“L’aprimament del sistema públic i els interessos de les empreses per sobre de les persones ens ha de fer reflexionar després de la pandèmia”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (22)

ENTREVISTA A RAMON VANCELLS ALCALDE DE MONISTROL DE CALDERS (MOIANÈS)

Ramon Vancells (CUP) és l’alcalde de Monistrol de Calders (Moianès) des de les passades eleccions. Monistrol de Calders compta amb uns 700 habitants. Amb un entorn rural envejable, de bosc i abundància d’aigua, Monistrol és un entorn tranquil on gaudir de la natura, de l’oferta gastronòmica i dels productes locals, així com passejar per les rutes de natura, arqueològiques i de patrimoni. Un municipi que singularitza la gestió de la crisi gràcies a les seves dimensions i població -com el tracte personal diari amb les persones vulnerables- però que també haurà d’afrontar els reptes de la crisi econòmica que sens dubte seguirà a la sanitària.

 

-Com s’ha adaptat la vida del municipi a la crisi de la COVID-19?

Doncs s’ha fet amb resignació. La gent ha obeït les consignes, amb una adaptació inicial que ha estat relativament fàcil, amb certa confiança, tot i que després s’ha anat convertint en angoixa i frustració per com s’està gestionant la crisi a nivell de govern espanyol? A Monistrol, l’entorn rural fa que les coses es portin millor perquè la possibilitat de contacte és menor, és més fàcil fer coses que no posin en risc ni a tu ni a d’altres persones i preservar les mesures de confinament. Crec que amb les mesures que s’han adoptat no s’han tingut en compte realitats diferents que permetien mesures diferents… però s’entén que s’hagi de generalitzar, tot i que i la problemàtica social al món rural és més fàcil de resoldre.

-Suposo que al principi vau tenir feina amb la informació sobre les recomanacions del confinament, obertura de comerços, etc…

Hem utilitzat la pàgina web i els enllaços a les xarxes socials. Des del primer moment vam veure clar que la comunicació era rellevant per no generar alarma i crear la calma necessària. Així doncs, vam protocol·litzar molt bé les comunicacions, essent molt rigorosos amb la protecció de les dades personals, emetent comunicats amb certa freqüència per valorar el contingut de les normes, i essent curosos amb les informacions que poguessin generar alarma. Calia ser molt clars i precisos al moment de traslladar la realitat, cada 2-3 dies. Per sort, tots ens coneixem i els canals són molt fàcils. Hem arribat bé la gent amb contingut i amb credibilitat.

-A nivell econòmic, turístic… com creieu que afectarà el municipi?

Aquesta crisi ha provocat que s’aturi tot. Monistrol és un poble residencial, fet que va provocar que les persones que hi tenen segones residències vinguessin a instal·lar-se aquí al principi però han estat molt pocs casos ni tampoc hi ha hagut un degoteig més endavant. No hem hagut d’estar pendents, doncs, del control social en aquest sentit. A nivell de comerços locals i de proximitat, s’han vist reforçats perquè la gent hi va a comprar. La situació difícil és per l’oferta gastronòmica de Monistrol, que és molt coneguda i de qualitat i s’han vist obligats a tancar. A nivell d’empreses, la majoria de persones del poble es desplaça a treballar fora, i molts d’ells fan teletreball, però en general les persones treballadores tindran dificultats amb les pràctiques de les empreses en aquests dies i els ERTOS. Tot dependrà de la casuística però les conseqüències seran greus per a tothom. Des de l’ajuntament, ja estem plantejant la flexibilització de tributs per als propers dos anys.

-La comarca del Moianès és la de més recent creació a Catalunya, hi ha hagut coordinació a nivell comarcal? i com és el contacte amb altres institucions?

Nosaltres som molt crítics amb institucions o ens supramunicipals perquè pensem que la gestió de crisis d’aquest tipus és més eficient des de l’àmbit municipal. I a més, en aquest cas és un consell que està una fase de creació d’estructura, però no ens ha semblat que hagin tingut un paper proactiu. Nosaltres ens hem subordinat a les directrius del departament de Salut i Protecció Civil, així com mantenim contacte amb l’Àrea Bàsica de Salut d’Artés i ens hem coordinat amb ells per diversos temes. De cara a les instruccions més polítiques, tenim contacte amb la delegació territorial del govern de la Catalunya Central, que ens informa dels canvis i afectacions que es van produint.

