L’exposició sobre els 10 anys de l’AMI fa una nova parada, aquest cop a la localitat maresmenca d’Arenys de Mar, on es podrà visitar fins el dia 30 d’agost a l’espai de l’antiga destil·leria Calisay,  a la riera del pare Fita.

Divendres passat es va inaugurar la mostra amb la presència de l’alcaldessa de la població Annabel Moreno, l’alcalde de Premià de Mar, Rafa Navarro i la regidora d’Arenys, Ona Curto. Va cloure l’acte el president de l’AMI, Jordi Gaseni.

L’alcaldessa va recordar la seva etapa com a vicepresidenta de l’entitat, entre 2018 i 2019 i les experiències viscudes, marcades en aquell moment per una forta repressió cap als líders polítics independentistes, però també de caire social amb un retallada de drets i llibertats. ‘A Arenys de Mar sempre hem estat molt presents a l’AMI’ va dir l’alcaldessa i va remarcar i el paper de l’entitat ‘com un dels 3 pilars de l’independentisme: la societat civil, les institucions catalanes i el món local’. ‘L’AMI ha treballat moltíssim per fer possible el Referèndum i perquè es gestés el procés d’independència’ va afegir Moreno i sempre ‘ho hem fet amb il·lusió, embranzida i ganes de lluitar’.

L’alcalde de Premià, Rafa Navarro, per la seva part va posar de relleu ‘la capacitat de gestió del món local’ i de com d’aquesta forma es podia arribar a convèncer més gent que la independència era la millor opció. ‘Els podem convèncer amb el cor o bé amb el cap, demostrant que governem per a tothom i que gestionant bé les coses en podem treure més beneficis’.

La regidora local Ona Curto va remarcar la feina que havia fet l’AMI ‘com a ens que ha coordinat i aglutinat tots els pobles de Catalunya’. També va fer esment que queda molta feina per fer ‘per trencar amb l’antic règim’ i que ‘a partir de les sobiranies locals es pot reprendre la confiança en la sobirania nacional’.

Finalment el president de l’AMI i alcalde de l’Ametlla de Mar, Jordi Gaseni,va explicar que l’entitat ‘és la confluència de totes les ideologies de l’independentisme’ i que a dia d’avui ‘estem molt orgullosos d’on hem arribat’. Tot i ser realista i reconèixer que després del 2017 ‘s’ha perdut algunes il·lusions’, no hi ha dubte ‘que tindrem una altra oportunitat i, per quan la tinguem, hem de ser molts més ajuntaments’. Per aquest motiu, a les municipals del 2023 ‘volem a l’AMI les grans ciutats’ i des d’aquest moment ‘estem treballant per aconseguir més vots independentistes per a aquestes eleccions’.

Una delegació de l’Associació de Municipis per la Independència ha participat aquest cap de setmana en les Ghjurnate Internaziunale que organitza des de fa més de 40 anys el moviment nacionalista cors, Corsica Libera, a la població de Corti.

20 delegacions de tot el món han posat en comú els seus projectes de reconeixement nacional des de les seves diferències i peculiaritats. Catalunya, Escòcia i Nova Caledònia han format part de la taula rodona “Independència: una mirada als 3 referèndums”, amb el focus posat al referèndum del 2017 a Catalunya; el d’Escòcia del 2014 i el de Nova Caledònia del 2021. La part catalana va estar representada per Lluís Puig, del Consell per la República i conseller de la Generalitat a l’exili, Conxita Bosch, membre del secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana, i Jordi Gaseni, president de l’AMI.

Gaseni va explicar la rellevància que havia tingut l’AMI, des de la seva constitució l’any 2011 en la creació d’un clima favorable per la celebració del referèndum i també ‘en la capacitat de treballar plegats entitats, associacions i partits politics. Un fet que va ser determinant per poder arribar a l’objectiu del referèndum i que hem de ser capaços de recosir en els propers mesos’. Gaseni va afegir que avui en dia aquest era un dels objectius de l’AMI: treballar per la unitat d’acció. El president de l’AMI també va tenir l’oportunitat de destacar la persecució que estan patint els electes locals catalans per les seves idees.

La delegació de l’AMI la completava, a part del president, els vicepresidents Eduard Rovira, alcalde de Torredembarra, i David Solà, alcalde de Sant Quirze de Besora. Al llarg dels dos dies de les jornades es van poder escoltar les peculiaritats de dos moviments nacionals africans com són els de Biafra a Nigèria i Kabilia a Argèlia. El IPOB (Indigenous People of Biafra) treballa pel renaixement d’un estat independent, un poble que té 70 milions ‘habitants sota una forta repressió de l’estat nigerià’. El MAK (Movement pour l’autodétermination de la Kabyle) treballa pels drets del poble kabil, que viu a les muntanyes d’Argèlia i que també està sota una forta repressió de l’estat. Si passem a continent americà, hi trobem la Guaiana, on el diputat independentista guaianès a l’Assemblea Nacional Francesa, Jean-Victor Castor, va parlar de l’ambició de descolonització d’aquest país des d’una perspectiva institucional. Del Pacífic van arribar, com s’ha esmentat anteriorment, Nova Caledònia, que va celebrar un referèndum d’autodeterminació l’any passat i on va guanyar el NO, i Tahití, amb un estatus de país ‘ultramar’ des del 2004.

