EXPOSICIÓ DE MOTIUS
I PART – DE CARÀCTER HISTÒRIC
Sabem que la situació actual de Catalunya respecte l’Estat espanyol no difereix de la d’altres pobles que en un moment determinat de la seva història han clamat per la llibertat.
Tots sabem que Catalunya és un país mil·lenari amb tot allò que en dret conforma una nació: llengua, cultura, dret, tradició, institucions, sentiment de pertinença, voluntat de ser. País obert i que acull a tot el que vulgui ser-hi acollit.
Tenim present que, a dia d’avui, disposem d’exemples històrics que ens marquen el camí a seguir com a grup de persones representatives d’una població, d’un territori i d’una administració que es proposen una fita: la llibertat d’un territori i d’un poble, sense que en cap moment es deixi de banda l’evolució històrica dels precedents en l’assoliment d’aquest objectiu, ni les circumstàncies actuals que ens impel·leixen, ni les estructures de poder dins les quals Catalunya hi està immersa.
Coneixem que les estructures de poder de les metròpolis no permeten fissures legals en el seu si que possibilitin als pobles a elles sotmeses manifestar de forma efectiva els seus anhels de llibertat; per tant, qualsevol iniciativa, per pacífica que sigui, ha de ser ofegada amb sentències de tribunals encastats en les mateixes estructures, amb iniciatives legislatives agressives per part de majories alienes al poble i amb actuacions coercitives del poder executiu central.
Sabem que la història de l’Estat espanyol té una merescuda fama arreu del món provinent de la seva intolerància vers tot allò que no és la seva pròpia arrel cultural i nacional, en definitiva, de tot allò que no es castellà. Des del naixement dels estats moderns durant el Renaixement, Castella, nucli bàsic de les espanyes, “castilla hizo las españas” va dir un poeta castellà, no va saber estar mai en el lloc que li corresponia, tractant els pobles i nacions associats o sotmesos com a pobles o nacions de segona o tercera.
Tots coneixem la història que ens parla de guerres absurdes com les de Flandes, a la qual Espanya hi va enterrar vides, fortuna i prestigi per no-res, i a la qual Catalunya s’hi va oposar de forma sagnant; ens parla dels anhels aconseguits per Portugal; ens parla del tracte rebut per les antigues colònies d’Amèrica, Àsia i Àfrica: “Castilla miserable, ayer dominadora, envuelta en sus andrajos desprecia lo que ignora”, diu el mateix poeta. I avui l’esperit d’Espanya, que és el de Castella, continua exactament igual.
És de tots conegut que aquest mateix esperit agressiu, excloent i inquisitorial, va apartar Espanya dels corrents científics, polítics i humanístics que es desenvolupaven a Europa i a Amèrica. Catalunya, però, va continuar mantenint la seva llengua, la seva cultura, el seu dret, els seus costums, les seves institucions i la seva consciència nacional des d’abans de la formació del mateix Estat espanyol, dins del qual Catalunya s’hi ha trobat incòmoda i menystinguda, obligant-la constantment a lluitar amb armes diverses per mantenir i fer valer el seu ésser i la seva identitat.
Tots coneixem l’espoli fiscal històric i actual, prou documentat, iniciat amb Felip V i que ha continuat al llarg del temps sense interrupció, intensificant-se cada vegada més les campanyes contra Catalunya –contra els seus símbols d’identitat i contra la seva gent– en els mitjans de comunicació d’àmbit espanyol i en les declaracions dels polítics, particularment en qualsevol de les campanyes electorals. De tot això en queda constància documentada en les hemeroteques i arxius audiovisuals.
Sabem que, a Catalunya, el treball, la ciència, les arts, el pensament sempre han estat a l’avantguarda de la realitat i del sentiment del poble, en contraposició de la dedicació de les elits espanyoles de parla castellana, dedicades a la gran administració, l’exèrcit i la judicatura. Ens remetem al Decret de Nova Planta per fonamentar l’inici d’aquest fet.
Tenim molt present que les agressions a Catalunya mitjançant el menyspreu de la seva llengua, l’ofegament de l’economia per vies diverses –comunicacions, incentius a competències contraposades, fiscalitat, incompliment pressupostari i una llarga llista de greuges–, el rebuig constatat de tot allò que ens configura com a poble i com a nació mil·lenària comporta la necessitat d’esdevenir una altra vegada el que, de fet, no hem deixat de ser: un poble, però amb un Estat propi que possibiliti viure en pau i faci possible el treball de la nostra gent sense ser espoliats ni espoliar. Poder viure amb el nostre dret, la nostra cultura, els nostres deures, els nostres serveis i les nostres servituds, però, en tot cas, nostres.
És de tots conegut que Catalunya ha patit d’Espanya, des de 1714 i d’abans també, –recordem el Conde Duque de Olivares i la seva “Unión de Armas”– l’opressió cultural i la militar com també ho han patit altres nacions del planeta en circumstàncies similars. L’exili o la presó han marcat moltes vides, i altres han quedat segades en nom d’un concepte primari i d’uniformitat d’Espanya, portat a terme pel ja esmentat Felip V, passant per Primo de Rivera, fins a la “Espanya grande” i “Unidad de destino en lo universal” del franquisme, com també per altres personatges actuals que configuren el protagonisme de la història de la transició.