-Heu hagut de cancel·lar actes o esdeveniments remarcables per al vostre municipi?

Amb un mes de durada de la crisi, això és inevitable. Al març es programava un cap de setmana de l’aigua, molt present al nostre entorn, un bé que creiem important conèixer i treballar-lo; també es cancel·larà la celebració de Sant Jordi… Però això va més enllà, perquè tenim terminis per altres activitats i accions que no sabem si podrem posar en marxa, com per exemple la piscina d’estiu o la festa major. És un marc d’incertesa que no et permet treballar perquè caldria posar en marxa ja les contractacions necessàries, o que ja s’han fet i potser no es podran materialitzar o bé s’hauran de modificar.

-S’han creat xarxes de voluntariat? O potser ja existien associacions, entitats… i s’han coordinat per dur a terme accions?

S’ha creat un operatiu per organitzar grup d’emergència de persones del poble, que sumen unes 25 i que ajuden la gent que pugui tenir necessitats, amb el factor de població envellida i que viu sola. S’han fet uns protocols on s’assigna una persona de referència per a cada família per fer la compra, gestions, treure les escombraries, passejar gossos, anar a la farmàcia… i evitar que la gent gran s’hagi de desplaçar. També hi ha un telèfon que funciona 24 hores al dia, i és el voluntariat el que dona resposta a les necessitats que van sorgint. A Monistrol hi ha hagut dos casos confirmats per la COVID-19, un d’ell donat d’alta, una defunció i algunes persones confinades amb símptomes.

-Què podem aprendre de la situació que estem vivint que ens serveixi per a una futura situació similar o per al futur en general?

Fóra bo fer un aprenentatge, tot i que la història de la humanitat demostra que ens costa molt d’aprendre, pensant, d’entrada, en la idea de tornar a la normalitat. Jo penso que no hauria de ser així, perquè ja no hi havia normalitat: ens hem de preguntar quin desenvolupament estem tenint com a humanitat perquè hagi succeït una pandèmia d’aquest tipus i cal plantejar la incapacitat del sistema per donar-hi resposta. Hem fet tot el possible les darreres dècades per protegir les institucions i la sanitat? Jo penso que els governs han primat els interessos de les empreses per sobre de la salut, i que aquestes empreses s’han beneficiat d’un sistema públic cada vegada més aprimat amb les retallades. Així doncs, un aprenentatge bàsic és que hem permès que s’hagin fet polítiques antisocials i ara en patim les conseqüències, perquè els països amb sistemes públics forts se n’estan sortint millor que nosaltres. I tot això té molt a veure amb el sistema capitalista que estem vivint.

Comparteix aquesta informació

“Si s’hagués fet una gestió de la crisi des de Catalunya, estic segur que hauria estat molt més eficient”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (21)

ENTREVISTA A JORDI IGNASI VIDAL PAER EN CAP DE BALAGUER (LA NOGUERA)

Jordi Ignasi Vidal (ERC) és el paer en cap de Balaguer, la capital de la Noguera, una de les comarques més afectades per la Covid-19. Balaguer és una ciutat de més de 17.000 habitants, essent en el segon municipi més poblat de la demarcació de Lleida. Com a cap de comarca té un potent sector comercial i de serveis i, des de l’Ajuntament, ja s’han pres mesures econòmiques per ajudar a aquest sector una vegada s’acabi la crisi sanitària. Ciutat comtal, Balaguer compta també amb una gran riquesa patrimonial amb atractius com l’Església de Santa Maria, Sant Domènec o el Castell Formós.

 

-La Noguera està essent una comarca molt afectada pel que fa a casos de coronavirus. Com està la situació a Balaguer?

Sí, és cert. El que ens va passar és que els primers contagis van arribar d’un autocar que provenia de Benidorm i el virus es va estendre per tota la zona. El problema principal però va ser quan malauradament va entrar en algunes residències de la gent gran, el col·lectiu més fràgil.

