Search results for: sant pere

L’alcalde del Port de la Selva representa l’AMI a l’encesa de l’estelada de Sant Pere de Rodes

L'alcalde Josep M. Cervera

L’alcalde del Port de la Selva i tresorer de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep M. Cervera, representarà l’AMI als actes de l’encesa d’una gran estelada d’espelmes al monestir de Sant Pere de Rodes que se celebrarà aquest proper diumenge, 26 de maig. Organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) de l’Alt Empordà, el programa d’actes arrenca a les 11 del matí amb una passejada des del Port de la Selva fins al monestir benedictí, un dinar popular al migdia  i tot d’actuacions a la tarda de la Coral Veus Blanques de Vila-Sacra, la Coral Perelada, la cantant Núria Inglès, el cantautor Josep Tero i amb parlaments de l’actriu Montserrat Carulla, el filòsof Josep M. Terricabras i els historiadors Agustí Alcoberro i Jaume Sobrequés. Presenten les intervencions l’actriu Txe Arana i el periodista Jordi Margarit. L’encesa de l’estelada, que és previst que comenci a les nou dels vespre, compta amb la col·laboració de l’AMI, l’Ajuntament del Port de la Selva i el Museu d’Història de Catalunya.

Comparteix aquesta informació

“Al Penedès haurem de prendre mesures per ajudar el sector de la vinya, la DO Cava ja n’està prenent i esperem que siguin el màxim d’afortunades per a tothom”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (30)

ENTREVISTA A LUCAS RAMÍREZ ALCALDE DE OLÈRDOLA (ALT PENEDÈS)

Lucas Ramírez (Alternativa per Olèrdola) és alcalde d’aquest municipi de l’Alt Penedès des de fa cinc anys. Amb una llista independent que aglutina persones de diverses idees polítiques, Ramírez es troba al capdavant d’una població que té les seves arrels a l’edat del bronze i que va ser un punt estratègic i capital històrica del Penedès. Tradicionalment terra de vinya però, avui dia, amb una forta implantació industrial per la seva bona xarxa de comunicacions terrestres, Olèrdola afronta la pandèmia en clau local i veu com l’ajuda al més proper serà clau per afrontar la remuntada.

 

-Com ha canviat el seu dia a dia com a alcalde des del mes de gener al mes d’abril?

Fa poc vam començar la reforma integral del consistori i vam estar de trasllat desembre i gener. Tot just ens havíem adaptat als nous espais, es va arribar el confinament i, per tant, van iniciar un altre canvi: una nova coordinació, una nova gestió i una nova manera de fer les coses. Ara es pot dir que no fem reunions presencials, ja que treballem des de casa amb les noves tecnologies. La feina no la deixes de fer però t’has d’organitzar i coordinar de diferent manera. Estem en un món tecnològic i això ens ho ha fet molt fàcil. Pocs anys enrere, l’Ajuntament hauria quedat paralitzat.

-Com a administració més propera als ciutadans, davant una pandèmia sanitària, han hagut de prioritzar i redefinir els serveis que presten i sobre els que tenen competències. Com a màxim responsable polític d’un ajuntament de 3.600 habitants quin és el seu grau de satisfacció respecte a les accions que han dut a terme?

A nivell d’ajuntament i de serveis hem intentat que tot funcioni i que res es pari perquè l’administració local afecta al dia a dia de tothom. Hi ha hagut serveis que han estat essencials com els serveis socials, la guàrdia urbana i l’OAC i, per tant, han estat els que han patit més perquè s’han hagut de redefinir algunes tasques. També hem habilitat altres serveis com portar el menjar a casa i la medicació. La població ens ho ha agraït molt.

-Respecte a les competències que no són estrictament municipals i que exerceixen altres administracions com l’atenció sanitària, les targetes moneder… creu que hi ha hagut una correcta coordinació interadministrativa?

A nivell de Sanitat puc dir que tot ha anat molt bé; la Diputació també ha donat tot el que ha pogut. Potser alguns serveis han volgut avançar-se massa a la situació i això ha generat confusió. Per exemple els testos que es van enviar als ajuntaments com a material preventiu. Com que les indicacions no eren clares, vam entrar en una discussió sobre quines persones ho podien utilitzar i quines no i en quines circumstàncies. Tots els altres serveis he de dir que han funcionat molt bé.

-Els alcaldes del Penedès heu parlat molt entre vosaltres? Heu compartit experiències, us heu ajudat mútuament?

Tenim un grup de whats app que va crear l’alcalde de Vilafranca i delegat de la Generalitat al Penedès, Pere Regull, on hi som tots els alcaldes de la vegueria Penedès, Garraf i Anoia. Aquest grup ha anat molt bé perquè el delegat ens ha anat passant informació, les coses més rellevants del dia i, gràcies a ell, hi ha hagut molt bona coordinació. També hi ha alcaldes amb els quals hi tens més confiança i ens anem trucant per comentar situacions.

-L’Ajuntament d’Olèrdola ha detectat la importància de la comunicació en una crisi com aquesta i ha obert un canal de whats app amb els veïns? Com està funcionant?

Molt bé, teníem previst de llançar-lo en breu i la pandèmia ha estat l’excusa perfecta per veure que ho havíem de fer. Hi tenim unes 150 persones subscrites i hi enviem comunicats i notícies. És el canal més ràpid.

-El seu municipi està dividit en 4 nuclis i diverses urbanitzacions, aquesta extensió ha fet més difícil controlar el confinament?

El confinament fa difícil controlar-lo però la resta de l’any també. Entre la punta d’un nucli a l’altra hi ha 14 km de carretera i aquesta distància fa que el control i la prestació de serveis sigui més complicat. Amb tanta extensió, és més temptador escapar-te, però per sort hem comptat sovint amb la complicitat dels veïns que ens han trucat per alertar-nos.

-Al Penedès, la vinya és un dels sectors més rellevants. Com està patint aquest sector el confinament i el tancament de fronteres? Quina afectació hi ha en les vendes i la internacionalització del producte?

En l’àmbit de la vinya caldria separar en tres línies. La primera seria el pagès. Al Penedès tenim molts pagesos que treballen per a cooperatives o bé porten el raïm a grans empreses. Aquesta gent, al setembre ja va patir una gran baixada del preu del raïm per excés de producció. Abaixa el preu i tenim una petita primera crisi. Pels pagesos ara és temporada baixa i la crisi no és immediata, es notarà a la tardor perquè hi haurà molt vi que no s’haurà venut. Una segona línia serien les bodegues o cellers petits que ells mateixos es fan la producció i la venen directament a restaurants o botigues. Als restaurants, que hi va un 60% de les vendes, estan tancats i per tant es paralitzen. Els cellers i les bodegues ho estan passant malament ara. I la tercera línia serien les grans bodegues. Al Penedès haurem de prendre mesures per ajudar el sector de la vinya, la DO Cava ja n’està prenent i esperem que siguin el màxim d’afortunades per a tothom.

-Parlem dels polígons. Olèrdola, població ben comunicada amb l’AP-7 i amb els eixos transversals cap al Garraf i cap a l’Anoia i Lleida i la Catalunya Central. Això ha facilitat que moltes empreses triessin aquesta zona per instal·lar-hi la seva fàbrica. Quina és la situació de les empreses dels seus polígons?

He tingut converses amb el president de l’Associació dels propietaris del polígon de St. Pere i ho estan avaluant. Pel que sembla, al Penedès estem parlant d’entre 7.000 i 8.000 ERTOS. Des de la regidoria de promoció econòmica estem fent una enquesta a les empreses per conèixer l’impacte real. Si vas al polígon, veus que un 90% de les empreses estan oberts perquè en tenim moltes del sector alimentari, farmacèutic, químic… però tampoc sabem quantes han fet ERTOS i quin percentatge de la plantilla està treballant.

-La bellesa natural del seu municipi, amb múltiples rutes per fer esport i caminades a la muntanya ha vist com d’un dia per l’altre quedava prohibit aquest accés al medi. S’han respectat aquestes prohibicions? Està satisfet del grau de responsabilitat de població en aquest sentit

Sancions municipals només en vam fer una o dues. Em consta que Mossos i Guàrdia Civil també en van fer algunes, sobretot la primera setmana. Ara s’ha reduït molt, no veus pràcticament a ningú. La gent ha estat molt respectuosa tot i que estem a només 1km de Vilafranca i és molt temptador.

-Finalment, des del bressol del Penedès, ciutat històrica i estratègica de Catalunya, quin missatge ens voldria fer arribar que sigui una reflexió del moment que estem vivint i de cap on anem com a societat?

Hem de tenir paciència i mirar al futur d’una altra manera, amb uns altres valors. Penso que aquesta pandèmia marcarà les tendències del futur. Hem vist que amb la tecnologia i el teletreball podem fer moltes coses des de casa i això ho anirem normalitzant. També veurem que hem d’ajudar el comerç local perquè, si no ajudem al veí, no ens en sortirem.

Comparteix aquesta informació

‘Ara és l’hora’ vol convertir el Sant Jordi i l’anella olímpica en un clam per la independència

Representants de l'AMI, Òmnium Cultural i l'ANC durant la presentació
Representants de l’AMI, Òmnium Cultural i l’ANC durant la presentació

La campanya unitària Ara és l’hora ha exposat aquest dilluns les novetats sobre l’acte “Tornen les urnes, tornem al carrer” del Palau Sant Jordi el proper 24 d’abril, que pretén convertir-se en un clam per la independència. La roda de premsa ha comptat amb les intervencions de les presidentes de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, Carme Forcadell i Muriel Casals respectivament, el president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Maria Vila d’Abadal; i el coordinador de mobilització social de l’ANC, Josep Sabaté.

Forcadell  ha explicat que l’acte es basarà en quatre eixos: La força municipal; Camí del 27S; I després del 27S? i Independència: l’instrument. Ha afirmat que “l’única oportunitat de futur i de canvi és la independència”, i ha afegit que “tots els que volen canviar aquest país estan convidats” a l’acte del 24A.

Vila d’Abadal, per la seva banda, ha destacat la força i la importància de les eleccions municipals per tal d’encarar amb el màxim de força possible el procés cap al 27S: “Tenim clar que en les properes eleccions la qüestió nacional serà clau”, ha afirmat.

Casals ha explicat que “volem un estat que tingui les mateixes capacitats que la resta d’estats del nostre entorn”. I ha afegit que l’objectiu de la independència “és la justícia social, l’equitat, el progrés”. La presidenta d’Òmnium ha afegit que “quan diem que volem un estat més just, volem dir també un estat que respecti el protagonisme i la força dels municipis”.

Finalment, Sabaté ha explicat els continguts, les intervencions i les actuacions de l’acte i el calendari amb les principals accions previstes per guanyar el 27S.

Comparteix aquesta informació

El Casal Pere III-Ateneu de Balaguer premia a Municipis per la Independència

L'alcalde de Montblanc i vicepresident de l'AMI, Josep Andreu, recull el guardó (foto de Rosa M. Sauret)

Aquest 8 de setembre al vespre, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha rebut el Premi Manuel Gonzàlez Alba de mans del Casal Pere III-Ateneu de Balaguer en reconeixement a la tasca que està portant a terme en pro de la llibertat nacional del país, tot aglutinant els ajuntaments catalans que es declaren independentistes i difonent els avantatges de l’Estat propi. L’acte va tenir lloc al restaurant del Santuari del Sant Crist de Balaguer. El president de l’AMI i alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, va delegar la recollida del guardó a l’alcalde de Montblanc i vicepresident de l’AMI, Josep Andreu. En el mateix acte també es va atorgar el Premi Moragues-Basset al periodista Miquel Calçada, també reconegut pel seu compromís en defensa de la cultura i la nació catalanes.

Andreu amb membres del jurat i el Casal Pere III

En els darrers anys, el Casal Pere III-Ateneu de Balaguer ha atorgat aquests guardons a, entre altres, la Comissió de la Dignitat, Acció Cultural del País Valencià, el grup musical Brams, Balaguer Decideix, Lluís Maria Xirinachs o Josep Pàmies.

Aquest dilluns, 10 de setembre, l’AMI també rebrà el premi Estel,  concedit per les entitats culturals, socials, esportives i polítiques de Bellpuig (l’Urgell) pel seu compromís per l’assoliment de les llibertats de Catalunya. L’acte tindrà lloc a les 12 hores al Parc de Bellpuig.

Comparteix aquesta informació

Municipis del Garraf donen suport a la campanya ‘Signa un vot’

Miquel Forns (Sitges), Neus Lloveras (Vilanova) i Anna Gavaldà, (Sant Pere de Ribes) i Maite Comas (ANC)

En un acte celebrat aquest dimarts, 18 de març a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, els representants de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) al Garraf, Miquel Forns, alcalde de Sitges, Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, i Anna Gavaldà, alcaldessa de Sant Pere de Ribes, juntament amb Montse Comas, representant de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) al Garraf, han presentat l’acord d’actuació conjunta per donar un impuls a la campanya ‘Signa un vot per la independència‘. Ambdues entitats han organitzat una  recollida intensiva d’instàncies arreu del país el cap de setmana del 22 i 23 de març. L’objectiu és arribar als 1.000 punts de recollida d’instàncies a tot Catalunya. Per aquest motiu s’han organitzat  grups de treball mixtos AMI i ANC arreu del territori. Al Garraf ambdues entitats col·laboraran a les poblacions de Sitges, Vilanova i Sant Pere de Ribes.

 

Comparteix aquesta informació

Més de 50 alcaldes donen suport a la recollida intensiva de ‘Signa un vot’ a les comarques gironines

Alcaldes d'arreu de les comarques gironines, amb 'Signa un vot'

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI), i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) continuen enfortint els llaços perquè la campanya ‘Signa un vot per la independència‘ arribi a tota la gent que vol exercir el Dret Fonamental de Petició aquests propers 22 i 23 de març. Així ho han anunciat avui l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, l’alcalde de Santa Coloma de Farners, Antoni Solà, l’alcalde de Sant Pere Pescador, Jordi Martí, l’alcalde de Caldes de Malavella, Salvador Balliu, la coordinadora de la campanya ‘Signa un vot’, Rosa Alentorn, i el vicepresident de l’ANC, Jaume Marfany, en un acte conjunt celebrat al Teatre Municipal de Girona.

A l’acte de presentació hi han assistit més de 50 batlles i regidors de les comarques gironines. Jordi Martí ha iniciat els parlaments: “L’acte fa goig amb la presència de tants alcaldes i representants electes.” L’alcalde de Sant Pere Pescador ha afegit que “qualsevol acte de suport per estar al costat de la gent és bo i cal fer ho sense vergonyes”. L’activista Rosa Alentorn ha definit el què s’està fent “com un exercici de democràcia pura” i ha destacat la sinèrgia existent entre l’AMI i l’ANC “per arribar al 98 % de la població de Catalunya”. En el mateix sentit s’ha manifestat l’alcalde Balliu i ha remarcat que “tot això ho estem fent per aconseguir més benestar per la nostra gent”. Ha continuat l’alcalde Antoni Solà: “Estem demanant que s’exerceixi la democràcia. Alguns hem dit prou a una etapa on ens hem sentit maltractats, però és important conservar el clima de diàleg i fermesa, sempre des de el marc democràtic, tot i que hi hagin paranys tòxics que intenten provocar.” En el seu torn, Jaume Marfany ha dit que “la unitat d’acció entre la societat civil i els municipis hauria de ser ampliable a altres institucions”. Finalment, Carles Puigdemont ha indicat que “el món local ha iniciat aquest procés, en el qual és clau, i fins el 9 de novembre no hem de baixar la guàrdia” i ha convidat a tothom que “no oblidi Arenys de Munt [municipi de la primera consulta popular d’independència al 2009] i a no caure en provocacions”.

Comparteix aquesta informació

Presentació de la campanya de ‘Signa un vot per la independència’ a les comarques gironines

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) presenten l’acord d’actuació conjunta per donar un nou impuls a la campanya ‘Signa un Vot per la Independència‘. Ambdues entitats han organitzat una recollida intensiva d’instàncies a tot Catalunya el cap de setmana del 22 i 23 de març per demanar al Parlament la convocatòria d’una consulta sobre la independència i, en cas que aquesta no sigui possible, que declari la independència de Catalunya.

L’objectiu és arribar als 1.000 punts de recollida d’instàncies a tot el país. Per aquest motiu s’han organitzat grups de treball mixtos AMI i ANC arreu del territori. Amb l’objectiu de donar els detalls de la recollida d’instàncies a les comarques gironines, hi haurà un acte de presentació que tindrà lloc el dia 17 de març de 2014, a les 10,30 hores al saló de Descans del Teatre Municipal de Girona. En faran la presentació l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, l’alcalde de Santa Coloma de Farners, Antoni Solà, l’alcalde de Sant Pere Pescador, Jordi Martí, l’alcalde de Caldes de Malavella, Salvador Balliu, la coordinadora de la campanya ‘Signa un vot’, Rosa Alentorn, i el vicepresident de l’ANC, Jaume Marfany. A l’acte està prevista l’assistència d’un nombrós grup d’alcaldes i alcaldesses de les comarques de Girona.

Aquesta campanya d’ANC ja fa uns mesos que està activa. La incorporació de l’AMI permetrà cobrir la totalitat del país arribant al 98,5% de la població.

Comparteix aquesta informació

L’AMI i l’ANC impulsen el ‘Signa un vot per la independència’ del 22 i 23 de març a Osona i el Ripollès

Alcaldes, regidors i membres de l'ANC, a les portes de l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han acordat estrènyer la col·laboració perquè la campanya  ‘Signa un vot per la independència‘ arribi amb més força als ciutadans d’Osona i el Ripollès. Així ho han anunciat avui, en un acte a la sala de plens de l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora al qual han assistit prop de 50 batlles i regidors, Rosa Vestit, alcaldessa de Sant Quirze de Besora; Jordi Munell, alcalde de Ripoll; Jordi Fàbrega, alcalde de Sant Pere de Torelló que participava en representació de l’AMI; i Santi Pons, president de la Junta Peticional Regional d’Osona i el Ripollès de la campanya ‘Signa un vot’ que actuava en nom de l’ANC. En la presentació,  s’han fet públics els detalls de l’acord a les comarques d’Osona i el Ripollès, que es visualitzarà especialment amb la recollida intensiva de Drets de petició dels propers 22 i 23 de març.

L’acord implica que la campanya compti amb el suport logístic dels municipis membres de l’AMI (al Ripollès i Osona, el 100% dels municipis en són membres) i permetrà arribar a més punts de l’àrea i amb més força. A més, es promourà l’aprovació de mocions de suport a la iniciativa als plens municipals i es determinaran punts de recollida fixes. L’acord institucionalitza també la iniciativa i referma el món municipal com a actor destacat de l’actual procés polític que viu el país.

Durant l’acte de presentació, l’alcaldessa Rosa Vestit ha explicat que “ja s’ha fet molta feina, però no n’hi ha prou. Hem de demostrar que ens ho creiem i que anem plegats”. Per la seva banda, l’alcalde Jordi Fàbrega ha recordat que “el fet que siguem tants avui en aquesta sala de plens denota que, malgrat la diversitat política, és clara l’estratègia d’arribar a la independència a través dels municipis. Si l’Estat espanyol vol impedir la consulta, és bo que hi hagi un pla B”. I per a l’alcalde Jordi Munell, “cal col·laborar junts, ajuntaments i societat civil, en campanyes com aquesta i que els ciutadans vegin que la iniciativa té el suport del seu consistori”. Finalment, el representant de l’ANC Santi Pons ha explicat que el passat 11 i 12 de gener es van recollir unes 14.000 signatures a totes dues comarques i que esperen oferir punts de recollida a 73 municipis.

En clau nacional, la col·laboració entre l’ANC i l’AMI permetrà, a més de superar els 1.000 punts de recollida, arribar al 98,5% de la població. En concret, a 818 dels 947 municipis catalans hi haurà presència de, com a mínim, alguna de les dues entitats. Les dues organitzacions, doncs, preveuen arribar a 300 municipis més respecte a la recollida intensiva del gener, amb la participació de més de 3.500 apoderats.

Comparteix aquesta informació

Assemblea General

L’Assemblea General de l’Associació de Municipis per la Independència està formada pels càrrecs electes dels ajuntaments, entitats municipals descentralitzades (EMD), consells comarcals i diputacions adherides.

