L’alcalde del Port de la Selva, Josep Maria Cervera, ha estat escollit aquest dijous, 15 de març, nou president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Cervera encapçalava l’única candidatura que s’ha presentat per presidir l’entitat i el plenari de l’Assemblea General, que s’ha fet al teatre de l’Ateneu de Tàrrega, l’ha ratificat. En el seu discurs, Cervera ha dit que la seva candidatura “vol mantenir viva l’essència fundacional de l’AMI” que des del primer dia “ha passat perquè l’AMI fos la casa de tots, i fes virtut de la transversalitat política i territorial”. Entre els objectius que el nou president s’ha marcat en el nou mandat hi ha el de créixer políticament i territorialment “per eixamplar i desenvolupar el nostre projecte cap a altres formacions i sensibilitats polítiques”.

El nou president ha apel·lat a la proximitat, diàleg, treball discret, constància i esforç “tant propi dels alcaldes i alcaldesses” perquè siguin els valors que també esdevinguin la columna vertebral de la República catalana. Per últim, Cervera també ha dit que l’AMI disposa d’una base molt sòlida, amb gairebé 800 batlles, “amb una actitud de fermesa envejable malgrat l’huracà d’embats judicials, polítics i mediàtics” i, per aquest motiu, “tenim la necessitat de fixar-nos com un objectiu més el fet de posar en valor la nostra trajectòria”.

A més de Cervera, Anabel Moreno, alcaldessa d’Arenys de Mar, ha estat escollida com a vicepresidenta primera i Eduald Calvo, alcalde d’Argentona, continuarà com a vicepresident segon. La resta de vicepresidències han recaigut en els alcaldes Josep Maria Corominas (Olot), Montserrat Fornells (Vilanova de l’Aguda), Mercè Esteve (Begues), David Saldoni (Sallent i president de l’Associació Catalana de Municipis) i Andreu Francisco (Alella). L’alcalde d’Arenys de Munt, Joan Rabasseda, es manté com a secretari i l’alcaldessa de Sant Quirze de Besora, Rosa Vestit, serà la nova tresorera, càrrec que ocupava fins ara Cervera.

L’executiva es completa amb els alcaldes i alcaldesses Neus Lloveras (Vilanova i la Geltrú), Jordi Gaseni (Ametlla de Mar), Josep Andreu (Montblanc), Marta Madrenas (Girona), Meritxell Roigé (Tortosa), Albert Batet (Valls), Jordi Munell (Ripoll), Mireia Solsona (Matadapera), Xavier González (Palma de Cervelló), Maria Teresa Malla (Almenar), Albert Miralda (Sant Salvador de Guardiola), Ramon Roqué (Sant Joan de les Abadesses), David Font (Bellcaire d’Empordà) i Carme Freixa (Vallfogona de Ripollès) i el regidor Francesc Barbero (Flix) com a vocals. En el cas del Consell Directiu, l’òrgan territorial de l’AMI, està integrat per una cinquantena d’alcaldes i regidors i estan representades les diferents comarques catalanes.

LA DECLARACIÓ DE TÀRREGA I L’INFORME DE GESTIÓ

L’Assemblea General ha aprovat un manifest que porta per nom la Declaració de Tàrrega, on es dóna suport a les institucions catalanes, es rebutja l’article 155 i es demana diàleg, entesa i unitat, entre altres coses, a banda de recollir el compromís del món municipal a treballar per eixamplar la base social de l’independentisme.
La trobada d’avui també ha servit per donar el vistiplau a l’informe de gestió del darrer exercici. L’AMI té 839 organismes associats a hores d’ara. En aquest exercici, l’entitat ha realitzat una important activitat interna i externa. Ha estat, entre molts altres, impulsora de campanyes com el desplegament de l’Assemblea d’Electes de Catalunya (AECAT), l’enviament de cartes a alcaldes de les principals ciutats europees per solidaritzar-los en la causa sobiranista i també va convidar a visitants internacionals per l’1-O. L’AMI durant el 2017 també ha organitzat actes de suport com el que es va fer al Parlament on es van reunir 700 alcaldes a favor de la celebració del Referèndum de l’1-O i el viatge a Brussel·les de més de 200 alcaldes per donar suport a part del Govern de la Generalitat a l’exili.