-Com ho estan gestionant?

Ara la situació s’està estabilitzant amb el desplaçament de persones afectades a l’Hospital Sociosanitari, que ha permès un esponjament d’aquestes residències per a la gent gran i alhora poder fer una millor gestió de l’aïllament perquè es disposa de més espai als centres sanitaris.

-Precisament la gent gran és un dels col·lectius més afectats. Com els ajuden des de l’Ajuntament i quines mesures han pres?

Als que estan a les residències de la gent gran i a l’Hospital se’ls hi facilita material com bates, màscares i peücs de protecció confeccionats per una immensa xarxa de voluntariat. Pel que fa a les persones grans que estan a casa, els hi gestionem la compra d’aliments i medicaments perquè no hagin de sortir de casa per res, tasca que també es fa gràcies al voluntariat. Per últim, destacar que oferim un servei psicològic per si és necessari, i es fa el seguiment del seu estat mitjançant trucades telefòniques.

-Els veïns de Balaguer han respost com esperaven?

La societat ha respost majoritàriament de forma molt positiva. Malauradament sempre hi ha gent que no pensa en el bé comú i la policia ha hagut de fer molts avisos i fins i tot sancions. Referent a la xarxa de voluntariat que s’ha creat al municipi, està funcionant molt bé. De fet, ens plantegem altres reptes com el de col·laborar amb floristeries i llibreries per apropar el Sant Jordi a tothom, ja que no el podrem celebrar quan cal.

-El comerç i l’hostaleria seran dels sectors més afectats. Com hi faran front?

Per a saber el grau d’afectació d’aquest sector, caldrà esperar primer a veure quina és la duració del confinament i després fer el seguiment de com la gent tornem a agafar la confiança de tornar a sortir i recuperar l’activitat prèvia a la pandèmia. De moment hem ajornat taxes i impostos, i els reduirem en funció dels dos factors anteriors. Principalment la taxa de terrasses, de recollida de residus i de l’aigua. També hem decidit anul·lar la Fira Q (fira del sector econòmic), una de les més importants que es celebren al municipi, ja que com a equip de govern vam creure convenient dedicar com a mínim els recursos que s’hi havia de destinar, així com els màxims esforços per a la reactivació econòmica del teixit productiu.

-De quina manera ha afectat al sector primari?

El sector primari a Balaguer de moment no s’ha vist massa afectat, ja que no és zona fruitera i de moment està podent realitzar les seves tasques. A més, Balaguer ha decidit mantenir el mercat setmanal, amb parades exclusivament d’alimentació, i prenent totes les mesures de protecció que aconsella el Departament de Salut. Això ha permès donar una sortida als productors de proximitat.

-Com valora la col·laboració entre administracions? Està funcionant?

Molt bona, malgrat la dificultat de gestió actual, tant la Generalitat com la Diputació i el Consell Comarcal estan essent uns eficients col·laboradors. A nivell de gestió és una llàstima que l’Estat ho hagi centralitzat tot. Si s’hagués fet una gestió de la crisi des de Catalunya, estic segur que hauria estat molt més eficient.

-Els alcaldes se senten recolzats davant d’aquesta crisi sanitària o troben a faltar més suport?

De suport sempre en cal més, i sobretot tenint en compte les dades de persones afectades. La manca de tests ha provocat moments d’incertesa. La ciutadania reclama informació i no sempre l’hem tinguda fiable i actualitzada. Per altra banda, ens caldria tenir un calendari aproximat del desconfinament, per a poder saber a què atendre’ls. Teatre, concerts, festes populars… tot està a la corda fluixa en funció de l’evolució del confinament. Totes elles s’organitzen amb molta antelació, i ens cal saber les limitacions futures, o almenys, una estimació flexible i raonable.

-Què li fa perdre la son aquests dies?

Sobretot les persones i famílies que han vist que els seus éssers estimats marxaven sense que ni haver-los pogut acompanyar en els darrers moments. Per això ens cal ser molt empàtics amb la gent que ha patit o que encara ho està patint.