ALT CAMP

Dolors Palma, alcaldessa d’Aiguamúrcia
Robert Figueras, alcalde d’Alcover
Francesc Jofré, alcalde d’Alió
Xavier Rius, alcalde de Bràfim
Javier Romero, alcalde de Cabra de Camp
Josep Sans, alcalde de Figuerola del Camp
Marc Bigordà, alcalde dels Garidells
Mateu Montserrat, alcalde del Pla de Santa Maria
Montserrat Feliu, alcalde del Pont d’Armentera                                                              Jordi Pijoan, alcalde del Querol                                                                                          Carme Basora, alcaldessa del Rourell
Josep Solé, alcalde de la Masó
Josep Fort, alcalde de la Riba
Josep Ruiz, alcalde de Montferri
Francesc X. Pagès, alcalde de Mont-ral
Jordi Sànchez, alcalde de Nulles
Marta Blanch, alcaldessa de Puigpelat
Enric Ferré, alcalde de Rodonyà
Dolors Farré, alcalde de Valls
Joan M. Sanahuja, alcalde de Vilabella i president del Consell Comarcal de l’Alt Camp
Ramon M. Bricollé, alcalde de Vila-rodona

ALT EMPORDÀ

Josep Jovell, alcalde d’Agullana
Joan Fàbregas, alcade d’Albanyà
Júlia Gil, alcaldessa d’Avinyonet de Puigventós
Narcís Saurina, alcalde de Bàscara
Martí Sans, alcalde de Biure
David Checa, alcalde de Boadella i les Escaules
Ferran Roquer, alcalde de Borrassà i president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà
Àlex Hernández, alcalde de Cabanes
Pia Seriñana, alcalde de Cadaqués
Joan Sabartés, alcalde de Cantallops
Joan Fuentes, alcalde de Capmany
Salvi Güell, alcalde de Castelló d’Empúries
Enric Gironella, alcalde de Cistella
Lluís Bosch, alcalde de Colera
Josep Madem, alcalde de Darnius
Carles Lagresa, alcalde d’Espolla
Jaume Arnall, alcalde del Far d’Empordà
Agnès Lladó, alcaldessa de Figueres
Francesc Brugués, alcalde de Fortià
Pilar Bosch, alcalde de Garrigàs
Isabel Teixidor, alcaldessa de Garriguella
Pere Vila i Fulcarà, president de la Diputació de Girona
Sònia Martínez Juli, alcaldessa de la Jonquera
Joan Maria Roig, alcalde de la Selva de Mar
Joaquim Morillo, alcalde de la Vajol
Narcís Isern, alcalde de l’Armentera
Víctor Puga, alcalde de l’Escala
Joaquim Tremoleda, alcalde de Lladó
Guillem Cusí, alcalde de Llançà
Carles Fortiana, alcalde de Llers
Mercè Bosch, alcaldessa de Maçanet de Cabrenys
Lluís Pujol, alcalde de Masarac
Jaume Homs, alcalde de Navata
Xavier Camps, alcalde de Palau de Santa Eulàlia
Isabel Maria Cortada, alcaldessa de Palau-saverdera
Pere Maluquer, alcalde de Pau
Daniel València, alcalde de Pedret i Marzà
Pere Torrent, alcalde de Peralada
Josep M. Cervera, alcalde del Port de la Selva
Josep Fuentes, alcalde de Pont de Molins
Barbara Van Hoestenberghe, alcaldessa de Pontós
Xavier Barranco, alcalde de Portbou
Dominique Montiel, alcaldessa de Rabós d’Empordà
Montse Mindan, alcaldessa de Roses
Olga Carbonell, alcaldessa de Sant Climent Sescebes
Montserrat Brugués, alcaldessa de Sant Llorenç de la Muga
Josep Maria Canals, alcalde de Sant Mori
Agustí Badosa, alcalde de Sant Pere Pescador
Esteve Gironès, alcalde de Saus, Camallera i Llampaies
Jordi Soto, alcalde de Siurana
Isidre Felip, alcalde de Terrades
Maria Remei Costa, alcaldessa de Ventalló
Maria Corbairan, alcaldessa de Vila-sacra
Martí Armadà, alcalde de Vilabertran
Dolors Pons, alcaldessa de Viladamat
Consol Cantenys, alcaldessa de Vilafant
F.Xavier Llorente, alcalde de Vilajuïga
Jordi Claparols, alcalde de Vilamacolum
Ramon Bonaterra, alcalde de Vilamaniscle
Anna Palet, alcaldessa de Vilanant
Núria Sala, alcalde de Vilaür

ALT PENEDÈS

César Herraiz, alcalde d’Avinyonet del Penedès
Xavier Ramos, alcalde de Castellví de la Marca
Xavier Lluch Llopart, alcalde de Font-rubí
Joan Colss, alcalde de la Granada
Agustí Vallverdú, alcalde de les Cabanyes
Lucas Ramírez, alcalde d’Olèrdola
Juli Silvestre, alcalde de Mediona
Montse Mascaró, alcaldessa de Pacs del Penedès
Vanessa Gascó, alcaldessa del Pla del Penedès
Quico Rull, president de l’EMD de Picamoixons
Jordi Ferrer, alcalde de Sant Llorenç d’Hortons
Josep M. Padullés, alcalde de Sant Martí Sarroca
Joan Llort, alcalde de Sant Pere de Riudebitlles
Pol Pagès, alcalde de Sant Quintí de Mediona
Josep M. Ribas, alcalde de Sant Sadurní d’Anoia
Jordi Bosch, alcalde de Santa Fe del Penedès
Pere Pons, alcalde de Subirats
Manuel Raventós, alcalde de Torrelavit
Sergi Vallès, alcalde de Torrelles de Foix
Pere Regull, alcalde de Vilafranca del Penedès

ALT URGELL

Maria José Erta, alcaldessa d’Alàs i Cerc
Josefa Lladós, representant del Consell Comarcal de l’Alt Urgell
Antonio Casanovas, alcalde d’Arsèguel
Martí Riera, alcalde de Coll de Nargó
Rosa Andorrà, alcaldessa del Pont de Bar
Maria Pilar Melsió, alcaldessa d’Estamariu
Ignacio Finestres, alcalde de Fígols i Alinyà
Jordi Fàbrega, alcalde de la Seu d’Urgell
Ricard Mateu Vidal, alcalde de les Valls de Valira
Albert Marquet, alcalde de Montferrer i Castellbò
Carme Lostao, alcaldessa d’Oliana
Gemma Orrit, alcaldessa de Peramola
Josefina Lladós, alcaldessa de Ribera d’Urgellet                                          Miquel Sala, president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell

ALTA RIBAGORÇA

Sònia Bruguera, alcaldessa de la Vall de Boí

ANOIA

Gumersind Parcerisas, alcalde d’Argençola
Jordi Badia, alcalde de Calaf
Salvador Vibes, alcalde de Capellades
Marc Sánchez, alcalde de Carme
Jordi Cases, alcalde de Castellfollit de Riubregós
Joan Serra, alcalde de Castellolí
Alejandro Prehn, alcalde de Copons
Bàrbara Ortuño, alcaldessa del Bruc
Gerard Parcerisas, alcalde dels Hostalets de Pierola
Marc Castells, alcalde d’Igualada
David Sánchez, alcalde de Jorba
Jose Parera, alcalde de la Llacuna
Antoni Mabras, alcalde de la Pobla de Claramunt
Jaume Riba, alcalde de la Torre de Claramunt
Xavier Boquete, alcalde de Masquefa i president del Consell Comarcal de l’Anoia
Imma Palet, alcaldessa d’Orpí
Jordi Madrid, alcalde de Piera
Maria Cristina Mas, alcaldessa dels Prats de Rei
David Alquézar, alcalde de Sant Martí de Tous
Rosa Narbona, alcalde de Sant Martí Sesgueioles
Matias Bosch, alcalde de Sant Pere Sallavinera
Meritxell Vaqué, alcaldessa de Vallbona d’Anoia

BAGES

Enric Pastor, alcalde d’Artés
Eudald Vilaseca, alcalde d’Avinyó
Agustí Comas, president del Consell Comarcal del Bages
Noelia Ramírez, alcaldessa de Balsareny
Jordi Mas, alcalde de Callús
Ferran Estruch, alcalde de Cardona
Montserrat Badia, alcaldessa de Castellbell i el Vilar                                Domènec Òrrit, alcalde de Castellnou de Bages
Eloi Hernàndez, alcalde de Fonollosa
Enric Armengou, alcalde de Gaià
Marc Aloy, alcalde de Manresa
Verónica Hirano, alcaldessa de Marganell
Joan Miquel Rodríguez, alcalde de Monistrol de Montserrat
Josep M. Feliu, alcalde de Navarcles
Genís Rovira, alcalde de Navàs
Joan Carles Lluch, alcalde de Rajadell
Oriol Ribalta, alcalde de Sallent
Xavier Codina, alcalde de Santpedor
Josep Romero, alcalde de Sant Feliu Sasserra
Joan Carles Batanés, alcalde de Sant Fruitós del Bages
Artur Gannau, president de l’EMD de Sant Martí de Torroella
Josep M. Junyent, alcalde de Sant Mateu de Bages
Georgina Mercadal, alcalde de Sant Salvador de Guardiola
Adriana Delgado, alcaldessa de Sant Vicenç de Castellet
Albert Corberó, alcalde de Súria
Josep Tarín, alcalde de Talamanca

BAIX CAMP

Joan Josep Garcia Rodríguez, alcalde d’Alforja
Àngel Xifré, alcalde d’Almoster
Magda Seriol, alcaldessa d’Arbolí
Judit Giró, alcalde de Capafonts
Josdep Manel Sabaté, alcalde de Castellvell del Camp
Jordi Sierra, alcalde de Colldejou
Andreu Carrasco, alcalde de l’Albiol
Antoni Abelló Grau, alcalde de l’Aleixar
Josep Masdeu, alcalde de la Selva del Camp
Joaquim Calatayud, alcalde de les Borges del Camp i president del Consell Comarcal del Baix Camp
Josep Rabascall, alcalde de Maspujols
Carmina Blay, alcaldessa de Montbrió del Camp
Lídia Bargas, alcaldessa de Prades
Ernest Roigé, alcalde de Riudecanyes
Beatriz Mayordomo, alcaldessa de Riudecols
Sergi Pedret, alcalde de Riudoms
Josep Bigorra, alcalde de Vilaplana
Arnau Guasch, alcalde de Vinyols i els Arcs

BAIX EBRE

Rosalia Pegueroles, alcaldessa d’Aldover
Josep A. Navarro, alcalde de Camarles
Lluís Soler, alcalde de Deltebre
Eva M. Marro, regidora de l’EMD de Jesús
Jordi Gaseni, alcalde de l’Ametlla de Mar
Francesc Arasa, alcalde de l’Ampolla
Enric Adell, alcalde de Paüls
Maria Cinta Llaó, alcaldesa del Perelló
Paco Gas, alcalde de Roquetes
Meritxell Roigé, alcaldessa de Tortosa
Roger Aviñó, alcalde de Xerta
Víctor Ferrando, president EMD Jesús

BAIX EMPORDÀ

Joan Hostench, alcalde d’Albons
Joan Català, president del Consell Comarcal del Baix Empordà
Maite Selva, alcaldessa de Begur
Ceci Barnosell, alcalde de Bellcaire d’Empordà
Jordi Soler, alcalde de Calonge
Maurici Jiménez, alcalde de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró
Josep Manel López, alcalde de Colomers
Raül Yruela, alcalde de Corçà
Danierl Encinas, alcalde de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura
Josep Sala, alcalde de Forallac
Jaume Fontdevila, alcalde de Gualta
Núria Berga, alcaldessa de Jafre
Francesc Ferrer, president de l’EMD de l’Estartit
Enric Marquès, alcalde de la Bisbal d’Empordà
Oriol Balliu, alcalde de la Pera
Maria Dolors Guàrdioa, alcaldessa de la Tallada d’Empordà
Vanessa Peiró, alcaldessa de Mont-ras
Josep Piferrer, alcalde de Palafrugell
Lluís Puig, alcalde de Palamós
Joan Sabrià, alcalde de Palau-sator
Carles Pi, alcalde de Pals
Quim Sabrià, alcalde de Parlavà
Maria Pilar Pagès, alcaldessa de Regencós
Daniel Serrano, alcalde de Rupià
Carles Motas, alcalde de Sant Feliu de Guíxols
Lourdes Fuentes, alcaldessa de Santa Cristina d’Aro
Josep Maria Ros, alcalde de Torrent
Jordi Colomí, alcalde de Torroella de Montgrí i l’Estartit
Josep Miquel Gatius, alcalde d’Ullastret
Rufino Guirado, alcalde de Vall-llobrega
Ignasi Sabater, alcalde de Verges
Pere Pulido, alcalde de Vilopriu

BAIX LLOBREGAT

Mercè Esteve, alcaldessa de Begues
Maria Miranda, regidor de Castelldefels
Adrià Camino, alcalde de Castellví de Rosanes
Miquel Solà, alcalde de Collbató
Montserrat Febrero, alcaldessa de Corbera de Llobregat
Joan Borràs, alcalde del Papiol
Xavier González, alcalde de la Palma de Cervelló
Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell
Xavi Paz, alcalde de Molins de Rei
Miquel Riera, alcalde d’Olesa de Montserrat
Ascensión Ratia, alcaldessa de Pallejà
Isidre Sierra, alcalde de Sant Climent de Llobregat
Enric Carbonell, alcaldessa de Sant Esteve Sesrovires
Josep Perpinyà, alcalde de Sant Just Desvern
Miquel Comino, alcalde de Sant Vicenç dels Horts
Anna Martínez, alcaldessa de Santa Coloma de Cervelló
Ignasi Llorente, alcalde de Torrelles de Llobregat

BAIX PENEDÈS

Eva M. Serramià, presidenta del Consell Comarcal del Baix Penedès
Esther Bartra, alcalde de Bonastre
Agnès Ferré, alcaldessa de la Bisbal del Penedès
Jordi Marlès, alcalde de Llorenç del Penedès
Joan Miró, alcaldessa de Masllorenç
Joan Ignasi López, alcalde de Sant Jaume dels Domenys

BERGUEDÀ

Patrocini Canal, alcalde d’Avià
Joan Oña, alcalde de Bagà
Montse Venturós, alcaldessa de Berga
Jesús Solanellas, alcalde de Borredà
Josep M. Mosoll, alcalde de Capolat
Josep Colillas, alcalde de Casserres
Pere Raja, alcalde de Castell de l’Areny
Salvador Juncà, alcalde de Castellar de n’Hug
Adrià Solé, alcalde de Castellar del Riu
Jesús Calderer, alcalde de Cercs
Antonio García, alcalde de Fígols
David Font, alcalde de Gironella i president del Consell Comarcal del Berguedà
Joan Tor, alcalde de Gisclareny
Lluís Campmajó, alcalde de Gósol
Josep Pere Lara, alcalde de Guardiola de Berguedà
Albert Altarriba, alcalde de l’Espunyola                                                                             Josep M. Peixó, alcalde de la Nou de Berguedà
Enric Pla, alcalde de la Pobla de Lillet
Maria del Mar Monell, alcaldessa de Montmajor
Sebastià Prat, alcalde d’Olvan
Josep Maria Altarriba, alcalde de Puig-reig
Sílvia Triola, alcaldessa de Sagàs
Moisès Masanas, alcalde de Saldes
Manel Anselmo, alcalde de Sant Jaume de Frontanyà
Agustí Elias, alcalde de Sant Julià de Cerdanyola
Josep Costa, alcalde de Santa Maria de Merlès
Lluís Cadena, alcalde de Vallcebre
Joaquim Esplet, alcaldessa de Vilada
Isabel Serra, alcaldessa de Viver i Serrateix

CERDANYA

Carles Adserà, alcalde d’Alp
F. Xavier Porta, alcalde de Bellver de Cerdanya
Isidre Chia, alcalde de Bolvir
Enric Laguarda, alcalde de Das
Ramon Chia, alcalde de Fontanals de Cerdanya
Alfons Casamajó, alcalde de Ger
José Mendo, alcalde de Guils de Cerdanya
Juan Bertran, alcalde d’Isòvol
Daniel Olivera, alcalde de Lles de Cerdanya
Elies Nova, alcalde de Llívia
Esteve Avellanet, alcalde de Meranges
Josep Castells, alcalde de Montellà i Martinet
Sílvia Bertran, alcaldessa de Prats i Sansor
Albert Maurell, alcalde de Prullans
Albert Piñeira Brosel, alcalde de Puigcerdà
Miquel Pons, alcalde de Riu de Cerdanya

CONCA DE BARBERÀ

Marc Rovira, alcalde de Barberà de la Conca
Enric París, alcalde de Blancafort
Rosa M. Berenguer, alcaldessa de Conesa
Julià Josep Plaza, alcalde de Forès
Josep M. Vidal, alcalde de l’Espluga de Francolí
Llorenç Montala, alcalde de les Piles
Jordi Canela, alcalde de Llorac
Josep Andreu Domingo, alcalde de Montblanc
Magi Ninot, alcalde de Passanant i Belltall
Francesc Benet, regidor de Montblanc i president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà
Marc Roca, alcalde de Rocafort de Queralt
Ramon Mullerat, alcalde de Santa Coloma de Queralt
Santi Fornés, alcalde de Sarral
Maria Carme Ferrer, alcaldessa de Senan
Jaume Bergadà, alcalde de Solivella
Antonio Anglès, alcalde de Vilaverd
Joan Canela, alcalde de Vimbodí i Poblet

GARRAF

Rosa Huguet, alcaldessa de Canyelles
Rosa Fonoll, alcaldessa de Cubelles
Gerard Figueras, president del Consell Comarcal del Garraf
Abigail Garrido, alcaldessa de Sant Pere de Ribes
Aurora Carbonell, alcalde de Sitges
Olga Arnau, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú

GARRIGUES

Sergi Pelegrí, alcalde d’Arbeca
Jaume Masip, alcalde de Bellaguarda
Òscar R. Acero, alcalde de Bovera
Conrad Llovera, alcalde de Castelldans
Maria Mercedes Rubió, alcaldessa de Cervià de les Garrigues
Ramon Tribó, alcalde del Cogul
Jordi Arbós, alcalde de Fulleda
Francesc Esquerda, alcalde de Granyena de les Garrigues
Lluís Dalmau, alcalde de Juncosa
Antoni Villas, alcalde de Juneda i president del Consell Comarcal de les Garrigues
Victor Masip, alcalde de l’Albagés
Anna Feliu, alcaldessa de l’Albi
Josep Cunillera, alcalde de l’Espluga Calba
Jaume Setó, alcalde de la Floresta
Elena Llauradó, alcaldessa de la Granadella
Jaume Estradé, alcalde de la Pobla de Cérvoles
Enric Mir, alcalde de les Borges Blanques
Jordi Gaya, alcalde dels Omellons
Montserrat Ruíz, alcaldessa de Puiggròs
Jordi Sarlé, alcalde del Soleràs
Ramon M. Arbós, alcalde de Tarrés
Josep Bardia, alcalde dels Torms
Jordi Nogué, alcalde del Vilosell
Josep M. Tarragó, alcalde de Vinaixa

GARROTXA

Artur Ginestà, alcalde d’Argelaguer
Lluís Guinó, alcalde de Besalú
Miquel Reverter, alcalde de Castellfollit de la Roca
Santi Reixach, alcalde de la Vall de Bianya
Lluís Amat, alcalde de la Vall d’en Bas
Eduard Llorà, alcalde de les Planes d’Hostoles
Pere Vila, alcalde de les Preses
Joan Gainza, alcalde de Maià de Montcal
Enric Domènech, alcalde de Mieres
Mònica Boix, alcaldessa de Montagut i Oix
Josep Berga, alcalde d’Olot
Agustí Llop, alcalde de Riudaura
Francesc Oliveras, alcalde de Sant Aniol de Finestres
Artur Colomer, alcalde de Sant Feliu de Pallerols
Albert Fàbrega, alcalde de Sant Ferriol
Jordi Cargol, alcalde de Sant Jaume de Llierca
Maria Vidal, alcalde de Sant Joan les Fonts
Josep Companys, alcalde de Santa Pau
Josep Reigl, alcalde de Tortellà

GIRONÈS

Josep Pinsach, alcalde d’Aiguaviva
Xavier Vinyoles, alcalde de Bescanó
Lluís Freixas, alcalde de Campllong
Carles Espígol, alcalde de Canet d’Adri
Robert Mundet, alcalde de Cassà de la Selva
Daniel Cornellà, alcalde de Celrà
Roser Estañol, alcaldessa de Cervià de Ter
Joan Adroher, alcalde de Flaçà
Sònia Gràcia, alcaldessa de Fornells de la Selva
Marta Madrenas, alcaldessa de Girona 
Carles Pagès, alcalde de Juià
Jordi Navarro, alcalde de Llagostera
Josep M. Vidal, alcalde de Llambilles
Albert Peracaula, alcalde de Madremanya
Carles Gutiérrez, alcalde de Quart
Jordi Viñas, alcalde de Salt
Abel Buadas, alcalde de Sant Andreu Salou
Quim Roca Ventura, alcalde de Sant Gregori
Ramon Costa, alcalde de Sant Joan de Mollet
Núria Martínez, alcaldessa de Sant Jordi Desvalls
Marc Puigtió, alcalde de Sant Julià de Ramis
Maria Dolors Auguet, alcalde de Sant Martí de Llémena
Maria Àngels Vilà, alcaldessa de Sant Martí Vell
Narcís Fajula, alcalde de Sarrià de Ter
David Mascort, alcalde de Vilablareix
Josep Massó, alcalde de Viladasens

MARESME

Marc Almendro, alcalde d’Alella
Annabel Moreno, alcaldessa d’Arenys de Mar
Josep Sánchez, alcalde d’Arenys de Munt
Xavier Collet, regidor d’Argentona
Jordi Mir, alcalde de Cabrera de Mar
Maite Vinyals, alcaldessa de Cabrils
Rosa Pou, alcalde de Caldes d’Estrac
Montserrat Candini, alcaldessa de Calella
Blanca Arbell, alcaldessa de Canet de Mar
Jaume Oliveras, alcalde del Masnou
Joan Mercader, regidor de Malgrat de Mar
Andreu Absil, alcalde de Montgat
Jordi Rull, alcalde d’Òrrius
Josep Triadó, alcalde de Premià de Dalt                                                                             Rafa Navarro, alcalde de Premià de Mar
Joan Mora, alcalde de Sant Andreu de Llavaneres
Albert Pla, alcalde de Sant Cebrià de Vallalta
Eduard Turón, alcalde de Sant Iscle de Vallalta
Albert Zanca, alcalde de Sant Pol de Mar
Víctor Llasera, alcalde de Sant Vicenç de Montalt
Joan Campolier, alcalde de Santa Susanna
Andreu Bosch, alcalde de Teià
Marta Martorell, alcaldessa de Tiana
Joan Carles Garcia, alcalde de Tordera
Carola Llauradó, alcaldessa de Vilassar de Dalt
Damià del Clot, alcalde de Vilassar de Mar

MOIANÈS

Eduard Sánchez, alcalde de Calders
Eduard Guiteras, alcalde de Castellcir
Isaac Burgos, alcalde de Castellterçol
Oriol Batlló, alcalde de Collsuspina
Pere Genescà, alcalde de Granera
Salvador Tresserra, alcalde de l’Estany
Dionís Guiteras, alcalde de Moià
Ramon Vancells, alcalde de  Monistrol de Calders
Xavier Baraut, alcalde de Santa Maria d’Oló

MONTSIÀ

Joan Roig, alcalde d’Alcanar
Adam Tomàs, alcalde d’Amposta
Ramon Agustí Muñoz, alcalde de la Galera
Josep Ramon Bellaubí, regidor de la Sénia
René Gonel, alcalde de Masdenverge
Carme Navarro, presidenta del Consell Comarcal del Montsià
Damià Casanova, president de l’EMD dels Muntells
Josep Caparrós, alcalde de Sant Carles de la Ràpita
Joan Castor Gonell, alcalde de Sant Jaume d’Enveja
Antonio Ollès, alcalde de Santa Bàrbara
Núria Ventura, alcaldessa d’Ulldecona

NOGUERA

Mireia Burgués, alcaldessa d’Àger
Eugènia Puig, alcaldessa d’Albesa
Miquel Plensa, alcalde d’Algerri
Lluís Soldevila, alcalde d’Alòs de Balaguer
Mingo Sabanés, alcalde d’Artesa de Segre
Jordi Ignasi Vidal, alcalde de Balaguer
Jaume Montfort, alcalde de Bellcaire d’Urgell
Sònia Valero, alcaldessa de Bellmunt d’Urgell
Lluís Clotet, alcalde de Cabanabona
Elisabet Lizaso, alcaldessa de Camarasa
Omar Noumri, alcalde de Castelló de Farfanya
Josep M. Regué, alcalde de Cubells
Maricel Segú, alcaldessa de Foradada
Josep Magrí, alcalde d’Ivars de Noguera
Antoni Reig, alcalde de la Baronia de Rialb
Josep Torres, alcalde de la Sentiu de Sió
Lídia Ber, alcaldessa de les Avellanes i Santa Linya
Anna M. Calvís, alcaldessa de Menàrguens
Jaume Gilabert, alcalde de Montgai
Santiago Cisquella, alcalde d’Oliola
Estefania Rufach, alcaldessa d’Os de Balaguer
Eloi Bergós, alcalde de Penelles
Solés Carabassa, alcaldessa de Ponts
Joan Eroles, alcalde de Preixens
Concepció Cañadell, alcaldessa de Térmens i president del Consell Comarcal de la Noguera
Àngel Villarte, alcalde de Tiurana
Carles Comes, alcalde de Torrelameu
Xavier Castellana, alcalde de Vallfogona de Balaguer
Montserrat Fornells, alcaldessa de Vilanova de l’Aguda
Xavier Terré, alcalde de Vilanova de Meià

