El comitè executiu de l’AMI aprova tirar endavant dues campanyes

 

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) va celebrar ahir reunió del Comitè Executiu mitjançant videoconferència, per tal de donar compliment a les mesures restrictives a causa de la Covid-19. En el transcurs de la trobada es van presentar dues campanyes que es tiraran endavant durant les pròximes setmanes.

La primera campanya ideada per l’entitat sobiranista es tracta d’una petita guia, que es publicarà per fascicles, i que té com a objectiu visualitzar la implicació del món local en la construcció de la República Catalana. Està previst que es presenti el pròxim mes de desembre, moment en què es donaran més detalls. La segona campanya neix de la col·laboració amb Òmnium Cultural i la iniciativa ‘Corona Ciao’: en aquest sentit s’està treballant conjuntament per fer un buidatge de tots els carrers, places i equipaments dels municipis de Catalunya que encara tenen el nom d’algun Borbó. L’objectiu no és cap altre que fer desaparèixer aquests nomenclàtors i que els ajuntaments els substitueixin per d’altres que creguin convenients.

A la reunió del Comitè Executiu també es va donar compte del suport de l’AMI a la campanya de l’ANC de recollida de signatures pels represaliats polítics i també es va repassar l’actualitat jurídica que afecta l’entitat.

Comparteix aquesta informació

Recollida de signatures per portar a Europa la vulneració dels drets civils i polítics a Catalunya

La Sectorial de Persones Represaliades de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) recull signatures per portar a Europa la vulneració de drets civils i polítics a Catalunya. Es tracta d’una nova proposta que inclou també les persones que han estat represaliades durant i després del franquisme per defensar la independència de Catalunya, i confirma que actualment es donen les mateixes circumstàncies de repressió i vulneració de drets.

Amb la voluntat de presentar la proposta a la Comissió Europea i a diversos ens i entitats europeus, la iniciativa també pretén recollir adhesions dels alcaldes i alcaldesses i electes dels nostres municipis. Actualment s’està treballant amb la recollida de signatures i en un futur es plantejaran diverses accions per tal de demostrar la vulneració de drets i la baixa qualitat democràtica de l’Estat espanyol.

FORMULARI PER ADHESIÓ

 

Comparteix aquesta informació

L’AMI participa en l’acte de reivindicació de l’1 d’Octubre amb entitats, associacions i partits

 

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha participat avui en l’acte organitzat per Òmnium Cultural per reivindicar el referèndum i denunciar la brutalitat policial i dels poders de l’Estat, just el dia que es compleixen tres anys de la votació. L’acte ha comptat amb nombroses entitats, associacions, representants de partits així com el president, Quim Torra, per mostrar una imatge transversal del sobiranisme.

Jordi Gaseni, alcalde de l’Ametlla de Mar i vicepresident de l’AMI, ha representat l’entitat municipal en l’acte que s’ha fet davant de l’institut Pau Clarís de Barcelona. Gaseni ha dit que constatat que el compromís del món municipal amb la República Catalana és el mateix que el de l’1 d’octubre de 2017.

Comparteix aquesta informació

Centenars d’ajuntaments mostren el seu rebuig a la inhabilitació del president Quim Torra

 

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha estat avui a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per acompanyar i donar suport al president Quim Torra, inhabilitat avui pel Tribunal Suprem per la pancarta que va penjar al balcó de la Generalitat, on es demanava la llibertat dels presos polítics i exiliats. Torra, en la seva sortida del Palau de la Generalitat ha estat acompanyat per tot el Govern i per les entitats sobiranistes. El president de l’AMI, Josep M. Cervera, ha estat l’encarregat de representar el món municipal independentista.

Cervera ha assegurat que “aquesta sentència no només inhabilita el president Torra, sinó que inhabilita a la democràcia”. El president de l’AMI també ha dit que la democràcia plena que proclama i reclama l’Estat espanyol cada vegada que té oportunitat és una gran fake i només sortirem d’aquesta situació amb la independència”.

D’altra banda, centenars d’ajuntaments han llegit aquest vespre, a les places dels seus pobles i ciutats plenes de gom a gom, la moció de rebuig a la sentència de l’AMI. Ara està previst que l’aprovin en els seus consistoris en el proper ple municipal que celebrin. Alhora, tal com havia demanat l’AMI, els balcons dels ajuntaments han lluït amb la pancarta de “Llibertat presos polítics i exiliats” que, precisament, ha portat fins a la inhabilitació del president Torra.

Comparteix aquesta informació

L’AMI convoca als alcaldes davant dels ajuntaments i demana que pengin la mateixa pancarta que la del president Quim Torra

 

La decisió del Tribunal Suprem d’inhabilitar el president de la Generalitat, Quim Torra, també ha de tenir resposta des del món local. En aquest sentit, L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha convocat a tots els alcaldes i alcaldesses, i altres càrrecs electes, aquesta tarda a les 19h davant dels ajuntaments. L’objectiu és que llegeixin la moció de rebuig que s’ha elaborat des de l’entitat on es demana “el màxim respecte per les institucions catalanes i pels nostres representants, escollits democràticament”, i on també es recorda que la inhabilitació és conseqüència d’uns fets que no constitueixen cap delicte i que estan emparats en la llibertat d’expressió.

També s’ha demanat que la moció de rebuig a la sentència sigui aprovada pels ajuntaments catalans en el pròxim plenari municipal que celebrin.

Per últim, també s’ha proposat que tots els ajuntaments pengin la mateixa pancarta que el president Quim Torra tenia al balcó de la Generalitat i que l’ha portat a la inhabilitació, en una sentència que des de l’AMI es considera grotesca i desproporcionada “que deriva de la instrumentalització de diverses institucions de l’Estat, com en aquest cas la Junta Electoral Central”.