Comparteix aquesta informació

“El desconfinament no pot ser centralitzat, cada comunitat autònoma hauria de poder decidir el moment idoni perquè sigui efectiu”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (20)

ENTREVISTA A M.ROSA VILA ALCALDESSA D’AMER (LA SELVA)

Amer és un municipi de 2.300 habitants de la comarca de La Selva, a mig camí de Girona, Santa Coloma de Farners i Olot. M. Rosa Vila (Junts per Amer) és l’alcaldessa del municipi des de fa gairebé 5 anys. Ara, acabada de jubilar de la seva feina al capdavant d’una impremta, vol recordar altres moments intensos que ha viscut durant el seu mandat: l’1 d’octubre i, en general, tot el procés d’independència, el pas del temporal Glòria fa uns mesos amb un especial impacte als pobles de la seva zona i ara, la pandèmia de la COVID19. “No es pot dir que hagi estat fàcil, però quan et poses al capdavant d’un servei públic tampoc penses que ho serà”.

 

-Quin és l’impacte per a un ajuntament gestionar una crisi sanitària com el COVID19?

L’impacte és molt gran. Un Ajuntament ve a ser com una empresa perquè tens diferents persones que hi treballen, totes amb el seu criteri. Ara hem hagut de canviar determinades maneres de treballar i intentar que tothom estigui en les mateixes condicions. S’han readaptat les feines i has de fer entendre al personal el què és un servei bàsic.

-Amb quina ajuda compta per atendre totes les necessitats?

Per atendre la població treballem colze a colze amb Càritas. Des del primer moment també ens vam posar en contacte amb l’ABS d’Anglès i els hi vam dir que estàvem a la seva disposició per a tot el que els hi calgués. No crec que ara sigui el moment de fer mesures populistes aprofitant l’oportunitat.

-Amb els recursos que té al seu municipi quines accions han desenvolupat?

Un cop hem tingut organitzades les emergències sanitàries i socials, hem intentat complaure als veïns. Penseu que nosaltres no tenim policia municipal perquè som un municipi petit i per tant hi ha coses que no les podem fer. Hem posat un altaveu al campanar i des d’allà felicitem tots els nens i nenes que fan anys. Per Sant Jordi també volem fer alguna acció especial per als més grans de 70 anys. En l’àmbit social, estem trucant a moltes persones a casa seva cada dia i a nivell d’ensenyament, hem repartit els llibres que els nens s’havien deixat a l’escola. La predisposició que tenim com a ajuntament és total, però sense voler passar a davant de cap col·lectiu.

-A Amer hi té la seu HIPRA, una gran companyia farmacèutica dedicada a la investigació, producció i comercialització de productes per a la salut animal. Quina ha estat la seva implicació en la gestió de la COVID19?

HIPRA ha deixat part d’un laboratori per fer diagnòstics de COVID19. Des dels Hospitals Trueta i Sta. Caterina de Girona, recullen les proves i les envien a Amer. Si abans hi havia capacitat per fer 100 diagnòstics al dia, gràcies a HIPRA, se’n poden fer 600 cada dia. Per tant, això és una millora qualitativa molt important. Pensem que HIPRA dóna feina a molta gent del poble, famílies senceres, tot i que en ser una empresa molt ben posicionada a nivell mundial, pel que fa als treballadors qualificats, busca els millors professionals allà on sigui.

-Quin serà l’impacte econòmic que tindrà a Amer la COVID19?

Jo vinc del món dels autònoms i et puc dir que serà complicat. Les petites empreses i els autònoms, des del 2008, no hem estat capaços de posar-nos al nivell de vida actual ni afrontar gaires inversions. A Amer, l’equip de govern tenim la voluntat de no apujar cap impost i facilitar la tasca d’aquest col·lectiu. Per això a les terrasses dels bars, els hi traurem la taxa, que ja es baixa. També he de dir que de la manera com tenim establerts els impostos, no afecta massa perquè estan repartits al llarg de l’any i tothom sap que pot demanar pròrroga.

-I l’impacte a les famílies? L’Ajuntament podrà arribar a totes les seves necessitats?