OSONA

Montserrat Barniol, alcaldessa d’Alpens
Carles Valls, alcalde de Balenyà
Marc Verdaguer, alcalde de Calldetenes
Josep Paré, alcalde de Centelles
Ferran Teixidó, alcalde del Brull
Joan Manel Claveria, alcalde d’Espinelves
Xavier Roviró, alcalde de Folgueroles
Josep Casassas, alcalde de Gurb i president del Consell Comarcal d’Osona
Àlex Montanyà, alcalde de l’Esquirol
Jordi Vistós, alcalde de les Masies de Roda
Sergi Vilamala, alcalde de les Masies de Voltregà
Eva Boixadé, alcade de Lluçà
Eudald Sentmartí, alcalde de Malla
Àlex Garrido, alcalde de Manlleu
Jaume Romeu, alcalde de Montesquiu
Carles Morera, alcalde de Muntanyola
Josep Maria Freixanet, alcalde d’Olost
Arnau Basco, alcalde d’Orís
Marc Sucarrats, alcalde d’Oristà i la Torre d’Oristà
Ramon Casals, alcalde de Perafita
Jordi Bruch, alcalde de Prats de Lluçanès
Roger Corominas, alcalde de Roda de Ter
Albert Marcé, alcalde de Rupit i Pruit
Josep Pujol, alcalde de Sant Agustí de Lluçanès
David Puyol, alcalde de Sant Bartomeu del Grau
Marc Parés, alcalde de Sant Boi de Lluçanès
Gerard Sancho, alcalde de Sant Hipòlit de Voltregà
Joan Carles Rodríguez, alcalde de Sant Julià de Vilatorta
Ramon Padrós, alcalde de Sant Martí d’Albars
Núria Roca, alcaldessa de Sant Martí de Centelles
Èric Vila, president de l’EMD de Sant Miquel de Balenyà
Jordi Fàbrega, alcalde de Sant Pere de Torelló
Joan Mendo, alcaldessa de Sant Quirze de Besora
Enric Riera, alcalde de Sant Sadurní d’Osormort
Èric Sibina, alcalde de Sant Vicenç de Torelló
Joan Senmartí, regidor de Santa Cecília de Voltregà
Xavier Fernández, alcalde de Santa Eugènia de Berga
Txevi Rovira, alcalde de Santa Eulàlia de Riuprimer
Camil Adam, alcalde de Santa Maria de Besora
Maria Anna Pineda, alcalde de Seva
Albert Güell, alcalde de Sobremunt
Janna Locher, alcaldessa de Sora
Mercè Cabanas, alcalde de Taradell
Carles Banús, alcalde de Tavèrnoles
Albert Prado, alcalde de Tavertet
Amadeu Lleopart, alcalde de Tona
Marçal Ortuño, alcalde de Torelló
Anna Erra, alcaldessa de Vic
Josep Anglada, alcalde de Vidrà
Margarida Feliu, alcaldessa de Viladrau
Joan Riera, alcalde de Vilanova de Sau

PALLARS JUSSÀ

Josep M. Mullol, alcalde de Castell de Mur
Martí Cardona, alcalde de Conca de Dalt
Xavier Badia, alcalde de Gavet de la Conca
Marias Rosa Amorós, alcaldessa d’Isona i Conca Dellà
Marc Baró, alcalde de la Pobla de Segur
Josep M. Dalmau, alcalde de la Torre de Capdella
Josep Terré, alcalde de Llimiana
Francesc Borrell, alcalde de Salàs de Pallars
Jordi Navarra, alcalde de Sant Esteve de la Sarga
Josep Ramon Lloret, alcalde de Sarroca de Bellera
Mari Pilar Cases, alcalde de Tremp

PALLARS SOBIRÀ

Manel Pérezs, alcalde d’Alins
Xavier Llena, alcalde d’Alt Àneu                                                        Anna Sentinella, alcaldessa de Baix Pallars
Pere Ticó, alcalde d’Esterri d’Àneu
Joel Orteu, alcalde d’Esterri de Cardós
Jordi Pallé, alcalde de la Guingueta d’Àneu
Salvador Tomàs, alcalde de Lladorre
Josep Vidal, alcalde de Llavorsí
Gerard Sabarich, alcalde de Rialp
Josep Ramon Fondevila, alcalde de Soriguera
Josep M. Costansa, president de l’EMD de Sorpe
Raimon Monterde, alcalde de Sort

PLA D’URGELL

Andreu Benet, alcalde de Barbens
Ramon Cónsola, alcalde de Bell-lloc d’Urgell
Joan Talarn, alcalde de Bellvís
Jordi Llanes Valls, alcalde de Castellnou de Seana
Francesc Balcells, alcalde del Palau d’Anglesola
Rafel Panadés, alcalde del Poal
Joan Reñé, alcalde de Fondarella i president de la Diputació de Lleida
Jordi Calvís, alcalde de Golmés
Joan Carles Sánchez, alcalde d’Ivars d’Urgell
Alexandre Mases, alcalde de Linyola
Carme Ribes, alcaldessa de Miralcamp
Marc Solsona, alcalde de Mollerussa
Maria Dolors Tella, alcaldessa de Sidamon
Josep M. Puig Vall, alcalde de Torregrossa
Joan Ramon Sangrà, alcalde de Vila-sana
Maria Dolors Pascual, alcalde de Vilanova de Bellpuig
Josep M. Huguet, president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell

PLA DE L’ESTANY

Miquel Noguer, alcalde de Banyoles
Josep Jordi Torrentà, alcalde de Camós
Salvador Coll, alcalde de Cornellà del Terri
F. Xavier Quer, alcalde de Crespià
David Juan, alcalde d’Esponellà
Joan Estarriola, alcalde de Fontcoberta
Jordi Xargay, alcalde de Palol de Revardit i president del Consell Comarcal del Pla de l’Estany
Francesc Castañer, alcalde de Porqueres
Josep Oriol Serrà, alcalde de Sant Miquel de Campmajor
Josep Antoni Ramon, alcalde de Serinyà
Álex Terésa, alcalde de Vilademuls

PRIORAT

Josep M. Torné, alcalde de Bellmunt del Priorat
Jaume Pujals, alcalde de Cabacés
Lluís de l’Arca, alcalde de Capçanes
Salvador Salvadó, alcalde de Cornudella de Montsant
Miquel Perelló, alcalde dels Guiamets
Xavier Gràcia, alcalde de Gratallops
Sergi Masip, alcalde de la Bisbal de Falset
Josep Maria Porqueres, alcalde de la Figuera
Fina Palomar, alcalde de la Morera del Montsant
Albert Sabaté, alcalde de la Torre de Fontaubella
Daniel Siuraneta, alcalde de la Vilella Baixa
Josep Maria Piqué, alcaldessa de Marçà
Joaquim Vila, alcalde de Margalef
Ferran Masip, alcalde del Masroig
Alfred Grifoll, alcalde del Molar
Josep Maria Díaz, alcalde de Poboleda
Juan Carlos Garcia, alcalde de Porrera
Josep M. Duran, alcalde de Pradell de la Teixeta
Joan Sentíso, alcalde de Torroja del Priorat
Sergio Méndez, alcalde d’Ulldemolins

RIBERA D’EBRE

Francesc Xavier Arbó, alcalde de Benissanet
Francesc Barbero, alcalde de Flix
Blanca López, alcaldessa de Garcia
Concepció Pujol, alcaldessa de Ginestar
Marina Rojals, alcaldessa de la Palma d’Ebre
Joan Juncà, alcalde de la Torre de l’Espanyol
Antoni Llambrich, alcalde de Miravet
Joan Piñol, alcalde de Móra d’Ebre
Francesc Moliné, alcalde de  Móra la Nova
J.Manel Ramos, alcalde de Rasquera
Antonio Suárez, alcalde de Riba-roja d’Ebre
Montse Perelló, alcaldessa de Tivissa
Gemma Carim, alcaldessa de Vinebre i presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre

RIPOLLÈS

Dolors Costa, alcaldessa de Campdevànol
Pere Carrera, alcalde de Campelles
Xavier Guitart, alcalde de Camprodon
Cesar Ollé, alcalde de Gombrén
Andreu Llimós, alcalde de les Llosses
Amadeu Rosell, alcalde de Llanars
Josep Coma, alcalde de Molló
Josep Tremps, alcalde d’Ogassa
Laia Martínez, alcaldessa de Pardines
David Verge, alcalde de Planoles
Immaculada Constans, alcaldessa de Queralbs
Mònica Sanjaume, alcaldessa de Ribes de Freser
Jordi Munell, alcalde de Ripoll
Ramon Roqué, alcalde de Sant Joan de les Abadesses
Dolors Cambras, alcaldessa de Sant Pau de Segúries
Anna Vila, alcaldessa de Setcases
Joan Bernadas Rosell, alcalde de Toses
Eduard Ramo, alcalde de Vallfogona de Ripollès
Monica Bonsoms, alcaldessa de Vilallonga de Ter

SEGARRA

Josep Puig, alcade de Biosca
Ramon Augé, paer en cap de Cervera
Jaume Trilla, alcalde d’Estaràs
Ramon Pinto, alcalde de Granyanella
Francisco Capdevila, alcalde de Granyena de Segarra
Jaume Ars, alcalde de Guissona
Jordi Ribalta, alcalde d’Ivorra
Josep M. Caldero, alcalde de les Oluges
Miquel Àngel Marina, alcalde de Massoteres
Vicenç Roig, alcalde de Montoliu de Segarra
Anna Quereltó, alcaldessa de Montornès de Segarra
Francesc Sabanés, alcalde de Ribera d’Ondara
Xavier Pintó, alcalde dels Plans de Sió
Gemma Martínez, alcalde de Sanaüja
Francesc Lluch, alcalde de Sant Guim de Freixenet
Josep Llobet, alcalde de Sant Guim de la Plana
Immaculada Secanell, alcaldessa de Tarroja de Segarra
Magí Coscollola, alcalde de Torà
Josep M. Castella, alcalde de Torrefeta i Florejacs

SEGRIÀ

Rosa Pujol, alcaldessa d’Aitona
Xavier Prunera, alcalde d’Alcanó
Jordi Janés, alcalde d’Alcarràs
Hilari Guiu, alcalde d’Alfés
Josep Ibarz, alcalde d’Almacelles
Jordi Tarragó, alcalde d’Almatret
M. Teresa Malla, alcaldessa d’Almenar
Joan Gilart, alcalde d’Alpicat
Pere Puiggrós, alcalde d’Artesa de Lleida
Maria José Invernón, alcaldessa d’Aspa i presidenta del Consell Comarcal del Segrià
Celestí Panavera, alcalde dels Alamús
Antoni Carré, alcalde de Benavent de Segrià
Jordi Verdú, alcalde de Corbins
Manel Solé, alcalde de la Granja d’Escarp
Miquel Carles Català, alcalde de la Portella
Carme Pinyol, alcaldessa de Llardecans
David Masot, alcalde de Maials
Sandra Barberà, alcaldessa de Puigverd de Lleida
Josep A. Romia, alcalde de Seròs
Sandra Marco, alcaldessa de Soses
Josep M. Sanjuan, alcalde de Sudanell
Jaume Gort, alcalde de Sunyer
Agustí Jiménez, alcalde de Torre-serona
Mario Urrea, alcalde de Torrebesses
Jordi Latorre, alcalde de Torrefarrera
Joan Carles Miro, alcalde de Torres de Segre
Jordi Figuerol, alcalde de Vilanova de Segrià
Josep Ramon Solsona, alcalde de Vilanova de la Barca

SELVA

M. Rosa Vila, alcaldessa d’Amer
Astrid Victoria Desset, alcaldessa d’Anglès
Pere Garriga, alcalde d’Arbúcies
Dídac Manresa, alcalde de Breda
Anna Mascort, alcaldessa de Brunyola
Salvador Balliu, alcalde de Caldes de Malavella i president del Consell Comarcal de la Selva
Josep Vilà, alcalde de Fogars de la Selva
Nil Papiol Champagne, alcalde d’Hostalric
Xavier Boïgues, alcalde de la Cellera de Ter
Natàlia Figueras, alcaldessa de Maçanet de la Selva
Joan Pou, alcalde de Massanes
Joan Pla, alcalde d’Osor
Josep Maria Bagot, alcalde de Riells i Viabrea
Josep Solé, alcalde de Riudarenes
Monsterrat Roura, alcaldessa de Riudellots de la Selva
Josep Roquet, alcalde de Sant Feliu de Buixalleu
Joan Ramon Veciana, alcalde de Sant Hilari Sacalm
Marc Garcia, alcalde de Sant Julià del Llor i Bonmatí
Susagna Riera, alcaldessa de Santa Coloma de Farners
Eduard Colomé, alcalde de Sils
Eva Viñolas, alcaldessa de Susqueda
Imma Coloma, alcaldessa de Tossa de Mar
Jordi Camps, alcalde de Vidreres
Cristina Mundet, alcaldessa de Vilobí d’Onyar, Salitja i Sant Dalmai

SOLSONÈS

Maria Claustre, alcaldessa de Castellar de la Ribera
Albert Bajona, alcalde de Clariana de Cardener
Marià Chaure, alcalde de Guixers
Ramon Costa, alcalde de la Coma i la Pedra                             

Daniel Rovira, alcalde de Lladurs    
Josep M. Casafont, alcalde de Navès
Albert Solé, alcalde d’Odèn
Antoni Fèlix Márquez, alcalde d’Olius
Benjamí Puig, alcalde de Pinell de Solsonès
Xavier Vilalta, alcalde de Pinós
Joan Solà, alcalde de Riner
Francesc Riu, alcalde de Sant Llorenç de Morunys
David Rodríguez, alcalde de Solsona
Sara Alarcon, presidenta del Consell Comarcal del Solsonès

TARRAGONÈS

Jordi Molinera, alcalde d’Altafulla
Joan Morlà, alcalde del Catllar
Òscar Sánchez, alcalde de Constantí
Josepa Figueras, alcaldessa de la Nou de Gaià
Joan Maria Sardà, alcalde de la Pobla de Mafumet
Francesc Larios, alcalde de la Pobla de Montornès
Jaume Casas, alcalde de la Riera de Gaià
Eudald Roca, alcalde de la Secuita
Eloi Calbet, alcalde del Morell
Xavier Marcos, alcalde dels Pallaresos
Antoni Virgili, alcalde de Salomó
Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona
Pere Virgili, president del Consell Comarcal del Tarragonès
Eduard Rovira, alcalde de Torredembarra
Gemma Benaiges, alcaldessa de Vilallonga del Camp

TERRA ALTA

Joaquim Miralles, alcalde d’Arnes
Joaquim Paladella, alcalde de Batea
Lluís A. Agut, alcalde de Bot
Antoni Álvarez, alcalde de Corbera d’Ebre
Carles Luz, alcalde de Gandesa i president del Consell Comarcal de la Terra Alta
Jordi Martín, alcalde d’Horta de Sant Joan
Eva Amposta, alcaldessa del Pinell de Brai
Fransisco Blanch, alcalde de la Fatarella
Antoni Ferré, alcalde de la Pobla de Massaluca
Joan Josep Malràs, alcalde de Prat de Comte

URGELL

Sílvia Fernández, alcaldessa d’Agramunt
Carme Miró, alcaldessa d’Anglesola
Jordi Estiarte, alcalde de Bellpuig i president del Consell Comarcal de l’Urgell
Marcel Pujol, alcalde de Castellserà
Salvador Balcells, alcalde de Guimerà
Jaume Ferrer, alcalde de la Fuliola
Josep Batlle, alcalde de Maldà
Jaume Pané, alcalde de Preixana
Joan Eroles, alcalde de Puigverd d’Agramunt                                                              Gerard Balcells, alcalde de Sant Martí de Riucorb
Maria Alba Pijuan, alcaldessa de Tàrrega
David Vilaró, alcalde de Tornabous
Josep Mas, alcalde de Verdú

VALLÈS OCCIDENTAL

Ramon Andreu Atik, president de l’EMD de Bellaterra
Joan Playà, alcalde de Castellbisbal
Mateu Sobregrau, alcalde de Gallifa
Nil López, alcalde de Matadepera                                                    Oriol Lozano, alcalde de Palau-solità i Plegamans
Marta Roqué, alcaldessa de Rellinars
Mireia Ingla, alcaldessa de Sant Cugat del Vallès                        Joan Solà, alcalde de Sant Llorenç Savall
Elisabeth Oliveras, alcaldessa de Sant Quirze del Vallès
Marc Verneda, alcalde de Sentmenat
Jordi Ballart, alcalde de Terrassa
Jaume Puig, alcalde d’Ullastrell
Antoni Massana, alcalde de Vacarisses
Ignasi Giménez, president del Consell Comarcal del Vallès Occidental
Josep Puig Belman, president de l’EMD de Valldoreix
Cesca Berenguer, alcaldessa de Viladecavalls

VALLÈS ORIENTAL

Miquel Parella, alcalde d’Aiguafreda
Joan Galiano, alcalde de Bigues i Riells
Isidre Pineda, alcalde de Caldes de Montbui
Immaculada Font, alcaldessa de Campins
Enric Olivé, alcalde de Cardedeu
Ramon Garcia, alcalde de Figaró-Montmany
Albert Rovira, alcalde de Fogars de Montclús
Marc Uriach, alcalde de Gualba
Pep Moret, alcalde de l’Ametlla del Vallès
Dolors Castellar, alcaldessa de la Garriga
Albert Gil, alcalde de la Roca del Vallès
Francesc Colomer, alcalde de les Franqueses del Vallès
Marta Bertran, alcaldessa de Lliçà de Vall
Martí Pujol Casals, alcalde de Llinars del Vallès
Marc Candela, alcalde de Martorelles
Pedro Rodríguez, alcalde de Montmeló
Núria Masnou, alcaldessa de Montseny
Raül Valentín, alcalde de Sant Antoni de Vilamajor
Raül Garcia, alcaldessa de Sant Celoni
Daniel Antonio Fernández, alcalde de Sant Esteve de Palautordera
Pere Pladevall, alcalde de Sant Feliu de Codines
M.José Sánchez, alcaldessa de Sant Fost de Campsentelles
Pamela Isús, alcaldessa de Sant Pere de Vilamajor
Francesc Bonet, alcalde de Santa Eulàlia de Ronçana
Jordi Xena, alcalde de Santa Maria de Palautordera
Ignasi Martínez, alcalde de Tagamanent
Joan Mora, alcalde de Vallgorguina
David Ricart, alcalde de Vallromanes i president del Consell Comarcal del Vallès Oriental
Joan Pons, alcalde de Vilalba Sassera
Yolanda Lorenzo, alcaldessa de Vilanova del Vallès

Comparteix aquesta informació

Estatuts

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I PART – DE CARÀCTER HISTÒRIC

Sabem que la situació actual de Catalunya respecte l’Estat espanyol no difereix de la d’altres pobles que en un moment determinat de la seva història han clamat per la llibertat.

Tots sabem que Catalunya és un país mil·lenari amb tot allò que en dret conforma una nació: llengua, cultura, dret, tradició, institucions, sentiment de pertinença, voluntat de ser. País obert i que acull a tot el que vulgui ser-hi acollit.

Tenim present que, a dia d’avui, disposem d’exemples històrics que ens marquen el camí a seguir com a grup de persones representatives d’una població, d’un territori i d’una administració que es proposen una fita: la llibertat d’un territori i d’un poble, sense que en cap moment es deixi de banda l’evolució històrica dels precedents en l’assoliment d’aquest objectiu, ni les circumstàncies actuals que ens impel·leixen, ni les estructures de poder dins les quals Catalunya hi està immersa.

Coneixem que les estructures de poder de les metròpolis no permeten fissures legals en el seu si que possibilitin als pobles a elles sotmeses manifestar de forma efectiva els seus anhels de llibertat; per tant, qualsevol iniciativa, per pacífica que sigui, ha de ser ofegada amb sentències de tribunals encastats en les mateixes estructures, amb iniciatives legislatives agressives per part de majories alienes al poble i amb actuacions coercitives del poder executiu  central.

Sabem que la història de l’Estat espanyol té una merescuda fama arreu del món provinent de la seva intolerància vers tot allò que no és la seva pròpia arrel cultural i nacional, en definitiva, de tot allò que no es castellà. Des del naixement dels estats moderns durant el Renaixement, Castella, nucli bàsic de les espanyes, “castilla hizo las españas” va dir un poeta castellà, no va saber estar mai en el lloc que li corresponia, tractant els pobles i nacions associats o sotmesos com a pobles o nacions de segona o tercera.

Tots coneixem la història que ens parla de guerres absurdes com les de Flandes, a la qual Espanya hi va enterrar vides, fortuna i prestigi per no-res, i a la qual Catalunya s’hi va oposar de forma sagnant; ens parla dels anhels aconseguits per Portugal; ens parla del tracte rebut per les antigues colònies d’Amèrica, Àsia  i Àfrica: “Castilla miserable, ayer dominadora, envuelta en sus andrajos desprecia lo que ignora”, diu el mateix poeta. I avui l’esperit d’Espanya, que és el de Castella, continua exactament igual.

És de tots conegut que aquest mateix esperit agressiu, excloent i inquisitorial, va apartar Espanya dels corrents científics, polítics i humanístics que es desenvolupaven a Europa i a Amèrica. Catalunya, però, va continuar mantenint la seva llengua, la seva cultura, el seu dret, els seus costums, les seves institucions i la seva consciència nacional des d’abans de la formació del mateix Estat espanyol, dins del qual Catalunya s’hi ha trobat incòmoda i menystinguda,  obligant-la constantment a lluitar amb armes diverses per mantenir i fer valer el seu ésser i la seva identitat.

Tots coneixem l’espoli fiscal històric i actual, prou documentat, iniciat amb Felip V i que ha continuat al llarg del temps sense interrupció, intensificant-se cada vegada més les campanyes contra Catalunya –contra els seus símbols d’identitat i contra la seva gent–  en els mitjans de comunicació d’àmbit espanyol i en les declaracions dels polítics, particularment en qualsevol de les campanyes electorals. De tot això en queda constància documentada en les hemeroteques i arxius audiovisuals.

Sabem que, a Catalunya, el treball, la ciència, les arts, el pensament sempre han estat a l’avantguarda de la realitat i del sentiment del poble, en contraposició de la dedicació de les elits espanyoles de parla castellana, dedicades a la gran administració, l’exèrcit i la judicatura. Ens remetem al Decret de Nova Planta per fonamentar l’inici d’aquest fet.

Tenim molt present que les agressions a Catalunya mitjançant el menyspreu de la seva llengua, l’ofegament de l’economia per vies diverses comunicacions, incentius a competències contraposades, fiscalitat, incompliment pressupostari i una llarga llista de greuges, el rebuig constatat de tot allò que ens configura com a poble i com a nació mil·lenària comporta la necessitat d’esdevenir una altra vegada el que, de fet, no hem deixat de ser: un poble, però amb un Estat propi que possibiliti viure en pau i faci possible el treball de la nostra gent sense ser espoliats ni espoliar. Poder viure amb el nostre dret, la nostra cultura, els nostres deures, els nostres serveis i les nostres servituds, però, en tot cas, nostres.

És de tots conegut que Catalunya ha patit d’Espanya, des de 1714 i d’abans també, –recordem el Conde Duque de Olivares i la seva “Unión de Armas”– l’opressió cultural i la militar com també ho han patit altres nacions del planeta en circumstàncies similars. L’exili o la presó han marcat moltes vides, i altres han quedat segades en nom d’un concepte primari i d’uniformitat d’Espanya, portat a terme pel ja esmentat Felip V, passant per  Primo de Rivera, fins a la “Espanya grande” i “Unidad de destino en lo universal” del franquisme, com també per altres personatges actuals que configuren el protagonisme de la història  de la transició.

Considerem que sempre és l’hora i moment per reclamar la dignitat i la  llibertat, viure en definitiva, bé aquest que “no es compra ni es ven, poble que mereix ser lliure si no li donen s’ho pren” , com molt bé expressa un altre poeta.

L’Estat espanyol, caigut en descrèdit internacional, que organitza un referèndum per aprovar una constitució europea que no arriba enlloc, i que canvia la constitució pròpia per mitjans legals però no morals, ha demostrat de forma  sobrera que malgrat disposar de la “potestas” ja no té l’auctoritas”. En canvi, els ajuntaments i els seus alcaldes tenim una potestat, en part derivada, però una autoritat ben guanyada i incontestada: som administració bàsica.

Tenint en compte que els alcaldes dels respectius municipis representem persones, territori i organització, que som deutors d’una gestió que ha de repercutir en la millora de vida dels nostres conciutadans, situació aquesta que no pot garantir un Estat espanyol sempre en fase de construcció, que no troba el rumb, amb una administració pesant, lenta i immensa que només és efectiva quan les seves diverses forces i instàncies convergeixen en un enemic comú que és Catalunya –recordem l’establiment indiscriminat d’autonomies per a regions que mai l’havien demanat i la LOAPA posterior. És fàcil concloure que una unió dels municipis per reclamar els drets bàsics i fonamentals d’un poble com a base per una millora de la vida de les persones és legítima.