Considerem que sempre és l’hora i moment per reclamar la dignitat i la llibertat, viure en definitiva, bé aquest que “no es compra ni es ven, poble que mereix ser lliure si no li donen s’ho pren” , com molt bé expressa un altre poeta.
L’Estat espanyol, caigut en descrèdit internacional, que organitza un referèndum per aprovar una constitució europea que no arriba enlloc, i que canvia la constitució pròpia per mitjans legals però no morals, ha demostrat de forma sobrera que malgrat disposar de la “potestas” ja no té l’auctoritas”. En canvi, els ajuntaments i els seus alcaldes tenim una potestat, en part derivada, però una autoritat ben guanyada i incontestada: som administració bàsica.
Tenint en compte que els alcaldes dels respectius municipis representem persones, territori i organització, que som deutors d’una gestió que ha de repercutir en la millora de vida dels nostres conciutadans, situació aquesta que no pot garantir un Estat espanyol sempre en fase de construcció, que no troba el rumb, amb una administració pesant, lenta i immensa que només és efectiva quan les seves diverses forces i instàncies convergeixen en un enemic comú que és Catalunya –recordem l’establiment indiscriminat d’autonomies per a regions que mai l’havien demanat i la LOAPA posterior. És fàcil concloure que una unió dels municipis per reclamar els drets bàsics i fonamentals d’un poble com a base per una millora de la vida de les persones és legítima.
Tenim present que hi ha tres conceptes complementaris però no iguals: la justícia, el dret i la llei, i que la situació ideal és la coincidència dels tres per resoldre els problemes que planteja la vida diària, la protecció dels febles i la contenció dels prepotents.
Tenim present també que una associació de municipis que reclami un Dret Fonamental com el de la llibertat d’un poble com a pas per aconseguir obrir les possibilitats de creixement dels nostres conciutadans és de Justícia, i el Dret ha de trobar els camins per assolir-ho de forma pacífica. I, per això, ens hem de fonamentar en bases legals sempre que sigui possible, però tenint ben present que la justícia està per sobre les lleis que evolucionen constantment, i és per això que ens basem en els següents:
II PART – DE CARÀCTER POLÍTIC
Cada dia que passa els ciutadans de Catalunya tenim més consciència de les limitacions creixents que el marc jurídic espanyol vigent imposa a l’autogovern del nostre poble i als seus anhels de viure en llibertat i amb justícia. Els exemples que demostren aquests límits no cessen. Si la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut es va encarregar de retallar greument en aspectes clau allò que ja havia aprovat el poble, posteriorment no han parat d’esdevenir-se fets que ho han anat concretant més a la menuda, com ara la sentència del Tribunal Suprem contra la immersió lingüística amb prevalença del català a l’ensenyament.
Escudant-se en la crisi econòmica i en el necessari control del dèficit públic, hem vist també traves abusives de l’Administració de l’Estat a la capacitat d’endeutament de la Generalitat per traçar les seves pròpies polítiques i un veritable afany d’aprofitar la situació d’emergència creada per aplicar una recentralització que lamina la capacitat d’autogovern. Una conjuntura en la qual hem hagut de contemplar un cop més com la més mínima reclamació financera formulada des de Catalunya ha estat presentada com la demanda d’un privilegi insolidari quan, paradoxalment, és el nostre poble qui pateix un espoli fiscal per part de l’Estat espanyol del tot injust i inassolible.
Com a primer graó de l’arquitectura administrativa i institucional de Catalunya que som, els municipis no podem restar impassibles davant dels aires d’involució que es respiren i tenim el deure de defensar l’autogovern i les institucions del país des de la nostra realitat de proximitat als veïns i veïnes dels nostres pobles i ciutats.
Arran de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, més d’un centenar de municipis catalans ja van subscriure de forma espontània acords de desobediència en declarar-se “moralment exclosos” de la Constitució espanyola o prenent altres resolucions contràries a la sentència, recollint així el clam en favor del dret a decidir de la nació catalana expressat a la multitudinària manifestació sobiranista del 10 de juliol de 2010.
Ara és l’hora de no defallir i de continuar fent passes fermes, de forma més organitzada i sistemàtica, i per això ens proposem crear l’associació Municipis per la Independència que treballi permanentment per a la consecució d’un Estat propi per a Catalunya, des del convenciment que, per la seva pròpia pluralitat, el municipalisme és un àmbit privilegiat per establir dinàmiques unitàries i apartidistes en la defensa dels drets nacionals. Una associació que, recollint l’experiència del moviment Decidim.cat, d’Electes locals pel Dret a Decidir i de l’experiència que han suposat les consultes populars sobre la independència a més de 500 pobles i ciutats del país, organitzades per la societat civil i iniciades a Arenys de Munt, conscienciï la ciutadania de la necessitat que Catalunya pugui exercir el dret a l’autodeterminació nacional, i aprofundeixi en tota mena d’iniciatives per fer-ho possible.
Fer passes en aquesta línia va ser un dels compromisos de la I Trobada de Municipis Moralment Exclosos de la Constitució Espanyola celebrada el 5 de setembre de 2010 al monestir de Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva), que va reunir alcaldes i regidors en representació d’una quarantena de municipis, de la qual aquesta associació se sent hereva.