Comparteix aquesta informació

Moció de rebuig a la inhabilitació del president Quim Torra

Davant la decisió del Tribunal Suprem d’inhabilitar el president de la Generalitat, Quim Torra, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha elaborat una moció de rebuig perquè sigui aprovada pels consistoris catalans:

L’Ajuntament de xxxx rebutja de forma rotunda i contundent la decisió del Tribunal Suprem d’inhabilitar el president de la Generalitat de Catalunya, Hble. Sr. Quim Torra, escollit democràticament pel Parlament de Catalunya mitjançant els nostres vots i després d’investidures fallides. Un cop més la justícia fa política i es situa per damunt de la democràcia.

Davant una justícia espanyola que utilitza el seu poder per discriminar arbitràriament i que vulnera de forma reiterada l’Estat de Dret, el món municipal català tenim la necessitat d’unir-nos i mostrar el rebuig a la sentència de forma conjunta.

Els alcaldes i alcaldesses de Catalunya volem MANIFESTAR que:

1. Creiem fermament en la Democràcia. I per aquest motiu només entenem un Estat que garanteixi la separació de poders i que respecti i asseguri els principis bàsics d’aquest ordre social.

2. Exigim el respecte absolut pels Drets Fonamentals. Uns drets inherents a totes les persones sense discriminació per les seves condicions personals, socials, econòmiques, polítiques i ideològiques… El Dret d’Expressió és un d’aquests Drets Fonamentals als quals els càrrecs electes no renunciarem de cap de les maneres.

3. Condemnem la repressió contra el moviment independentista. Catalunya, la nostra llengua, la nostra cultura… tenen una llarga història de discriminació per part de l’Estat espanyol. Som un poble que sempre té un estat en contra, que ens considera, enlloc d’una nació, una colònia. Un estat que no ens respecta i que ens discrimina a nivell cultural, econòmic, social… Una discriminació que, els darrers anys, ha anat més enllà i s’ha convertit en persecució política contra els nostres representants al Govern, al Parlament, als ajuntaments i també en persecució de tota la ciutadania que ha mostrat el seu desacord amb aquest model d’estat obsolet i de formes decadents i que ha optat per defensar, de forma legítima, la República Catalana.

4. Demanem una justícia justa, ponderada i equilibrada. Una justícia que doni garanties a l’estat i a tota la ciutadania. Una justícia que ofereixi seguretat i que asseguri l’exercici dels drets de la ciutadania. Una justícia que no faci política. En definitiva, una justícia que respecti la separació de poders.

5. Rebutgem fermament la sentència del Tribunal Suprem que inhabilita al 131è. president de la Generalitat de Catalunya per uns fets que no constitueixen cap

delicte i que estan emparats en la llibertat d’expressió. Una sentència totalment grotesca i desproporcionada que deriva de la instrumentalització de diverses institucions de l’estat, com en aquest cas la Junta Electoral Central. Així mateix, expressem la total solidaritat cap al president Torra que ha patit dos processos judicials injustos per defensar des de la màxima institució del nostre país la llibertat d’expressió, la llibertat dels presos i dels exiliats i el dret d’autodeterminació.

6. Demanem el màxim respecte per les institucions catalanes i pels nostres representants, escollits democràticament. Només amb unes institucions fortes i respectades podem créixer com a país i, malgrat els intents d’arrabassar-nos la dignitat institucional, la nostra màxima prioritat serà preservar-la.

7. Reiterem el nostre compromís en la República Catalana. Continuarem treballant des de cada poble i cada ciutat per materialitzar l’estat català, un projecte que compta amb el suport majoritari de la població que ho ha expressat reiteradament a les urnes el 9 de novembre de 2014 i l’1 d’octubre de 2017. El nostre projecte d’autodeterminació està emparat pels Tractats Internacionals i per aquest motiu demanem que cessi la persecució injustificada i injusta contra un moviment legítim com és l’independentisme català. Una opció política que és l’única capaç de garantir, en aquests moments, la democràcia, el progrés social i econòmic i la protecció de la cultura i les institucions.

DECARREGA LA MOCIÓ DE REBUIG

Comparteix aquesta informació

L’AMI acompanya el president Torra a declarar per la segona causa oberta per la pancarta del balcó de la Generalitat

 

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha tornat a declarar avui davant el TSJC, per la segona causa oberta del president per la pancarta penjada al balcó del Palau de la Generalitat, en aquest cas per una denúncia de l’entitat Impulso Ciudadano. L’Associació de Municipis per la Independència (AMI), representada pel vicepresident, Jordi Gaseni, hi ha sigut per poder-li donar tot el suport del món municipal sobiranista.

El president Torra s’ha acollit al seu dret de no declarar i ha estat poca estona a dins de la sala del Tribunal. El vicepresident de l’AMI, Jordi Gaseni, ha insistit a mostrar el suport de l’entitat que representa i ha recordat que “els alcaldes i alcaldesses sabem el que és aquesta guerra de símbols, ja que per aquest motiu i d’altres tenim 600 causes obertes” i en molts casos s’han vist obligats a declarar davant dels jutjats. Per últim, també ha afegit que “tots hem de lluitar junts per fer-nos més forts i tenir una veu potent que pugui lluitar contra aquestes accions de l’Estat que, malauradament, no s’aturen”.