Tenim present que hi ha tres conceptes complementaris però no iguals: la justícia, el dret i la llei, i que la situació ideal és la coincidència dels tres per resoldre els problemes que planteja la vida diària, la protecció dels febles i la contenció dels prepotents.

Tenim present també que una associació de municipis que reclami un Dret Fonamental com el de la llibertat d’un poble com a pas per aconseguir obrir les possibilitats de creixement dels nostres conciutadans és de Justícia, i el Dret ha de trobar els camins per assolir-ho de forma pacífica. I, per això, ens hem de fonamentar en bases legals sempre que sigui possible, però tenint ben present que la justícia està per sobre les lleis que evolucionen constantment, i és per això que ens basem en els següents:

II PART – DE CARÀCTER POLÍTIC

Cada dia que passa els ciutadans de Catalunya tenim més consciència de les limitacions creixents que el marc jurídic espanyol vigent imposa a l’autogovern del nostre poble i als seus anhels de viure en llibertat i amb justícia. Els exemples que demostren aquests límits no cessen. Si la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut es va encarregar de retallar greument en aspectes clau allò que ja havia aprovat el poble, posteriorment no han parat d’esdevenir-se fets que ho han anat concretant més a la menuda, com ara la sentència del Tribunal Suprem contra la immersió lingüística amb prevalença del català a l’ensenyament.

Escudant-se en la crisi econòmica i en el necessari control del dèficit públic, hem vist també traves abusives de l’Administració de l’Estat a la capacitat d’endeutament de la Generalitat per traçar les seves pròpies polítiques i un veritable afany d’aprofitar la situació d’emergència creada per aplicar una recentralització que lamina la capacitat d’autogovern. Una conjuntura en la qual hem hagut de contemplar un cop més com la més mínima reclamació financera formulada des de Catalunya ha estat presentada com la demanda d’un privilegi insolidari quan, paradoxalment, és el nostre poble qui pateix un espoli fiscal per part de l’Estat espanyol del tot injust i inassolible.

Com a primer graó de l’arquitectura administrativa i institucional de Catalunya que som, els municipis no podem restar impassibles davant dels aires d’involució que es respiren i tenim el deure de defensar l’autogovern i les institucions del país des de la nostra realitat de proximitat als veïns i veïnes dels nostres pobles i ciutats.

Arran de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, més d’un centenar de municipis catalans ja van subscriure de forma espontània acords de desobediència en declarar-se “moralment exclosos” de la Constitució espanyola o prenent altres resolucions contràries a la sentència, recollint així el clam en favor del dret a decidir de la nació catalana expressat a la multitudinària manifestació sobiranista del 10 de juliol de 2010.

Ara és l’hora de no defallir i de continuar fent passes fermes, de forma més organitzada i sistemàtica, i per això ens proposem crear l’associació Municipis per la Independència que treballi permanentment per a la consecució d’un Estat propi per a Catalunya, des del convenciment que, per la seva pròpia pluralitat, el municipalisme és un àmbit privilegiat per establir dinàmiques unitàries i apartidistes en la defensa dels drets nacionals. Una associació que, recollint l’experiència del moviment Decidim.cat, d’Electes locals pel Dret a Decidir i de l’experiència que han suposat les consultes populars sobre la independència a més de 500 pobles i ciutats del país, organitzades per la societat civil i iniciades a Arenys de Munt, conscienciï la ciutadania de la necessitat que Catalunya pugui exercir el dret a l’autodeterminació nacional, i aprofundeixi en tota mena d’iniciatives per fer-ho possible.

Fer passes en aquesta línia va ser un dels compromisos de la I Trobada de Municipis Moralment Exclosos de la Constitució Espanyola celebrada el 5 de setembre de 2010 al monestir de Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva), que va reunir alcaldes i regidors en representació d’una quarantena de municipis, de la qual aquesta associació se sent hereva.

La nació catalana és una nació plena de riquesa en tots els àmbits: riquesa natural, riquesa històrica i, per sobre de tot, riquesa intangible que és l’espiritual, la dels nostres valors. Aquests caracteritzen l’ànima del poble català: esperit d’esforç, obert, integrador, dialogant, educatiu, assenyat, però, també, d’indignació i reactiu quan precisament ens fan renunciar als nostres ideals que en últim terme aspiren a horitzons comuns de la nostra nació malgrat els horitzons particulars de cada municipi. Els valors transformen els pobles i esdevenen tangibles mitjançant la interacció amb les institucions. D’aquestes, les institucions municipals, les que rauen al cor de cada municipi, esdevenen les institucions més vives, més directes, més properes als seus habitants i, en definitiva, comporten que la fisiologia d’una nació esdevingui encara més viva.

La gent, els habitants de cada poble i ciutat, som la democràcia. Som la gent la que expressem els nostres designis a través de les urnes. En definitiva, la gent som la força d’un poble i només nosaltres a través de les urnes som responsables i lliures d’escollir el nostre futur. Un futur a l’alçada de la dignitat humana. I en aquest punt, no oblidem la Declaració dels Drets Humans de les Nacions Unides, on en el seu article 1.2, determina:

“Els propòsits de les Nacions Unides són:

2. Desenvolupar entre les nacions unes relacions amistoses basades en el respecte al principi de la igualtat de drets dels pobles i del seu dret a la lliure determinació, i prendre totes aquelles mesures apropiades a enfortit la pau universal”

A través d’aquesta declaració, que també es desenvolupa a l’article 1 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics i a l’article 1 del Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, ambdós ratificats per l’Estat espanyol el 27 de juliol de 1977,  es destaca per sobre de tots un valor: el de la igualtat de drets dels pobles i el seu dret a la lliure determinació i, en definitiva, el de la igualtat entre humans lliures que configuren els pobles. La llibertat implica reflexió, educació, justícia, evolució.  Els ciutadans hem de poder discutir el què volem, hem de poder imaginar el nostre futur, hem de poder anticipar-nos, hem de poder decidir lluny de les directrius polítiques que segueixen un camí dirigit, que enlloc de convergir amb les necessitats i designis del poble català cada cop se n’allunyen més. No podem ser només espectadors de la vida, no podem ser espectadors de com la nostra nació va perdent l’alè davant l’hostilitat de l’Estat espanyol i davant una involució de l’Estat del dret i del benestar. No podem canviar la realitat si no la coneixem, i tampoc la podem canviar si els ciutadans i, a través d’ells, els municipis no ens impliquem.

Els ajuntaments, les institucions més properes als nostres habitants, hem de reaccionar davant la involució actual. Només veient l’invisible podem aconseguir allò que considerem impossible. La inèrcia de la nostra actualitat ens porta a la involució. La inèrcia és el nostre enemic a combatre, atès que la inèrcia no vol el canvi, i és precisament un gran canvi el que necessita la nostra nació. Ens cal evolucionar com a nació, ens cal evolucionar cap a un Estat propi i l’alternativa a aquesta evolució és la revolució cívica i pacífica. Si l’Estat espanyol no està disposat a evolucionar al nostre costat, si l’Estat espanyol prefereix la involució a l’evolució, nosaltres els municipis hem d’actuar com a primer graó de l’arquitectura política administrativa i institucional de Catalunya per aconseguir el futur que volem. Hem de continuar fent passes fermes i de forma organitzada i transversal. És per aquest motiu que la iniciativa inicial dels municipis moralment exclosos de la Constitució ha d’evolucionar eixamplant els seus horitzons amb la creació de l’Associació de Municipis per la Independència. Un nou pas, lògic, necessari i il·lusionant cap a l’alliberament de la nostra nació.

L’Associació ha de servir per reflexionar sobre el nostre futur, per discutir-lo i per donar a conèixer davant de tots els nostres iguals, la nostra voluntat de ser, la nostra realitat volguda, no la imposada. Catalunya ha de decidir per si sola, no són els altres que han de decidir per Catalunya. El nostre dret a decidir pertany al dret natural, és inherent a la condició humana i, per això, està previst en la Carta de la Declaració dels Drets Humans de les Nacions Unides, i l’Estat espanyol com a signant de la referida Carta, ha acceptat el seu contingut, vàlid per a tots els pobles.

Aquesta Associació, des de la transversalitat municipal i apartidista, té com a finalitat esdevenir un ampli espai de debat on compartir idees, iniciatives (legals o cíviques), experiències, informació, eines de gestió i tot allò que pugui ésser útil per a dur al poble de Catalunya cap a la independència.  Igualment, des de l’Associació es treballarà amb fermesa per  la defensa dels drets nacionals i per conscienciar a la ciutadania de la necessitat que Catalunya pugui exercir el seu dret a decidir. Aquesta Associació s’obre als 947 municipis que integren el territori català

 

III PART – DE CARÀCTER  JURÍDIC

PACTES INTERNACIONALS

Tenint en compte que el dret a l’autodeterminació és un principi fonamental dels Drets Humans, qüestió aquesta que està recollida a la carta de les Nacions Unides, com també al Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics ratificat per l’Estat espanyol el 27 de juliol de 1977, que en el seu Article 1  proclama: “Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.

Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència.

Els estats en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d’administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.”

Així mateix el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals ratificat per l’Estat espanyol també el 27 de juliol de 1977, que en el seu article 1, proclama:

“1. Tots els pobles tenen el dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també el desenvolupament econòmic, social i cultural.

2. Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència.

3. Els Estats part en aquest Pacte, incloent-hi aquells que tenen la responsabilitat d’administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectarà aquest dret d’acord amb les disposicions de la carta de les Nacions Unides.”

 NORMATIVA JURÍDICA INTERNA

a) Normativa constitucional

– Article 96.-1. Los tratados internacionales válidamente celebrados, una vez publicados oficialmente en España, formarán parte del ordenamiento interno. Sus disposiciones sólo podrán ser derogadas, modificadas o suspendidas en la forma prevista en los propios tratados o de acuerdo con las normas generales del Derecho internacional.

2. Para la denuncia de los tratados y convenios internacionales se utilizará el mismo procedimiento previsto para su aprobación en el artículo 94.

Queda clara la voluntat constitucional del rang normatiu dels tractats internacionals.

b) Organitzacions associatives d’ens locals:

-Articles 133 a 136 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya.

-Article 303 i ss. Reglament d’Obres Activitats i Serveis dels Ens Locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny.

-Decret 110/1996, de 2 d’abril, que regula el règim de les organitzacions associatives dels ens locals de Catalunya i el seu Registre.

c) Competències municipals:

-Articles 25 a 28 de la Llei 7/1985 reguladora de les bases de règim local.

-Articles 66 a 74 del Text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya.

-Article 84 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (Llei Orgànica 6/2007, de 19 de  juliol).

d) Altra normativa aplicable:

-Article 10 de la Carta Europea de l’Autonomia Local, ratificat pel Regne d’Espanya.

-Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya.

-Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació.

 

TEXT DELS ESTATUTS

TÍTOL PRIMER.- PRELIMINAR

Article 1.- DENOMINACIÓ

a. Amb la denominació d’associació de “Municipis per la Independència” es constitueix una associació a l’empara del que preveu el decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, junt amb el redactat efectuat per la Llei 57/2003 de mesures per a la modernització del govern local i pel text refós de la Llei municipal de règim local de Catalunya, la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació, i els seus estatuts, així com pel decret 110/1996 de 2 d’abril, i en els aspectes no fixats per aquesta normativa, per la legislació general sobre associacions, i concretament la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques.

Aquesta associació està formada pels municipis i altres ens locals que voluntàriament ho decideixin.

b.  L’associació actua al marge dels partits i les organitzacions polítiques.

c. “Municipis per la Independència” és una associació plural que aplega les administracions locals de Catalunya amb independència de la seva composició política i que orienta la seva estructura i la seva acció d’acord amb aquest pluralisme.

Article 2.- ADHESIÓ

1. Es podran adherir a l’associació qualsevol dels municipis de Catalunya i altres ens locals.

2. Per a la incorporació d’ un nou membre a l’associació caldrà seguir el següent procediment:

a. Els municipis interessats hauran de prendre l’acord d’adhesió en el respectiu Ple per majoria absoluta. L’acord d’adhesió implicarà la plena acceptació d’aquests Estatuts, i s’haurà de comunicar al/a la president/a de l’associació i/o al Consell Directiu.

b. Qualsevol associat podrà renunciar en qualsevol moment  a la seva condició, comunicant la baixa, que no tindrà caràcter definitiu fins que no hagi transcorregut un mes a partir de la presentació de l’acord corresponent. L’acord de baixa s’haurà d’adoptar per acord plenari del municipi també per majoria absoluta.

També és perdrà la condició de soci quan s’incorri en les accions o omissions sancionades d’aquesta manera d’acord amb el reglament intern que pot aprovar l’Assemblea, prèvia instrucció d’un expedient amb audiència a l’interessat.

Article 3.- ÀMBIT TERRITORIAL

1. L’associació gaudeix de personalitat jurídica pròpia i de plena capacitat jurídica i d’obrar, dintre de l’àmbit de les seves finalitats estatutàries definides.

2. La present associació té vocació nacional, per tant, el seu funcionament i actuació es regirà sense més limitacions que les establertes per les lleis vigents que siguin d’aplicació i pels presents Estatuts.

3. L’associació podrà adherir-se o mantenir qualsevol altre tipus de relació de col·laboració amb altres associacions o entitats que tinguin finalitats anàlogues.

Article 4.- DOMICILI

1. El domicili de l’associació és a Vic, carrer Ciutat, 1 (08500) sense perjudici que l’Assemblea General pugui modificar-ho quan ho consideri convenient.

El canvi de domicili serà prèviament acceptat per acord del Consell Directiu, caldrà notificar el canvi a tots els associats i comunicar-ho a la Direcció General d’Administració local.

2. Els òrgans de l’associació es podran reunir a qualsevol municipi de Catalunya.

Article 5.- DURACIÓ

La duració de l’associació serà indefinida i només es dissoldrà per acord de l’Assemblea General o per qualsevol de les causes previstes a les lleis.

Article 6.- OBJECTE I FINALITATS

L’objecte i finalitats de l’Associació són:

a. Esdevenir un ampli espai de debat on compartir idees, iniciatives (legals o cíviques), experiències, informació, eines de gestió i tot allò que pugui ésser útil per a dur al poble de Catalunya cap a la independència per tal d’assolir les plenes competències municipals

b. Fomentar i defensar els drets nacionals

c. Conscienciar a la ciutadania de la necessitat que Catalunya pugui exercir el seu dret a l’autodeterminació.

d. Crear una xarxa de promoció exterior, principalment dins del marc de la Unió Europea.

e. Promoure el finançament dels propis municipis

f. Buscar sinergies en d’altres àmbits com l’empresarial o el financer.

Article 7.- DRETS DELS ASSOCIATS

Són drets dels membres de l’associació:

a. Assistir amb veu i vot a les reunions de l’Assemblea General.

b. Elegir o ser elegits per als llocs de representació o per exercir càrrecs directius.

c. Exercir la representació que se’ls confereixi en cada cas.

d. Intervenir en el govern i les gestions, en els serveis i les activitats de l’associació, d’acord amb les normes legals i estatutàries.

e. Exposar a l’Assemblea i al Consell Directiu tot el que considerin que pugui contribuir a fer més plena la vida de l’associació i més eficaç la realització dels objectius socials bàsics.

f. Sol·licitar i obtenir explicacions sobre l’administració i la gestió del Consell Directiu.

g. Ésser escoltats prèviament a l’adopció de mesures disciplinàries.

h. Rebre informació sobre les activitats de l’associació.

i. Fer ús dels serveis comuns que l’associació estableixi o tingui a la seva disposició.

j. Formar part dels grups de treball.

k. Posseir un exemplar dels estatuts.

l. Consultar els llibres de l’associació.

Article 8.- DEURES DELS ASSOCIATS

Són deures dels associats:

a. Acatar els principis bàsics de l’associació

b. Complir els acords adoptats pels òrgans de l’associació

c. Contribuir al sosteniment econòmic de l’associació satisfent, almenys, la quota establerta

d. Assistir a les reunions de l’Assemblea General i d’altres òrgans a què siguin convocats.

e. Actuar de manera que no contradigui les finalitats de l’associació

f. Participar en les activitats que constitueixen l’objecte social de l’associació.

 

Article 9.- ÒRGANS DE GOVERN

Els òrgans de govern de l’Associació seran els següents:

a.  L’Assemblea General

b.  El Consell Directiu

c.  La Comissió Executiva

d. El/la President/a i Vicepresidents/es

e. El/la Secretari/a

f. El/la Tresorer/a

 

TÍTOL SEGON.- L’ASSEMBLEA GENERAL

Article 10.- L’ASSEMBLEA GENERAL

1. L’Assemblea General constitueix l’òrgan superior de govern i té la composició següent:

L’Assemblea estarà formada pels representants dels municipis associats. Cada municipi estarà representat pel seu alcalde/ssa o regidor/a en qui es delegui.

2. A l’Assemblea cada municipi tindrà un vot

Article 11.- RÈGIM DE SESSIONS

1. L’Assemblea es reunirà en sessió ordinària convocada pel/per la President/a dos cops cada any. També es reunirà en sessió extraordinària quan ho acordi el Consell Directiu, per iniciativa pròpia o a petició d’una desena part dels representants dels ens locals associats.

2. La convocatòria amb inclusió del corresponent ordre del dia, s’haurà de fer com a mínim amb trenta dies d’antelació.

En les sessions extraordinàries només es podran deliberar i acordar les qüestions concretes que han motivat la convocatòria. En cas d’urgència, apreciada pel Consell Directiu, es podrà convocar la sessió amb una antelació de quaranta-vuit hores.

3. En primera convocatòria, per a la constitució de l’Assemblea serà necessària la presència de la meitat més un dels membres associats.

En segona convocatòria, l’Assemblea queda constituïda sigui quina sigui l’assistència.

4. La convocatòria haurà de fer-se per escrit, o mitjans telemàtics, expressant el lloc, data i hora de la reunió. Es podrà incloure també el lloc, data i hora en què, si així procedís, es reuniria en segona convocatòria. Entre la primera i la segona convocatòria ha de transcórrer un mínim de mitja hora.

Article 12.- RÈGIM D’ACORDS

1.- Els acords s’adoptaran per majoria simple de vots. Caldrà el vot favorable de les dues terceres parts dels associats per acordar la dissolució de l’associació.

2.- En cas d’empat, decidirà el vot del/de la President/a.

3.-  Tots els membres queden subjectes als acords de l’Assemblea General, incloent-hi els absents, els qui en discrepen i els presents que s’han abstingut de votar.

 

Article 13.- VOTACIONS

1. Les votacions ordinàries seran a mà alçada i es computarà un vot per a cada representant.

2. Si així ho demana un deu per cent dels vots representats, les votacions seran nominals.

3. Les votacions seran secretes si així ho acorda el deu per cent dels vots representats a l’Assemblea o quan la temàtica dels assumptes afecti la privacitat de les persones legalment protegida.

Article 14.- DE L’ASSEMBLEA

Presidiran les Assemblees el/la President/a, els/les Vicepresidents/es amb l’assistència del Secretari/a  de l’associació, que posaran a votació de l’Assemblea el seu ordre del dia.

Article 15.- FACULTATS DE L’ASSEMBLEA

Correspon a l’Assemblea de l’associació:

a. Aprovar els objectius i els criteris generals d’actuació.

b. Deliberar sobre altres qüestions de caràcter general que proposi el Consell Directiu.

c. Modificació dels Estatut de la forma legalment establerta

d. Aprovar, si escau, la gestió del Consell Directiu, el pressupost i els comptes anuals.

e.  Aprovació i modificació del Reglament de Règim Interior..

f. Elegir i separar els membres del Consell Directiu i la resta dels òrgans de govern.

g. Acordar la forma i l’import de les contribucions al finançament de l’associació o el pagament de les seves despeses, incloent-hi les aportacions al patrimoni de l’associació a les quals fa referència l’article 323-2 de la llei d’associacions 4/2008, de 24 d’abril.

h. Acordar la transformació, la fusió, l’escissió o la dissolució de l’associació.

i. Aprovar la cessió o la destinació del romanent de l’associació en cas de dissolució, i si no n’hi ha,  l’acord formal d’extinció.

j.  Resoldre sobre les qüestions que no estiguin expressament atribuïdes a cap altre òrgan de l’associació.

k. En cas de necessitat operativa, pot crear una Comissió Permanent o altre òrgan complementari.

l.  Qualsevol altre decisió que per llei correspongui a l’Assemblea General.

 

TITOL TERCER.- EL CONSELL DIRECTIU i LA COMISSIÓ EXECUTIVA

Article 16.- EL CONSELL DIRECTIU i LA COMISSIÓ EXECUTIVA

Està integrat, pels membres escollits per l’Assemblea General

a. El/la President/a

b. Quatre vicepresidents/es

c. Vocals: un representant per comarca on hi hagi designat un Ajuntament associat, fins un màxim de 41 vocals, que es corresponen amb les 41 comarques de Catalunya.

d. El/la Secretari/a

e. El/la Tresorer/a

Tal i com s’ha dit hi haurà al Consell Directiu un representant per comarca, anomenat vocal, en aquelles comarques on hi hagi designat un Ajuntament associat. En el cas que no sigui així, ho decidiran els representants comarcals dels municipis associats per majoria simple. En cas d’empat, decidirà la totalitat de l’Assemblea general.

Els càrrecs que componen el Consell Directiu: el/la President/a, Vicepresident/es, vocals, Secretari/a i Tresorer/a  duraran un període de quatre anys, malgrat que poden ser objecte de reeleccions.

Es crearà una Comissió Executiva que executi les decisions del Consell Directiu i tot el que aquest li delegui. Aquesta Comissió Executiva estarà formada pels membres del Consell Directiu següents:  President/a, els/les Vicepresidents/es, quatre Vocals, Secretari/a i Tresorer/a.

Article 17.- ATRIBUCIONS

Són atribucions del Consell Directiu:

a.  Elaborar el pressupost, i també les seves modificacions i liquidacions, així com la comptabilitat simplificada o els comptes anuals (segons escaigui), que hauran de ser aprovats per l’Assemblea, com a màxim, en els sis mesos següents a la data de tancament de l’exercici.

b. Elaborar l’Inventari de béns de l’associació

c. Elaborar el programa d’actuació de l’associació.

d. Acceptar donacions, llegats i herències en favor de l’associació.

e. Autoritzar les despeses que superin el 15% dels recursos ordinaris del pressupost de l’associació.

f. Preparar i executar els acords de l’Assemblea General.

g. Instar tota mena d’accions i recursos tant en via judicial com en via administrativa.

h. Crear una xarxa de promoció exterior

i. La designació del Secretari/a i Tresorer/a de l’Associació a proposta del/de la President/a

Article 18.- CONDICIÓ DE MEMBRES/ CÀRRECS

Es perdrà, durant el mandat ordinari, la condició de membre del Consell Directiu, pels motius següents:

a.  Quan es tracti de càrrecs dins l’associació, per dimissió, presentada per escrit al/a la President/a, amb el coneixement previ de l’òrgan plenari de l’entitat local a la qual pertany el càrrec dimissionari.

b. Pèrdua de la condició del càrrec electe.

En cas de vacant, el/la President/a assumirà provisionalment les responsabilitats que tenia el membre cessat en el Consell Directiu i, proposarà, en el termini màxim d’un mes, l’elecció d’un nou membre al propi Consell Directiu, càrrec que ostentarà provisionalment fins que  l’Assemblea General el ratifiqui o elegeixi un nou membre, atenent als criteris d’aquests estatuts.

Article 19.- RÈGIM DE SESSIONS

1. El Consell Directiu es reunirà, en sessió ordinària, cada dos mesos, tres vegades per semestre.

2. Quan circumstàncies extraordinàries ho requereixin, el/la President/a pot convocar sessió extraordinària, per pròpia iniciativa, o a petició d’un terç dels membres del Consell Directiu.