En aquest moment som un ajuntament sanejat, tenim endeutament 0. Per tant, ens podem dedicar a les tasques socials, potser deixant de fer algun carrer. Sí que em preocupa com es farà com es sortirà del confinament. El desconfinament no pot ser centralitzat, cada comunitat autònoma hauria de poder decidir el moment idoni perquè sigui efectiu. També hi ha un altre tema que és important. Si no podem portar els nens a l’escola, hem de mirar com podem reduir la jornada dels pares i que la tinguin retribuïda. Si no és així, el problema serà més social i familiar que econòmic.

-Destaqui alguna peculiaritat d’Amer durant el confinament?

Ja he comentat que hem posat un altaveu al campanar i hem intentat mantenir les festes que són patrimoni. El divendres dels Dolors el vam celebrar a la nostra manera, ja que tenim una congregació amb 300 anys d’història. Els manaies van sortir al balcó i els músics van fer un vídeo cadascú a casa seva; el mossèn ens va gravar la pregària i el vam passar per l’altaveu l’Stabat mater. D’aquesta manera vam mantenir l’essència de la processó. El dia del Ram vam fer la pregària i benedicció del Ram a partir d’una gravació del mossèn. El dia de Pasqua també farem un recull de caramelles i per Sant Jordi també hem pensat algunes coses.

-En cinc anys d’alcaldessa és la situació més complicada que li ha tocat viure?

En cinc anys ens han passat moltes coses. La primera legislatura va ser la de la independència i és evident que ara n’hem de continuar parlant perquè la flama és ferma i està encesa. El mes passat amb el Glòria també vam patir molt, alcaldessa i regidors vam treure aigua durant dos dies. Quan et poses al davant d’un lloc ningú et diu que sigui fàcil. Has d’assumir totes les conseqüències i fer-ho el millor possible.

-Parlava abans del desconfinament. Com el faria des del seu punt de vista?

El desconfinament el podem reivindicar tots els alcaldes i comunitats autònomes, no podem caure en el mateix error de la centralització tan gran que s’ha fet amb el confinament. Hem d’escoltar molt els científics i els metges i aprendre que el medi ambient, per a la salut de les persones, és tan important per tota la economia del món. Fer-ho amb criteris propis de cada autonomia farà que sigui òptim, això no vol dir consensuar les accions previstes amb la resta i el moment que s’executaran, sinó que vinguin determinades tenint en compte la veu dels científics i dels professionals de la salut.

Comparteix aquesta informació

“Si estem units, administració i ciutadania podem fer front a qualsevol repte”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (19)

ENTREVISTA A JOAN ROIG ALCALDE D’ALCANAR (MONTSIÀ)

Joan Roig (ERC) és l’alcalde d’Alcanar (Montsià) des de l’any 2018 i abans havia estat regidor, concretament des de l’any 2011. El poble més meridional de Catalunya, Alcanar, té 9.500 habitants, repartits en els tres nuclis: el nucli d’Alcanar, les Cases i Platja. D’aquesta terra, en destaquen el sector agrícola de cítrics, molt important, l’arquitectura marinera de les Cases d’Alcanar, un dels llocs amb més encant de la costa de l’Ebre, la gastronomia relacionada amb productes del mar i també la fruita, i una destacable activitat turística al litoral, així com també a altres zones d’interès natural, com la serra del Montsià.

 

Alcalde, com estan vivint la crisi de la COVID-19?

Des de la primera notícia sobre els contagis, hem estat en contacte amb els serveis territorials de la Generalitat de Catalunya i la comunicació ha estat molt bona i fluida, tant per la informació de la situació i els contagis com també per les mesures que s’havien de prendre en una situació nova i desconeguda per tothom.

Sota quins criteris varen treballar per decidir què s’havia de fer i prioritzar?

Nosaltres hem treballat en 3 eixos: en primer lloc, articular les mesures de confinament, amb la vigilància per part de la policia local, per tal que se seguissin totes les mesures de distanciament sense cap excepció. En aquest sentit, i pel gran nombre de segones residències que tenim, hi ha hagut més de 350 vehicles que han passat pels controls i més de 100 sancions, d’entre les quals 3 detencions per agressions a l’autoritat.