Comparteix aquesta informació

“El que no pot fer l’Estat és usurpar-nos l’autonomia municipal”

 

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha celebrat avui Consell Directiu a Sant Salvador de Guardiola (Bages), on hi ha participat una quinzena d’alcaldes de forma presidencial i una dotzena telemàticament. La trobada ha servit per fer una valoració positiva que el decret dels romanents de tresoreria dels ajuntaments no hagi tirat endavant. Segons el president, Josep M. Cervera, “el que no pot fer l’Estat és usurpar l’autonomia municipal i determinar com, quan i en què ens hem de gastar els nostres diners”. L’AMI va fer un manifest al qual s’hi van adherir ajuntaments de tot el país mostrant el seu rebuig a la proposta del Govern espanyol sobre els superàvits dels consistoris.

La trobada d’aquest matí també ha servit per fer una valoració de la Diada i començar a treballar per idear una proposta conjunta per la commemoració de l’1 d’Octubre. Alhora també s’ha presentat una nova campanya que es presentarà pròximament per posar en relleu el món municipal i la República i s’han tractat temes d’actualitat jurídica que afecten alcaldes i alcaldesses però també a la mateixa entitat.

Ja en el torn de l’atenció als mitjans, el president de l’AMI ha assegurat que ha quedat clar “que aquelles competències que encara avui depenen directament de l’Estat funcionen pitjor, diríem que l’Estat ha abandonat Catalunya com constaten veïns, treballadors, autònoms i empresaris, les dificultats del SEPE i la Seguretat Social, per això nosaltres seguim reivindicant construir un Estat que de veritat doni resposta a les necessitats dels nostres veïns”.

Comparteix aquesta informació

Prop de 60.000 persones i 131 mobilitzacions a la manifestació d’una Diada marcada per la pandèmia

 

La Diada Nacional ha estat marcada avui per la pandèmia de la Covid-19. Malgrat tot ha comptat amb un total de 131 mobilitzacions arreu de Catalunya i amb una participació de gairebé 60.000 persones. La consigna d’aquesta Diada ha estat ‘necessitem disposar de les eines d’un estat independent per poder construir un futur millor’ i una vegada més ha estat organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència. Segons s’ha assegurat des de l’organització, ha sigut la mobilització més important en temps de pandèmia de tot Europa.

L’acte ha sigut de petit format i s’han fet diverses connexions a ciutats I municipis de Catalunya. Tot seguit s’han fet els parlaments, on el president de l’AMI, Josep M Cervera ha dit que malgrat que ha estat una Diada diferent per la pandèmia “l’actual situació, no pot ocultar la veritable pandèmia que estem patint fa més de 300 anys a Catalunya i que no és cap altra que la nostra relació tòxica amb Espanya”. Cervera, fent un símil entre la crisi sanitària actual i la situació política de Catalunya, ha dit que “la vacuna que tenim es diu INDEPENDÈNCIA! Encara no tenim la fórmula ajustada però tenim la metodologia per fer-ho: la que l’1 d’Octubre de 2017 ens va fer assaborir la possibilitat de vèncer”. Insistint amb l’1 d’Octubre ha fet una crida dient que “tot això només ho acabarem si tots i totes ens tornem a conjurar amb l’esperit, entesa i confiança que va fer possible l’1 d’Octubre. El món municipal ho volem fer i hi volem ser, convençuts que la nostra és la veu dels territoris”.

Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, ha dit que “no podem abandonar la confrontació quan el que està en risc són els drets fonamentals. No podem formar part d’un Estat que tapa les vergonyes d’una monarquia corrupta, que gasta milions d’euros en exèrcit, on els jutges dicten la política”. Tant Mauri com la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, han interpel·lat als partits independentistes perquè mostrin unitat: “no podem seguir esperant mentre retrocedim. N’estem farts de la divisió i de la tàctica, i exigim ja una estratègia. Vicepresident legítim Oriol Junqueras, president legítim Carles Puigdemont, parleu entre vosaltres. El llibre que volem llegir és el que porti totes dues firmes!”, ha demanat Paluzie.

Comparteix aquesta informació

INFORME DE SITXCAT SOBRE EL DECRET DE L’ESTAT EN RELACIÓ ALS ROMANENTS DELS AJUNTAMENTS

L’AMI ha encarregat un informe a Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local per la Independència (SITxCAT) sobre com afecta als ajuntaments el Real Decreto-ley 27/2020, de 4 d’agost, de mesures financeres, de caràcter extraordinari i urgent, que preveu que els ens locals cedeixin el romanent de tresoreria al Govern de l’Estat espanyol.

L’informe, de caire tècnic i en un format gràfic i detallat, ofereix informació rellevant sobre diversos dubtes que ha generat la mesura. Arran de la publicació d’aquest reial decret, L’AMI ha impulsat un manifest demanant als alcaldes i alcaldesses que es neguin a donar el romanent de tresoreria a l’estat.

INFORME

Comparteix aquesta informació

L’AMI demana als alcaldes que es plantin i es neguin a donar els seus romanents a l’Estat

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha impulsat un manifest, que ha fet arribar a tots els alcaldes i alcaldesses de l’entitat, perquè es plantin i se sumin a la negativa de donar els seus romanents a l’Estat espanyol, tal com contempla la proposta d’Hisenda que ja ha rebut el suport de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. La iniciativa pretén sumar el màxim d’alcaldes i ajuntaments per després fer arribar els manifests signats a les màximes autoritats espanyoles i catalanes.

En el manifest es posa de relleu que la proposta d’Hisenda és un “nou espoli a les finances dels consistoris” i un “abús de poder” envers els ajuntaments, ja que no podran revertir els diners estalviats als seus municipis en els veïns i veïnes, sobretot tenint en compte la situació de crisi social i econòmica a causa de la Covid-19, que ens està afectant de ple. Alhora també es reivindica que no es pot permetre de forma reiterada que l’Estat trepitgi les competències municipals, tal com està fent amb aquesta nova mesura. En aquest sentit, el redactat hi afegeix que “no estem disposats a fer de petites gestories de serveis de l’Estat espanyol i limitar la nostra veu i els nostres posicionaments polítics”.