La nació catalana és una nació plena de riquesa en tots els àmbits: riquesa natural, riquesa històrica i, per sobre de tot, riquesa intangible que és l’espiritual, la dels nostres valors. Aquests caracteritzen l’ànima del poble català: esperit d’esforç, obert, integrador, dialogant, educatiu, assenyat, però, també, d’indignació i reactiu quan precisament ens fan renunciar als nostres ideals que en últim terme aspiren a horitzons comuns de la nostra nació malgrat els horitzons particulars de cada municipi. Els valors transformen els pobles i esdevenen tangibles mitjançant la interacció amb les institucions. D’aquestes, les institucions municipals, les que rauen al cor de cada municipi, esdevenen les institucions més vives, més directes, més properes als seus habitants i, en definitiva, comporten que la fisiologia d’una nació esdevingui encara més viva.
La gent, els habitants de cada poble i ciutat, som la democràcia. Som la gent la que expressem els nostres designis a través de les urnes. En definitiva, la gent som la força d’un poble i només nosaltres a través de les urnes som responsables i lliures d’escollir el nostre futur. Un futur a l’alçada de la dignitat humana. I en aquest punt, no oblidem la Declaració dels Drets Humans de les Nacions Unides, on en el seu article 1.2, determina:
“Els propòsits de les Nacions Unides són:
2. Desenvolupar entre les nacions unes relacions amistoses basades en el respecte al principi de la igualtat de drets dels pobles i del seu dret a la lliure determinació, i prendre totes aquelles mesures apropiades a enfortit la pau universal”
A través d’aquesta declaració, que també es desenvolupa a l’article 1 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics i a l’article 1 del Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, ambdós ratificats per l’Estat espanyol el 27 de juliol de 1977, es destaca per sobre de tots un valor: el de la igualtat de drets dels pobles i el seu dret a la lliure determinació i, en definitiva, el de la igualtat entre humans lliures que configuren els pobles. La llibertat implica reflexió, educació, justícia, evolució. Els ciutadans hem de poder discutir el què volem, hem de poder imaginar el nostre futur, hem de poder anticipar-nos, hem de poder decidir lluny de les directrius polítiques que segueixen un camí dirigit, que enlloc de convergir amb les necessitats i designis del poble català cada cop se n’allunyen més. No podem ser només espectadors de la vida, no podem ser espectadors de com la nostra nació va perdent l’alè davant l’hostilitat de l’Estat espanyol i davant una involució de l’Estat del dret i del benestar. No podem canviar la realitat si no la coneixem, i tampoc la podem canviar si els ciutadans i, a través d’ells, els municipis no ens impliquem.
Els ajuntaments, les institucions més properes als nostres habitants, hem de reaccionar davant la involució actual. Només veient l’invisible podem aconseguir allò que considerem impossible. La inèrcia de la nostra actualitat ens porta a la involució. La inèrcia és el nostre enemic a combatre, atès que la inèrcia no vol el canvi, i és precisament un gran canvi el que necessita la nostra nació. Ens cal evolucionar com a nació, ens cal evolucionar cap a un Estat propi i l’alternativa a aquesta evolució és la revolució cívica i pacífica. Si l’Estat espanyol no està disposat a evolucionar al nostre costat, si l’Estat espanyol prefereix la involució a l’evolució, nosaltres els municipis hem d’actuar com a primer graó de l’arquitectura política administrativa i institucional de Catalunya per aconseguir el futur que volem. Hem de continuar fent passes fermes i de forma organitzada i transversal. És per aquest motiu que la iniciativa inicial dels municipis moralment exclosos de la Constitució ha d’evolucionar eixamplant els seus horitzons amb la creació de l’Associació de Municipis per la Independència. Un nou pas, lògic, necessari i il·lusionant cap a l’alliberament de la nostra nació.
L’Associació ha de servir per reflexionar sobre el nostre futur, per discutir-lo i per donar a conèixer davant de tots els nostres iguals, la nostra voluntat de ser, la nostra realitat volguda, no la imposada. Catalunya ha de decidir per si sola, no són els altres que han de decidir per Catalunya. El nostre dret a decidir pertany al dret natural, és inherent a la condició humana i, per això, està previst en la Carta de la Declaració dels Drets Humans de les Nacions Unides, i l’Estat espanyol com a signant de la referida Carta, ha acceptat el seu contingut, vàlid per a tots els pobles.
Aquesta Associació, des de la transversalitat municipal i apartidista, té com a finalitat esdevenir un ampli espai de debat on compartir idees, iniciatives (legals o cíviques), experiències, informació, eines de gestió i tot allò que pugui ésser útil per a dur al poble de Catalunya cap a la independència. Igualment, des de l’Associació es treballarà amb fermesa per la defensa dels drets nacionals i per conscienciar a la ciutadania de la necessitat que Catalunya pugui exercir el seu dret a decidir. Aquesta Associació s’obre als 947 municipis que integren el territori català
III PART – DE CARÀCTER JURÍDIC
PACTES INTERNACIONALS
Tenint en compte que el dret a l’autodeterminació és un principi fonamental dels Drets Humans, qüestió aquesta que està recollida a la carta de les Nacions Unides, com també al Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics ratificat per l’Estat espanyol el 27 de juliol de 1977, que en el seu Article 1 proclama: “Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.
Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència.
Els estats en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d’administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.”
Així mateix el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals ratificat per l’Estat espanyol també el 27 de juliol de 1977, que en el seu article 1, proclama:
“1. Tots els pobles tenen el dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també el desenvolupament econòmic, social i cultural.
2. Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència.