3. El règim de funcionament en tot el que no s’oposi als presents estatuts, s’acomodarà al que disposa la legislació en matèria d’associacions. En el cas de les convocatòries, s’efectuaran 10 dies abans de la seva celebració.

 

TÍTOL QUART.- EL/LA PRESIDENT/A

Article 20.- EL/LA PRESIDENT/A

Les candidatures a la Presidència comprendran les vicepresidències. Cada membre de l’Assemblea només podrà votar una candidatura.

El/la President/a del Consell Directiu ho serà també de l’associació, i en serà representant a tots els efectes, i podrà comparèixer sense necessitats de poder previ i especial davant tota classe d’autoritats, tribunals i jutjats de qualsevol ordre o jurisdicció, així com davant tot tipus de persones, públiques i privades, físiques i jurídiques.

El/la President/a de l’associació serà escollit en l’Assemblea General. També en l’Assemblea General s’escolliran els/les Vicepresidents/es que substituiran el/la President/a en cas d’absència i als que podrà delegar, en casos concrets, en l’exercici de les seves atribucions.

 

Article 21.- ATRIBUCIONS

Són atribucions del/de la President/a:

a.  Representar l’associació.

b.  Convocar, presidir i aixecar les sessions que celebrin el Consell Directiu, dirigir les seves deliberacions i decidir amb vot de qualitat en cas d’empat.

c. Convocar l’Assemblea General.

d. Ordenar els pagaments vàlidament.

e. Executar els acords del Consell Directiu i, en el seu cas, de l’Assemblea.

f. Autoritzar les despeses que no superin el 15% dels recursos ordinaris del pressupost de l’associació.

g. Formalitzar els recursos administratius o jurisdiccionals que acordi l’associació en defensa dels interessos de la nació catalana.

h. Les altres que corresponguin a l’associació i no siguin atribuïdes a cap altre òrgan per aquests Estatuts.

Article 22.- MANDAT

1. La durada del mandat del/de la President/a i dels/de les Vicepresidents/es serà de quatre anys i podran ser reelegits per una única vegada.

2. Durant aquest mandat, el/la President/a i Vicepresidents/es cessaran pels motius següents:

a. Dimissió voluntària, comunicada per escrit al Consell Directiu i a l’Assemblea General.

b. Per haver perdut la condició de membre del Consell Directiu.

3. En cas de vacant de la Presidència, aquesta serà assumida provisionalment pel/per la Vicepresident/a primer, que convocarà el Consell Directiu perquè es reuneixi en el termini de cinc dies d’haver-se produït la vacant, amb l’únic objecte d’escollir el nou/la nova President/a de forma provisional fins que la següent Assemblea general el ratifiqui o en designi un altre.

 TÍTOL CINQUÈ.- RÈGIM DE FUNCIONAMENT GENERAL

Article 23.- SECRETARI/A

1. Per assegurar directament el funcionament del servei de l’associació i facilitar la vida associativa, el Consell Directiu, a proposta del/de la President/a, designarà un/a Secretari/a que haurà de ser un membre de l’Assemblea General.

2. El/la Secretari/a actuarà sota la dependència del/de la President/a i del Consell Directiu. Així mateix, exerceix les funcions de Secretaria de l’Assemblea General.

Article 24.- ATRIBUCIONS DEL/DE LA SECRETARI/A

El/la Secretari/a tindrà les atribucions següents:

a. Direcció dels serveis tècnics i administratius de l’associació.

b. Convocatòria, per encàrrec del/de la President/a respectiu, de les sessions del Consell Directiu.

c. Preparació, sota la direcció del/de la President/a, de l’ordre del dia i la documentació relativa a les reunions de l’Assemblea General, i aixecar acta de les mateixes.

d. Custòdia i posada al dia del registre i l’arxiu general de l’associació.

e. Cap del personal que treballi en els serveis de l’associació.

f. Les altres que li delegui el/la President/a.

Article 25.- DURADA DEL CÀRREC

1. La durada del càrrec de Secretari serà de quatre anys i podrà ser reelegit.

2. El Secretari perdrà aquesta condició pels motius següents:

a. Dimissió, comunicada per escrit al/a la President/a.

b. Destitució acordada pel Consell Directiu, amb el vot favorable de la majoria absoluta dels seus membres.

c. Per haver perdut la condició de membre de l’Assemblea General.

3. En cas de vacant, la Secretaria serà ocupada provisionalment per un vocal de l’associació, nomenat a tal efecte pel/per la President/a. En el termini màxim d’un mes d’haver-se produït la vacant, el Consell Directiu nomenarà un nou Secretari a proposta del President.

Article 26.- TRESORERIA

1. Per assegurar directament el funcionament econòmic de l’associació i facilitar la comptabilitat de la mateixa, el Consell Directiu a proposta del/de la President/a,  designarà un/a Tresorer/a, que serà un membre de l’Assemblea General.

2. El/la Tresorer/a actuarà sota la dependència del/de la President/a i del Consell Directiu. Així mateix, exerceix les funcions de Tresoreria de l’Assemblea General.

Article 27.- FUNCIONS DE LA TRESORERIA

El/la Tresorer/a tindrà les següent atribucions:

a. La tresoreria i la comptabilitat de l’associació.

b. La custòdia dels llibres comptables.

c. Complir amb els deures comptables previstos a l’article 313-1 i 313-2 de la llei 4/2008 de 24 d’abril relativa a les persones jurídiques.

Article 28.- DURADA DEL CÀRREC

1. La durada del mandat del/de la Tresorer/a serà de quatre anys i podrà ser reelegit.

2. El/la Tresorer/a perdrà aquesta condició pels motius següents:

a. Dimissió, comunicada per escrit al/a la President/a.

b. Destitució acordada pel Consell Directiu, amb el vot favorable de la majoria absoluta dels seus membres.

c. Per haver perdut la condició de membre de l’Assemblea General.

3. En cas de vacant, la Tresoreria serà ocupada provisionalment per un vocal de l’associació, nomenat a tal efecte pel/per la President/a. En el termini màxim d’un mes d’haver-se produït la vacant, el Consell Directiu nomenarà un/a nou/nova Tresorer/a a proposta del/de la President/a.

Article 29.- DELEGACIONS

El Consell Directiu podrà crear delegacions de l’associació per a la prestació dels serveis a qualsevol indret del territori català. En l’acord de creació es regularà el seu règim.

Article 30.- RÈGIM ECONÒMIC

Els ingressos de l’associació es componen de:

a. Quotes ordinàries.

b. Aportacions extraordinàries.

c. Subvencions, ajuts i donatius.

d. Rendiments d’activitats, serveis i publicacions.

e. Productes del patrimoni.

2. Les quotes ordinàries tindran caràcter anual. El Consell Directiu proposarà les quotes tenint en compte la població de cada entitat asociada. Les aprovarà l’Assemblea General.

3. D’acord amb la normativa d’associacions (Llei 4/2008 de 24 d’abril), es confeccionarà i s’aprovarà un pressupost anual.

Article 31.- MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS

La modificació dels Estatuts haurà d’ésser aprovada per l’Assemblea. Caldrà que aquest punt consti en l’ordre del dia tramès amb la convocatòria. Per a la vàlida constitució de l’Assemblea serà necessària la presència en primera convocatòria de dos terços dels representants i, en la segona, de la majoria simple. L’acord d’aprovació haurà d’ésser per majoria simple. La modificació dels Estatuts aprovada per l’Assemblea General haurà de ser aprovada pel màxim òrgan de govern de cadascun dels ens locals, per majoria absoluta, amb les formalitats establertes en la vigent legislació de Règim Local.

Article 32.- DISSOLUCIÓ DE L’ASSOCIACIÓ

L’associació es dissoldrà per les causes següents:

a. Per compliment de l’objecte.

b. Per impossibilitat de continuar en funcionament.

c. Per qualsevol altra causa prevista legalment.

L’acord de dissolució haurà d’ésser aprovat en una sessió extraordinària de l’Assemblea amb aquest objecte per la majoria simple de dos terços dels representants dels municipis.

Article 33.- COMISSIÓ LIQUIDADORA

1. En cas de dissolució de l’associació, l’Assemblea General que ho hagi acordat nomenarà una Comissió Liquidadora composta per un màxim de deu membres.

2. La Comissió Liquidadora es farà càrrec del patrimoni dels fons de l’associació i, una vegada satisfets els deutes, el romanent, si n’hi hagués, es posarà a disposició de qualsevol altra associació similar o de caràcter benèfico-cultural, que existeixi legalment en el moment de la dissolució.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

PRIMERA.- De no coincidir el primer mandat del/de la President/a, Vicepresidents/es i Vocals del Consell Directiu amb els quatre anys establerts en l’article 22 d’aquests Estatuts, el seu càrrec finalitzarà amb la propera presa de possessió dels nous càrrecs electes municipals. Transcorregut aquest primer període, es complirà amb el que preveu l’esmentat article 14.

SEGONA.- Els municipis o ens administratius locals que hagin participat a l’Assemblea Constituent han de ratificar l’adhesió a l’Associació mitjançant un acord del Ple. L’acord del Ple ha d’ésser aprovat per majoria absoluta i comunicar-ho al/a la President/a de l’associació. Si no es produeix aquest acord, s’entén que el municipi o l’ens local administratiu en qüestió, no té la condició d’associat.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

PRIMERA.

Aquesta associació resta oberta a qualsevol altre ens local.

SEGONA.

1. En ocasió de la renovació dels Ajuntaments amb motiu d’Eleccions Locals Generals, el/la President/a convocarà la Comissió Gestora a què es refereix l’apartat següent perquè es reuneixi dins els trenta dies següents a la constitució dels nous consistoris. El/la President/a cessarà en l’acte de constitució de la Comissió Gestora.

2. Dissolt el Consell Directiu pel motiu previst en l’apartat anterior, els alcaldes dels municipis que n’eren membres es constitueixen en Comissió Gestora, assumint les funcions que aquests Estatuts atorguen al Consell Directiu i a la Presidència.

Per a l’exercici de les seves atribucions, la Comissió Gestora podrà nomenar una Permanent i un/a President/a, d’entre els seus membres.

3. La Comissió Gestora haurà de convocar l’Assemblea General Ordinària, que s’haurà de reunir en el termini màxim de tres mesos des de la constitució de l’esmentada Comissió.

En l’ordre del dia d’aquesta Assemblea hi figurarà necessàriament l’elecció del nou Consell Directiu.

DISPOSICIÓ FINAL PRIMERA.- El Consell Directiu elaborarà un Reglament de Règim Interior i les altres disposicions oportunes per al desenvolupament d’aquests Estatuts, que hauran de ser aprovades per l’Assemblea General.

DISPOSICIÓ FINAL SEGONA.- D’acord amb l’article 16 del Decret 110/1996, de 2 d’abril, pel qual es regula el règim de les organitzacions associatives dels ens locals de Catalunya i el registre corresponent, l’acord de constitució juntament amb els estatuts i la sol·licitud d’inscripció de l’associació s’hauran de trametre a la Direcció General d’Administració Local del Departament de Governació i Relacions Institucionals, havent de ser el/la President/a de l’associació qui haurà de fer la sol·licitud d’inscripció d’acord amb l’article 15.3 del Decret 110/1996 de 2 d’abril.

Comparteix aquesta informació

Municipis adherits

Alt Camp
AIGUAMÚRCIA
ALCOVER
ALIÓ
BRÀFIM
CABRA DEL CAMP
EL PLA DE SANTA MARIA
EL PONT D’ARMENTERA
EL ROURELL
ELS GARIDELLS
FIGUEROLA DEL CAMP
LA MASÓ
LA RIBA
MONTFERRI
MONT-RAL                                                                                                                    NULLES
PUIGPELAT
RODONYÀ
VALLS
VILABELLA
VILA-RODONA

CONSELL COMARCAL DE L’ALT CAMP
EMD* PICAMOIXONS

Alt Empordà

AGULLANA
ALBANYÀ
AVINYONET DE PUIGVENTÓS
BÀSCARA
BIURE
BOADELLA I LES ESCAULES
BORRASSÀ
CABANES
CADAQUÉS
CANTALLOPS
CAPMANY
CASTELLÓ D’EMPÚRIES
CISTELLA
COLERA
DARNIUS
EL FAR D’EMPORDÀ
EL PORT DE LA SELVA
ESPOLLA
FIGUERES
FORTIÀ
GARRIGÀS
GARRIGUELLA
LA JONQUERA
LA SELVA DE MAR
LA VAJOL
L’ARMENTERA
L’ESCALA
LLADÓ
LLANÇÀ
LLERS
MAÇANET DE CABRENYS
MASARAC
NAVATA
PALAU DE SANTA EULÀLIA
PALAU-SAVERDERA
PAU
PEDRET I MARZÀ
PERALADA
PONT DE MOLINS
PONTÓS
PORTBOU
RABÓS D’EMPORDÀ
ROSES
SANT CLIMENT SESCEBES
SANT LLORENÇ DE LA MUGA
SANT MORI
SANT PERE PESCADOR
SAUS, CAMALLERA I LLAMPAIES
SIURANA
TERRADES
VENTALLÓ
VILA-SACRA
VILABERTRAN
VILADAMAT
VILAFANT
VILAJUÏGA
VILAMACOLUM
VILAMANISCLE
VILANANT
VILAÜR

CONSELL COMARCAL DE L’ALT EMPORDÀ

Alt Penedès
AVINYONET DEL PENEDÈS
CASTELLVÍ DE LA MARCA
EL PLA DEL PENEDÈS
FONT-RUBÍ
LA GRANADA
LES CABANYES
OLÈRDOLA
OLESA DE BONESVALLS
PACS DEL PENEDÈS
SANT CUGAT SESGARRIGUES
SANT LLORENÇ D’HORTONS
SANT MARTÍ SARROCA
SANT PERE DE RIUDEBITLLES
SANT QUINTÍ DE MEDIONA
SANT SADURNÍ D’ANOIA
SANTA FE DEL PENEDÈS
SUBIRATS
TORRELAVIT
TORRELLES DE FOIX
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
VILOBÍ DEL PENEDÈS

CONSELL COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Alt Urgell
ALÀS I CERC
ARSÈGUEL
COLL DE NARGÓ
EL PONT DE BAR
ESTAMARIU
FÍGOLS I ALINYÀ
LA SEU D’URGELL
LES VALLS DE VALIRA
MONTFERRER I CASTELLBÒ
OLIANA
ORGANYÀ
PERAMOLA
RIBERA D’URGELLET

CONSELL COMARCAL DE L’ALT URGELL

Alta Ribagorça
LA VALL DE BOÍ

Anoia
ARGENÇOLA
CALAF
CAPELLADES
CARME
CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS
CASTELLOLÍ
COPONS
EL BRUC
ELS HOSTALETS DE PIEROLA
ELS PRATS DE REI
IGUALADA
JORBA
LA LLACUNA
LA POBLA DE CLARAMUNT
LA TORRE DE CLARAMUNT
MASQUEFA
ORPÍ
PIERA
SANT MARTÍ DE TOUS
SANT MARTÍ SESGUEIOLES
SANT PERE SALLAVINERA
VALLBONA D’ANOIA
VECIANA

CONSELL COMARCAL DE L’ANOIA

Bages
ARTÉS
AVINYÓ
BALSARENY
CALLÚS
CARDONA
CASTELLBELL I EL VILAR
FONOLLOSA
GAIÀ
MANRESA
MARGANELL
MONISTROL DE MONTSERRAT
NAVARCLES
NAVÀS
RAJADELL
SALLENT
SANT FELIU SASSERRA
SANT FRUITÓS DEL BAGES
SANT MATEU DE BAGES
SANT SALVADOR DE GUARDIOLA
SANT VICENÇ DE CASTELLET
SANTPEDOR
SÚRIA
TALAMANCA

CONSELL COMARCAL DEL BAGES
EMD* SANT MARTÍ DE TORROELLA

Baix Camp
ALFORJA
ALMOSTER
ARBOLÍ
BOTARELL
CAPAFONTS
CASTELLVELL DEL CAMP
COLLDEJOU
L’ALBIOL
L’ALEIXAR
LA SELVA DEL CAMP
LES BORGES DEL CAMP
MASPUJOLS
MONTBRIÓ DEL CAMP
PRADES
PRATDIP
REUS
RIUDECANYES
RIUDECOLS
RIUDOMS
VILANOVA D’ESCORNALBOU
VILAPLANA
VINYOLS I ELS ARCS

CONSELL COMARCAL DEL BAIX CAMP

Baix Ebre
ALDOVER
BENIFALLET
CAMARLES
DELTEBRE
EL PERELLÓ
L’ALDEA
L’AMETLLA DE MAR
L’AMPOLLA
PAÜLS
ROQUETES
TORTOSA
XERTA

CONSELL COMARCAL DEL BAIX EBRE
EMD* JESÚS

Baix Empordà
ALBONS
BEGUR
BELLCAIRE D’EMPORDÀ
CALONGE
CASTELL-PLATJA D’ARO I S’AGARÓ
COLOMERS
CORÇÀ
CRUÏLLES, MONELLS I SANT SADURNÍ DE L’HEURA
FORALLAC
GUALTA
JAFRE
LA BISBAL D’EMPORDÀ
LA PERA
LA TALLADA D’EMPORDÀ
MONT-RAS
PALAFRUGELL
PALAMÓS
PALAU-SATOR
PALS
PARLAVÀ
REGENCÓS
RUPIÀ
SANT FELIU DE GUÍXOLS
SANTA CRISTINA D’ARO
TORRENT
TORROELLA DE MONTGRÍ
ULLASTRET
VALL-LLOBREGA
VERGES
VILOPRIU

CONSELL COMARCAL DEL BAIX EMPORDÀ
EMD* L’ESTARTIT

Baix Llobregat
BEGUES
CASTELLDEFELS
CASTELLVÍ DE ROSANES
COLLBATÓ
CORBERA DE LLOBREGAT
EL PAPIOL
LA PALMA DE CERVELLÓ
MARTORELL
MOLINS DE REI
OLESA DE MONTSERRAT
PALLEJÀ
SANT CLIMENT DE LLOBREGAT
SANT ESTEVE SESROVIRES
SANT JUST DESVERN
SANT VICENÇ DELS HORTS
SANTA COLOMA DE CERVELLÓ
TORRELLES DE LLOBREGAT

Baix Penedès
BONASTRE
CALAFELL
LA BISBAL DEL PENEDÈS
LLORENÇ DEL PENEDÈS
MASLLORENÇ
SANT JAUME DELS DOMENYS

CONSELL COMARCAL DEL BAIX PENEDÈS

Barcelonès
DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Berguedà
AVIÀ
BAGÀ
BERGA
BORREDÀ
CAPOLAT
CASSERRES
CASTELL DE L’ARENY
CASTELLAR DE N’HUG
CASTELLAR DEL RIU
CERCS
FÍGOLS
GIRONELLA
GISCLARENY
GÓSOL
GUARDIOLA DE BERGUEDÀ
L’ESPUNYOLA
LA POBLA DE LILLET
MONTCLAR
MONTMAJOR
OLVAN
PUIG-REIG
SAGÀS
SALDES
SANT JAUME DE FRONTANYÀ
SANT JULIÀ DE CERDANYOLA
SANTA MARIA DE MERLÈS
VALLCEBRE
VILADA
VIVER I SERRATEIX

CONSELL COMARCAL DEL BERGUEDÀ

Cerdanya
ALP
BELLVER DE CERDANYA
BOLVIR
DAS
FONTANALS DE CERDANYA
GER
GUILS DE CERDANYA
ISÒVOL
LLES DE CERDANYA
LLÍVIA
MERANGES
MONTELLÀ I MARTINET
PRATS I SANSOR
PRULLANS
PUIGCERDÀ
RIU DE CERDANYA
URÚS

CONSELL COMARCAL DE LA CERDANYA

Conca de Barberà
BARBERÀ DE LA CONCA
BLANCAFORT
CONESA
FORÈS
L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ
LES PILES
LLORAC
MONTBLANC
PASSANANT I BELLTALL
PIRA
ROCAFORT DE QUERALT
SANTA COLOMA DE QUERALT
SARRAL
SENAN
SOLIVELLA
VALLCLARA
VILAVERD
VIMBODÍ I POBLET

CONSELL COMARCAL DE LA CONCA DE BARBERÀ

Garraf
CANYELLES
CUBELLES
SANT PERE DE RIBES
SITGES
VILANOVA I LA GELTRÚ

CONSELL COMARCAL DEL GARRAF

Garrigues
ARBECA
BELLAGUARDA
BOVERA
CASTELLDANS
CERVIÀ DE LES GARRIGUES
EL COGUL
EL SOLERÀS
EL VILOSELL
ELS OMELLONS
ELS TORMS
FULLEDA
GRANYENA DE LES GARRIGES
JUNCOSA
JUNEDA
L’ALBAGÉS
L’ALBI
L’ESPLUGA CALBA
LA FLORESTA
LA GRANADELLA
LA POBLA DE CÉRVOLES
LES BORGES BLANQUES
PUIGGRÒS
TARRÉS
VINAIXA

CONSELL COMARCAL DE LES GARRIGUES

Garrotxa
ARGELAGUER
BESALÚ
BEUDA
CASTELLFOLLIT DE LA ROCA
LA VALL DE BIANYA
LA VALL D’EN BAS
LES PLANES D’HOSTOLES
LES PRESES
MAIÀ DE MONTCAL
MIERES
MONTAGUT I OIX
OLOT
RIUDAURA
SANT ANIOL DE FINESTRES
SANT FELIU DE PALLEROLS
SANT FERRIOL
SANT JAUME DE LLIERCA
SANT JOAN LES FONTS
SANTA PAU
TORTELLÀ

CONSELL COMARCAL DE LA GARROTXA

Gironès
AIGUAVIVA
BESCANÓ
CAMPLLONG
CANET D’ADRI
CASSÀ DE LA SELVA
CELRÀ
CERVIÀ DE TER
FLAÇÀ
FORNELLS DE LA SELVA
GIRONA
JUIÀ
LLAGOSTERA
LLAMBILLES
MADREMANYA
QUART
SALT
SANT ANDREU SALOU
SANT GREGORI
SANT JOAN DE MOLLET
SANT JORDI DESVALLS
SANT JULIÀ DE RAMIS
SANT MARTÍ DE LLÉMENA
SANT MARTÍ VELL
SARRIÀ DE TER
VILABLAREIX
VILADASENS

CONSELL COMARCAL DEL GIRONÈS
DIPUTACIÓ DE GIRONA

Maresme
ALELLA
ARENYS DE MAR
ARENYS DE MUNT
ARGENTONA
CABRERA DE MAR
CABRILS
CALDES D’ESTRAC
CALELLA
CANET DE MAR
DOSRIUS
EL MASNOU
MALGRAT DE MAR
MONTGAT
ÒRRIUS
PREMIÀ DE DALT
PREMIÀ DE MAR
SANT ANDREU DE LLAVANERES
SANT CEBRIÀ DE VALLALTA
SANT ISCLE DE VALLALTA
SANT POL DE MAR
SANT VICENÇ DE MONTALT
SANTA SUSANNA
TEIÀ
TIANA
TORDERA
VILASSAR DE DALT
VILASSAR DE MAR

CONSELL COMARCAL DEL MARESME

Moianès
CALDERS
CASTELLCIR
CASTELLTERÇOL
COLLSUSPINA
GRANERA
L’ESTANY
MOIÀ
MONISTROL DE CALDERS
SANTA MARIA D’OLÓ

CONSELL COMARCAL DEL MOIANÈS

Montsià
ALCANAR
AMPOSTA
LA GALERA
LA SÉNIA
MASDENVERGE
SANT CARLES DE LA RÀPITA
SANT JAUME D’ENVEJA
SANTA BÀRBARA
ULLDECONA