També s’hi expressa la negativa a fer de banc a un Estat que es qualifica de “centralista i autoritari”, amb poc respecte pels diners públics, ja que ha quedat palesa la seva mala gestió “malgastant-los” en infraestructures innecessàries, en rescats a la banca, en armament o en mantenir una monarquia corrupta”.

El president de l’AMI, Josep M. Cervera, ha demanat als alcaldes i alcaldesses que “no feu de creditors d’un Estat autoritari i centralista que ha malgastat els nostres diners de forma reiterada”. Cervera també ha recordat que “les nostres polítiques són de proximitat i, per tant, requereixen que els diners també siguin pròxims i no cal que vagin a Madrid”.

Per últim, també es demana als alcaldes i alcaldesses que reiterin el seu compromís polític per fer possible el mandat que va sortir de les urnes l’1 d’Octubre, com a única alternativa per desvincular-se de l’Estat espanyol.

MANIFEST AMI

Comparteix aquesta informació

L’AMI es reuneix amb el nou Secretariat Nacional de l’Assemblea

 

 

Aquest matí l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han celebrat la primera reunió oficial des de l’elecció del nou Secretariat Nacional de l’Assemblea. Entremaltres temes s’ha parlat de la Diada 2020, sobretot tenint en compte que aquest any es farà de forma descentralitzada en 60 municipis diferents de Catalunya, donant així un major protagonisme al món local. Per part de l’AMI hi ha assistit el president, Josep M. Cervera, el vicepresident, Jordi Gaseni, i la coordinadora de l’entitat, Rosa M. Sanjaume, mentre que de l’Assemblea hi ha participat la presidenta, Elisenda Paluzie, el vicepresident, David Fernández, i el Coordinador de Comunicació, Adrià Alsina.

Un dels altres temes que ha centrat la trobada ha estat la proposta “d’espoli” dels romanents de tresoreria dels ajuntaments per part de l’Estat espanyol. En aquest sentit l’AMI ha mostrat el seu malestar, que ha estat compartit per l’ANC. La bona sintonia entre les dues entitats continua després d’anys treballant plegats amb un objectiu comú com és el de fer realitat la República Catalana.

Comparteix aquesta informació

L’AMI celebra Consell Directiu al Port de la Selva per tractar temes d’actualitat jurídica que afecten a l’entitat

 

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) va celebrar ahir el Consell Directiu al Port de la Selva (Alt Empordà), on es van tractar diversos temes d’actualitat. Per una banda, es va informar sobre la Diada 2020, que es va presentar fa uns dies, i també es va passar compte de les accions realitzades durant la pandèmia de la Covid-19, com la seixantena d’entrevistes que es van fer a diversos alcaldes i alcaldesses de tot el país.

L’actualitat jurídica que afecta l’entitat, a causa de les darreres sentències judicials contra l’adhesió a l’AMI, van centrar bona part de la reunió. En aquest sentit, el president de l’entitat, Josep M. Cervera, va dir que “el que hem estat fent fins ara ha estat defensar-nos i el que tenim ganes de fer és passar a l’atac i qüestionar les actituds arbitràries de l’Estat espanyol amb el món independentista”. Cervera va dir que des de l’entitat es recorrerà a la via judicial per “assenyalar” amb les “seves eines” les vulneracions de drets cap al món local.

Comparteix aquesta informació

L’ANC, Òmnium i l’AMI presenten conjuntament la Diada 2020

 

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), acompanyada d’Òmnium i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), ha presentat avui divendres la Diada Nacional de l’11 de Setembre. Aquest any la mobilització serà virtual i física. “El deure de construir un futur millor. El dret a ser independents” és el lema que s’ha escollit.

Pel que fa a la mobilització virtual, constarà d’un portal web on es podran crear vincles virtuals amb altres persones, assemblees de base i blocs socials, segons ha explicat el coordinador de la comissió de comunicació, Adrià Alsina. Per a crear aquesta xarxa, les persones hauran de crear vincles virtuals entre elles amb un codi QR. Per participar-hi només es necessita disposar del codi QR, validar-lo al portal web i indicar un nom d’usuari. La participació és anònima i no es guardaran dades de cap mena. Alsina ha volgut emfatitzar que “es tracta d’una iniciativa solidària, ja que els diners que se n’obtinguin aniran destinats a fer front a l’emergència social i econòmica del país”.

La mobilització física l’ha explicada la coordinadora de la Comissió de Mobilització, Sònia Urpí. Es farà davant de tres edificis de l’administració estatal espanyola: Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE), Oficines de l’Agència Tributària i Oficines de la Seguretat Social. L’objectiu és denunciar la discriminació que pateix Catalunya i reivindicar la independència com a únic mitjà per poder disposar de totes les eines necessàries per sortir d’aquesta crisi amb garanties i construir un futur millor. Aquesta mobilització serà descentralitzada, a una seixantena de municipis, per evitar desplaçaments.

A la roda de premsa hi ha intervingut el president de l’AMI, Josep M. Cervera, el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, i la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, que ha dit que “aquesta diada nacional és absolutament diferent, per la mateixa Covid-19 i la crisi econòmica i social que la segueix. Aquest 11 de setembre volem reivindicar que necessitem disposar de les eines d’un Estat Independent per tal de fer front a aquesta crisi i denunciar la discriminació que pateix Catalunya dins l’Estat espanyol”.