3. Els Estats part en aquest Pacte, incloent-hi aquells que tenen la responsabilitat d’administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectarà aquest dret d’acord amb les disposicions de la carta de les Nacions Unides.”
NORMATIVA JURÍDICA INTERNA
a) Normativa constitucional
– Article 96.-1. Los tratados internacionales válidamente celebrados, una vez publicados oficialmente en España, formarán parte del ordenamiento interno. Sus disposiciones sólo podrán ser derogadas, modificadas o suspendidas en la forma prevista en los propios tratados o de acuerdo con las normas generales del Derecho internacional.
2. Para la denuncia de los tratados y convenios internacionales se utilizará el mismo procedimiento previsto para su aprobación en el artículo 94.
Queda clara la voluntat constitucional del rang normatiu dels tractats internacionals.
b) Organitzacions associatives d’ens locals:
-Articles 133 a 136 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya.
-Article 303 i ss. Reglament d’Obres Activitats i Serveis dels Ens Locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny.
-Decret 110/1996, de 2 d’abril, que regula el règim de les organitzacions associatives dels ens locals de Catalunya i el seu Registre.
c) Competències municipals:
-Articles 25 a 28 de la Llei 7/1985 reguladora de les bases de règim local.
-Articles 66 a 74 del Text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya.
-Article 84 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (Llei Orgànica 6/2007, de 19 de juliol).
d) Altra normativa aplicable:
-Article 10 de la Carta Europea de l’Autonomia Local, ratificat pel Regne d’Espanya.
-Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya.
-Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació.
TEXT DELS ESTATUTS
TÍTOL PRIMER.- PRELIMINAR
Article 1.- DENOMINACIÓ
a. Amb la denominació d’associació de “Municipis per la Independència” es constitueix una associació a l’empara del que preveu el decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, junt amb el redactat efectuat per la Llei 57/2003 de mesures per a la modernització del govern local i pel text refós de la Llei municipal de règim local de Catalunya, la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació, i els seus estatuts, així com pel decret 110/1996 de 2 d’abril, i en els aspectes no fixats per aquesta normativa, per la legislació general sobre associacions, i concretament la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques.
Aquesta associació està formada pels municipis i altres ens locals que voluntàriament ho decideixin.
b. L’associació actua al marge dels partits i les organitzacions polítiques.
c. “Municipis per la Independència” és una associació plural que aplega les administracions locals de Catalunya amb independència de la seva composició política i que orienta la seva estructura i la seva acció d’acord amb aquest pluralisme.
Article 2.- ADHESIÓ
1. Es podran adherir a l’associació qualsevol dels municipis de Catalunya i altres ens locals.
2. Per a la incorporació d’ un nou membre a l’associació caldrà seguir el següent procediment:
a. Els municipis interessats hauran de prendre l’acord d’adhesió en el respectiu Ple per majoria absoluta. L’acord d’adhesió implicarà la plena acceptació d’aquests Estatuts, i s’haurà de comunicar al/a la president/a de l’associació i/o al Consell Directiu.
b. Qualsevol associat podrà renunciar en qualsevol moment a la seva condició, comunicant la baixa, que no tindrà caràcter definitiu fins que no hagi transcorregut un mes a partir de la presentació de l’acord corresponent. L’acord de baixa s’haurà d’adoptar per acord plenari del municipi també per majoria absoluta.
També és perdrà la condició de soci quan s’incorri en les accions o omissions sancionades d’aquesta manera d’acord amb el reglament intern que pot aprovar l’Assemblea, prèvia instrucció d’un expedient amb audiència a l’interessat.
Article 3.- ÀMBIT TERRITORIAL
1. L’associació gaudeix de personalitat jurídica pròpia i de plena capacitat jurídica i d’obrar, dintre de l’àmbit de les seves finalitats estatutàries definides.
2. La present associació té vocació nacional, per tant, el seu funcionament i actuació es regirà sense més limitacions que les establertes per les lleis vigents que siguin d’aplicació i pels presents Estatuts.
3. L’associació podrà adherir-se o mantenir qualsevol altre tipus de relació de col·laboració amb altres associacions o entitats que tinguin finalitats anàlogues.
Article 4.- DOMICILI
1. El domicili de l’associació és a Vic, carrer Ciutat, 1 (08500) sense perjudici que l’Assemblea General pugui modificar-ho quan ho consideri convenient.
El canvi de domicili serà prèviament acceptat per acord del Consell Directiu, caldrà notificar el canvi a tots els associats i comunicar-ho a la Direcció General d’Administració local.
2. Els òrgans de l’associació es podran reunir a qualsevol municipi de Catalunya.
Article 5.- DURACIÓ
La duració de l’associació serà indefinida i només es dissoldrà per acord de l’Assemblea General o per qualsevol de les causes previstes a les lleis.
Article 6.- OBJECTE I FINALITATS
L’objecte i finalitats de l’Associació són:
a. Esdevenir un ampli espai de debat on compartir idees, iniciatives (legals o cíviques), experiències, informació, eines de gestió i tot allò que pugui ésser útil per a dur al poble de Catalunya cap a la independència per tal d’assolir les plenes competències municipals
b. Fomentar i defensar els drets nacionals
c. Conscienciar a la ciutadania de la necessitat que Catalunya pugui exercir el seu dret a l’autodeterminació.
d. Crear una xarxa de promoció exterior, principalment dins del marc de la Unió Europea.
e. Promoure el finançament dels propis municipis
f. Buscar sinergies en d’altres àmbits com l’empresarial o el financer.