A més dels alcaldes, regidors i representants dels organismes adherits, a l’Assemblea General de l’AMI hi han assistit representants d’altres entitats com Agustí Alcoberro, vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Montse Sánchez, presidenta de Súmate, Josep Maria Vila d’Abadal, expresident de l’AMI o el president de la Diputació de Girona, Pere Vila, a més de representants dels partits polítics com David Bonvehí i Ferran Bel (PDeCAT), Isaac Peraire (ERC) o Titon Laïla (Demòcrates). El president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, ha estat l’encarregat de fer la clausura de l’Assemblea General a través d’un vídeo des de Brussel·les on ha agraït el compromís i la tasca del món municipal i s’ha posat a disposició del nou president de l’AMI.

Josep M. Cervera Pinart (Figueres, 1968) és alcalde del Port de la Selva des de l’any 2011 pel PDeCAT. És llicenciat en Història i Geografia per la UdG. Cervera ha estat vinculat a l’AMI des dels seus inicis, ja que en va ser un dels fundadors l’any 2011. En aquests set anys sempre ha format part de la Comissió Executiva on ha exercit de tresorer.

DECLARACIÓ DE TÀRREGA

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) han anunciat aquest dimecres una convocatòria de tots els alcaldes i alcaldesses del país a la plaça de Sant Jaume per aquest dissabte, 16 de setembre, al migdia, per mostrar el rebuig «a una justícia espanyola que persegueix mitjans de comunicació, paperetes, urnes…i ara alcaldes i alcaldesses després de perseguir la mesa del Parlament i el Govern». Aquesta ha estat una de les accions que han anunciat les dues entitats després de l’anunci fet per la Fiscalia de l’Estat espanyol de citar a declarar més de 700 alcaldes per haver signat un decret de suport polític al referèndum de l’1 d’octubre.

Els alcaldes i alcaldesses catalans aniran a declarar, en el cas de ser citats, davant la fiscalia amb «positivitat i tranquil·litat» perquè «no tenim res a amagar» i amb l’únic objectiu clar de poder donar veu als ciutadans l’1 d’octubre. Així ho han explicat la presidenta de l’AMI, Neus Lloveras, i el president de l’ACM, Miquel Buch, que han quedat «bocabadats» per l’anunci fet per la fiscalia de citar a declarar més de 700 alcaldes i alcaldesses d’arreu del país.

Els responsables de les dues associacions han garantit davant els mitjans de comunicació que continuaran treballant per fer realitat «una demanda de la gent» que s’ha plasmat en les urnes i fent costat al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat.

Les dues entitats que han garantit unitat d’acció municipalista davant d’una actuació del ministeri públic espanyol trepitja «drets bàsics com el dret de llibertat d’expressió de les persones», segons ha dit Neus Lloveras, qui ha qualitat l’anunci de la fiscalia com «fet sense precedents en una democràcia». Buch ha assegurat que tot plegat és fruit d’una acció desesperada de l’Estat per frenar el referèndum: «Si una persona la persegueix la justícia té un problema. Però si són més de 700 alcaldes els perseguits per la justícia qui té aquest problema no són els alcaldes. És la justícia espanyola».