El poble Artsakh d’Armènia va exposar la seva problemàtica amb el reconeixement de les fronteres i també el fet que les disputes entre Armènia i l’Azerbaidjan per aquest fet fan que es trobi sota el control de les forces de pau russes per garantir l’estabilitat. Euskadi va tenir representants de les dues bandes de la frontera (francesa i espanyola) per parlar dels presos polítics i també es van poder escoltar les explicacions dels grups nacionalistes de Sardenya i Corsega.

Ahir dimecres, 27 de juliol, es va presentar a Barcelona l’acte que commemorarà el 5è aniversari de l’1-O i que posarà el valor el seu esperit. Es tracta d’una convocatòria unitària que arrenca amb Consell per la República, Assemblea Nacional Catalana, Associació de Municipis per la Independència, Òmnium Cultural, La Intersindical i Cambra de Comerç i que està oberta a altres entitats, associacions i partits polítics.

Les entitats promotores proposen un acte el mateix dia 1 d’octubre, en un lloc cèntric de Barcelona, multitudinari i que visualitzi la unitat i la força del moviment independentista català. Per part de l’AMI, va assistir-hi el president Jordi Gaseni qui va recordar que ‘fa 5 anys ens vam abraçar per avançar cap a la llibertat’ i va afegir que ‘ara volem una altra oportunitat, fent pinya i amb unitat d’acció’.

Les diferents entitats promotores treballaran ara per sumar suports i també per definir el format i estructura de l’acte.

Aquest dimarts, 26 de juliol, els representants de la comissió executiva de l’AMI han mantingut una trobada amb la nova junta d’Òmnium Cultural.

La reunió, encapçalada pels dos presidents, Xavier Antich (Òmnium) i Jordi Gaseni (AMI), ha servit per treballar projectes en comú i plantejar objectius de present i de futur conjunts. També hi han assistit per part de l’AMI, la tresorera Elisabet Lizaso, i el vocal Antoni Villas. Per part d’Òmnium, també hi han estat presents la tresorera, Marta Garsaball, i Dídac Amat, membre de l’executiva.

 

El president de l’AMI, Jordi Gaseni (L’Ametlla de Mar) ha participat a la presentació dels actes de la Diada d’enguany, que ha tingut lloc avui dimarts, 26 de juliol al fossar de les moreres, a Barcelona. Es tracta de la segona roda de premsa en relació amb l’11 de setembre d’enguany. La presentació ha anat a càrrec de la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, i la coordinadora de mobilització de l’entitat, Ester Güell, i també ha comptat amb la participació de Montse Ortiz, vocal d’Òmnium Cultural.

Durant la presentació, s’ha donat a conèixer el recorregut de la manifestació, que començarà a l’avinguda del Paral·lel i acabarà a l’avinguda Marquès d’Argentera, davant de l’Estació de França. Gaseni ha afirmat que “ Des de l’AMI farem un esforç per remarcar el caràcter especial d’aquest 11 de setembre, quan es compleixen 5 anys de l’1 d’octubre”. El president de l’AMI també ha remarcat que “L’Estat espanyol té molt clar on ens pot fer mal: amb la desmobilització i amb la divisió. Per això, ara més que mai, hem de fer l’esforç d’omplir els carrers de Barcelona”.

L’exposició dels 10 anys de l’AMI es pot veure a l’espai Can Prat de les Franqueses del Vallès. Aquest dilluns ha quedat instal·lada en aquesta població del Vallès Oriental, on es podrà visitar fins el 28 de juliol. Els alcaldes i alcaldesses que han participat a la taula rodona celebrada amb motiu de la inauguració han estat: Francesc Colomé, alcalde de Les Franqueses del Vallès; Jordi Gaseni, president de l’AMI i alcalde de l’Ametlla de Mar; Marta Bertran, alcaldessa de Lliçà de Vall; i Raül Garcia, alcalde de Sant Celoni. La taula rodona ha estat moderat per la periodista Montse Eres.

Durant la taula rodona, s’han abordat diversos temes relacionats amb l’actualitat de la política catalana i també del recorregut de l’AMI al llarg dels seu 10 anys d’història, amb intervencions per part del públic assistent.

L’alcalde de les Franqueses, Francesc Colomé, ha explicat que l’AMI “va aplegar la il·lusió de la majoria dels ajuntaments catalans” i va posar en valor el fet que l’exposició es pogués veure en un muncipi que no té vot majoritari independentista.

L’alcalde de Sant Celoni, Raül Garcia, va fer referència a la situació actual, després de 5 anys de celebració del referèndum d’independència, explicant que “s’ha d’acabar el dol” i que “la clau està en la gent, que no pot estar permanentment mobilitzada però sí ho està en els moments importants.”

Per la seva banda, l’alcaldessa de Lliçà de Vall, Marta Bertran, va definir la independència en termes de qualitat de vida de les persones, destacant que “hem de donar arguments a la gent per votar un projecte independentista perquè suposen una millora per a les persones.”