CONSELL COMARCAL DEL MONTSIÀ
EMD* ELS MUNTELLS

Noguera
ÀGER
ALBESA
ALGERRI
ALÒS DE BALAGUER
ARTESA DE SEGRE
BALAGUER
BELLCAIRE D’URGELL
BELLMUNT D’URGELL
CABANABONA
CAMARASA
CASTELLÓ DE FARFANYA
CUBELLS
FORADADA
IVARS DE NOGUERA
LA BARONIA DE RIALB
LA SENTIU DE SIÓ
LES AVELLANES I SANTA LINYA
MENÀRGUENS
MONTGAI
OLIOLA
OS DE BALAGUER
PENELLES
PONTS
PREIXENS
TÉRMENS
TIURANA
TORRELAMEU
VALLFOGONA DE BALAGUER
VILANOVA DE L’AGUDA
VILANOVA DE MEIÀ

CONSELL COMARCAL DE LA NOGUERA

Osona
ALPENS
BALENYÀ
CALLDETENES
CENTELLES
EL BRULL
ESPINELVES
FOLGUEROLES
GURB
L’ESQUIROL
LES MASIES DE RODA
LES MASIES DE VOLTREGÀ
LLUÇÀ
MALLA
MANLLEU
MONTESQUIU
MUNTANYOLA
OLOST
ORÍS
ORISTÀ I LA TORRE D’ORISTÀ
PERAFITA
PRATS DE LLUÇANÈS
RODA DE TER
RUPIT I PRUIT
SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS
SANT BARTOMEU DEL GRAU
SANT BOI DE LLUÇANÈS
SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ
SANT JULIÀ DE VILATORTA
SANT MARTÍ D’ALBARS
SANT MARTÍ DE CENTELLES
SANT PERE DE TORELLÓ
SANT QUIRZE DE BESORA
SANT SADURNÍ D’OSORMORT
SANT VICENÇ DE TORELLÓ
SANTA CECÍLIA DE VOLTREGÀ
SANTA EUGÈNIA DE BERGA
SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER
SANTA MARIA DE BESORA
SEVA
SOBREMUNT
SORA
TARADELL
TAVÈRNOLES
TAVERTET
TONA
TORELLÓ
VIC
VIDRÀ
VILADRAU
VILANOVA DE SAU

CONSELL COMARCAL D’OSONA
CONSORCI DEL LLUÇANÈS
EMD* SANT MIQUEL DE BALENYÀ

Pallàrs Jussà
CASTELL DE MUR
CONCA DE DALT
GAVET DE LA CONCA
ISONA I CONCA DELLÀ
LA POBLA DE SEGUR
LA TORRE DE CAPDELLA
LLIMIANA
SALÀS DE PALLARS
SANT ESTEVE DE LA SARGA
SARROCA DE BELLERA
TREMP

CONSELL COMARCAL DEL PALLARS JUSSÀ

Pallars Sobirà
ALINS
ALT ÀNEU
ESTERRI D’ÀNEU
ESTERRI DE CARDÓS
LA GUINGUETA D’ÀNEU
LLADORRE
LLAVORSÍ
RIALP
SORIGUERA
SORT

CONSELL COMARCAL DEL PALLARS SOBIRÀ
EMD* SORPE

Pla de l’Estany
BANYOLES
CAMÓS
CORNELLÀ DEL TERRI
CRESPIÀ
ESPONELLÀ
FONTCOBERTA
PALOL DE REVARDIT
PORQUERES
SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR
SERINYÀ
VILADEMULS

CONSELL COMARCAL DEL PLA DE L’ESTANY

Pla d’Urgell
BARBENS
BELL-LLOC D’URGELL
BELLVÍS
CASTELLNOU DE SEANA
EL PALAU D’ANGLESOLA
EL POAL
FONDARELLA
GOLMÉS
IVARS D’URGELL
LINYOLA
MIRALCAMP
MOLLERUSSA
SIDAMON
TORREGROSSA
VILA-SANA
VILANOVA DE BELLPUIG

CONSELL COMARCAL DEL PLA D’URGELL

Priorat
BELLMUNT DEL PRIORAT
CABACÉS
CAPÇANES
CORNUDELLA DE MONTSANT
EL MASROIG
EL MOLAR
ELS GUIAMETS
FALSET
GRATALLOPS
LA BISBAL DE FALSET
LA FIGUERA
LA MORERA DEL MONTSANT
LA TORRE DE FONTAUBELLA
LA VILELLA ALTA
LA VILELLA BAIXA
MARÇÀ
MARGALEF
POBOLEDA
PORRERA
PRADELL DE LA TEIXETA
TORROJA DEL PRIORAT
ULLDEMOLINS

CONSELL COMARCAL DEL PRIORAT

Ribera d’Ebre
BENISSANET
FLIX
GARCIA
GINESTAR
LA PALMA D’EBRE
LA TORRE DE L’ESPANYOL
MIRAVET
MÓRA D’EBRE
MÓRA LA NOVA
RASQUERA
RIBA-ROJA D’EBRE
TIVISSA
VINEBRE

CONSELL COMARCAL DE LA RIBERA D’EBRE

Ripollès
CAMPDEVÀNOL
CAMPELLES
CAMPRODON
GOMBRÈN
LES LLOSSES
LLANARS
MOLLÓ
OGASSA
PARDINES
PLANOLES
QUERALBS
RIBES DE FRESER
RIPOLL
SANT JOAN DE LES ABADESSES
SANT PAU DE SEGÚRIES
SETCASES
TOSES
VALLFOGONA DE RIPOLLÈS
VILALLONGA DE TER

CONSELL COMARCAL DEL RIPOLLÈS

Segarra
BIOSCA
CERVERA
ELS PLANS DE SIÓ
ESTARÀS
GRANYANELLA
GRANYENA DE SEGARRA
GUISSONA
IVORRA
LES OLUGES
MASSOTERES
MONTOLIU DE SEGARRA
MONTORNÈS DE SEGARRA
RIBERA D’ONDARA
SANAÜJA
SANT GUIM DE FREIXENET
SANT GUIM DE LA PLANA
TARROJA DE SEGARRA
TORÀ
TORREFETA I FLOREJACS

CONSELL COMARCAL DE LA SEGARRA

Segrià
AITONA
ALCANÓ
ALCARRÀS
ALCOLETGE
ALFÉS
ALGUAIRE
ALMACELLES
ALMATRET
ALMENAR
ALPICAT
ARTESA DE LLEIDA
ASPA
BENAVENT DE SEGRIÀ
CORBINS
ELS ALAMÚS
LA GRANJA D’ESCARP
LA PORTELLA
LLARDECANS
MAIALS

MONTOLIU DE LLEIDA

PUIGVERD DE LLEIDA
ROSSELLÓ
SARROCA DE LLEIDA
SERÒS
SOSES
SUDANELL
SUNYER
TORRE-SERONA
TORREBESSES
TORREFARRERA
TORRES DE SEGRE
VILANOVA DE SEGRIÀ
VILANOVA DE LA BARCA

CONSELL COMARCAL DEL SEGRIÀ
DIPUTACIÓ DE LLEIDA

Selva
AMER
ANGLÈS
ARBÚCIES
BREDA
BRUNYOLA
CALDES DE MALAVELLA
FOGARS DE LA SELVA
HOSTALRIC
LA CELLERA DE TER
MAÇANET DE LA SELVA
MASSANES
OSOR
RIELLS I VIABREA
RIUDARENES
RIUDELLOTS DE LA SELVA
SANT FELIU DE BUIXALLEU
SANT HILARI DE SACALM
SANT JULIÀ DEL LLOR I BONMATÍ
SANTA COLOMA DE FARNERS
SILS
SUSQUEDA
TOSSA DE MAR
VIDRERES
VILOBÍ D’ONYAR, SALITJA I SANT DALMAI

CONSELL COMARCAL DE LA SELVA

Solsonès
CASTELLAR DE LA RIBERA
CLARIANA DE CARDENER
GUIXERS
LA COMA I LA PEDRA
NAVÈS
ODÈN
OLIUS
PINELL DE SOLSONÈS
PINÓS
RINER
SANT LLORENÇ DE MORUNYS
SOLSONA

CONSELL COMARCAL DEL SOLSONÈS

Tarragonès
ALTAFULLA
CONSTANTÍ
EL CATLLAR
EL MORELL
ELS PALLARESOS
LA NOU DE GAIÀ
LA POBLA DE MAFUMET
LA POBLA DE MONTORNÈS
LA RIERA DE GAIÀ
LA SECUITA
SALOMÓ
TORREDEMBARRA
VILALLONGA DEL CAMP

CONSELL COMARCAL DEL TARRAGONÈS
DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

Terra Alta
ARNES
BATEA
BOT
CORBERA D’EBRE
GANDESA
HORTA DE SANT JOAN
EL PINELL DE BRAI
LA FATARELLA
LA POBLA DE MASSALUCA
PRAT DE COMTE

CONSELL COMARCAL DE LA TERRA ALTA

Urgell
AGRAMUNT
ANGLESOLA
BELLPUIG
CASTELLSERÀ
CIUTADILLA
ELS OMELLS DE NA GAIA
GUIMERÀ
LA FULIOLA
MALDÀ
PREIXANA
PUIGVERD D’AGRAMUNT
TÀRREGA
TORNABOUS
VERDÚ

CONSELL COMARCAL DE L’URGELL

Vallès Occidental
CASTELLBISBAL
CERDANYOLA DEL VALLÈS
GALLIFA
MATADEPERA
RELLINARS
SANT CUGAT DEL VALLÈS
SANT LLORENÇ SAVALL
SANT QUIRZE DEL VALLÈS
SENTMENAT
ULLASTRELL
VACARISSES
VILADECAVALLS

CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL
EMD* BELLATERRA
EMD* VALLDOREIX

Vallès Oriental
AIGUAFREDA
BIGUES I RIELLS
CALDES DE MONTBUI
CAMPINS
CÀNOVES I SAMALÚS
CARDEDEU
FIGARÓ-MONTMANY
FOGARS DE MONTCLÚS
GUALBA
L’AMETLLA DEL VALLÈS
LA GARRIGA
LA ROCA DEL VALLÈS
LES FRANQUESES DEL VALLÈS
LLIÇÀ DE VALL
LLINARS DEL VALLÈS
MARTORELLES
MONTMELÓ
MONTSENY
SANT ANTONI DE VILAMAJOR
SANT CELONI
SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA
SANT FELIU DE CODINES
SANT FOST DE CAMPSENTELLES
SANT PERE DE VILAMAJOR
SANTA EULÀLIA DE RONÇANA
SANTA MARIA DE PALAUTORDERA
TAGAMANENT
VALLGORGUINA
VALLROMANES
VILALBA SASSERA
VILANOVA DEL VALLÈS

CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS ORIENTAL

___

*Entitat Municipal Descentralitzada (EMD)

Comparteix aquesta informació

Es constitueix a Vic l’Assemblea de Municipis per la Independència

Alcaldes i alcaldesses de Catalunya de l'AMI
Alcaldes i alcaldesses de Catalunya, a l'assembla constituent

Vic (Osona) ha acollit aquest matí l’Assemblea constituent de l’Associació de Municipis per la Independència que té com a objectiu obtenir la plena sobirania per a Catalunya. Gairebé 300 persones entres alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores i representants d’entitats i associacions que treballen per a Catalunya, la seva llengua i la seva cultura han assistit aquest matí a l’Auditori Joaquim Maideu de L’Atlàntida per participar en aquest acte fundacional.  L’Associació està formada en aquests moments per 157 municipis que han aprovat la seva adhesió mitjançant Ple Municipal.

L’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, ha estat escollit president de l’Assemblea que comptarà amb quatre vicepresidents que seran els alcaldes d’Olot, Josep M. Corominas; Balaguer, Josep M. Roigé; Tortosa, Ferran Bel i Montblanc Josep Andreu Domingo. També hi haurà quatre vocals que han recaigut en els alcaldes de Berga, Juli Gendrau; Solsona, David Rodríguez, Santpedor, Laura Vilagrà i Ripoll, Jordi Munell. El tresorer serà l’alcalde del Port de la Selva, Josep M. Cervera i el secretari l’alcalde d’Areny de Munt, Josep Manel Ximenis.

Des d’aquesta nova Associació es pretén treballar per crear les condicions de partida a nivell municipal per enfortir el teixit que aposta per un nou plantejament nacional, que veu en l’obtenció de la independència l’únic escenari de futur.  L’alcalde de Vic ha manifestat que ‘avui s’inicia una nova etapa pel país’ i que és el moment ‘d’explicar al poble de Catalunya que és possible ser lliures però hem de dir el com’. Vila d’Abadal ha manifestat que ‘si una clara majoria de catalans volem ser lliures, serem lliures’. També ha fet referència a que arribarà el dia que s’haurà de fer una consulta institucional per tot el territori’ ja que no té sentit ‘que un poble no es pugui expressar lliurement’. L’alcalde de Vic ha afegit que ‘la pàtria s’ha d’estimar i s’ha de construir des del municipalisme’.

Els alcaldes de Port de la Selva (Alt Empordà) i Arenys de Munt (Maresme) també han intervingut en aquest acte com a municipis impulsors de l’Associació, juntament amb Vic. Cervera ha dit que ‘no ens hem de conformar amb les noves situacions enganyoses’ i que ‘hem de començar a treballar per a una sobirania plena. Ha recordat que l’anterior alcalde del Port de la Selva, Genís Pinart, va ser l’impulsor de la iniciativa dels municipis moralment exclosos de la constitució i que en la trobada que es va fer a Sant Pere de Rodes va néixer l’embrió d’aquesta Associació que treballarà per a la independència de Catalunya. Per la seva part, Ximenis ha posat de relleu el paper que va jugar Arenys de Munt en les consultes independentistes que va fer que ‘més de 800.000 persones perdessin la vergonya de sentir-se independentistes’.

L’Associació de Municipis per la Independència tindrà la seva seu a Vic i contempla en els seus Estatuts que avui han estat aprovats amb algunes esmenes que s’ha de treballar ‘permanentment per a la consecució d’un estat propi per a Catalunya, des del convenciment, des de la seva pròpia pluralitat’. També fan referència a que ‘com a primer graó de l’arquitectura administrativa i institucional de Catalunya, els municipis no podem restar impassibles davant els aires d’involució que es respiren i tenim el deure de defensar l’autogovern i les institucions del país des de la nostra realitat de proximitat als veïns i veïnes dels nostres pobles i ciutats’.

Comparteix aquesta informació

“A Vilanova estem promovent el turisme intern. Fins ara dèiem, queda’t a casa i ara diem queda’t a la ciutat”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (59)

ENTREVISTA A OLGA ARNAU, ALCALDESSA DE VILANOVA I LA GELTRÚ

Olga Arnau (ERC) és l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú des de fa un any. Alhora també és presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya, per tant, sap més bé que ningú el paper rellevant que ha tingut el món local a l’hora de gestionar la crisi sanitària que hores d’ara ja s’ha convertit en una crisi social i econòmica sense precedents. Vilanova és la capital del Garraf i té més de 67.000 habitants. Arnau confia salvar la temporada turística que ja tenim a casa amb la promoció del consum intern.

 

-Des d’aquesta setmana ja estan a la fase 2 de desconfinament. Estaven prou preparats per entrar-hi?

Sí, ens havíem estat preparant bé ja durant les setmanes anteriors, perquè cada fase és una evolució de l’anterior. En el nostre cas, ja veníem d’una important feina prèvia feta per facilitar que el sector de la restauració pogués obrir les terrasses amb garanties, i en la fase 2 han pogut obrir també l’interior dels locals perquè ja coneixíem la normativa i s’havia estat preparant. També hem estat treballant en l’obertura d’altres activitats, com els mercadals, i de mica en mica anem consolidant les mesures de mobilitat per garantir les distàncies de seguretat entre persones, sobretot a les zones més transitades de la ciutat. Els serveis municipals no han parat durant el confinament, primer s’han gestionat els serveis en les circumstàncies que teníem i ara continuen treballant intensament perquè tot vagi tornant a la normalitat en la mesura que es pugui.

-Després de 164 defuncions al Garraf, 47 d’ells a Vilanova, només queden tres persones ingressades a l’Hospital Sant Camil. Tenen la pandèmia controlada? Els fa patir un rebrot?

A Vilanova i la Geltrú estem en la mateixa situació que la resta del país. Les dades ens indiquen que la pandèmia s’està revertint i això ens permet anar retornant de manera molt progressiva i controlada a poder fer el que fèiem abans. Hem de continuar sent prudents i no relaxar-nos, continuem seguint en tot moment les indicacions del Departament de Salut. La part més dura i més impactant de la pandèmia són les víctimes que deixa. La malaltia ha causat dolor en moltes cases i el confinament ha aprofundit encara aquest dolor. Penso molt en les persones que han tingut pèrdues properes i els transmeto tot el meu escalf.

-A les residències de la gent gran han patit una situació complicada aquests mesos. Quina és la situació que tenen ara mateix? Amb la fase 2 ja es permeten visites…

Sí, seguint estrictament els protocols de seguretat marcats des de Salut. En el cas de la residència de titularitat municipal, Els Josepets, aquesta setmana els residents que no són positius de Covid-19 i que estan lliures de sospita de contagi ja han començat a rebre familiars. Tal com indiquen els protocols de fase 2, es rep un sol familiar, amb cita concertada un cop per setmana, en una visita breu i prenent totes les mesures de protecció i higiene.

-L’obertura de les platges és una de les altres novetats d’aquesta fase 2. Estan obertes a Vilanova?

A Vilanova i la Geltrú hem estat valorant l’obertura, però s’ha prioritzat minimitzar els riscos i no permetre el bany fins que es pugui garantir la seguretat de les persones. És a dir, fins que es disposi del servei de socorrisme. Per l’aturada dels procediments administratius durant el confinament molts municipis ens hem trobat que no vam poder completar la contractació d’aquest servei en els terminis habituals. És cert que, malgrat tot, alguns municipis han obert el bany, però a Vilanova i la Geltrú ens ha semblat més apropiat esperar uns dies fins comptar amb aquest important servei de protecció.

-Esperen salvar d’alguna manera la temporada turística? Creu que en el turisme nacional per fer-ho?

A Vilanova i la Geltrú ja tenim, de fet, un turisme molt familiar i de proximitat. Per aquest motiu, la campanya turística de la ciutat focalitzarà més l’oferta en aquest públic, però no suposa un canvi d’orientació important. Tot i així, òbviament, confiem que a mesura que avanci l’estiu puguem rebre també el turisme d’altres països que rebíem cada any, haurem d’estar atents a l’evolució de la pandèmia. En qualsevol cas, en aquests moments ens estem preparant sobretot pel turisme proper i estem promovent el consum intern. Si fins ara dèiem “queda’t a casa”, ara diem “queda’t a la ciutat”.

-Les escoles i instituts ja poden obrir les seves portes. És una bona idea reprendre les classes?

Les classes no s’han reprès. Les escoles han obert, també de forma molt limitada, per oferir uns punts de trobada de l’alumnat i el professorat, perquè puguin tancar un curs que sens dubte ha estat molt diferent de qualsevol altre. Com sabeu, s’ha prioritzat la trobada dels cursos que fan canvi de cicle i cada centre té el seu pla de desconfinament per oferir al seu alumnat l’atenció que necessita.

-També han decidit obrir les dues llars d’infants municipals per ajudar als pares a conciliar amb la vida laboral, però des dels centres els hi diuen que no s’està preparat…

Les llars d’infants s’han preparat i en les setmanes prèvies s’ha parlat amb totes les famílies per conèixer concretament les seves situacions i les seves necessitats. D’aquesta manera, s’ha organitzat l’obertura amb 15 alumnes en un centre i 10 en l’altre.

-La crisi sanitària ens ha derivat cap a una crisi econòmica i social. Han patit un augment de sol·licituds als serveis socials? Quin tipus d’ajuda i quin tipus d’usuari?

Sí, la crisi social i econòmica que estem vivint de forma global també té impacte a Vilanova i la Geltrú i s’han augmentat les situacions de risc i de vulnerabilitat social, en col·lectius diversos. Estem rebent un increment elevat de peticions d’atenció social, per garantir necessitats bàsiques com l’alimentació o el lloguer de l’habitatge. Evidentment aquesta situació ha fet replantejar a l’Ajuntament les previsions que teníem per aquest any, hem hagut de replantejar el pressupost i ja hem aprovat destinar, de moment, 808.000 euros en ajuts d’atenció social.

-A nivell empresarial i comercial la crisi econòmica també ha causat estralls. Com els estan ajudant?

Ja des de l’inici del confinament, quan tot el teixit productiu de la ciutat es va veure sobtadament aturat i de forma majoritària afectat, des de l’Ajuntament es va suspendre el cobrament de tributs, es va modificar el calendari fiscal per ajornar els pagaments i vam començar a estudiar vies de suport a cada sector. Un cop ha començat el desconfinament progressiu, acompanyem les empreses en el seu retorn a l’activitat, d’acord amb cada fase, perquè la desescalada no és simètrica per a tots els sectors. Però a banda d’aquest acompanyament, estem promovent ajudes per reactivar l’economia per valor de 2 milions d’euros. La meitat són subvencions directes a les empreses i l’altra, bonificacions fiscals.

-Vostè és també presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya i, per tant, deu haver estat molt pendent dels alcaldes i alcaldesses del nostre país. Com valora el paper del món local en aquesta crisi?

El paper del món local ha estat fonamental, perquè som la primera porta on truca la ciutadania, i a vegades també la segona i la tercera. Tots els ajuntaments hem estat treballant intensament per garantir l’aplicació dels protocols i indicacions que ens arribaven de les administracions competents i hem atès i continuem atenent les necessitats que arriben directament dels nostres ciutadans i ciutadanes. Com a presidenta de la FMC, puc afirmar que tots els municipis han estat a l’alçada i que dins de les seves possibilitats tots estan donant resposta a les necessitats de la població.

-Quina ha estat la principal mancança o problema que han denunciat els alcaldes i alcaldesses? Seria convenient que tinguessin més competències?

Les dificultats majoritàries han estat, en primer lloc, les dificultats per obtenir l’equipament i material de protecció i higiene. Com sabeu, aquesta ha estat una mancança global i els ajuntaments ens hem hagut de moure per aconseguir-ne. D’altra banda, una altra dificultat és la disponibilitat de recursos econòmics. Els ajuntaments hem hagut de recórrer als recursos propis per atendre l’emergència, esperem que es puguin anar recuperant amb el suport de les administracions superiors. Però segurament la principal dificultat ha estat saber com donar resposta a la situació tan complexa i nova que ens ha arribat. Ens hem guiat molt en els exemples de països que ho han viscut prèviament, però tot i així cada casuística és diferent i ha estat complex.

-Què hem après com a societat de tot plegat?

Bé, hem tingut la capacitat de donar resposta a una situació tan imprevista i excepcional com aquesta pandèmia. Ara cal que tot el que hem après en aquest procés ho sapiguem aprofitar, a nivell individual i col·lectiu. Que esdevinguem millors persones i que millorem com a societat. Estic molt orgullosa de Vilanova i la Geltrú perquè és una ciutat molt solidària i cooperativa, i en aquesta pandèmia que ens ha posat tant a prova ho ha tornat a demostrar. Ara bé, potser el que estem vivint ha de ser una oportunitat perquè aquest esperit no només surti com a reacció a una situació d’emergència, sinó que formi part de la nostra manera de viure. Que sapiguem viure més en comunitat i compartir.