Per tant, aquest ha estat un motiu de preocupació…

Sí, i encara està costant en alguns llocs molt concrets. Jo penso que ens fa falta una gran dosi de responsabilitat i generositat, perquè en una situació com aquesta tothom ha de donar el màxim i deixar de banda l’interès personal.

En segon lloc, s’ha fet una tasca de neteja i desinfecció d’espais, equipaments i llocs concorreguts amb els productes homologats. I en tercer lloc s’ha iniciat la solidaritat per als col·lectius més vulnerables i també els voluntariats per l’elaboració de mascaretes. De cara a les persones amb més necessitats, hi ha una xarxa de voluntaris que fan les compres i les porten a casa de les persones grans o que no poden sortir, també hi ha un servei de psicologia amb professionals voluntaris per a casos en què ha costat gestionar situacions greus i donar suport emocional. I les 6.500 mascaretes que s’han fet i que s’han repartit a la població, per tant, un 80% de persones té mascaretes elaborades pel voluntariat.

Pel que fa als sectors econòmics, com ha afectat les empreses i explotacions d’Alcanar?

En primer lloc, cal dir que el turisme del litoral està patint i patiran les conseqüències d’aquesta situació, per a la qual hem estat en contacte amb el col·lectiu gastronòmic de l’oferta existent, així com els representants de les instal·lacions turístiques. En aquest sentit, s’ha activat una borsa de contingència i altres mesures per alleugerir l’impacte econòmic de la pandèmia al sector productiu, amb les partides destinades a la festa major de maig i Sant Jordi, entre d’altres. Pel que fa a l’agricultura, al ser un servei essencial, continua funcionant però sí que ha afectat la sortida de cítric per a l’exportació.

A nivell d’ajuntament, es continua funcionant amb serveis mínims i es treballa a casa?

Sí, hi ha serveis d’atenció telefònica i el treball telemàtic ja estava preparat, per tant s’està treballant des de casa per a la gestió diària i per dona sortida a la feina, que continua. A nivell telemàtic, també voldria destacar que s’han instal·lat dispositius per accedir a internet a 60 alumnes que no hi tenien accés per tal que tinguin garantida una educació de qualitat durant el trimestre escolar.

La gestió municipal canviarà a partir d’aquesta crisi? Què caldria millorar o què no ha funcionat?

Sóc un gran defensor de la gestió municipal que és la més propera a les persones i la que, segons el meu criteri, hauria de gestionar la majoria dels recursos i inversions, per tant caldria replantejar-se l’assumpció de competències que ara no es tenen. Per exemple, la flexibilització de les finances i les inversions per a poder-les gestionar de la forma que cregui millor el consistori. També en l’àmbit de les recomanacions de confinament, que existís un protocol ja establert prèviament per allunyar-nos de la improvisació i per estar preparats en situacions com aquestes.

Alcalde, què caldria aprendre a partir d’ara per fer el que diu, precisament, per estar preparats en un futur?

A part de l’establiment de protocols que evitin la pèrdua de temps en les decisions -en aquest cas hem estat unes 2 o 3 setmanes amb dubtes de com actuar-, caldria treballar en l’àmbit de la comunicació a tots els nivells per tal que institucions i ciutadania estiguin alineats i es retroalimentin en la confiança, la generositat i la solidaritat, perquè llavors serem capaços entre tots d’assumir qualsevol repte.

Comparteix aquesta informació

“Agraïm la feina de pagesos i ramaders; Ells són el nostre rebost i vetllen perquè no ens falti de res”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (18)

ENTREVISTA A MARINA ROJALS, ALCALDESSA DE PALMA D’EBRE (RIBERA D’EBRE)

Marina Rojals (JxCat) és alcaldessa de Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre) des del juliol del 2019, per tant, només arribar ja li ha tocat lidiar amb una crisi sanitària sense precedents. Palma d’Ebre és un municipi petit, de 340 habitants, on la majoria de persones viuen del sector primari, principalment de la producció d’oli. El coronavirus ja els ha fet suspendre dos dels actes més importants del municipi, la Setmana Santa, on s’hi bolca tot el poble, i la festa major de Santa Caterina. Malgrat tot, pràcticament no tenen casos positius de la malaltia.

fbt

-A Palma d’Ebre el Coronavirus pràcticament no ha fet acte de presència, però com ho estan vivint? Tenen casos?