Article 7.- DRETS DELS ASSOCIATS
Són drets dels membres de l’associació:
a. Assistir amb veu i vot a les reunions de l’Assemblea General.
b. Elegir o ser elegits per als llocs de representació o per exercir càrrecs directius.
c. Exercir la representació que se’ls confereixi en cada cas.
d. Intervenir en el govern i les gestions, en els serveis i les activitats de l’associació, d’acord amb les normes legals i estatutàries.
e. Exposar a l’Assemblea i al Consell Directiu tot el que considerin que pugui contribuir a fer més plena la vida de l’associació i més eficaç la realització dels objectius socials bàsics.
f. Sol·licitar i obtenir explicacions sobre l’administració i la gestió del Consell Directiu.
g. Ésser escoltats prèviament a l’adopció de mesures disciplinàries.
h. Rebre informació sobre les activitats de l’associació.
i. Fer ús dels serveis comuns que l’associació estableixi o tingui a la seva disposició.
j. Formar part dels grups de treball.
k. Posseir un exemplar dels estatuts.
l. Consultar els llibres de l’associació.
Article 8.- DEURES DELS ASSOCIATS
Són deures dels associats:
a. Acatar els principis bàsics de l’associació
b. Complir els acords adoptats pels òrgans de l’associació
c. Contribuir al sosteniment econòmic de l’associació satisfent, almenys, la quota establerta
d. Assistir a les reunions de l’Assemblea General i d’altres òrgans a què siguin convocats.
e. Actuar de manera que no contradigui les finalitats de l’associació
f. Participar en les activitats que constitueixen l’objecte social de l’associació.
Article 9.- ÒRGANS DE GOVERN
Els òrgans de govern de l’Associació seran els següents:
a. L’Assemblea General
b. El Consell Directiu
c. La Comissió Executiva
d. El/la President/a i Vicepresidents/es
e. El/la Secretari/a
f. El/la Tresorer/a
TÍTOL SEGON.- L’ASSEMBLEA GENERAL
Article 10.- L’ASSEMBLEA GENERAL
1. L’Assemblea General constitueix l’òrgan superior de govern i té la composició següent:
L’Assemblea estarà formada pels representants dels municipis associats. Cada municipi estarà representat pel seu alcalde/ssa o regidor/a en qui es delegui.
2. A l’Assemblea cada municipi tindrà un vot
Article 11.- RÈGIM DE SESSIONS
1. L’Assemblea es reunirà en sessió ordinària convocada pel/per la President/a dos cops cada any. També es reunirà en sessió extraordinària quan ho acordi el Consell Directiu, per iniciativa pròpia o a petició d’una desena part dels representants dels ens locals associats.
2. La convocatòria amb inclusió del corresponent ordre del dia, s’haurà de fer com a mínim amb trenta dies d’antelació.
En les sessions extraordinàries només es podran deliberar i acordar les qüestions concretes que han motivat la convocatòria. En cas d’urgència, apreciada pel Consell Directiu, es podrà convocar la sessió amb una antelació de quaranta-vuit hores.
3. En primera convocatòria, per a la constitució de l’Assemblea serà necessària la presència de la meitat més un dels membres associats.
En segona convocatòria, l’Assemblea queda constituïda sigui quina sigui l’assistència.
4. La convocatòria haurà de fer-se per escrit, o mitjans telemàtics, expressant el lloc, data i hora de la reunió. Es podrà incloure també el lloc, data i hora en què, si així procedís, es reuniria en segona convocatòria. Entre la primera i la segona convocatòria ha de transcórrer un mínim de mitja hora.
Article 12.- RÈGIM D’ACORDS
1.- Els acords s’adoptaran per majoria simple de vots. Caldrà el vot favorable de les dues terceres parts dels associats per acordar la dissolució de l’associació.
2.- En cas d’empat, decidirà el vot del/de la President/a.
3.- Tots els membres queden subjectes als acords de l’Assemblea General, incloent-hi els absents, els qui en discrepen i els presents que s’han abstingut de votar.
Article 13.- VOTACIONS
1. Les votacions ordinàries seran a mà alçada i es computarà un vot per a cada representant.
2. Si així ho demana un deu per cent dels vots representats, les votacions seran nominals.
3. Les votacions seran secretes si així ho acorda el deu per cent dels vots representats a l’Assemblea o quan la temàtica dels assumptes afecti la privacitat de les persones legalment protegida.
Article 14.- DE L’ASSEMBLEA
Presidiran les Assemblees el/la President/a, els/les Vicepresidents/es amb l’assistència del Secretari/a de l’associació, que posaran a votació de l’Assemblea el seu ordre del dia.