Josep M. Cervera ha assegurat que l’AMI “volem tornar a ser a la Diada tot i les dificultats de finançament que patim a causa de les sentències judicials que ens volen afeblir”. També ha dit que “hem de sumar esforços i ser capaços de mobilitzar el país i generar unitat. Dues coses que són més importants que mai per tal de continuar el camí cap a la independència”. Per últim, ha fet una crida a la participació d’alcaldes i regidors dient que “ens cal més que mai tenir l’objectiu de la independència ben focalitzat; Una independència que els ajuntaments volem per servir millor als nostres veïns i veïnes”.

Comparteix aquesta informació

L’AMI acompanya els exmembres de la mesa del Parlament al TSJC on són jutjats per desobediència

 

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha estat avui davant del TSJC per acompanyar els membres de la mesa del Parlament que va presidir Carme Forcadell, a declarar davant el judici que els jutja per desobediència. L’alcaldessa de Begues i vicepresidenta de l’AMI, Mercè Esteve, ha estat l’encarregada de representar el món local independentista.

Els quatre exmembres de la Mesa del Parlament del 2017 Lluís Guinó, Anna Simó, Lluís Corominas i Ramona Barrufet, i de l’exdiputada de la CUP Mireia Boya, han arribat acompanyats del president del Parlament, Roger Torrent, així com altres autoritats i representants de diverses entitats com l’ANC i Òmnium. A tots se’ls jutja per un delicte de desobediència, per haver impulsat les resolucions sobiranistes vinculades al procés i que havien estat suspeses pel Constitucional. La Fiscalia els demana un any i vuit mesos d’inhabilitació.

La representant de l’AMI, Mercè Esteve, ha mostrat el suport de l’entitat dient que “amb aquest judici ens trobem de nou davant un atac a la democràcia parlamentària en un Estat de dret”. Des de l’AMI “sempre defensem que en un parlament s’ha de permetre el debat de tota classe d’idees i el que s’ha fet és una clara vulneració al dret a la inviolabilitat parlamentària dels exmembres de la mesa del Parlament”.

Comparteix aquesta informació

L’AMI HA ENTREVISTAT A MÉS DE 60 ALCALDES I ALCALDESSES PER LA GESTIÓ DE LA COVID-19 I ARA HO RECOLLIRÀ EN UN LLIBRE EN FORMA DE RECONEIXEMENT

 

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha tancat aquesta setmana el cicle d’entrevistes a alcaldes i alcaldesses d’arreu de Catalunya, on han explicat com han gestionat la crisi de la Covid-19 en els seus municipis. S’han fet un total de 67 entrevistes al llarg de tres mesos, on s’ha pogut veure l’evolució d’una crisi sanitària cap a una crisi social i econòmica. El president de l’AMI, Josep M. Cervera, que és alcalde del Port de la Selva, ha estat el protagonista de la darrera entrevista, on a banda de parlar del seu municipi, ha parlat del paper rellevant del món local en aquesta pandèmia, que encara tenim vigent. Ara es farà un recull amb totes les entrevistes en format llibre, que es presentarà el pròxim mes de setembre.

La primera entrevista es va publicar el 24 de març a l’alcalde de Palamós, Lluís Puig. Aleshores tota l’atenció estava centrada en el confinament i les mesures de seguretat i prevenció que s’havien de prendre. Els ajuntaments estaven al capdavant de la coordinació de les forces de seguretat o donant suport a les xarxes de voluntariat i entitats, entre altres coses. Més endavant la preocupació dels alcaldes i alcaldesses ha estat centrada en les conseqüències econòmiques, sobretot al comerç local i a l’hostaleria, i socials, amb un fort increment de les sol·licituds als serveis socials dels municipis. Així doncs, l’evolució que ha tingut la pandèmia de la Covid-19 s’ha vist clarament reflectida en aquest cicle d’entrevistes.

Pel que fa a l’anàlisi de les entrevistes, se n’han fet un total de 32 a dones i 35 a homes. Si ens centrem en les demarcacions, 18 corresponen a les comarques gironines, 17 a la demarcació de Barcelona i tant a Lleida com a Tarragona se n’han fet un total de 16. A nivell polític s’han seguit els criteris de la representació que tenen les formacions polítiques als consistoris catalans.

La intenció, ara, és recollir totes aquestes entrevistes en format llibre i presentar-lo en un acte al setembre que també servirà per fer un reconeixement públic als alcaldes i alcaldesses del nostre país. Alhora, aquest recull quedarà com una mostra històrica de quin va ser el paper del món local en una crisi sanitària sense precedents.

L’AMI també ha publicat un vídeo a les xarxes socials i a la web de l’entitat, que vol ser un reconeixement al món local per la gestió que ha fet de la crisi del Coronavirus, estant a primera línia en tot moment i al costat de tots els ciutadans. Sortir d’aquest malson no hauria estat possible sense tots els col·lectius als quals també es dedica el reconeixement, així com a la ciutadania, pel seu esforç durant el confinament. Per últim, el vídeo també vol ser un record per a totes les persones que s’ha emportat la Covid-19 i les que en pateixen les conseqüències.

VÍDEO: https://www.youtube.com/watch?v=iyZkSklrS20&t=30s

Comparteix aquesta informació

“En una República Catalana s’haurien pogut optimitzar els recursos econòmics i la capacitat de prendre decisions”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (i 67)

ENTREVISTA A JOSEP M. CERVERA, ALCALDE DEL PORT DE LA SELVA I PRESIDENT DE L’AMI

Josep M. Cervera (JxCat) és alcalde del Port de la Selva des de fa 9 anys i president de l’AMI des de fa un, tot i que està vinculat a l’entitat des de la seva fundació l’any 2011. Durant la pandèmia de la COVID-19 ha estat al capdavant del seu ajuntament del Cap de Creus, coordinant els efectius i aplicant les mesures necessàries per evitar els contagis a la població, reduïda els mesos d’hivern i multiplicada per 10 a l’estiu gràcies al turisme. Com a president de l’AMI ha impulsat la sèrie de 67 entrevistes a alcaldes i alcaldesses que, durant els 3 darrers mesos, han donat veu al món local explicant les realitats dels seus pobles, viles i ciutats en la gestió de la pandèmia sanitària. També creu necessari reiterar l’agraïment per la tasca que han fet al capdavant dels seus consistoris.