El president de l’AMI, Jordi Gaseni, va cloure l’acte explicant que “les eleccions municipals de l’any vinent han de donar alcaldies independentistes” perquè els ajuntaments també han de comptar en el procés independentista, com han fet durant els 10 anys de vida de l’AMI” i ha destacat la importància que té compartir “actes com el d’avui a totes les comarques catalanes per copsar totes les sensibilitats del territori.” Finalment, ha explicat el projecte de sobiranies locals, un concepte que aplega molts punts de vista, com el social, energètic, alimentari, fiscal… i que passa per “l’empoderament dels pobles i ciutats per a la presa de decisions des de la base dels municipis.”

• El president de l’AMI remarca que ‘no podem apagar la flama de llibertat de l’1d’octubre’

L’Associació de Municipis per la Independència ha celebrat avui l’Assemblea General anual a Vilassar de Dalt (Maresme) amb la participació d’alcaldes i alcaldesses d’arreu de Catalunya així com representants institucionals i d’entitats. Jordi Gaseni, el seu president, ha destacat que ‘ara és el moment de grans consensos i de fugir de les divisons’ i ha posat de relleu el paper dels municipis ‘per avançar’.

L’assemblea ha començat amb la benvinguda de l’alcaldessa de Vilassar, Carola Llauró, que ha remarcat ‘el paper protagonista dels municipis en el camí cap a la independència’. Tot seguit s’ha procedit a la proposta i canvis en la comissió executiva i directiva. Deixen el seu càrrec Ramon Vancells, alcalde de Monistrol de Calders i Jordi Molinera, ex-alcalde d’Altafulla, i entren David Solà, alcalde de Sant Quirze de Besora i Eduard Rovira, alcalde de Torredembarra.

S’ha presentant l’informe de gestió de l’any 2021 i també s’ha fet una proposta respecte les sobiranies locals que es concretarà el proper setembre amb la presentació del banc d’experiències sobre sobiranies locals. El president de l’AMI, Jordi Gaseni ha aprofitat per fer una valoració de la ruta que està fent l’exposició sobre els 10 anys de l’AMI i que ja ha visitat 6 municipis i que continuarà el seu camí per Catalunya. L’exposició és una oportunitat per rearmar-nos ja que és un espai per parlar, reunir-nos i escoltar el territori’.
La regidora d’Arenys de Munt, Tònia Vila, ha llegit el manifest que commemora els 100 anys d’Estat Català, la segona formació independentista més antiga d’Europa.
La part final de l’acte ha anat a càrrec del president de l’AMI, Jordi Gaseni, i el secretari de governs locals i relacions amb l’Aran, David Rodríguez. Gaseni ha remarcat que ‘no podem apagar la flama de llibertat de l’1 d’octubre’ i que ‘ara tenim l’oportunitat de tornar a trobar consensos amb aquest 11 de setembre i 1 d’octubre que commemora el 5è aniversari de l’1-0’.

David Rodríguez, ha posat de relleu la feina del municipalisme i ‘la vocació de servei i compromís amb el país’. Aquest any que es compleixen el 10è aniversari de l’entitat ‘heu mostrat que sou la via política per arribar a la independència’ i per tant ‘mereixeu tot el reconeixement del govern’.

El president de l’AMI, Jordi Gaseni (L’Ametlla de Mar) ha participat a la roda de premsa sobre la Diada d’enguany, que ha tingut lloc avui, dijous, 7 de juliol a la seu de l’Assemblea Nacional Catalana. La roda de premsa ha comptat amb la participació de la presidenta i el vicepresident de l’ANC, Dolors Feliu i Jordi Pesarrodona, i el secretari d’Òmnium Cultural, Jordi Arcarons.

Jordi Gaseni, durant la roda de premsa, ha destacat que “les fites més importants les hem aconseguit quan hem anat de la mà ANC,Òmnium i AMI” i ha manifestat que “la diada d’enguany és un repte gegant perquè fa 5 anys de l’1-O i estem a tocar de les eleccions municipals del 2023.”

 

El president de l’AMI, Jordi Gaseni, ha participat a l’acte central de la Via Pirinenca en representació dels municipis catalans, que s’ha dut a terme el dissabte, 2 de juliol a l’estació d’esquí de Guils de Cerdanya. Durant l’acte, el president es va trobar amb la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, el vocal d’Òmnium Cultural, Dídac Amat, i també amb la presidenta de Gure Esku, Amalur Álvarez.

La Via Pirinenca ha il·luminat més de 300 cims de punta a punta dels Pirineus, amb 130 cims a Catalunya, per tal de reivindicar la plena sobirania de Catalunya i Euskal Herria. L’acte ha estat organitzat per l’ANC, Gure Esku i la Federació d’Entitats excursionistes de Catalunya.

L’exposició sobre els 10 anys de l’AMI continua el seu recorregut per Catalunya. Divendres va quedar instal·lada a la població de Llívia (Cerdanya) on es podrà visitar fins el dia 3 de juliol. Els alcaldes de la comarca van participar en un debat sobre el passat, el present i el futur de l’independentisme des de la perspectiva municipalista amb l’alcalde de Llívia, Elies Nova com a amfitrió i el president de l’AMI i alcalde de l’Ametlla de Mar, Jordi Gaseni.