Article 15.- FACULTATS DE L’ASSEMBLEA
Correspon a l’Assemblea de l’associació:
a. Aprovar els objectius i els criteris generals d’actuació.
b. Deliberar sobre altres qüestions de caràcter general que proposi el Consell Directiu.
c. Modificació dels Estatut de la forma legalment establerta
d. Aprovar, si escau, la gestió del Consell Directiu, el pressupost i els comptes anuals.
e. Aprovació i modificació del Reglament de Règim Interior..
f. Elegir i separar els membres del Consell Directiu i la resta dels òrgans de govern.
g. Acordar la forma i l’import de les contribucions al finançament de l’associació o el pagament de les seves despeses, incloent-hi les aportacions al patrimoni de l’associació a les quals fa referència l’article 323-2 de la llei d’associacions 4/2008, de 24 d’abril.
h. Acordar la transformació, la fusió, l’escissió o la dissolució de l’associació.
i. Aprovar la cessió o la destinació del romanent de l’associació en cas de dissolució, i si no n’hi ha, l’acord formal d’extinció.
j. Resoldre sobre les qüestions que no estiguin expressament atribuïdes a cap altre òrgan de l’associació.
k. En cas de necessitat operativa, pot crear una Comissió Permanent o altre òrgan complementari.
l. Qualsevol altre decisió que per llei correspongui a l’Assemblea General.
TITOL TERCER.- EL CONSELL DIRECTIU i LA COMISSIÓ EXECUTIVA
Article 16.- EL CONSELL DIRECTIU i LA COMISSIÓ EXECUTIVA
Està integrat, pels membres escollits per l’Assemblea General
a. El/la President/a
b. Quatre vicepresidents/es
c. Vocals: un representant per comarca on hi hagi designat un Ajuntament associat, fins un màxim de 41 vocals, que es corresponen amb les 41 comarques de Catalunya.
d. El/la Secretari/a
e. El/la Tresorer/a
Tal i com s’ha dit hi haurà al Consell Directiu un representant per comarca, anomenat vocal, en aquelles comarques on hi hagi designat un Ajuntament associat. En el cas que no sigui així, ho decidiran els representants comarcals dels municipis associats per majoria simple. En cas d’empat, decidirà la totalitat de l’Assemblea general.
Els càrrecs que componen el Consell Directiu: el/la President/a, Vicepresident/es, vocals, Secretari/a i Tresorer/a duraran un període de quatre anys, malgrat que poden ser objecte de reeleccions.
Es crearà una Comissió Executiva que executi les decisions del Consell Directiu i tot el que aquest li delegui. Aquesta Comissió Executiva estarà formada pels membres del Consell Directiu següents: President/a, els/les Vicepresidents/es, quatre Vocals, Secretari/a i Tresorer/a.
Article 17.- ATRIBUCIONS
Són atribucions del Consell Directiu:
a. Elaborar el pressupost, i també les seves modificacions i liquidacions, així com la comptabilitat simplificada o els comptes anuals (segons escaigui), que hauran de ser aprovats per l’Assemblea, com a màxim, en els sis mesos següents a la data de tancament de l’exercici.
b. Elaborar l’Inventari de béns de l’associació
c. Elaborar el programa d’actuació de l’associació.
d. Acceptar donacions, llegats i herències en favor de l’associació.
e. Autoritzar les despeses que superin el 15% dels recursos ordinaris del pressupost de l’associació.
f. Preparar i executar els acords de l’Assemblea General.
g. Instar tota mena d’accions i recursos tant en via judicial com en via administrativa.
h. Crear una xarxa de promoció exterior
i. La designació del Secretari/a i Tresorer/a de l’Associació a proposta del/de la President/a
Article 18.- CONDICIÓ DE MEMBRES/ CÀRRECS
Es perdrà, durant el mandat ordinari, la condició de membre del Consell Directiu, pels motius següents:
a. Quan es tracti de càrrecs dins l’associació, per dimissió, presentada per escrit al/a la President/a, amb el coneixement previ de l’òrgan plenari de l’entitat local a la qual pertany el càrrec dimissionari.
b. Pèrdua de la condició del càrrec electe.
En cas de vacant, el/la President/a assumirà provisionalment les responsabilitats que tenia el membre cessat en el Consell Directiu i, proposarà, en el termini màxim d’un mes, l’elecció d’un nou membre al propi Consell Directiu, càrrec que ostentarà provisionalment fins que l’Assemblea General el ratifiqui o elegeixi un nou membre, atenent als criteris d’aquests estatuts.
Article 19.- RÈGIM DE SESSIONS
1. El Consell Directiu es reunirà, en sessió ordinària, cada dos mesos, tres vegades per semestre.
2. Quan circumstàncies extraordinàries ho requereixin, el/la President/a pot convocar sessió extraordinària, per pròpia iniciativa, o a petició d’un terç dels membres del Consell Directiu.
3. El règim de funcionament en tot el que no s’oposi als presents estatuts, s’acomodarà al que disposa la legislació en matèria d’associacions. En el cas de les convocatòries, s’efectuaran 10 dies abans de la seva celebració.
TÍTOL QUART.- EL/LA PRESIDENT/A
Article 20.- EL/LA PRESIDENT/A
Les candidatures a la Presidència comprendran les vicepresidències. Cada membre de l’Assemblea només podrà votar una candidatura.
El/la President/a del Consell Directiu ho serà també de l’associació, i en serà representant a tots els efectes, i podrà comparèixer sense necessitats de poder previ i especial davant tota classe d’autoritats, tribunals i jutjats de qualsevol ordre o jurisdicció, així com davant tot tipus de persones, públiques i privades, físiques i jurídiques.
El/la President/a de l’associació serà escollit en l’Assemblea General. També en l’Assemblea General s’escolliran els/les Vicepresidents/es que substituiran el/la President/a en cas d’absència i als que podrà delegar, en casos concrets, en l’exercici de les seves atribucions.