 

-Com alcalde d’un municipi petit però turístic, quina ha estat la seva principal preocupació durant els darrers tres mesos?

Les preocupacions han estat canviants a mesura que ha evolucionat la pandèmia. Els dies previs a l’estat d’alarma, va ser assegurar la seguretat dels treballadors públics per poder garantir els serveis; després, un cop declarat l’estat d’alarma, atendre a les persones més grans que viuen soles; en el pic de la pandèmia va ser garantir que no hi hagués contagis al nostre municipi per no col·laborar a col·lapsar el sistema. Durant el confinament hem procurat que les famílies vulnerables tinguessin el que necessitaven, des de menjar, medicines i accés a la tecnologia. I ara, fer compatible la represa econòmica amb el control de la pandèmia.

-Reestructurar un sistema social i administratiu d’un dia per l’altre ha requerit una gran coordinació entre les diferents administracions. A pilota passada, què creu que s’ha fet bé i que caldria millorar?

Ningú tenia la carta de navegació actualitzada per aquest temporal i per tant va costar situar-nos els primers dies. Per mi, això va ser el pitjor, els primers dies on tots ens havíem de ressituar. A partir d’aquí crec que els canals de comunicació van funcionar i, en el nostre cas, el Consell Comarcal va fer de corretja de transmissió de la informació facilitada pel govern de la Generalitat i la Diputació. Crec que és un model que ha funcionat a tot el país. Què es podria millorar? La confiança en el món local. A vegades no se’ns ha facilitat tota la informació que requeríem per actuar amb la diligència necessària en una situació que posava en risc la vida de les persones.

-Per tant, s’ha tingut prou en compte al món local en la gestió de la pandèmia?

Al final sí, per força. Se’ns té en compte perquè la ciutadania ens hi té. Els nostres veïns i veïnes no entenen de competències i menys quan es viuen situacions complexes. La gent busca respostes i les busca a l’administració més propera que som els ajuntaments. El món local, ja ho hem dit moltes vegades, estem disposats a jugar aquest rol i ho demostrem cada vegada que se’ns requereix. Hi som amb tots els nostres recursos, materials i humans. Però tot i respondre amb tot el que tenim, sempre és insuficient. Per tant, el que cal, és solucionar això.

-Com es podrà afrontar la crisi econòmica de pobles i ciutats sense saber que passarà amb el superàvit? Són peça clau els municipis en aquesta recuperació?

Els municipis ajudarem amb totes les eines que tinguem, però un altre cop, estem allà mateix. Ara parlàvem del superàvit però podríem parlar dels romanents de tresoreria que són recursos que tenim i dels quals no podem disposar. Per dur a terme certes accions, cal que augmenten la capacitat d’intervenir dels ajuntaments. Volem ser partícips d’aquesta recuperació i volem ser actors però serà molt difícil amb el que tenim com LRSAL que ja fa una dècada ens limita les nostres competències, molt especialment les dels municipis petits. La llei d’estabilitat pressupostària també ens porta pel camí de l’amargura perquè, tot i tenir diners, estableix un topall i no el podem superar i, una altra cosa són els recursos humans que continuem amb la taxa de reposició, que fa que a tots els ajuntaments ens falti personal, o sigui totalment limitats. Per tant, situacions com les que hem viscut, ens haurien de fer reflexionar que cal canviar moltes limitacions que depenen de l’Estat espanyol i que requeriran grans majories.

-Serveis Sanitaris, Educació, Serveis Socials i Cossos de seguretat. Aquestes han estat les 4 àrees del govern que han estat claus en el transcurs de l’emergència. Quina valoració en faria de cadascuna d’elles des del punt de vista del món local?

En matèria d’Educació i Sanitat, com més s’aterri millor. Per mi no ha estat el mateix el tracte, la col·laboració i la informació rebuda pels serveis territorials d’aquestes àrees, que pel director de l’escola i de l’institut i pel personal sanitari més proper. En Sanitat i Educació, perquè funcionés, hem hagut de recórrer al final als contactes personals. Dels serveis socials, que els tenim conveniats amb el Consell Comarcal, ja venim d’una inèrcia de col·laboració regular, hi ha unes relacions personals i ha estat molt fàcil i hem col·laborat amb molta complicitat. Amb Mossos d’Esquadra, el dia a dia ja existeix i, per tant, ha estat fàcil. En aquesta àrea concreta, potser hi ha hagut més una manca de recursos, que ja és estructural, que no pas de voluntats.

-Creu que amb una República catalana s’hagués pogut optimitzar el model per afrontar aquesta crisi sanitària?

N’estic convençut. En una República Catalana s’haurien pogut optimitzar els recursos econòmics i la capacitat de prendre decisions. Mentre continuem a l’estat espanyol, aquests aspectes ens condicionaran. Mentre ens espoliïn, ens capin i ens recorrin les decisions, el model no serà òptim.

-L’estat d’alarma ha encobert un menysteniment del govern català i les seves propostes d’acció davant la COVID-19 per part del govern espanyol?

L’Estat espanyol no desaprofita cap ocasió per erosionar el govern de Catalunya. El menysteniment, de sortida, és evident, però la realitat sempre és molt tossuda i hem vist com l’estat ha acabat implementant, tard i malament, les propostes que el president Torra anava fent des del Govern de Catalunya.

-Què hem après com a societat els darrers tres mesos?