La majoria dels habitants del nostre poble, són gent d’edat avançada i per això la gent està nerviosa envers aquest tema. El passat mes de març es va fer una prova a una persona que presentava algun dels símptomes, i es van activar els protocols corresponents. Va ser en aquell moment quan la gent va començar a tenir més por, ja que normalment quan et toca d’aprop, n’ets més conscient. Després de tornar-li a practicar novament la prova, va donar negatiu i li van donar l’alta. Actualment ja està al seu domicili.

-L’agricultura és el sector econòmic del qual viu bona part del municipi. Com ho estan afrontant els pagesos i ramaders?

Els pagesos i ramaders continuen amb la seva feina. Els pagesos continuen anant a treballar al tros, ja que la natura segueix el seu curs, i ara és el temps de realitzar diferents tasques, com són l’esporga, picar o llaurar… Sempre respectant les mesures de seguretat indicades des de Protecció Civil. Els ramaders també continuen amb les tasques a les granges per a poder cobrir totes les necessitats que tenen els animals. Agraïm la feina dels pagesos i ramaders, ja que ells són el nostre rebost i vetllen perquè no ens falti de res a totes les persones que actualment estem confinades.

-La producció d’oli és essencial pel vostre municipi. Heu hagut d’afrontar algun problema concret? Es continua treballant?

La Cooperativa ha pres diferents mesures per a continuar la seva activitat. A les oficines s’està fent teletreball i com que a més, hi ha la part de la secció de crèdit, es donen els diners amb cita prèvia i amb totes les mesures de seguretat establertes. Es continua envasant l’oli i s’han centralitzat les comandes, no hi ha la venda porta a porta a domicili com es feia fins abans d’aquesta situació. Ara ho fan mitjançant transportistes en comptes de treballadors de la cooperativa. La venda de subministres agrícoles es continua fent dos dies a la setmana i amb les mesures de seguretat pertinents. A causa de l’incendi del passat mes de juny, la producció d’olives va baixar ja que va afectar finques de socis de la cooperativa. Amb això, també li hem d’afegir que aquest any els preus de l’oli han baixat, tot i que veníem d’uns anys on el preu s’havia mantingut. Tot i això, els pagesos continuen treballant perquè aquesta nova campanya sigui millor que la d’aquest any i poder continuar fent un bon producte, com és l’oli de la Vall Major.

-La protecció de la gent gran deu ser una altra de les principals preocupacions. Com se’ls està ajudant i quines mesures s’han pres?

Una de les primeres mesures que vam prendre, va ser el tancament del casal d’avis, ja que era una zona amb concentració de persones grans i això augmentava el risc. Des del començament d’aquesta situació que fem seguiment de les persones grans que estan soles o que no tenen al municipi als seus familiars. Els hi fem trucades telefòniques per a saber quines necessitats tenen i els intentem ajudar amb tot el que podem. A més, les botigues del municipi fan repartiments a domicili perquè a aquestes persones no els hi calgui sortir de casa. També hem impulsat un servei de recollida d’escombraries a domicili per a totes les persones que ho necessitin. Cada setmana es fa una desinfecció de la via pública i els contenidors, amb el suport d’una brigada de la Diputació de Tarragona. També volem agrair a l’empresa LIMPLAS SL per haver-nos donat lleixiu per a poder desinfectar els equipaments municipals i la via pública.

-Com ha respost la població davant d’aquesta crisi? Hi ha hagut accions de voluntariat?