Treballar per arribar perquè el màxim d’electes del Baix Llobregat s’inscriguin al registre de l’Assemblea d’Electes de Catalunya (AECAT). Aquest és l’objectiu que s’ha verbalitzat en l’acte de l’acte de presentació d’aquesta iniciativa de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) que s’ha fet al Centre Cívic Les Tovalloles de Sant Feliu de Llobregat i que ha reunit prop de 150 persones. La presidenta de l’AMI, Neus Lloveras, ha insistit que, per ara, l’AECAT és «només un registre d’electes» sense «cap frontera», ja que hi estan convidats a registrar-se electes de tots «tot el territori» i està pensada per a tots els electes «siguin o no independentistes». En aquest sentit ha animat als participants a l’acte a explicar, convèncer i animar a tots i cada un els companys de consistori. Fins ara un total de 140 càrrecs electes locals (26%) dels 538 que hi ha a la comarca ja s’han inscrit al registre.

Llegeix-ne més

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) impulsa la campanya “+160” amb l’objectiu de sumar a l’entitat aquells ajuntaments que encara no en són membres. L’Executiva de l’entitat, reunida aquest divendres, 9 de setembre a Sabadell (Vallès Occidental), ha aprovat iniciar una campanya per aconseguir el màxim nombre de municipis adherits per continuar sent agent destacat en el procés. La direcció de l’AMI ha insistit també en animar la ciutadania a participar en les diverses manifestacions de la Diada. La carta impulsada per alguns alcaldes, entre ells alguns de l’AMI, ja ha estat signada, en poc més de 24 hores, per més d’un centenar de batlles.

Llegeix-ne més

 

L’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) han participat aquesta tarda a la reunió convocada per la consellera de Governació, Meritxell Borràs, amb els cinc alcaldes dels municipis investigats per la Fiscalia de l’Audiència Nacional per haver aprovat la Moció de suport a la Resolució 1/XI del Parlament de Catalunya, que va ser declarada inconstitucional pel Tribunal Constitucional. L’alcalde de Premià de Mar i president de l’ACM, Miquel Buch, i l’alcalde de Girona i president de l’AMI, Carles Puigdemont, han donat ple suport als ajuntaments afectats i han demanat respecte per als electes locals. A més de Borràs, Buch i Puigdemont, a la reunió han assistit els alcaldes Marc Castells (Igualada), Albert Batalla (la Seu d’Urgell) i Daniel Cornellà (Celrà) i l’alcaldessa Mercè Conesa (Sant Cugat del Vallès).

Per a Miquel Buch, “aquesta investigació és una persecució d’idees que no forma part d’un estat democràtic i normal. Tenim dret a expressar, debatre i votar allò que pensem”. Així mateix, Buch ha recordat que la Justícia espanyola ha anat molt ràpid a anar en contra de les institucions locals “quan fa un any i mig que esperem que el Tribunal Constitucional es posicioni respecte la LRSAL a la qual 850 ajuntaments catalans i més de 2.300 d’espanyols van presentar recurs d’inconstitucionalitat”. El president de l’ACM ha convidat a tots els partits polítics, fins i tot els contraris a la resolució del Parlament, a defensar la llibertat d’expressió i “que ara denunciïn la manca de respecte que tenim els electes locals per poder debatre públicament i democràtica posicionaments polítics als plens”.

Per la seva banda, Carles Puigdemont, ha insisit que “ja tenim un centenar d’ajuntaments que han aprovat la moció o que tenen data per al ple. Hi ha una estratègia en tota regla de l’Audiència nacional per motius polítics d’intentar situar la llibertat d’expressió més enllà dels límits. No ens deixarem atemorir”.

Recordem que l’AMI i l’ACM van fer arribar als ajuntaments una moció de suport a la resolució 1/XI d’inici del procés d’independència aprovada pel Parlament de Catalunya. Actualment, un centenar d’ajuntaments ja han aprovat la moció i s’espera que en els propers dies es vagin aprovant a més consistoris i entitats locals. Després de la sentència del TC, que ha decretat inconstitucional la resolució, des de l’AMI i l’ACM es vol deixar clar que l’aprovació d’aquesta moció no pot suposar cap tipus d’efecte jurídic. Des de l’AMI i l’ACM s’ha posat a disposició dels diferents municipis afectats tot l’assessorament jurídic.