Nova va recordar la rellevància que han tingut alcaldes i alcaldesses en el camí que ens va dur al 9N i també a l’1-O i la força que ha donat el municipalisme a les reivindicacions per la repressió i retallada de drets i llibertats. Tot aquest període ‘l’he viscut amb el cor’ i recordava moments molt emotius com l’acte al Palau de la Generalitat abans de l’1-O. Daniel Olivera, alcalde de Lles de Cerdanya, per la seva part, va comentar que ‘gràcies als municipis, el moviment ha estat fort’ però ara ‘ens falta el suport del govern i de les administracions per continuar endavant’, va afegir que ‘des dels ajuntaments només podem fer simbolisme’.

Ramon Chia, alcalde de Fontanals de Cerdanya, va coincidir amb Olivera i va afirmar que mirar enrere i veure tot el que hem fet ‘t’emociona’. ‘Les idees no se’ns en van però hi ha d’haver una resposta institucional ferma’, va afegir. Alfons Casamajó, alcalde de Ger va afirmar amb rotunditat que ‘som poderosos quan estem junts’ i ‘ens cal un full de ruta clar per tal que no s’apagui la flama’. Montserrat Medalla, alcaldessa d’Urús, va remarcar que la pandèmia ha estat un parèntesi en tot el procés ‘i ara hem de tornar a començar’ però ‘s’ha d’empènyer des de dalt’.

Jordi Gaseni, president de l’AMI va remarcar que ‘quan hem estat forts com a país, és quan els municipis hem anat de la mà de les grans entitats com Òmnium i Assemblea’. Des de l’AMI hem de fer el possible ‘per mantenir la il·lusió als consistoris perquè el moment vindrà’. També va voler posar de relleu la importància de mantenir i augmentar les alcaldies independentistes de cara a les eleccions municipals de l’any vinent.

L’AMI s’ha adherit al manifest de l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació i ha demanat als ajuntaments que formen part de l’entitat que el portin als plens municipals. El manifest exposa la mobilització social i persistent que ha protagonitzat la societat catalana per tal de decidir pacíficament el seu futur i la llarga repressió que el moviment independentista ha patit, amb ‘més de 800 persones amb causa judicial encara oberta, penes de presó i exili – encara persistent.’ L’objectiu és expressar, amb motiu del cinquè aniversari del 1-O de 2017, que existeix una clara majoria social i una clara majoria municipalista en favor de l’amnistia i l’autodeterminació.

L’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació, constituït el 30 de març, és un grup de treball autònom, plural i transversal, d’una trentena de persones de diverses sensibilitats i diversos àmbits que, a títol individual, treballarà activament entre aquest abril i el proper mes d’octubre. Serà precisament en el 5è aniversari de l’1 d’octubre quan es publicaran les adhesions i es presentaran les conclusions de la tasca realitzada. La voluntat de l’Acord és assolir el màxim d’adhesions al manifest i que pugui ser subscrit per les principals organitzacions i entitats de la trama democràtica, civil, social, econòmica, política i cultural del país, per tant, també dels ajuntaments, que no han estat exempts de la repressió, amb més de 600 casos contra alcaldes i alcaldesses i electes locals per diverses causes relacionades amb l’independentisme. La proposta neix del treball realitzat pels membres de l’Acord i ha tingut un suport transversal de la majoria de partits polítics presents a l’esfera municipal.

El manifest, que es pot consulta al web https://www.amnistiaiautodeterminacio.cat/ demana el suport per l’amnistia, entesa com la necessitat d’una solució col·lectiva  i integral per a totes les persones exiliades, encausades i represaliades, i l’autodeterminació, entesa com la necessitat d’un marc de resolució democràtica basat en el respecte a l’exercici de la lliure determinació de la societat catalana. Dues demandes que, segons l’Acord, susciten un ampli suport per part de la societat catalana.

 

La biblioteca Lluís Barceló i Bou de Palamós acull l’exposició dels 10 anys de l’AMI, inaugurada aquest dissabte, 21 de maig al matí. La inauguració ha anat a càrrec de l’alcalde de la localitat, Lluís Puig, i del president de l’AMI i alcalde de l’Ametlla de Mar, Jordi Gaseni.

Durant la inauguració, l’alcalde de Palamós ha esmentat durant la seva intervenció l’embat judicial que estan patint els electes municipals pel pagament de la quota de l’AMI; també ha recordat que “la gran majoria dels municipis son socis de l’AMI i això ha permès que a través del municipalisme arribessim a la base de tot el país, amb totes les campanyes i accions que s’han realitzat en aquests 10 anys”. Puig ha afirmat que “cal seguir treballant perquè l’AMI no ha acabat el seu recorregut” i ha recordat “la importància que existeixi, perquè articula una estratègia conjunta que ha d’assolir la independència del nostre país”.

Pel que fa al president de l’AMI, Jordi Gaseni, ha explicat que “la itinerància de l’exposició de l’AMI ens permet tornar als pobles i ciutats, un cop més, perquè volem tenir molt present tota la feina que s’ha fet fins ara i perquè sabem que des del món local contribuim a la força per aconseguir la independència”. També ha destacat que “el dia a dia dels alcaldes i alcaldesses és molt absorbent, però cal reivindicar la força de l’1 d’octubre, amb la majoria d’ajuntaments integrats dins l’AMI, i continuar actuant de la forma més directa possible per donar fruits des de tots i cada un dels municipis catalans i treballar per sumar-hi les grans ciutats que no en formen part”.