Haurem après moltes coses. El que ha fet encara més evident aquesta situació és el principi de ‘pensa globalment i actua localment’ perquè tot i que tenim la tendència a parlar a nivell global, sobretot en temes econòmics, i des de fa unes dècades, també ambientals, el coronavirus ens ha ensenyat que la resposta ha de ser a l’escala més petita possible. Tan petita que tots hem acabat fent crides al compromís i a la responsabilitat individual de cada persona.

-Des de l’AMI durant la pandèmia s’ha donat veu a alcaldes i alcaldesses per conèixer com era el seu dia a dia durant els tres mesos d’estat d’alarma. Avui acaba aquesta sèrie de 67 entrevistes que han posat l’accent i el focus en aquesta perspectiva des dels ajuntaments catalans. Quina valoració fa d’aquesta acció?

En faig una valoració molt positiva. El que han fet aquestes entrevistes és demostrar la importància del municipalisme tal com l’entenem a Catalunya. El municipalisme de campanar que fa que a cada poble, a cada vila, a cada ciutat del país hi hagi un equip treballant pels seus veïns i veïnes. En el cas de Catalunya, som 948 equips que coneixem molt bé les 948 realitats del territori i, per tant, tenim una capil·laritat insuperable. El que hem de fer és defensar aquest model i mirar que ens donin els millors recursos per fer la feina en les millors condicions possibles. També vull agrair tota la feina d’alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores que han estat al peu de canó i que sabem que hi continuaran sent per tot el que calgui.

Comparteix aquesta informació

“Gràcies als municipis, hem pogut sortir abans i millor d’aquesta pandèmia”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (66)

ENTREVISTA A JORDI GASENI, ALCALDE DE L’AMETLLA DE MAR I VICEPRESIDENT DE L’AMI

L’Ametlla de Mar (Baix Ebre) és una població de les Terres de l’Ebre. Amb 6.700 habitants basa la seva activitat econòmica en el turisme i els serveis però també en la pesca, sector tradicional que té un pes molt important en l’economia local. Jordi Gaseni (ERC) és alcalde de la Cala des del 2015, i també ha estat vinculat a l’AMI des de fa uns anys. Actualment ocupa el càrrec de vicepresident de l’entitat. Des del seu municipi, poc afectat pel coronavirus, encara la temporada turística com una oportunitat, com a destinació segura i alhora elogia el paper que han tingut els municipis en la gestió de la pandèmia sanitària.

 

-L’Ebre ha estat una de les zones on el coronavirus hi ha passat més de puntetes: 45 morts i 329 ingressats i avui ja estrenen a la fase 4, el que s’anomena la nova normalitat. Per quins motius creu que a l’Ebre ha tingut poca incidència el coronavirus?

Hi poden haver diferents motius, avui tots seran suposicions. Potser perquè ho vam agafar a temps, van ser els darrers a arribar i per tant hem tingut més dies per prendre consciència i preparar-nos. Això ha pogut determinar un confinament més efectiu. Un altre factor podria ser la poca densitat de població que tenim, però sí que és cert que, altres llocs amb densitat baixa, sí que han tingut afectats.

-A l’inici de la campanya turística, quines previsions fan des de l’Ajuntament? Després de 3 mesos parats, serà suficient una bona campanya per recuperar el què s’ha perdut?

Des de l’Ajuntament el què veiem és que en anar per davant amb les diferents fases de desconfinament, hem sortit molt als mitjans de comunicació i ha quedat molt clar que hi ha una baixa incidència de la COVID-19 a les Terres de l’Ebre. La gent té ganes de baixar a l’Ebre perquè es dona una certa sensació de seguretat. Aquí, en canvi, hi ha un sentiment contradictori: per una banda necessitem moltíssim que la gent ens vingui a visitar, però de l’altra, veiem que cal protegir la població.

-Quin és el grau d’afectació en el sector turístic del seu municipi? Hotels, restaurants, càmpings, comerços… Tothom ha tornat a obrir o bé hi ha molts negocis que han hagut de tancar les portes per la inactivitat i per l’aplicació de les mesures de seguretat?

La base de l’economia a L’Ametlla de Mar és el sector serveis i turisme, tot i que com ja hem dit també és important la pesca. A l’estiu tenim molta activitat econòmica i per tant sí que hi ha una afectació important en molts negocis i llocs de treball. Per Setmana Santa ja s’hauria començat a treballar i són contractes que, aquest any, no s’han pogut fer i per tant s’ha reduït considerablement l’activitat laboral per a moltes persones.

-Quina part de turisme català, espanyol i internacional reben habitualment i quina proporció es preveu per aquest any?

És una incògnita. Pensàvem que les reserves serien molt a nivell de Catalunya. Aquestes reserves hi son però veiem com també són importants les internacionals i, de forma molt destacada, el turisme francès. Si tot va com ha d’anar, les reserves que hi ha pel mes de juliol ens fan pensar que serà un bon any.

-L’Ametlla de Mar també és una vila eminentment marinera, el sector parla d’un 70% de pèrdues a causa de la pandèmia, per l’aturada i per la baixada del preu del peix i pel tancament de restaurants. Com veu el futur immediat d’aquest sector?

El sector de la pesca ha tingut un any molt complicat perquè a la COVID-19 se li ha de sumar el temporal Glòria, a finals de gener. Això ha fet molt de mal a tots els sectors relacionats amb la mar. Una part de la flota ha anat a la mar per garantir el subministrament com a producte de primera necessitat que és el peix, però una altra part no ha pogut sortir i hi ha hagut molts ERTO. El preu de venda del peix també ha estat molt més baix que el que hauria de tenir en aquestes dates. Des de l’Ajuntament hem intentat ajudar i hem ofert les màquines que tenim de pressió d’aigua i lleixiu per ajudar a la desinfecció, no només de les barques sinó dels espais de la Llotja. És una acció simbòlica però ens donava la tranquil·litat que es podien fer les coses de la millor manera possible.