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) fa a una crida als alcaldes i alcaldesses catalans a penjar la bandera de Dinamarca als balcons dels seus ajuntaments com a mostra de reconeixement a aquest país després que el seu Parlament aprovés dimarts passat una resolució on es reconeixia el dret d’autodeterminació del poble català. Aquesta iniciativa va sorgir a Sant Pol de Mar (Maresme), on ahir es va penjar la bandera danesa al museu que hi ha al costat de la Casa de la Vila. La resolució del Parlament danès va comptar amb el suport de sis dels vuit partits del Parlament, amb 64 vots a favor, cap en contra i 41 abstencions.

“Penjar la bandera danesa als nostres ajuntaments és una mostra d’agraïment al primer país que ha reconegut, a través del seu Parlament, el procés d’independència de Catalunya”, ha manifestat el president de l’AMI, Josep M. Vila d’Abadal. “Esperem que això sigui l’inici de molts més reconeixements per part d’altres països”, ha afegit.

El text de la resolució que es va aprovar manifesta que “el Parlament danès pren nota de l’explicació del govern sobre els aspectes jurídics, històrics, polítics i internacionals vinculats a la situació de Catalunya i fa seva l’opinió que la qüestió d’independència de Catalunya és un assumpte de diàleg pacífic i democràtic entre Catalunya i el govern espanyol a Madrid”. Això suposo un reconeixement de Catalunya com a subjecte polític.

D’altra banda, l’AMI també fa una crida als alcaldes i alcaldesses perquè aquest diumenge, dia 24 de maig, a partir de les 20.00h, tornin les banderes estelades a totes les cases de les viles.

Vilassar de Dalt ha acollit aquest dijous 5 de setembre l’acte de signatura el document que expressa el suport dels alcaldes signants a la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya i al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. El document, que compta amb el suport i l’adhesió de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), també expressa la solidaritat cap els municipis maresmencs objecte dels contenciosos de la Delegació del Govern a Catalunya. Finalment, el batlles animen la societat civil a participar activament dels actes de l’Onze de Setembre i a secundar la Via Catalana.

Dinou dels 24 alcaldes signants s’han reunit en l’acte públic de signatura de la Declaració de Vilassar de Dalt d’Alcaldes i Alcaldesses del Maresme, que ha comptat amb la presència dels tres alcaldes impulsors, Xavier Godàs, alcalde de Vilassar de Dalt; Andreu Francisco, alcalde d’Alella i Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar. A l’acte també hi han assistit els diputats al Parlament de Catalunya Benet Maimí (CiU), Pere Aragonès (ERC) i Salvador Milà (ICV), nombrosos regidors i regidores de les localitats signants així com ciutadans del poble que han volgut ser presents a la signatura. A més a més dels parlaments dels tres alcaldes impulsors de la declaració també s’ha fet una lectura íntegra de l’acord. La signatura dels alcaldes presents i el cant del Segadors per part dels assistents han conclòs l’acte.

En el marc del debat al voltant del dret a decidir en què es troba immers el país i davant la campanya de la Delegació del Govern de l’Estat Espanyol a Catalunya contra els posicionaments polítics municipals de caràcter sobiranista, 24 alcaldes de la comarca del Maresme signen la Declaració de Vilassar de Dalt impulsada pels alcaldes d’Alella, Premià de Mar i Vilassar de Dalt. Són molts els pobles del Maresme que ja han dut a terme accions que han mostrat el seu posicionament respecte la sobirania catalana, com ara la sobirania fiscal o les declaracions de territori lliure català, i un gran nombre de municipis, de manera natural i pacífica, tenen com a únics símbols les ensenyes catalana i local com a emblemes institucionals. La Declaració de Vilassar de Dalt s’ha redactat amb la voluntat de mostrar el suport dels alcaldes signants cap els municipis objecte dels atacs de la Delegació del Govern contra els posicionaments democràtics municipals.