El president de l’AMI també ha explicat que era un dia important perquè s’estava pendent del nomenament dels càrrecs del secretariat nacional de l’ANC; en aquest sentit, ha destacat la importància de treballar conjuntament amb l’assemblea i també Òmnium, en una estratègia conjunta entre institucions, entitats i societat civil per encarar el cinquè aniversari de l’1 d’octubre. Gaseni també ha esmentat la tasca de l’Acord social per l’Amnistia i l’Autodeterminació, que ha començat a caminar aquest mes d’abril passat, explicant “cal que compti amb el màxim d’adhesions per encarar aquest cinquè aniversari”.

Gaseni ha parlat també de les sobiranies locals, un concepte que aplega molts punts de vista, com el social, energètic, alimentari, fiscal… i que passa per “l’empoderament dels pobles i ciutats per a la presa de decisions des de la base dels municipis, i a la qual es poden sumar molts més municipis que d’altra manera potser no hi arribaríem”.

Finalment, ha explicat que l’any vinent, el 2023, és any d’eleccions municipals, que han de permetre que l’independentisme superi les les dades d’alcaldies amb majoria independentista de les eleccions del 2015 i 2019, “ja que hem de sumar el màxim de municipis al nostre projecte”.

A la inauguració hi han assistit diversos regidors i regidores de l’ajuntament de Palamós, el president del Consell Comarcal del Baix Empordà, Joan Loureiro, la vicepresidenta de la Diputació de Girona, Maria Puig; l’alcaldessa de Regencós, Pilar Pagès, el coordinador de l’ANC Palamós, Modest Bellés; també Marta Payeró, membre de l’executiva d’ERC del Baix Empordà, entre d’altres.

L’exposició es podrà veure fins el 5 de juny a la biblioteca de Palamós, en l’horari habitual d’aquest equipament.

• El pavelló de Sant Julià de Ramis acull la mostra fins el dia 15 de maig

 

El pavelló de Sant Julià de Ramis va ser un dels punts més mediàtics de l’1 d’octubre del 2017. Era el col·legi electoral on havia de votar el president Puigdemont però abans s’hi van presentar una bona colla de Guàrdies Civils que van entrar a l’edifici per la força i van provocar lesions i considerables danys materials.  En aquest edifici, ara destinat a la pràctica esportiva del municipi, s’hi pot veure des de divendres passat l’exposició itinerant ‘10 anys de l’AMI. La força del món local’.

Divendres, dia 29 d’abril es va inaugurar la mostra amb la presència de l’alcalde de Sant Julià, Marc Puigtió, i del president de l’AMI i alcalde de l’Ametlla de Mar, Jordi Gaseni. L’acte va comptar amb una taula rodona sobre el món local amb l’alcaldessa de Fornells de la Selva i vicepresidenta de l’AMI, Sònia Gràcia, l’alcalde d’Aiguaviva, Josep Pinsach, l’alcalde de Bescanó, Xavier Vinyoles, i el regidor de Girona, Martí Terés.

Vinyoles va recordar que ‘ara toca tornar a aixecar l’ànim de tot el territori, ja que sense implicació de la gent difícilment podrem arribar a fer possible la independència’. Va reconèixer però que la situació a les comarques gironines, en clau nacional, a vegades no és representativa de tot Catalunya perquè aquí ‘els índex d’independentistes són molt alts’. Gràcia va recordar que dins l’AMI tothom hi té cabuda i que són moltes les formacions polítiques que hi estan representades ‘fins i tot els socialistes’. Pinsach, en la seva intervenció, va parlar de drets i llibertats i va posar de relleu que els darrers anys ‘ens han retallat molt els drets’. Es va mostrar partidari de ‘rentar la roba bruta a casa i fer pinya cap enfora’.

El regidor de Girona, Martí Terés, psicòleg de formació va manifestar que segurament ‘estem encara amb la síndrome d’estrés post-traumàtic’ fent referència al període que hem viscut després de l’1-0. ‘Els municipis tenim tota la força però no som un Estat’ i per tirar endavant en el tema de la independència ‘necessitem un Estat que ens recolzi’.

L’alcalde de Sant Julià va recordar que abans de l’1-0 ‘molts alcaldes ens vam sentir com super-herois, teníem una gran il·lusió per tota la situació que havien de viure i vam estar al capdavant dels nostres municipis en uns moments únics i històrics. Quan es va veure la imatge de violència extrema que es va viure a Sant Julià, va provocar que molta gent anés a votar, gent que potser s’hagués quedat a casa però que arran d’aquelles imatges va decidir que no volia viure en un país governat per un estat d’aquesta mena’, va afegir Puigtió qui també va reafirmar-se en la idea que ‘hem de trobar la força per tornar a reactivat tot el país’.