-Primer el temporal Glòria i ara la COVID-19. Com afectaran aquestes dues crisis consecutives a les Terres de l’Ebre?

Com sempre serem els ajuntaments, els veïns i veïnes, els qui haurem de treure les castanyes del foc. Ho hem vist amb les platges. De l’estat l’espanyol, amb el tema costes, arriba el que arriba als municipis. Ens hem hagut d’espavilar per a tenir les platges a punt per aquest estiu. Ja ens ho pensàvem i vam estar preparats des del primer moment per fer-ne la recuperació, com més aviat millor, ja que les platges son part important dels actius turístics que tenim al nostre territori. El coronavirus ha fet que tornem a valorar molt més el sol i la platja de sempre. Està clar que aquest estiu, tindrem una sèrie de limitacions i veurem afectades les grans trobades, festes majors… que segurament no podran ser però, en canvi, altres coses les valorarem molt més.

-Com a alcalde, s’hagués imaginat mai viure una situació com aquesta?

Com a alcalde et penses que has d’estar preparat per a tot, i et crees una autoprotecció per preveure alguna cosa imprevisible, que passin coses estranyes. Això sempre t’ho has de plantejar, però mai hauria previst haver de passar uns mesos reclosos i aïllats del món.

-Hi ha hagut bona coordinació entre els alcaldes de l’Ebre?

Una de les coses que hem d’estar molt contents és amb la comunicació. Els mitjans de comunicació que tenim son eines que ens ajuden moltíssim a compartir, a saber, a reaccionar amb rapidesa. Els ajuntaments, amb les idees que hem tingut, moltes vegades improvisades, hem compartit molt, sobretot amb l’objectiu de millorar la seguretat dels nostres veïns i veïnes. Sempre amb moltíssima generositat amb els nostres companys i companyes, alcaldes i alcaldesses de l’Ebre. A partir d’aquí han sorgit tota classe d’accions que ens han anat molt bé per progressar, des del voluntariat, accions per arribar a les cases… I la informació a partir de grups de whatsapp i xarxes socials, ens ha facilitat molt la feina. Això ho podem posar en contradicció amb el pla d’emergències nuclears, de l’Estat espanyol, on la comunicació encara es fa per fax i amb altaveus a tots els carrers. El món ha canviat i les comunicacions efectives, també.

-Quin suport ha rebut de les altres administracions, Consell Comarcal, Diputació, Generalitat, Estat espanyol… per gestionar la pandèmia?

Més que suport, hem estat pendents de la gestió de les emergències. Hem tingut molt de contacte amb els departaments afectats: Salut, Interior, Protecció civil, que han fet una feina molt bona. Quan ens ha costat entendre alguna decisió, les explicacions que ens han donat han estat molt aclaridores. I hem treballat conjuntament en les decisions que s’han hagut de prendre, de vegades difícils, restriccions que la gent no podíem imaginar haver de viure. Hem tingut un contacte molt estret i la gent ha entès que es tractava de canviar les formes i viure aquesta nova normalitat.

-Què recorda com a punt més crític de tot aquest període?

Potser hi va haver una setmana, en el punt més àlgid de la crisi sanitària, on el departament de Salut, a determinada hora de la tarda et trucava per donar el nombre de positius. El neguit estava aquí, com gestionar aquesta informació perquè tots els veïns i veïnes sabessin tota la veritat però alhora, no alarmar-los en excés. Que hi hagués la transparència que tots necessitem, però al mateix temps, seguretat i rigor.

-Com a vicepresident de l’AMI, creu que s’ha tingut prou en compte al món local en la gestió d’aquesta crisi?

En aquests moments s’ha vist que els municipis som molt importants, ja que som els que posem tots els mitjans per solucionar els problemes que van sorgint. Gràcies als municipis, hem pogut sortir abans i millor d’aquesta pandèmia. La mobilització del voluntariat ha estat espectacular i ens ha ajudat a protegir la població de risc. Això s’ha fet des dels municipis amb la coordinació dels serveis d’emergències municipals.

-I amb quins aprenentatges es queda?

Refermo una mica que cal estar preparat per a qualsevol repte. Crec que el món local hem demostrat que es pot confiar en nosaltres. La gent pot sentir-se molt orgullosa de conviure en comunitat i fer front conjuntament com a poble a un repte desconegut. Un reconeixement especial a les grans mostres de solidaritat i responsabilitat que hem vist en els nostres veïns i veïnes i el saber fer les coses en una situació d’emergència sanitària com la que hem viscut.

Comparteix aquesta informació

L’AMI publica un vídeo de reconeixement al món local per la gestió de la Covid-19

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha volgut fer un reconeixement i agraïment a tot el món municipal amb la publicació d’un vídeo on s’hi destaca la tasca que han portat a terme els alcaldes i alcaldesses catalans davant la crisi de la Covid-19. El món municipal és el que ha estat a primera línia en tot moment, al costat dels ciutadans, gestionant una crisi sanitària que ha comportat greus conseqüències econòmiques i socials. La proximitat, el respecte, la solidaritat i l’equilibri han estat i són els valors que manen les polítiques locals.

Tot el que estem aconseguint i tot el que aconseguirem per fer front a la pandèmia no hauria estat possible sense tots els col·lectius als quals també volem dedicar aquest reconeixement, així com a la ciutadania, pel seu esforç durant el confinament. Per últim, també volem tenir un record per a totes les persones que s’ha emportat la Covid-19 i les que en pateixen les conseqüències.

Comparteix aquesta informació