Conscients que els ajuntaments són peces essencials en el procés que marca la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya i el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, els batlles també animen la ciutadania i la societat civil a reforçar el procés democràtic català, tot sumant esforços amb les institucions catalanes. Alhora, la Declaració de Vilassar de Dalt deixa clara la intenció dels alcaldes de continuar treballant en la gestió del dia a dia com a prioritat quotidiana del món municipal.

Els alcaldes que dónen suport a la Declaració de Vilassar de Dalt són: Andreu Francisco (Alella), Estanislau Fors (Arenys de Mar), Josep Manel Ximenis (Arenys de Munt), Ferran Armengol (Argentona), Jordi Mir (Cabrera de Mar), Lina Morales (Cabrils), Montserrat Candini (Calella), Joaquim Arnó (Caldes d’Estrac), Jesús Marín (Canet de Mar), Pere Parés (el Masnou), Joan Mora (Mataró), Francesc Xavier Garcia i Arrocha (Montgat), César Díaz (Òrrius), Joan Baliarda (Premià de Dalt), Miquel Buch (Premià de Mar), Bernat Graupera (Sant Andreu de Llavaneres), Núria Sans (Sant Iscle de Vallalta), Montserrat Garrido (Sant Pol de Mar), Miquel Àngel Martínez i Camarasa (Sant Vicens de Montalt), Joan Campolier (Santa Susanna), Joan Castan (Teià), Joan Carles Garcia Cañizares (Tordera), Joaquim Ferrer (Vilassar de Mar) i Xavier Godàs (Vilassar de Dalt).

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) s’ha reunit aquesta tarda amb els representants del grup parlamentari del PSC, encapçalats pel seu primer secretari, Pere Navarro. Josep M. Vila d’Abadal, president de l’AMI i alcalde de Vic, ha insistit a destacar el gest del líder del socialisme català de presidir aquesta trobada i no delegar en qualsevol altre dirigent del seu partit.

A la trobada, els representants de l’AMI han demanat suport a Pere Navarro per augmentar el nombre de municipis catalans que ja estan adherits a l’organització. Hores d’ara, són 646 municipis i 34 consells comarcals, diputacions i altres ens municipalistes. Vila d’Abadal ha insistit especialment en demanar el seu dels regidors socialistes a l’Ajuntament de Barcelona: “Només falten 5 vots perquè Barcelona aprovi adherir-se a l’AMI i hem demanat al PSC que ens ajudin a fer aquest pas.”

A més de Navarro, a la trobada, hi han assistit Maurici Lucena, portaveu del Grup Socialista al Parlament, i les alcaldesses Núria Parlón (Santa Coloma de Gramenet), Ana del Frago (Barberà del Vallès) i Xavier Vilamala (Sant Hipòlit de Voltregà). A més de Vila d’Abadal, per part de l’AMI, hi han assistit els alcaldes Josep Andreu (Montblanc), Andreu Francisco (Alella), Juli Gendrau (Berga), David Rodríguez (Solsona), Josep M. Roigé (Balaguer), Jordi Solé (Caldes de Montbui) i Laura Vilagrà (Santpedor).

El president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep M. Vila d’Abadal, ha fet una crida avui a les grans ciutats i a les tres diputacions que encara no formen  part de l’entitat perquè s’hi adhereixin. En el marc del Consell Directiu de l’AMI, que ha reunit 18 càrrecs electes d’arreu del país, Vila d’Abadal s’ha felicitat per l’èxit de la manifestació de la Diada i ha explicat que, a la vista de la participació massiva, “no té cap mena de sentit que alguns ajuntaments no deixin als seus ciutadans que puguin decidir si estan a favor o en contra de la independència”. El president de l’AMI feia esment a declaracions recents del president del Grup Socialista al Parlament, Xavier Sabaté, que ha reclamat la celebració d’un referèndum per conèixer el suport real a la independència de Catalunya. “Estem d’acord amb ell. I per això demanem al PSC que faciliti a la seva gent la possibilitat de donar suport a les mocions que hem presentat a tots els ajuntaments.”