Comparteix aquesta informació

“El coronavirus és un toc d’atenció com a espècie i com a societat”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (57)

ENTREVISTA A JORDI FÀBREGA, ALCALDE DE LA SEU D’URGELL

El coronavirus ha estat molt contingut a les comarques pirinenques i l’Alt Urgell n’és un bon exemple. Fa tres setmanes es va donar d’alta al darrer pacient ingressat al Sant Hospital de la Seu d’Urgell i per tant, el seu alcalde Jordi Fàbrega (Junts per la Seu), metge pediatre de professió, està satisfet de l’evolució al seu municipi que ja es troba a la Fase 2 i tot progressa satisfactòriament. En poques setmanes arribarà l’estiu i espera poder salvar la temporada turística amb els visitants de proximitat, el turisme intern que haurà d’adaptar els seus hàbits a la nova situació.

 

-Com a metge, era previsible una pandèmia de les dimensions de la COVID19, amb una taxa de contagi tan elevada i amb una propagació tan ràpida entre la societat?

Es fa difícil dir si era previsible o no. El que sí que és veritat és que el coronavirus és un toc d’atenció com a espècie i com a societat: no estem sols al planeta i no ho controlem absolutament tot. Altres vegades s’havien donat pandèmies que no ens havien arribat a nosaltres, a Àfrica o Àsia, però sabíem que podia succeir una pandèmia d’aquestes dimensions, a escala mundial. Ha arribat amb una taxa de contagis molt alta i una taxa de mortalitat molt elevada pel que és habitual en aquest tipus de virus. Ens va anar bé de tenir el reflex d’altres països, sobretot la Xina i Itàlia, però vam trigar una mica a reaccionar i vam menysprear també, en certa manera, la virulència de la pandèmia i això ho hem pagat.

-El Pirineu, en general, ha tingut una incidència baixa de contagis i en aquests moments no tenen cap ingressat. A què poden ser degudes aquestes grans oscil·lacions entre zones de Catalunya?

És cert que el Pirineu ha tingut una taxa baixa de contagis, tot i que a l’inici de la pandèmia, deu n’hi do, com ens va afectar, tant a l’Alt Urgell, com a Andorra i altres zones també. Es va saber controlar bé i les mesures han estat correctes, sobretot amb l’aïllament de la nostra gent gran i, també cal dir-ho, ho tenim més fàcil que altres indrets per fer-lo efectiu, tenim molt aire lliure i el transport públic no està congestionat. Per tant les nostres aglomeracions, no són les mateixes que poden tenir a les grans metròpolis. Fa molt temps que no tenim cap nou ingressat a l’Hospital de La Seu, concretament cinc setmanes, i el darrer malalt se li va donar l’alta fa tres setmanes. Els casos s’han donat amb comptagotes.

-L’Alt Pirineu ha entrat aquest dilluns a la fase 2, més permissiva. Ha estat correcte, segon el seu criteri, la gestió sanitària de la pandèmia i les fases del confinament?

Hem entrat a fase 2, igual que vam entrar a fase 1, en el moment que epidemiològicament ens ho podíem permetre. Per canviar de fase es té en compte el diagrama de risc que és la transmissibilitat del virus i el nivell de contagiats per 100.000 habitants. Si les dues variables són baixes, és quan s’ha de fer el pas de fase. Vam entrar a fase 1 quan estava molt controlat i 15 dies després no hi ha hagut cap empitjorament, al contrari, les xifres han continuat millorant. Cada vegada hi ha menys virus a l’ambient i cada vegada és menys contagiós, per tant hem d’anar avançant a poc a poc. Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i Pirineus anem un pèl avançats i va bé perquè servim com a model per a les altres regions sanitàries.

-Quin és el seu grau de satisfacció respecte a els seus veïns durant el confinament i el seu compromís amb la salut pública?

Molt content de com ha respost tothom. Hem de parlar de què fa la gran majoria de la població i a La Seu ha estat molt conscient, ha respectat el confinament i hem vist un voluntariat enorme per ajudar als que ho necessitaven, als professionals sanitaris a fer la seva feina i, en l’àmbit social, tothom ha ajudat a fer mascaretes i amb les impressores 3D s’ha fet material pel personal sanitari. Hem tingut una resposta excel·lent i és un orgull com a poble.

-Just a l’inici hi va haver 10 agents dels Mossos contagiats però La Seu també ha estat notícia perquè un pacient de 93 anys ha superat el coronavirus. Com a viscut com alcalde aquesta situació tan peculiar i extraordinària?

És una situació molt complexa com a alcalde. Anàvem controlant l’hospital i prenent les decisions que calia, en cada moment, com traslladar els padrins al seminari per treure’ls de l’hospital i que tinguessin menys risc de contagi i, de pas, retornar més espai al mateix hospital per atendre els infectats de COVID-19. Els padrins no se’ns han contagiat i vam poder atendre bé els casos de COVID19 en un hospital comarcal petit com el nostre. Sí que vam tenir aquest brot dels Mossos que ens va fer patir molt, però dels 12 positius, no hi va haver cap ingressat i tots se’n va sortir. El padrí de 93 anys que va superar el coronavirus va ser una gran notícia. Des de l’Ajuntament ho has de controlar tot, temes sanitaris i temes socials i que ningú es quedi enrere en aquesta crisi social i econòmica. Hem tingut moltíssima gent darrere empenyent i que han fet molt bé la feina en una situació de tanta complexitat com ha estat aquesta pandèmia.

-Han publicat un inventari dels establiments i serveis oberts a La Seu amb el seu telèfon, horari especial i si porten la compra a domicili. Estan contents els botiguers amb aquesta iniciativa? Ha estat un dels sectors més perjudicats?

Des del principi hem intentat publicar diversos butlletins diaris que s’anaven penjant al web de l’Ajuntament. Un és el butlletí que informava de l’actualitat sanitària: infectats, ingressats i difunts perquè el més important és la transparència amb totes les dades. També hem fet un altre butlletí que recollia les ajudes que anaven publicant totes les administracions i, tal com comentes, aquest inventari de tots els serveis oberts a La Seu amb la informació de si es podia fer la compra online o el trasllat al domicili. Hem estat al costat dels botiguers però també perquè els botiguers han estat al costat nostre. Hem celebrat moltes reunions telemàtiques amb botiguers i associacions empresarials per afrontar, entre tots, de la millor manera possible, aquesta crisi. Moltes de les iniciatives han sorgit d’aquestes reunions.

-Han aprovat també una línia d’ajuts per a empreses i autònoms. Quina implicació espera de les altres administracions en aquest sector per fer viable el futur de moltes d’aquestes empreses de La Seu?

Hem fet una línia d’ajuts molt important tenint en compte el petit múscul econòmic que té l’ajuntament de La Seu d’Urgell. En total són 1,1 milions d’euros que posa l’Ajuntament de La Seu a disposició, o bé de famílies, autònoms o empreses i crec que hem fet un esforç molt gran. Ho hem pactat amb el principal grup de l’oposició, Compromís per la Seu, a qui vull agrair que estigui al costat de l’equip de govern en moments tan difícils. Necessitem però que les altres administracions estiguin a l’altura del moment, tant la Generalitat com el govern espanyol. Per nosaltres és important que ningú es quedi enrere des del punt de vista social en aquests moments tan durs i hauríem d’intentar que l’atur no se’ns tornés a disparar al 20-25%, ja que això seria un autèntic drama pel país. Hem d’intentar que cap empresa tanqui i es perdin els mínims llocs de treball. Ens costarà molt més pagar l’atur durant dos anys que fer totes les ajudes que calgui perquè ningú s’hi quedi. Hem fet també una ajuda als transfronterers, que són uns 1.620 treballadors/es que cada dia que pugen a Andorra. Si es queden sense feina, no tenen atur. Esperem que el govern de l’estat faci algun ajut per aquest col·lectiu que per a nosaltres és important.

-Creu que es podrà salvar la temporada turística de l’estiu? Pensa que el turisme de natura serà una opció pels catalans i catalanes que no podran sortir a l’estranger per por o per les limitacions?

Crec que la temporada d’estiu la podrem salvar, d’una manera diferent, potser amb uns altres nivells, si sabem aprofitar les oportunitats que ara se’ns generen. Hi haurà turisme de proximitat, de Catalunya, perquè la gent tindrà por d’agafar avions i per tant és una bona manera de vendre el que tenim aquí: turisme de natura, d’aire fresc, i productes de km0. Aquí és difícil que et trobis aglomeracions i pots passejar per uns entorns excepcionals. Les cases de turisme rural ho tindran més fàcil que els grans hotels per tenir aquests clients. En l’àmbit turístic hem d’aprofitar el moment, tirar endavant i que ja es quedi per un futur. Exportar i vendre la nostra qualitat de vida a la gent que viu a les metròpolis i que nosaltres en podem gaudir tot l’any.

-Parlem de festes. 7 juliol St. Ot que és el patró, la festa major a finals d’agost, el Festival de Música Antiga que ja està cancel·lat i la Fira de Sant Armengol. Què es podrà celebrar i com?

La Festa Major, a finals d’agost, la farem. Ara se’ns obre un repte enorme i apassionant que és com la farem i l’entomem amb moltes ganes. És cert que a la tardor hi ha prevista la Fira de St. Armengol i hem d’anar veient la situació epidemiològica com evoluciona, no sabem com estarem a l’estiu i a la tardor. Està clar que no podem deixar de banda la cultura, l’associacionisme i les petites festes. Un poble sense cultura i sense festes és un poble sense ànima i no ho podem deixar anar. Hem de canviar com farem aquestes festes, s’haurà de respectar la distància física i, per tant, concerts amb molta gent de peu, serà impossible, però està clar que hi ha moltes maneres de fer cultura.

-Com a societat, aprendrem la lliçó que ens ha donat aquesta pandèmia?

Espero que aprenguem la lliçó com a societat i com a país: apostar per productes de proximitat i de quilòmetre 0; lluitar contra la globalitat que fa que les mascaretes les fabriquem a la Xina i quan les necessitem no les tenim i que, contínuament, haguem de lluitar contra un mercat global; apostar per la sanitat pública i la investigació; per l’educació pública i per les residències. No hem fet les coses ben fetes, sobretot com hem tractat la nostra gent gran i hem vist que tenim la sanitat pública, amb els millors professionals, però massa escanyada. Hem de saber apostar per això: els diners públics han de servir per garantir una bona sanitat pública i una bona qualitat de vida per a la nostra gent gran. Menys despesa militar i més despesa en la sanitat pública. Quan venen mal dades, si la despesa la tenim col·locada on toca, ens en sortirem millor.

Comparteix aquesta informació

“Hem vist la gran confiança que la ciutadania té cap als seus ajuntaments i alcaldes, els hagin votat o no”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (51)

ENTREVISTA A JOSE M. OSUNA ALCALDE DE RIPOLLET

Jose M. Osuna (ADECIDIM R) va ser escollit alcalde de Ripollet (Vallès Occidental) ara fa 5 anys i en aquest temps ha estat treballant intensament per millorar la ciutat i facilitar la vida dels col·lectius més vulnerables. Amb el confinament, molts ciutadans han descobert l’entorn natural al voltant del riu Ripoll i el parc dels Pinetons, d’una ciutat que es va construir verticalment, sobretot als anys 60 i 70 i que té una densitat de població de 8.800habitants/km2. Per Osuna, politòleg de formació, ha estat tot un repte gestionar una situació tan complicada com el confinament però veu la part positiva que en sortirà un cop acabi tot plegat que seran uns serveis públics reforçats i una millor consciència pel nostre entorn.

 

-Si ens mirem Ripollet amb perspectiva històrica, veurem que té un passat que es remunta a l’època neolítica i que ha estat un enclavament clau des de l’època dels romans. Això li ha donat protagonisme en les diferents guerres que hi ha hagut a Catalunya al llarg dels segles. Vist amb aquesta perspectiva, com podríem situar la pandèmia del coronavirus a nivell d’impacte sobre la població?

Aquest Ripollet, punt estratègic per entrar a Barcelona, era previ a la construcció de les autopistes. Que ara no siguem un punt de pas té coses positives i negatives, per exemple, si comparem el nostre índex de fets delictius amb els municipis veïns, veiem que és molt baix. Mirant la història, sobretot la del segle XX, ens permet determinar que els habitants de Ripollet tenen resiliència i adaptació als canvis socials. No fa tants anys vam passar d’una vila eminentment agrícola a una ciutat industrial i amb una població vinguda de la resta de l’estat espanyol i, més recentment, de tot el món. Amb aquesta visió, crec que ens tornarem a adaptar a la situació i sortirem amb la consciència d’enfortir els serveis públics i respectar al nostre entorn.

-38.300 habitants i 4,38 km2 d’extensió i trama urbana amb municipis veïns com Cerdanyola, Barberà del Vallès o Montcada i Reixac. Això deu dificultar moltíssim les mesures de seguretat per iniciar el desconfinament? Tallar al trànsit als carrers circumdants al Parc dels Pinetons, un dels més grans de l’Àrea Metropolitana, ha suposat una millora en la congestió humana?

Amb 4 km no es poden fer excursions gaire extenses i, si et despistes una mica, ja has entrat al municipi veí. Som un terme municipal reduït i molt concentrat i no tenim urbanitzacions allunyades, el que facilita les tasques de control. Com que hi havia molta afluència de persones que sortien a caminar a la vora del riu Ripoll o a la zona de Pinetons o Camí de la Serra, el que seria l’anella verda de Ripollet, des del passat cap de setmana hem tallat el trànsit d’alguns carrers i la gent està molt agraïda perquè ha facilitat la distància entre persones i hem pogut passejar tranquil·lament. A Ripollet, s’ha viscut d’esquena al riu i aquesta situació ens està empenyent a descobrir-ho. Les polítiques municipals han d’anar encaminades cap aquí. Molta gent s’ha retrobat ara amb aquesta part de natura i això ens anima a continuar-hi treballant. Al Parc dels Pinetons, fa uns mesos es van acabar unes obres d’ampliació, es va habilitar una zona humida amb molta presència de flors i al riu s’hi està construint un vial per poder-lo travessar.

-Des de l’Ajuntament han fet una modificació de crèdit de 900.000 euros per ajudar les petites empreses, els autònoms, crear plans d’ocupació i els serveis socials… és una ajuda ràpida per iniciar la recuperació però espera la implicació real de les altres administracions?

En el darrer ple telemàtic vam aprovar unes ajudes de 900.000 euros, ràpides i urgents, encaminades als serveis socials i també als autònoms i empreses. S’està treballant amb els agents econòmics, com l’Associació d’Empresaris, la Unió de comerciants i el Gremi d’Hostaleria per definir bé el seu objectiu, ja que són ells els que coneixen millor les necessitats. També hem aprovat un finançament gran pels plans d’ocupació i busquem la millor forma per treure’n el màxim rendiment.

-Han aprovat una declaració institucional per tirar endavant un Pla Econòmic i social anticrisi i una Taula per impulsar-lo amb el suport dels 5 partits a l’ajuntament? Hi ha hagut unitat política per afrontar aquesta pandèmia?

Tots hem d’aportar el millor que tenim. No podem fer-ho sols sinó que necessitem la implicació i la responsabilitat dels partits de l’oposició, els agents socioeconòmics i els treballadors municipals. La Taula ha de ser un espai de treball que sigui operatiu i resolutiu.

-Vostè coneix bé el teixit associatiu de la seva ciutat perquè en va formar part durant molts anys, està satisfet de la implicació de les entitats i dels veïns i veïnes de Ripollet?

Ara i sempre. Tenim una potent xarxa associativa i comunitària on hi participa molta gent. Les nostres entitats són de molts tipus diferents però, especialment, les del món cultural i esportiu tenen una implicació molt important, sense elles no es pot entendre el nostre municipi. No només per la conscienciació que han fet entre la seva xarxa i clubs i donar ànims sinó també perquè algunes d’aquestes entitats estan fabricant i distribuint material de protecció, i, amb la seva inventiva, preparen activitats que difonen a través de les xarxes socials. En els propers mesos, des del consistori haurem de tenir més cura d’ells perquè no passaran per moments fàcils.

-Conviuen a la seva ciutat persones en risc d’exclusió social, economia submergida i gent sense papers o permisos laborals? Com a arribat a aquest col·lectiu? Ha estat complicat gestionar el seu confinament?

Sobre aquest col·lectiu ja fem una tasca de seguiment tant per facilitar l’empadronament com també per assegurar els seus drets com a persones i els drets col·lectius i, d’aquesta manera, avançar-nos a problemes relacionats amb l’exclusió social. És cert que no hem arribat a tothom, a vegades, per desconeixement de la situació però en aquest punt ha funcionat molt bé la xarxa veïnal que s’han posat en contacte amb nosaltres alertar-nos d’aquestes situacions. Un altre exemple amb el qual hi hem estat treballant molt des de serveis socials són les persones grans que també és un col·lectiu de risc. Hem fet trucades individualitzades de forma periòdica per conèixer com es troben i si necessiten ajuda. Tot i el marge de millora, venim del mandat anterior on vam potenciar molt l’estructura de drets socials i això ha afavorit que molts casos els tinguéssim controlats per no deixar a ningú enrere.

-Una altra problemàtica és la convivència familiar agreujada amb el confinament. Fa pocs dies veiem com feien una crida a penjar llaços liles als balcons per denunciar el maltractament a les dones. Han hagut d’atendre molts casos de maltractament aquests dies?

No s’ha detectat un augment de casos durant el confinament però sí que ens preocupa que no ens deixem algú a fora o que n’hi hagi que no ens arriben. Les treballadores socials sí que han detectat cassos en què s’ha agreujat la situació, tant per la situació de tancament al domicili com per la situació de crisi.

-La ciutat de Ripollet té un 13% d’atur que s’ha vist incrementat considerablement durant el confinament. És una de les seves principals preocupacions com a alcalde?

Som el tercer municipi del Vallès Occidental amb una taxa d’atur més elevada. Per tant, és una de les nostres principals preocupacions com a govern municipal. Som una ciutat industrial sense tenir una gran abundància de polígons i un nivell formatiu mitjà que incideixen directament en l’atur. Insisteixo molt en la feina feta durant el mandat anterior en la creació d’ocupació i creixement econòmic. També en enfortir l’estructura de l’àmbit de promoció econòmica i la coordinació amb els agents econòmics del municipi com també amb les altres administracions. Estem més ben preparats que fa 4 anys. El nostre principal objectiu és generar ocupació estable i de qualitat i preservar el teixit econòmic que tenim, començant pel comercial i lligant-ho amb els polígons industrials pensant en l’economia circular.

-Ripollet té diferents polígons i és un nexe important de comunicacions. Ha tingut contacte amb el teixit empresarial? Quines són les seves principals preocupacions?

Tenim varietat d’empreses però el sector que més hi trobem és el de la metal·lúrgia. Fa 4 o 5 anys, des de l’Ajuntament, vam iniciar els contactes amb les empreses per crear una Associació. Es va fer un treball molt intens, vaig visitar totes les empreses del municipi i ara fa uns dos anys, finalment, es va constituir. Ara per ara, estem treballant conjuntament i ens estan fent arribar les principals necessitats del sector tot i que són conscients de les limitacions que tenim sovint els ajuntaments a l’hora de fer moltes accions. Els hi vull agrair aquests contactes. Ara les trobades i reunions s’han d’acabar materialitzant en accions concretes.

-En una residència per a gent gran hi ha hagut algunes defuncions. Està controlada aquesta situació?

Afortunadament està més controlat. És una residència petita, que no arriba a 20 resident i en van morir 5 per coronavirus (3 directament i 2 amb altres patologies que se’ls hi van agreujar). No diré res de nou, però aquesta situació ha estat el principal punt negre en la gestió de la Generalitat. En la residència de Ripollet, un dels protocols no va funcionar. A l’Ajuntament ens en vam assabentar per familiars i vam veure que la cosa era greu. Tot seguit vam actuar i vam interlocutor tant amb la residència com amb el CAP i vam donar material de protecció per treballadors i usuaris. A Ripollet, una de les principals demandes és la necessitat d’una segona residència i esperem que sigui una realitat a curt termini.

-Com veu l’estiu que tenim a tocar: piscines municipals, terrasses de bars, casals d’estiu, festa major…

En general incertesa. Des del món municipal estem treballant en diferents escenaris. Les piscines municipals, cada any ja són un repte gestionar l’aforament perquè estan molt plenes i aquest any ho serà molt més. Veurem com podem atendre els col·lectius vulnerables quan arribin els pics de calor. Els casals d’estiu, ara més que mai són imprescindibles per socialitzar els nens i nenes després de setmanes tancats a casa. Pel que fa a les terrasses de bars hem parlat amb el Gremi Hostaleria per quan entrem a la Fase 1 i puguin obrir al 50%, aquí tenim el repte de combinar l’activitat comercial amb l’ús de l’espai públic als carrers i places. A Ripollet tenim negocis de gent humil que es guanya la vida amb això i per tant hem de facilitar que puguin desenvolupar la seva activitat amb certa normalitat. La Festa major té lloc el darrer cap de setmana d’agost. La Comissió de Festa Major està treballant en diversos escenaris, però en aquest sentit trobem a faltar indicacions més clares.

-Vostè és politòleg de formació. Ha estat un repte estar al capdavant de l’Ajuntament? Quin aprenentatge en treu en positiu?

És un dels reptes més importants que ens podem trobar els alcaldes i alcaldesses que estem al capdavant dels ajuntaments. Repte perquè es requereix una adaptació ràpida i urgent, cal coordinar-ho tot, liderar-ho i comunicar-ho tant al mateix personal de l’ajuntament com als veïns i veïnes. Hem fet crides a la responsabilitat individual i col·lectiva i hem atès diferents tipologies de necessitats dels col·lectius. A Ripollet estem veient una gran adaptabilitat i una implicació excel·lent dels professionals de l’ajuntament, tant els que estan més en contacte amb el carrer com la policia local o els serveis socials com els departaments que han treballat portes endintre i han facilitat els tràmits administratius. Hem estat capaços d’imposar el teletreball i coordinar-nos millor que mai malgrat la situació greu, estic satisfet perquè l’ajuntament ha respost. Hem vist la gran confiança que la ciutadania té cap als seus ajuntaments i alcaldes, els hagin votat o no. Estem en un país on l’administració local és molt important, hi ha molta confiança perquè és la que ajuda a solucionar les necessitats de les persones.

-Considera que hi ha hagut una bona comunicació i cooperació entre les diferents administracions?

Es força millorable. Vull ser prudent i dir que a l’ajuntament de Ripollet, i segur que als altres també, hi ha coses que haguéssim pogut fer millor. El que ha fallat més és la cooperació entre administracions. Amb l’estat espanyol ha estat nul·la i la comunicació escassa, trobem a faltar que no siguin capaços de modificar lleis i normes que estan restringint l’autonomia local. Que puguem gastar el 10% del superàvit és insuficient, en la majoria dels casos és molt poc i potser hi ha ajuntaments que no en tenen i, per contra, tenen necessitat de fer aquestes despeses. Els superàvits i els romanents s’haurien de poder gestionar i també poder augmentar els recursos humans on hi hagi aquesta necessitat. De la Generalitat hem trobat a faltar coordinació però sí que és veritat que ha tingut més claredat en la informació i més anticipació. Sí que vull agrair especialment la comunicació constant que ens ha donat als alcaldes el delegat del govern de la Generalitat a Barcelona, Juli Fernández. És una tasca que de cara enfora és invisible però pels ajuntaments és molt útil.

Comparteix aquesta informació

“La demanda al banc d’aliments local ens ha augmentat un 50%”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (38)

ENTREVISTA A MIQUEL SOLÀ ALCALDE DE COLLBATÓ

Miquel Solà (ERC) fa cinc anys que és alcalde de Collbató, un dels municipis més petits del Baix Llobregat. Establert als peus de la muntanya de Montserrat, es tracta d’un poble residencial de 4.500 habitants, punt de sortida dels senderistes i excursionistes que exploren la muntanya màgica per excel·lència. Tot i així, l’activitat que dóna més renom a Collbató és la de la construcció d’orgues, amb el taller regentat per la família Blancafort. La incertesa de com es desenvoluparà el desconfinament d’una crisi que ha causat estralls a nivell personal, econòmic i social és una de les coses que més preocupa al seu alcalde.