Finalment el president de l’AMI, Jordi Gaseni va parlar que dins de la Catalunya d’avui i de demà ‘hi haurà d’haver moltes sobiranies’ i que a través de totes elles ‘podrem arribar a molts municipis que potser no tenim altra manera d’arribar-hi des de l’AMI’.

L’exposició, que porta per títol Independentisme: la força del món local serà itinerant per les diferents comarques de Catalunya. Ja s’ha pogut veure a l’Alt Empordà i continua el seu recorregut per les comarques gironines. L’exposició és un recull cronològic i temàtic pels moments més rellevants que ha viscut l’entitat, sempre al centre de l’activitat generada cap a l’estat propi. Els seus inicis a Vic el desembre del 2011 i el ràpid creixement per tot el país dels municipis independentistes van donar la força a l’AMI per situar-la com un dels actors en el procés cap al 9N al costat d’Òmnium i Assemblea Nacional Catalana.

Es va celebrar el 9N i els municipis catalans van prendre encara més protagonisme que va anar augmentant fins a la data de l’1 d’octubre de 2017. També ha estat clau el món local en tot el procés de repressió, en l’acompanyament i suport als polítics exiliats i empresonats però també amb la que han patit els electes locals que sumen més de 600 causes per temes relacionats amb la independència, ja siguin posicionaments polítics a través de mocions, el mateix 1-O, símbols i pertinença a la mateixa AMI, entre d’altres.

L’exposició també recull quins són els projectes futur que passen inevitablement per les sobiranies locals i explica les diferents campanyes que s’han realitzat en aquests 10 anys. Així mateix recull una mostra de valoracions de diferents líders polítics i socials.

Al llarg d’aquest any 2022 l’exposició sobre els 10 anys de l’Associació de Municipis per la Independència recorrerà bona part de la geografia catalana per recordar quin ha estat el paper dels municipis i de les comarques catalanes en la construcció d’un espai de sobirania nacional i en el camí cap a l’estat propi.

La gira es va iniciar el passat dia 25 de març a Vic coincidint amb l’acte central de commemoració dels 10 anys de l’entitat. Divendres passat, l’exposició va arribar a l’Alt Empordà, concretament al municipi del Port de la Selva, on es va fer un acte d’inauguració amb alcaldes i alcaldesses de la comarca. L’alcalde del Port, Josep M. Cervera i ex-president de l’AMI va fer la inauguració recordant bona part de la història de l’entitat, com s’havia posicionat i fet gran ‘perquè els electes vam saber exercir el lideratge als nostres territoris’. Va afegir que la independència ‘la vam consolidar al carrer i ara, més que mai, cal tornar a mobilitzar la gent des dels carrers’.

L’alcalde de Castelló d’Empúries Salvi Güell; l’alcaldessa de Viladamat, Dolors Pons i l’ex-alcaldessa de Roses i actual regidora Montse Mindan, van aportar la seva visió sobre aquesta darrera dècada. Mindan va posar de relleu que l’AMI va créixer tant ràpidament ‘perquè els alcaldes i alcaldesses ens ho vam creure i aquí, més que mai, vam demostrar que la unió fa la força’. Va recordar que ‘tenia més fe en la sobirania dels ajuntaments abans que ara, perquè ens han anat retallant moltes de les coses que ja teníem consolidades’.

Dolors Pons va donar la perspectiva d’un municipi petit, concretament del seu, que té 486 habitants, però que això no li ha restat convenciment per dur a terme diferents accions de sobirania. Va posar com a exemple la sobirania energètica que estan exercint a Viladamat, ja que ‘hem creat una comunitat energètica local de la qual se’n beneficien 500 veïns i veïnes’. Va tancar la taula rodona Salvi Güell, qui va reconèixer que els ajuntaments, al llarg d’aquest període tan significatiu per la història de Catalunya, ‘hem estat al costat de la gent’ i que l’AMI ‘ha estat una garantia d’èxits quan tots hem anat a la una’. També va remarcar que ‘hem de recomposar tot l’espai independentista, no en el fons sinó en les formes i això portarà el seu temps perquè el sotrac de l’1 d’octubre va ser molt gran’.

Va tancar l’acte el president de l’AMI, Jordi Gaseni, que va explicar que l’exposició recorrerà tot el país ‘per recarregar les bateries tan potents que teníem abans, amb l’objectiu de tornar a arribar un nou 1 d’octubre’. Va cloure exposant un dels objectius de l’AMI: arribar a les gran ciutats. I una manera, serà amb les sobiranies locals’.

L’exposició es podrà visitar fins el dia 18 d’abril a la sala d’exposicions del Port de la Selva (C. Major, 19). La següent parada serà la comarca del Gironès, concretament el municipi de Sant Julià de Ramis a partir del dia 29 d’abril.

• Món local, partits polítics, entitats, institucions i societat civil participen en un acte al mateix espai de L’Atlàntida on es va celebrar l’Assemblea Constituent el desembre de 2011

Aquest matí l’Associació de Municipis per la Independència ha celebrat l’acte dels 10 anys (posposat vàries vegades per motius derivats de la pandèmia). Ho ha fet en un acte a la sala Joaquim Maideu de L’Atlàntida de Vic on s’hi va celebrar l’assemblea constituent el desembre de 2011 amb 157 ajuntaments fundadors.