Hores d’ara, l’AMI compta amb el suport de 532 ajuntaments, 26 consells comarcals i la Diputació de Lleida, entre altres ens municipalistes. Vila d’Abadal ha reiterat que el full de ruta de l’AMI passa per convocar el referèndum quan els municipis adherits apleguin el 60% de la població catalana i hi hagi la seguretat d’0btenir un 55% de vots favorables. En aquests moments, l’AMI aplega el 56% de municipis, a on hi viu el 36% de la població catalana. El president de l’AMI i alcalde de Vic insisteix: “No hem d’anar amb presses. El referèndum no es pot perdre.”

Vila d’Abadal ha valorat les reaccions del president de la Generalitat, Artur Mas, i ha indicat que, entre les properes passes que s’han de fer, és clau treballar coordinadament amb la Generalitat i, sobretot, amb les entitats que, com l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), participen al procés de consecució de la soberania de Catalunya. En aquesta línia, la trobada d’alcaldes i regidors de l’AMI s’ha desenvolupat a la seu d’Òmnium Cultural. La seva presidenta, Muriel Casals, ha destacat la feina de l’AMI i ha anunciat que deixarà les instal·lacions de la seva organització per a les reunions que calgui.

Finalment, Vila d’Abadal ha destacat la marxa de Barcelona com un gran èxit per la seva unitat: “Hi era tothom, gent de diverses procedències i orígens. Ningú pot dir que aquesta manifestació divideix al país.”

A la trobada del Consell Directiu de l’AMI, hi han assistit Albert Batet, alcalde de Valls; Josep M. Cervera, alcalde de Port de la Selva i tresorer de l’AMI; Ramon Gusi, regidor de Vilafranca del Penedès; Jordi Martí, regidor de la Seu d’Urgell; Domingo Tomàs, regidor de Tortosa; Lluís Sagarra, regidor de Martorell; Josep Andreu, alcalde de Montblanc i vicepresident de l’AMI; Josep M. Corominas, alcalde d’Olot i vicepresident de l’AMI; Marta Madrenes, regidora de Girona; Josep Manel Ximenis, alcalde d’Arenys de Munt i secretari general de l’AMI; Josep M. Roigé, alcalde de Balaguer i vicepresident de l’AMI; Joan Piñol, alcalde de Móra d’Ebre; Josep R. Ibarz, alcalde d’Almacelles; Joan Eroles, alcalde de Puigverd d’Agramunt; Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat del Vallès; Francesc Colomé, alcalde de les Franqueses del Vallès; i Fèlix Alonso, alcalde d’Altafulla.

 

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) rebrà els premis Estel i Manuel González Alba per la seva tasca en favor de la construcció nacional i la conscienciació que Catalunya pugui exercir el seu dret a l’autodeterminació. El Premi Estel és concedit per les entitats culturals, socials, esportives i polítiques de Bellpuig (a l’Urgell), que ha guardonat l’AMI “pel compromís expressat des dels municipis per l’assoliment de les llibertats del nostre país”. Lluís Llach, la Coordinadora Nacional sobre la Consulta per la Independència i Josep Guardiola ha estat mereixedors de les darreres edicions d’aquest reconeixement. Josep M. Vila d’Abadal, alcalde de Vic i president de l’AMI, recollirà el guardó el proper dilluns, 10 de setembre, al matí al Parc de Bellpuig. Pel que fa al González Alba, es tracta d’un premi atorgat pel Casal Pere III – Ateneu de Balaguer a una entitat “que durant l’any s’ha destacat pel seu compromís en defensa de la cultura i la nació catalanes”. L’Ateneu de Balaguer també concedirà a la mateixa cerimònia el Premi Moragues-Basset al comunicador Miquel Calçada. Josep Andreu, alcalde de Montblanc i vicepresident de l’AMI, recollirà el guardó aquest dissabte, 8 de setembre, al Santuari de Sant Crist de Balaguer.