Article 21.- ATRIBUCIONS
Són atribucions del/de la President/a:
a. Representar l’associació.
b. Convocar, presidir i aixecar les sessions que celebrin el Consell Directiu, dirigir les seves deliberacions i decidir amb vot de qualitat en cas d’empat.
c. Convocar l’Assemblea General.
d. Ordenar els pagaments vàlidament.
e. Executar els acords del Consell Directiu i, en el seu cas, de l’Assemblea.
f. Autoritzar les despeses que no superin el 15% dels recursos ordinaris del pressupost de l’associació.
g. Formalitzar els recursos administratius o jurisdiccionals que acordi l’associació en defensa dels interessos de la nació catalana.
h. Les altres que corresponguin a l’associació i no siguin atribuïdes a cap altre òrgan per aquests Estatuts.
Article 22.- MANDAT
1. La durada del mandat del/de la President/a i dels/de les Vicepresidents/es serà de quatre anys i podran ser reelegits per una única vegada.
2. Durant aquest mandat, el/la President/a i Vicepresidents/es cessaran pels motius següents:
a. Dimissió voluntària, comunicada per escrit al Consell Directiu i a l’Assemblea General.
b. Per haver perdut la condició de membre del Consell Directiu.
3. En cas de vacant de la Presidència, aquesta serà assumida provisionalment pel/per la Vicepresident/a primer, que convocarà el Consell Directiu perquè es reuneixi en el termini de cinc dies d’haver-se produït la vacant, amb l’únic objecte d’escollir el nou/la nova President/a de forma provisional fins que la següent Assemblea general el ratifiqui o en designi un altre.
TÍTOL CINQUÈ.- RÈGIM DE FUNCIONAMENT GENERAL
Article 23.- SECRETARI/A
1. Per assegurar directament el funcionament del servei de l’associació i facilitar la vida associativa, el Consell Directiu, a proposta del/de la President/a, designarà un/a Secretari/a que haurà de ser un membre de l’Assemblea General.
2. El/la Secretari/a actuarà sota la dependència del/de la President/a i del Consell Directiu. Així mateix, exerceix les funcions de Secretaria de l’Assemblea General.
Article 24.- ATRIBUCIONS DEL/DE LA SECRETARI/A
El/la Secretari/a tindrà les atribucions següents:
a. Direcció dels serveis tècnics i administratius de l’associació.
b. Convocatòria, per encàrrec del/de la President/a respectiu, de les sessions del Consell Directiu.
c. Preparació, sota la direcció del/de la President/a, de l’ordre del dia i la documentació relativa a les reunions de l’Assemblea General, i aixecar acta de les mateixes.
d. Custòdia i posada al dia del registre i l’arxiu general de l’associació.
e. Cap del personal que treballi en els serveis de l’associació.
f. Les altres que li delegui el/la President/a.
Article 25.- DURADA DEL CÀRREC
1. La durada del càrrec de Secretari serà de quatre anys i podrà ser reelegit.
2. El Secretari perdrà aquesta condició pels motius següents:
a. Dimissió, comunicada per escrit al/a la President/a.
b. Destitució acordada pel Consell Directiu, amb el vot favorable de la majoria absoluta dels seus membres.
c. Per haver perdut la condició de membre de l’Assemblea General.
3. En cas de vacant, la Secretaria serà ocupada provisionalment per un vocal de l’associació, nomenat a tal efecte pel/per la President/a. En el termini màxim d’un mes d’haver-se produït la vacant, el Consell Directiu nomenarà un nou Secretari a proposta del President.
Article 26.- TRESORERIA
1. Per assegurar directament el funcionament econòmic de l’associació i facilitar la comptabilitat de la mateixa, el Consell Directiu a proposta del/de la President/a, designarà un/a Tresorer/a, que serà un membre de l’Assemblea General.
2. El/la Tresorer/a actuarà sota la dependència del/de la President/a i del Consell Directiu. Així mateix, exerceix les funcions de Tresoreria de l’Assemblea General.
Article 27.- FUNCIONS DE LA TRESORERIA
El/la Tresorer/a tindrà les següent atribucions:
a. La tresoreria i la comptabilitat de l’associació.
b. La custòdia dels llibres comptables.
c. Complir amb els deures comptables previstos a l’article 313-1 i 313-2 de la llei 4/2008 de 24 d’abril relativa a les persones jurídiques.
Article 28.- DURADA DEL CÀRREC
1. La durada del mandat del/de la Tresorer/a serà de quatre anys i podrà ser reelegit.
2. El/la Tresorer/a perdrà aquesta condició pels motius següents:
a. Dimissió, comunicada per escrit al/a la President/a.
b. Destitució acordada pel Consell Directiu, amb el vot favorable de la majoria absoluta dels seus membres.
c. Per haver perdut la condició de membre de l’Assemblea General.
3. En cas de vacant, la Tresoreria serà ocupada provisionalment per un vocal de l’associació, nomenat a tal efecte pel/per la President/a. En el termini màxim d’un mes d’haver-se produït la vacant, el Consell Directiu nomenarà un/a nou/nova Tresorer/a a proposta del/de la President/a.
Article 29.- DELEGACIONS
El Consell Directiu podrà crear delegacions de l’associació per a la prestació dels serveis a qualsevol indret del territori català. En l’acord de creació es regularà el seu règim.