Han assistit a aquest acte 5 dels 6 presidents que ha tingut aquesta entitat: Josep M. Vila d’Abadal, Pep Andreu (provisional), Neus Lloveras, Josep M. Cervera i l’actual, Jordi Gaseni. No hi ha pogut participar per trobar-se a l’exili Carles Puigdemont, que hi ha participa a través d’un vídeo que es va gravar el passat mes de gener a Brussel·les, en una trobada dels 6 presidents.

Ha inaugurat l’acte l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, que ha recordat els orígens de l’entitat a la ciutat i la implicació i lideratge del llavors alcalde Josep M. Vila d’Abadal per constituir una associació amb el lideratge del món municipal. Erra ha remarcat que ‘hem fet molta feina en aquests 10 anys però n’hem de fer molta més i des dels municipis ens trobareu sempre al capdavant en el treball per una Catalunya lliure’.

A continuació el president de l’entitat, Jordi Gaseni, alcalde de l’Ametlla de Mar, ha posat de relleu les diferents etapes que s’han viscut al llarg d’aquesta dècada.  Ha volgut remarcar la paraula ‘força’ la que tenim ‘alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, una força immensa capaç de canviar-ho tot’. Per aquest motiu ha demanat als assistents que ‘mantinguem viva aquesta gran qualitat que tenim i que és el que ens fa únic diferents, és el nostre gran valor i l’hem de preservar, sense defallir, sense excuses. Si perdem aquesta força ho perdem tot, per això us demano que continuem forts, fent pinya, perquè és el nostre projecte, el món municipalista català organitzat i ferm’.

Un vídeo de la trobada dels 6 presidents a Brussel·les el passat mes de gener ha donat pas a les valoracions, cadascun des de l’etapa que els va tocar viure.

La fotografia de la jornada és la que han protagonitzat tots els membres de les executives i directives que ha tingut l’entitat al llarg d’aquests període. Tots junts a l’escenari, han expressat la seva experiència a  través de les paraules de Rosa Vestit, tresorera de l’AMI entre 2018 i 2019 i actual delegada del govern de la Generalitat a la Catalunya Central; i Montse Fornells, vicepresidenta de l’AMI entre 2016 al 2019 i actual directora general d’administració local.

Dos blocs temàtics sobre repressió i territori han donat veu, en primer lloc a Montse Mindán, Paco Gas i Rosa Fonoll, alcaldessa de Cubelles, i a continuació a Marc Solsona, alcalde de Mollerussa, Marc Aloy, alcalde de Manresa; Jordi Munell, alcalde de Ripoll i David Planas, alcalde de Celrà.

Per visualitzar la persecució que han patit els alcaldes en aquests 10 any, amb més de 600 causes obertes per temes relacionats amb les seves idees i manifestacions polítiques, han parlat Paco Gas, que va ser alcalde de Roquetes durant l’1-O i va deixar el càrrec el passat mes de gener. Gas va ser absolt pel jutjat penal 2 de Tortosa del delicte de desobediència a l’autoritat l’1-O, però la Fiscalia ha demanat la nul·litat del judici. Gas ha recordat que ‘estem al servei del nostre poble, però també del nostre país’ i ha recordat que la transició cap a la democràcia dels anys 70 ‘va ser una autèntica farsa’. Per la seva banda, Montse Mindán, alcaldessa de Roses durant l’1-O i jutjada per aquest motiu; va ser imputada per haver donat suport al referèndum sobre la independència de Catalunya del 2017, però el jutjat penal número 1 de Figueres va dictar la seva absolució en no trobar proves sobre la seva suposada vinculació amb l’organització de la votació. Els tribunals l’han absolta 3 vegades i Fiscalia ha reobert el cas.  Finalment, Rosa M. Fonoll, alcaldessa de Cubelles, jutjada i absolta per pagar la quota de l’AMI arran d’una denúncia d’un dels grups polítics del seu ajuntament, ha intervingut a través d’un vídeo.

En el bloc temàtic que portava per títol territori, Jordi Munell, alcalde de Ripoll, ha destacat que ‘formar part dels ajuntaments fundadors de l’AMI té un pes històric’ comparant la figura de Ripoll com a bressol de Catalunya’ i ha destacat que ‘la independència és un moviment social, perquè el que cerquem és tenir més recursos, per gestionar-los millor per donar resposta al que demana la ciutadania’.

Marc Aloy, alcalde de Manresa, per la seva banda, ha explicat que ‘s’ha de continuar treballant perquè la sobirania no és nomes cosa de símbols, sinó que la podem fer cada dia en la gestió diària dels ajuntaments en aspectes com la sobirania energètica i alimentària’ posant alguns exemples de la ciutat. També ha destacat que ‘la societat ha canviat molt en 20 anys i també cal treballar la cohesió social’.

David Planas, alcalde de Celrà ha definit els municipis com a pal de paller de la xarxa ciutadania tot dient que ‘la sobirania és la base del municipalisme’. ‘Estem al capdavant de la presa de decisions en moments de crisi, i si dotem de sobirania als municipis, en molts àmbits, serà possible la sobirania nacional’.

