament. Un és el butlletí que informava de l’actualitat sanitària: infectats, ingressats i difunts perquè el més important és la transparència amb totes les dades. També hem fet un altre butlletí que recollia les ajudes que anaven publicant totes les administracions i, tal com comentes, aquest inventari de tots els serveis oberts a La Seu amb la informació de si es podia fer la compra online o el trasllat al domicili. Hem estat al costat dels botiguers però també perquè els botiguers han estat al costat nostre. Hem celebrat moltes reunions telemàtiques amb botiguers i associacions empresarials per afrontar, entre tots, de la millor manera possible, aquesta crisi. Moltes de les iniciatives han sorgit d’aquestes reunions.

-Han aprovat també una línia d’ajuts per a empreses i autònoms. Quina implicació espera de les altres administracions en aquest sector per fer viable el futur de moltes d’aquestes empreses de La Seu?

Hem fet una línia d’ajuts molt important tenint en compte el petit múscul econòmic que té l’ajuntament de La Seu d’Urgell. En total són 1,1 milions d’euros que posa l’Ajuntament de La Seu a disposició, o bé de famílies, autònoms o empreses i crec que hem fet un esforç molt gran. Ho hem pactat amb el principal grup de l’oposició, Compromís per la Seu, a qui vull agrair que estigui al costat de l’equip de govern en moments tan difícils. Necessitem però que les altres administracions estiguin a l’altura del moment, tant la Generalitat com el govern espanyol. Per nosaltres és important que ningú es quedi enrere des del punt de vista social en aquests moments tan durs i hauríem d’intentar que l’atur no se’ns tornés a disparar al 20-25%, ja que això seria un autèntic drama pel país. Hem d’intentar que cap empresa tanqui i es perdin els mínims llocs de treball. Ens costarà molt més pagar l’atur durant dos anys que fer totes les ajudes que calgui perquè ningú s’hi quedi. Hem fet també una ajuda als transfronterers, que són uns 1.620 treballadors/es que cada dia que pugen a Andorra. Si es queden sense feina, no tenen atur. Esperem que el govern de l’estat faci algun ajut per aquest col·lectiu que per a nosaltres és important.

-Creu que es podrà salvar la temporada turística de l’estiu? Pensa que el turisme de natura serà una opció pels catalans i catalanes que no podran sortir a l’estranger per por o per les limitacions?

Crec que la temporada d’estiu la podrem salvar, d’una manera diferent, potser amb uns altres nivells, si sabem aprofitar les oportunitats que ara se’ns generen. Hi haurà turisme de proximitat, de Catalunya, perquè la gent tindrà por d’agafar avions i per tant és una bona manera de vendre el que tenim aquí: turisme de natura, d’aire fresc, i productes de km0. Aquí és difícil que et trobis aglomeracions i pots passejar per uns entorns excepcionals. Les cases de turisme rural ho tindran més fàcil que els grans hotels per tenir aquests clients. En l’àmbit turístic hem d’aprofitar el moment, tirar endavant i que ja es quedi per un futur. Exportar i vendre la nostra qualitat de vida a la gent que viu a les metròpolis i que nosaltres en podem gaudir tot l’any.

-Parlem de festes. 7 juliol St. Ot que és el patró, la festa major a finals d’agost, el Festival de Música Antiga que ja està cancel·lat i la Fira de Sant Armengol. Què es podrà celebrar i com?

La Festa Major, a finals d’agost, la farem. Ara se’ns obre un repte enorme i apassionant que és com la farem i l’entomem amb moltes ganes. És cert que a la tardor hi ha prevista la Fira de St. Armengol i hem d’anar veient la situació epidemiològica com evoluciona, no sabem com estarem a l’estiu i a la tardor. Està clar que no podem deixar de banda la cultura, l’associacionisme i les petites festes. Un poble sense cultura i sense festes és un poble sense ànima i no ho podem deixar anar. Hem de canviar com farem aquestes festes, s’haurà de respectar la distància física i, per tant, concerts amb molta gent de peu, serà impossible, però està clar que hi ha moltes maneres de fer cultura.

-Com a societat, aprendrem la lliçó que ens ha donat aquesta pandèmia?

Espero que aprenguem la lliçó com a societat i com a país: apostar per productes de proximitat i de quilòmetre 0; lluitar contra la globalitat que fa que les mascaretes les fabriquem a la Xina i quan les necessitem no les tenim i que, contínuament, haguem de lluitar contra un mercat global; apostar per la sanitat pública i la investigació; per l’educació pública i per les residències. No hem fet les coses ben fetes, sobretot com hem tractat la nostra gent gran i hem vist que tenim la sanitat pública, amb els millors professionals, però massa escanyada. Hem de saber apostar per això: els diners públics han de servir per garantir una bona sanitat pública i una bona qualitat de vida per a la nostra gent gran. Menys despesa militar i més despesa en la sanitat pública. Quan venen mal dades, si la despesa la tenim col·locada on toca, ens en sortirem millor.

Comparteix aquesta informació