 

-Aquest dissabte ja podrem sortir a fer esport o passejar. Hem passat la fase més dura de la crisi?

Doncs ho haurem de veure perquè encara hi ha molts dubtes i moltes contradiccions amb els missatges que s’estan donant. L’important serà veure si el desconfinament que es comença a fer ara, té un efecte de rebrot del virus d’aquí a unes setmanes, o no.

-A Collbató, la Covid-19 no ha afectat massa a nivell de casos positius de la malaltia.

Tenim una situació força bona, sobretot comparada amb altres municipis. Fins ara s’han detectat una vintena de casos positius i només hem hagut de lamentar una defunció a causa de la Covid-19. Pel que fa a les dues residències de gent gran que tenim al municipi, no hi ha hagut cap cas ni tampoc simptomatologia. Per tant, podem estar contents.

-Creu en un desconfinament per províncies, com ha decidit fer el Govern de l’Estat, o creu que s’ha de fer per territoris?

Crec que s’hauria d’haver fet d’una forma asimètrica. Per exemple, Collbató té una extensió molt àmplia de territori i, per tant, no hi ha zones al municipi on s’hi puguin concentrar grans aglomeracions de gent. Per tant, se’ns fa estrany que nosaltres tinguem les mateixes restriccions que una zona més poblada. Tinc clar que hauria de ser asimètric perquè les possibilitats de contagi d’una zona amb molta densitat de població és diferent d’una altra amb les mateixes característiques que la nostra.

-De mica en mica anem retornant a una certa normalitat. Vostès aquesta setmana han aprovat un nou projecte turístic: l’Oleoturisme.

Bé, encara no l’hem aprovat però sí que hi estem treballant. És un projecte que fa mesos que el tenim engegat, juntament amb altres municipis, i després de setmanes immersos en la gestió de la Covid-19, hem volgut recuperar el ritme de treball dels projectes que ja teníem començats abans que arribés la crisi. Aquest és molt interessant i girarà entorn una ruta entre diversos pobles on la producció de l’oli és històrica. Tot i així veurem com va tot plegat, perquè segur que ara ens vindran temps difícils i haurem de prioritzar quins projectes podran tirar endavant i quins hauran d’esperar a causa de la crisi econòmica que ens vindrà a sobre.

-La vinculació que tenen amb Montserrat és a tots nivells. Com els ha afectat el seu tancament i com creu que els afectarà durant la temporada d’estiu?

Som el municipi del vessant de la muntanya de Montserrat que menys ens afecta a nivell de visites del Monestir. A nosaltres ens toca més tot el tema d’accés a la muntanya, és a dir, els que vénen a fer senderisme o excursions. Clar que ara mateix tenim tota l’hostaleria tancada, per tant, si vingués gent, tampoc hi guanyaríem gaire i no els podríem acollir. Evidentment, però s’ha notat.

-Els petits productors del Parc Rural de Montserrat han engegat alguna iniciativa per donar sortida als seus productes.

Sí, la idea va sortir dels mateixos productors. Davant la situació que estem vivint, van ser capaços de veure-ho com una oportunitat per visualitzar-se, ja que molta gent ara està comprant en línia i a domicili. El que han fet és crear un punt d’informació perquè la gent pugui comprar els seus productes. Em sembla una bona iniciativa. És un dels sectors que més està patint la crisi, però fent un exercici d’optimisme jo també ho veig com una bona oportunitat per donar-se a conèixer, perquè ara tothom està buscant maneres de comprar i consumir diferents i, en canvi, fins ara, potser passaven més desapercebuts. De fet, ens han comentat que han rebut moltes trucades de gent interessant-se pels seus productes.

-Han notat un augment de sol·licituds als serveis socials?

Sí, sobretot en el banc d’aliments local que tenim on les demandes han augmentat un 50%. Intuïm que a les properes setmanes hi haurà més demanda. També hi ha molta consulta dels ajuts que anuncien les administracions. De tota manera crec que l’impacte fort el tindrem d’aquí a un mes o així, i tot fa pensar que tindrem nous perfils d’usuaris que fins ara no ho havien estat mai.

-Com ajuntament, com podran ajudar a fer front a aquesta crisi econòmica que ens ve a sobre?

Per una banda, potenciarem tota la línia de serveis socials ampliant partides pressupostàries i així poder cobrir possibles emergències socials. També farem el mateix amb el tema del banc d’aliments, així com garantir la connectivitat per a tots els alumnes de l’institut. Estem estudiant altres tipus d’ajuts que puguem donar a la nostra població, però s’ha de tenir en compte que nosaltres som un poble residencial i el directori d’empreses i comerços que tenim és limitat. Estem estudiant propostes d’altres municipis i ara mirarem si les podem aplicar a Collbató.

-I en l’àmbit econòmic?

Pel que fa a la part de promoció econòmica, el que treballarem més serà el rellançament dels negocis i empreses, és a dir, ajudar a aixecar-nos. El que no es pot fer és carregar als ajuntaments perquè també es facin càrrec dels ajuts econòmics, sobretot si tenim en compte els pressupostos que tenim. Sincerament crec que això és feina d’altres administracions. Nosaltres centrarem els nostres esforços en tot el que sigui ajuts socials, suport als més vulnerables, i l’ajuda a reactivar i promoure tot el sector econòmic. De tota manera, encara ens fa falta la fotografia real de tot plegat, però el que puc garantir és que nosaltres ajudarem amb tot el que estigui al nostre abast.

-Com a alcalde s’ha sentit recolzat per les altres administracions o hi ha hagut de tot?

Sí. Bé, l’impacte de la Covid-19 a Collbató no ha estat tan important con en altres municipis, però no ens podem queixar. La relació amb Departaments com Salut o Treball ha estat bona a l’hora de tenir dades, i la informació ha estat fluida. Potser ens hauria agradat tenir més informació de casos concrets per gestionar algun tipus de servei com la recollida de deixalles porta a porta, però entenem també que hi ha la protecció de dades. Amb els serveis mèdics de la comarca i amb les residències de la gent gran també hem tingut una bona coordinació. El que sí hem trobat a faltar és l’accés a tenir EPIS, en ser un municipi petit ha costat, però ens ha arribat alguna remesa de la Diputació, a qui estem agraïts.

-Està satisfet amb el comportament dels veïns i veïnes de Collbató durant el confinament?

Sí, molt, la gent de Collbató està fent cas de les recomanacions. També s’han de tenir en compte les característiques de cada municipi: per exemple, a Collbató la gent té molt aire per respirar, ja que és un poble residencial i la majoria tenen un tros de pati o jardí per sortir. No és el mateix que viure en un pis. Per tant, ha anat tot força bé. S’ha d’agrair la paciència que estan tenint però també es nota que psicològicament la gent està més tocada, amb pors i amb incertesa, i això ens preocupa molt.

Comparteix aquesta informació

“Ara mateix, el que em fa patir més és la gent gran sola a casa seva amb poc contacte amb els altres”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (28)

ENTREVISTA A AURORA CARBONELL ALCALDESSA DE SITGES (GARRAF)

Aurora Carbonell (ERC) s’ha estrenat com alcaldessa de Sitges (Garraf) aquesta legislatura. Amb gairebé 29.000 habitants, Sitges és una de les ciutats més visitades del litoral català, gràcies a les seves platges i també al seu patrimoni cultural encapçalat pel Palau Maricel i el Museu del Cau Ferrat. La principal preocupació és com s’enfrontarà la temporada d’estiu en una ciutat que bull d’activitats cada cap de setmana, i on el sector turístic és el més important i del que en viu bona part de la població.

 

-Quina és la situació que tenen ara mateix respecte a la Covid-19? Tenen molts positius?

Ara mateix la situació està força controlada. Estem al voltant de 60 positius.

-Han posat més de 400 denúncies i han detingut a dues persones per trencar el confinament. La gent no respecta les mesures de prevenció?

En general la gent està sent força respectuosa però és cert que atès que es fan molts controls encara hi ha gent que no pot justificar perquè està al carrer. Cal remarcar que els caps de setmana sempre pugen les denúncies i molt probablement és degut a la mobilitat de les persones que viuen més allunyades del centre i es desplacen a comprar.

-S’ha instal·lat molta gent a passar el confinament a les segones residències de Sitges? Han tingut problemes?

L’augment de segones residències no ha estat gaire destacable. Sí que ha estat més remarcable el moviment de residents de la comarca que venen a Sitges a comprar sigui al mercat o altres establiments d’alimentació.

-Un municipi tan turístic com Sitges, com afronta la temporada d’estiu, tenint en compte que ja s’ha perdut Setmana Santa?

L’afrontem amb molta preocupació. Sitges viu majoritàriament del turisme i també dels grans esdeveniments com són els festivals, Markets, concerts i festes en general totes amb gran volum de visitants. Per tant, veiem la propera temporada amb força incertesa i és per això que ja estem treballant en les campanyes de promoció.

-Un dels sectors més importants de la ciutat és el comerç. Com els ajudaran?

Nosaltres rebem molt de turisme de proximitat, és a dir del visitant només d’un dia, i aquest esperem que segueixi venint. Estem fent una campanya per atraure el turisme més proper, català, espanyol, sud de França i Andorra. En aquest sentit estem treballant per fer promocions per venir a comprar a Sitges.

-L’hostaleria està patint també les conseqüències d’aquest confinament. Com ho està vivint aquest sector, tenint en compte que els caps de setmana Sitges acostumen a ser un bullici…

Doncs malauradament serà un dels sectors més castigats atès que el client que més fallarà serà l’estranger, a causa de la Covid-19. Molts països encara estaran amb la pandèmia i per altra banda el transport de llarga distància es veurà greument afectat. Tot i així confiem força amb el turisme de proximitat i es farà una campanya destacant sobretot la seguretat de Sitges, en el sentit que arreu es prendran mesures sanitàries per sentir-se segur durant les vacances.

-La població ja està passant per dificultats econòmiques? Ho dic perquè han creat un paquet d’ajudes per al lloguer…Han pres algun altre tipus de mesura en aquest sentit?

És evident que ara tots els esforços aniran primer cap a les persones amb més necessitats. Hem augmentat les ajudes en lloguer i també hem augmentat les partides destinades a la compra d’aliments per les persones més vulnerables. També hem augmentat les ajudes a autònoms i empreses per tal de donar suport a tot el teixit econòmic. En l’últim Ple celebrat el passat dia 15 d’abril vam aprovar definitivament el pressupost i alhora vam fer una modificació de crèdit per posar més diners a la regidoria de Drets Socials i a la de Promoció econòmica en el sentit d’ampliar partides pressupostàries.

-Han creat alguna xarxa de voluntariat per ajudar sobretot a la gent més gran?

Sí, des de l’inici del confinament vam crear el Comitè d’actuació COVID19 on es treballa el dia a dia de les afectacions de la pandèmia, i d’aquest mateix comitè va sorgir la necessitat de crear un grup de coordinació del voluntariat atès que contínuament va pujant el nombre de persones que volen ajudar. S’ha creat un grup de cosidores que fan mascaretes, un grup de persones que fan tasques per a la gent gran que viu sola (compra, tirar la brossa, etc ), voluntaris que han fet màscares 3D, persones que han recollit dispositius electrònics per formatar i poder tornar a utilitzar, i un volum de voluntaris que cada dia va creixent.

-Han hagut de suspendre totes les activitats culturals? El GAY PRIDE SITGES 2020 està previst per a principi de juny…el faran?

La Gay Pride prevista per juny ja s’ha cancel·lat i en principi els organitzadors proposaven fer-la a finals de juliol. A hores d’ara s estan tornant a replantejar si es fa més tard. Serà complicat perquè és un esdeveniment massiu.

-Com alcaldessa ha trobat a faltar suport de les administracions o tot ha anat ben coordinat?

En general hem tingut suport, però és cert que amb molt poca coordinació. Penso que això en general ens ha agafat a tots de manera molt inesperada i de fet és una situació que mai ningú havia passat abans, per tant la descoordinació, i de vegades la improvisació, ha estat molt més freqüent del desitjable.

-Què li fa patir més a hores d’ara?

Em fa patir molt la gent gran sola a casa seva amb poc contacte amb els altres i evidentment la situació de les residències, ja que a Sitges en tenim tres. Per altra banda em fa patir la situació econòmica molt dura que passaran molts ciutadans i com haurem de buscar fórmules per poder ajudar a tothom i que ningú es quedi pel camí.

Comparteix aquesta informació

“Tàrrega és una ciutat comercial i les botigues ja fa més de tres setmanes que estan tancades. És evident, que això ens afectarà molt”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (13)

ENTREVISTA A ALBA PIJUAN, ALCALDESSA DE TÀRREGA (URGELL)

Alba Pijuan (ERC-MES-AM) és l’alcaldessa d’una de les ciutats que més viu el teatre, Tàrrega (Urgell). Però el teatre ha passat aquests mesos a un altre pla, ja que la lluita contra el coronavirus centra tots els esforços dels ciutadans i de l’Ajuntament. Amb un nucli comercial molt potent, preocupa com afectarà la crisi econòmica que vindrà després de superar la sanitària i, per aquest motiu, l’ajuntament ja està estudiant com aplicar mesures econòmiques. Una de les fàbriques més importants de la ciutat, Borges, treballa amb normalitat, però amb mesures extremes de tots els treballadors.

 

-Ja tenen més d’una trentena de casos positius per coronavirus a Tàrrega i tres defuncions. Com estan afrontant la crisi sanitària?

El nombre de casos confirmats ens ha anat creixent de forma exponencial perquè a Tàrrega no es fan tests a tota la gent que té símptomes, i els que tenim confirmats són gent més greu que ha necessitat ingrés hospitalari. Per tant, no sabem l’abast real de la situació, perquè hi ha gent amb simptomatologia a casa, a qui se’ls hi fa seguiment des del CAP, però que no sabem si són positius amb Covid-19. Bàsicament estem centrant els esforços en conscienciar la població, que crec que ho està fent molt bé, però recordant dia a dia la importància de quedar-se a casa i de mantenir les precaucions necessàries.

-Tenint en compte que el sector serveis és la principal activitat econòmica de la ciutat, deuen preveure conseqüències nefastes…

Tàrrega és una ciutat comercial i les botigues ja fa més de tres setmanes que estan tancades i, és evident, que això afectarà molt al teixit comercial. La situació dels professionals autònoms també deixarà molt tocada l’economia de moltes famílies de la nostra ciutat. Des de l’Ajuntament hem adoptat algunes mesures econòmiques com retornar la part proporcional de les quotes de l’escola de música i la llar d’infants, i no girar el rebut del mes d’abril. També hem endarrerit el pagament de les taxes de les escombraries o l’ocupació de via pública fins al mes de juliol. Estem fent el que podem dins de les limitacions que tenim com ajuntaments, ja que no tenim totes les eines per poder fer segons quines coses, perquè depenen d’administracions superiors.

-Com diu, tenen un nucli comercial potent. S’han organitzat d’alguna manera per continuar funcionant?

Sí, el comerç s’ha organitzat per poder donar servei als veïns i veïnes a través del telèfon i a domicili. Tot es fa via whatsapp, fotos i comandes en línia, tot és molt impersonal però amb servei. També hi ha moltes botigues d’alimentació que s’ofereixen a portar les comandes a casa, algunes ja ho feien però d’altres no ho havien fet mai, i això ajuda molt a les persones que no poden sortir. Els que han pogut s’han anat reorganitzant i s’han adaptat a la situació.

-La gent gran és una de les principals preocupacions de tots els municipis. Com ho estan gestionant?

Des d’un bon principi ja vam crear una xarxa de voluntariat, que en menys de 24h va tenir més de 200 inscripcions. Aquesta xarxa és gestionada des de serveis socials del consell comarcal i l’ajuntament, la policia local, els serveis socials del CAP i algunes entitats de Tàrrega. Tenim un grup de coordinació i les necessitats que van apareixent ens arriben via la policia local. Sobretot ajudem a gent gran de més de 65 anys o que pateixen alguna patologia i ens demanen si els podem anar a comprar el menjar o a la farmàcia. Després es busca un dels voluntaris que hi pugui anar. La veritat és que la resposta és increïble, perquè de seguida trobes algú que s’ofereix.

-Han rebut moltes peticions?

Al principi ens va costar arribar al col·lectiu de la gent gran, perquè ho vam publicitar per xarxes socials i a molts no els hi arriba. Després el que vam fer és una segona tongada on la policia local va anar a portar cartells als supermercats i botigues d’alimentació, i ara el que estem fent és que la policia local atura a persones grans que veuen pel carrer i els hi expliquen que hi ha aquesta xarxa de voluntariat i se’ls hi dóna una mascareta si no en tenen. Ens està costant una mica perquè encara se’ls veu al carrer, però hi estem a sobre.

-Pel que fa a el sector primari, tenen l’oli com a producció més potent, com ho estan passant?

Com alcaldessa vaig parlar amb el cap de l’empresa Borges i em va explicar que la feina administrativa s’està fent amb teletreball des del principi, i que el problema principal es trobava en el funcionament de les plantes. Estan fent un control molt exhaustiu de tots els treballadors quan entren i quan surten de la fàbrica, on els hi prenen la temperatura, i a la mínima que algú té un símptoma sospitós se l’envia cap a casa. S’estan prenent moltes mesures per tal de poder funcionar amb certa normalitat, malgrat la situació.

-Com han respost els ciutadans de Tàrrega? Què ha estat el més difícil?

El més difícil ha sigut la gent gran, perquè no els arriba tanta informació i estan acostumats a unes rutines diàries. També estan més sols i no hi ha ningú que els hi digui que no poden sortir o que han de prendre mesures. Però en general la gent ha respost molt bé i els carrers de Tàrrega estan buits. Estic molt contenta i satisfeta perquè crec que la gent està molt conscienciada. Al centre d’atenció primària també m’han explicat que des del principi han notat que la gent ha entès que no cal anar-hi. L’altra cosa que vull destacar, a part d’obeir el confinament, és la solidaritat que han mostrat els veïns de Tàrrega: tenim una xarxa de cosidores, la comunitat musulmana també està fent mascaretes, etc. Entre els veïns també s’organitzen molt per passar de la millor manera el confinament i això també està molt bé.

-Els actes culturals i populars també han desaparegut de la ciutat…

Absolutament. Ho hem hagut de cancel·lar tot. Tàrrega és una ciutat amb molta vida. Cada dia pràcticament hi ha activitats. Hem passat del tot a res. De tota manera s’està oferint opcions a la ciutadania a través de les xarxes: per exemple, la biblioteca està recomanant llibres, es pengen obres de teatre que s’han fet a la ciutat, etc. Tothom hi està posant el seu granet de sorra.

-Com preveuen afrontar la crisi econòmica que es preveu a la sortida de la crisi sanitària?

Ens preocupa moltíssim. El més important és que sortim d’aquesta crisi sanitària el menys afectats possible, i un cop ho superem, ens vindrà aquesta segona fase que serà la crisi econòmica, i que serà igual de greu. Els ajuntaments necessitem el suport de fons de la Generalitat, l’Estat i fins i tot de l’àmbit europeu, per poder solucionar la crisi econòmica que ens vindrà. Necessitem ajuda perquè els municipis tenim uns recursos molt limitats, però a la vegada som els que estem a la primera línia i, per tant on el ciutadà anirà a trucar primer. Des d’aquí faig una crida perquè se’ns tingui molt en compte i se’ns ajudi econòmicament per poder prendre mesures per ajudar als ciutadans.

Comparteix aquesta informació

“Amb la COVID19 hem pres consciència plena que la globalització és una realitat”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (8)

ENTREVISTA A JAUME ARS, ALCALDE DE GUISSONA (SEGARRA)

Jaume Ars (Junts per Guissona) és l’alcalde de Guissona (Segarra) des de 2019, un municipi amb 7.300 habitants, el municipi amb més població després de la capital de la comarca, Cervera. Amb una gran activitat econòmica -impulsada pel grup BonArea, que dona feina directa a unes 3.000 i unes 6.000 de forma indirecta- la població registra un 50% de població nouvinguda. L’alcalde ha viscut de prop el cas dels primers contagis, quan tot just es parlava del virus a la Xina, per tant, ha pogut constatar de primera mà que la globalització és una realitat, que no només és un tema econòmic i que caldrà tenir-ho més en compte que mai per a prendre decisions en un futur.

 

-La particularitat de Guissona, de quina forma ha afectat la gestió del COVID19 al municipi?

Guissona, juntament amb Salt, encapçalen la llista de municipis de Catalunya amb més percentatge de persones que han vingut d’altres països i que no disposen, en molts casos, de convenis bilaterals per facilitar que aquestes persones tinguin dret a vot al nostre país. Així, hi ha molta gent que no pot votar. Ja des de l’inici de la legislatura vam constatar que mancava molta comunicació per part de l’ajuntament cap a la ciutadania, així que vam començar a fer un vídeo setmanal explicant les novetats i les accions que empren l’ajuntament, així com informació que considerem important que arribi a les persones. Aquestes petites càpsules informatives, fetes de forma casolana, tenen unes 1.000 visualitzacions i es reenvien pels diversos canals de comunicació i xarxes socials. Aquesta iniciativa ja instaurada ha servit per mantenir la població informada des de l’inici de la crisi del COVID19, amb actualització del nombre de positius, dades, accions i novetats cada 3 dies.

-Quina és la situació dels contagis i confinament de la població?

Actualment hi ha 15 positius i la població està responent molt bé a les instruccions de confinament.

-I pel que fa a l’activitat empresarial i agrícola?

Vam contactar des del principi amb BonArea, que agrupa uns 3.000 treballadors directes, i hem constatat que els protocols s’estan seguint molt bé, un fet demostrat per la poca incidència de contagis a l’empresa. A més, BonArea va emetre un comunicat el cap de setmana explicant que a la nòmina de març de tots els treballadors i treballadores de l’empresa hi afegirien 200 euros pel compromís d’aquestes persones, un fet que com a alcalde els he agraït, perquè pensen en les persones i és un esforç important. En l’àmbit agrari, la pagesia de cultiu de blat, ordi i les granges funcionen amb normalitat, bé, tota la normalitat que els permet la situació.

-Com us heu organitzat per a fer front a les instruccions de confinament i les recomanacions de salut i de limitació de moviments i activitat?

Es va constituir un comitè polític i tècnic que ens reunim setmanalment, amb la directora del CAP, la persona responsable de Recursos Humans de l’ajuntament, el cap de la policia local, un representant de la brigada municipal, secretaria i alcaldia, per valorar les actuacions a emprendre en tot moment. Pere exemple, avui hem estat revisant el decret de confinament total amb l’objectiu d’extreure’n conclusions i definir les propostes.

-És aviat per dir-ho però què creu que haurà de canviar a partir d’ara?

Jo crec que serà una bona ocasió per a fer autocrítica, cosa que és molt difícil mentre duri la crisi perquè hi ha decisions per prendre. A més, de moment es parla de crisi sanitària, però les conseqüències econòmiques seran també molt greus. Penso que també caldrà replantejar-se les mancances que afecten i desequilibren el territori, com per exemple el transport públic i les infraestructures, totalment deficitàries i amb poc manteniment que tenim a la demarcació de Lleida en general, un fet que genera desigualtat i manca d’oportunitats, per tant afecten la població. No és només que els territoris hi hagi empreses que donen feina, com és el cas de Guissona, cal que es treballi conjuntament per cobrir les necessitats diverses del territori.

I finalment, crec que és molt important prendre consciència que la globalització és una realitat que hem constatat, amb l’arribada del coronavirus a Guissona quan només se’n parlava a la Xina. Una globalització que té implicacions en tots els sentits i que provoca que haurem de tenir una mirada més llunyana, treballar conjuntament i canviar les formes d’actuar per fer-hi front.

Comparteix aquesta informació