Article 30.- RÈGIM ECONÒMIC
Els ingressos de l’associació es componen de:
a. Quotes ordinàries.
b. Aportacions extraordinàries.
c. Subvencions, ajuts i donatius.
d. Rendiments d’activitats, serveis i publicacions.
e. Productes del patrimoni.
2. Les quotes ordinàries tindran caràcter anual. El Consell Directiu proposarà les quotes tenint en compte la població de cada entitat asociada. Les aprovarà l’Assemblea General.
3. D’acord amb la normativa d’associacions (Llei 4/2008 de 24 d’abril), es confeccionarà i s’aprovarà un pressupost anual.
Article 31.- MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS
La modificació dels Estatuts haurà d’ésser aprovada per l’Assemblea. Caldrà que aquest punt consti en l’ordre del dia tramès amb la convocatòria. Per a la vàlida constitució de l’Assemblea serà necessària la presència en primera convocatòria de dos terços dels representants i, en la segona, de la majoria simple. L’acord d’aprovació haurà d’ésser per majoria simple. La modificació dels Estatuts aprovada per l’Assemblea General haurà de ser aprovada pel màxim òrgan de govern de cadascun dels ens locals, per majoria absoluta, amb les formalitats establertes en la vigent legislació de Règim Local.
Article 32.- DISSOLUCIÓ DE L’ASSOCIACIÓ
L’associació es dissoldrà per les causes següents:
a. Per compliment de l’objecte.
b. Per impossibilitat de continuar en funcionament.
c. Per qualsevol altra causa prevista legalment.
L’acord de dissolució haurà d’ésser aprovat en una sessió extraordinària de l’Assemblea amb aquest objecte per la majoria simple de dos terços dels representants dels municipis.
Article 33.- COMISSIÓ LIQUIDADORA
1. En cas de dissolució de l’associació, l’Assemblea General que ho hagi acordat nomenarà una Comissió Liquidadora composta per un màxim de deu membres.
2. La Comissió Liquidadora es farà càrrec del patrimoni dels fons de l’associació i, una vegada satisfets els deutes, el romanent, si n’hi hagués, es posarà a disposició de qualsevol altra associació similar o de caràcter benèfico-cultural, que existeixi legalment en el moment de la dissolució.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
PRIMERA.- De no coincidir el primer mandat del/de la President/a, Vicepresidents/es i Vocals del Consell Directiu amb els quatre anys establerts en l’article 22 d’aquests Estatuts, el seu càrrec finalitzarà amb la propera presa de possessió dels nous càrrecs electes municipals. Transcorregut aquest primer període, es complirà amb el que preveu l’esmentat article 14.
SEGONA.- Els municipis o ens administratius locals que hagin participat a l’Assemblea Constituent han de ratificar l’adhesió a l’Associació mitjançant un acord del Ple. L’acord del Ple ha d’ésser aprovat per majoria absoluta i comunicar-ho al/a la President/a de l’associació. Si no es produeix aquest acord, s’entén que el municipi o l’ens local administratiu en qüestió, no té la condició d’associat.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
PRIMERA.
Aquesta associació resta oberta a qualsevol altre ens local.
SEGONA.
1. En ocasió de la renovació dels Ajuntaments amb motiu d’Eleccions Locals Generals, el/la President/a convocarà la Comissió Gestora a què es refereix l’apartat següent perquè es reuneixi dins els trenta dies següents a la constitució dels nous consistoris. El/la President/a cessarà en l’acte de constitució de la Comissió Gestora.
2. Dissolt el Consell Directiu pel motiu previst en l’apartat anterior, els alcaldes dels municipis que n’eren membres es constitueixen en Comissió Gestora, assumint les funcions que aquests Estatuts atorguen al Consell Directiu i a la Presidència.
Per a l’exercici de les seves atribucions, la Comissió Gestora podrà nomenar una Permanent i un/a President/a, d’entre els seus membres.
3. La Comissió Gestora haurà de convocar l’Assemblea General Ordinària, que s’haurà de reunir en el termini màxim de tres mesos des de la constitució de l’esmentada Comissió.
En l’ordre del dia d’aquesta Assemblea hi figurarà necessàriament l’elecció del nou Consell Directiu.
DISPOSICIÓ FINAL PRIMERA.- El Consell Directiu elaborarà un Reglament de Règim Interior i les altres disposicions oportunes per al desenvolupament d’aquests Estatuts, que hauran de ser aprovades per l’Assemblea General.
DISPOSICIÓ FINAL SEGONA.- D’acord amb l’article 16 del Decret 110/1996, de 2 d’abril, pel qual es regula el règim de les organitzacions associatives dels ens locals de Catalunya i el registre corresponent, l’acord de constitució juntament amb els estatuts i la sol·licitud d’inscripció de l’associació s’hauran de trametre a la Direcció General d’Administració Local del Departament de Governació i Relacions Institucionals, havent de ser el/la President/a de l’associació qui haurà de fer la sol·licitud d’inscripció d’acord amb l’article 15.3 del Decret 110/1996 de 2 d’abril.
Comparteix aquesta informació
BAIX EBRE
BAIX LLOBREGAT
CERDANYA
GIRONÈS
MOIANÈS
MONTSIÀ
OSONA Rosa Vestit, alcaldessa de Sant Quirze de Besora
PALLARS JUSSÀ
RIBERA D’EBRE
VALLÈS ORIENTAL