Finalment, per acabar el bloc de territori, Marc Solsona, alcalde de Mollerussa, ha destacat la fortalesa de l’AMI perquè aplega els electes locals que treballen per la independència: ‘no competim, compartim; l’AMI és un espai per debatre, des de la diversitat i les diferents mirades del territori’. ‘Volem la llibertat del nostre país treballant des dels nostres municipis, des de la mirada honesta, neta i sabent que compartim un objectiu que s’ho val’.

Ha tancat l’acte la consellera de la presidència, Laura Vilagrà, que ha recordat que va formar part de al primera executiva de l’AMI l’any 2011. ‘Recordo perfectament quan l’alcalde Vila d’Abadal em va venir a buscar per formar part dels primers òrgans de govern perquè ja estava movent temes relacionats amb el dret a decidir’. També recordava l’encert de la creació de l’AMI que tenia com a objectiu que ‘els plens municipals es mullessin en pro de la independència’. Vilagrà també ha recordat com en els diferents esdeveniments claus en la història del nostre ‘va ser clau la feina dels ajuntaments’.

Per tancar aquest acte, s’ha inaugurat l’exposició Independentisme: la força del món local que serà itinerant per les diferents comarques de Catalunya. Un cop marxi de Vic, la propera parada serà El Port de la Selva (Alt Empordà), on s’inaugurarà el proper dia 8 d’abril.

Podeu veure una galeria de fotografies de l’acte aquí.

Podeu recuperar el directe de l’acte al canal de Youtube de l’AMI.

 

– S’inaugurarà l’exposició ‘10 anys de l’AMI: Independentisme, la força del món local’

– També es presentarà un vídeo de la trobada que van tenir els 6 presidents el passat mes de gener a Brussel·les

L’Associació de Municipis per la Independència va néixer el desembre de 2011 a Vic, i serà a Vic, a la mateixa sala on es va celebrar l’Assemblea Constituent, on tindrà lloc aquest divendres, dia 25 de març de 2022, l’acte per commemorar els 10 anys de trajectòria.

Serà un acte on els alcaldes i alcaldesses seran els protagonistes, perquè han estat ells i elles els que han convertit el municipalisme independentista en una peça clau de la transformació del nostre país i han donat estructura territorial i política al procés cap a la República Catalana.

L’acte serà inaugurat per l’alcaldessa de Vic, Anna Erra i pel president de l’AMI, Jordi Gaseni, i tot seguit es donarà veu als alcaldes i alcaldesses per tal que aportin el seu punt de vista i la seva perspectiva sobre què ha suposat el moviment municipalista independentista. També es farà un petit reconeixement als càrrecs electes que han estat represaliats per les seves idees polítiques, pel seu debat i pels símbols que les representen i que son més de 600. Hi intervindran l’alcaldessa de Cubelles, Rosa Fonoll, l’ex-alcalde de Roquetes, Paco Gas, i l’ex-alcaldessa i actual regidora de Roses, Montserrat Mindan.

L’acte clourà amb la intervenció de la consellera de la presidència, Laura Vilagrà. Finalment, al hall de l’auditori s’inaugurarà l’exposició “10 anys de l’AMI: Independentisme, la força del món local”.

Assistiran a l’acte representats de diferents entitats, partits polítics i electes de la Catalunya Nord i del País Valencià. També està prevista l’assistència de tots els presidents que ha tingut l’entitat, excepte Carles Puigdemont, que està a l’exili. Hi seran Josep M. Vila d’Abadal, Pep Andreu, Neus Lloveras, Josep M. Cervera i Jordi Gaseni. Tots 6 van poder fer una trobada el passat mes de gener a Brussel·les, trobada de la qual se’n presentarà un resum en format vídeo, que s’emetrà durant l’acte.
L’acte es podrà seguir en directe pel canal de Youtube de l’AMI.

Dia: Divendres, 25 de març de 2022
Lloc: L’Atlàntida – Centre d’Arts Escèniques d’Osona. Sala Joaquim Maideu, C. Francesc Maria Masferrer, 4. Vic
Hora: 11.00h

El president de l’AMI, Jordi Gaseni (L’Ametlla de Mar), ha assistit a la manifestació unitària en contra de la guerra d’Ucraïna, convocada avui, 2 de març, per la plataforma Aturem la Guerra, que ha tingut lloc a la plaça Catalunya de Barcelona.

Recordem també que l’AMI s’ha adherit a la declaració promoguda pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i per la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau, que demanen, en un comunicat conjunt, la desmilitarització i l’inici d’un diàleg per una resolució pacífica del conflicte a Ucraïna.

L’AMI s’ha adherit a la declaració promoguda pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i per la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau, que demanen, en un comunicat conjunt, la desmilitarització i l’inici d’un diàleg per una resolució pacífica del conflicte a Ucraïna.

També demana als alcaldes i alcaldesses catalans que es sumin a la convocatòria del municipalisme català tot convocant concentracions a davant dels ajuntaments catalans avui, dia 1 de març, a les 19.00h, així com també fa una crida als electes locals a participar a la concentració unitària que es farà demà dimecres, 2 de març a les 18.30h a la plaça de Catalunya de Barcelona, organitzada per la plataforma “Aturem la guerra”.

Podeu llegir aquí la declaració.