La comprensió dels veïns i veïnes davant de la situació ha estat molt bona. Són conscients de la situació que estem vivint. Encara que siguin moments durs, han sorgit bones iniciatives. Es va formar un grup de voluntariat per a cosir mascaretes, i es van fer un total de 334 mascaretes, que posteriorment vam repartir per totes les cases del poble. Els botiguers del municipi porten la compra a domicili de les persones que ho necessiten. Cada vespre, a les vuit, sortim als balcons i finestres per aplaudir a les persones que ho estan donant tot a primera línia i d’aquesta manera també ens podem comunicar amb els diferents veïns i veure que estan bé. A més, cada diumenge sortim als balcons i finestres a fer el vermut per a compartir una estona entre nosaltres.

-Han hagut de suspendre actes importants pel municipi…

Sí. Els actes que hem suspès a causa del coronavirus són tots els de la Setmana Santa i la Festa Major de Santa Caterina que s’havia de celebrar a finals d’aquest mes d’abril. La Setmana Santa és una de les tradicions més importants del nostre municipi, on tot el poble s’hi bolca. Hi participen els armats, el grup coral, les Caterines i els nens i nenes que representen els personatges de la Passió. Per això ha costat una mica de digerir que aquests actes s’haguessin de suspendre. La festa de Sant Isidre encara no s’ha decidit que es farà, però també es pot veure afectada per aquesta situació.

-Com preveuen fer front a la crisi econòmica que vindrà després de la crisi sanitària?

Intentarem ajudar amb tot el que ens sigui possible per a poder afrontar la crisi econòmica que vindrà després d’aquesta. Com a poble petit que som, intentarem ajudar a tots els nostres veïns i autònoms que han hagut de cessar la seva activitat. Però demanem que ens ajudin a fer-ho, ja que tenim la voluntat però ens falten els mitjans i recursos.

-En un poble tan petit on sempre hi deuen haver coses per gestionar, l’alcaldessa ho deu tenir complicat això de confinar-se. Com ho porta?

Per a poder dur millor el confinament m’he creat una rutina, les persones som animals de costums, i així el confinament es passa molt millor. En un poble petit, tothom fa una mica de tot. Moltes de les tasques que es feien a l’Ajuntament es poden fer des de casa telemàticament. Però n’hi ha altres activitats que no es poden fer des de casa i que m’obliguen a sortir i trencar el confinament. Ja sigui per ajudar a la petita brigada que tenim o pel que faci falta per a poder arribar a tot arreu.

Comparteix aquesta informació

“Els serveis sanitaris a la Cerdanya els tenim limitats. Per tant, demanem a la gent que no vingui a les segones residències”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (17)

ENTREVISTA A ELIES NOVA, ALCALDE DE LLÍVIA (CERDANYA)

Llívia és un enclavament del Pirineu català rodejat de territori francès, una peculiaritat que deu al Tractat dels Pirineus de 1659, i d’altres tractats posteriors. Elies Nova (ERC) és l’alcalde d’aquesta població, de prop de 1.500 habitants, que viu pràcticament al 100% directa o indirectament del turisme. Amb l’arribada del COVID19 Llívia ha tingut dificultats afegides a la resta de municipis per la seva ubicació geogràfica que no facilita el control a les segones residències.

-El fet de ser un municipi català dins la República francesa, com ha incidit en la gestió del confinament?

Aquesta ha estat la polèmica número 1 al nostre municipi. Per gestionar la mobilitat he demanat la col·laboració dels alcaldes dels municipis que m’envolten, que tots són francesos i també del Departament d’Interior de la Generalitat. Estem treballant en un pla estratègic per solucionar una sèrie de conflictes que tenim en aquest sentit. La carretera que arriba a Llívia és internacional i es pot dir que té un cert col·lapse, tant dels que volen venir a les segons residències, però també trànsit francès. Pel que fa al primer grup, és més fàcil controlar-lo perquè tenim la frontera de Puigcerdà tancada. Des de Puigcerdà a Llívia hi ha 3km que passen pel territori francès però la carretera és neutre, hi ha un dret de pas que deriva del Tractat dels Pirineus. Amb França, però no tenim frontera, ni tenim prou efectius.

-Com estan controlant aquesta mobilitat?

Fins a la setmana passada hi havia molt trànsit francès, però a partir d’aquesta setmana ja s’ha reduït molt perquè s’ha arribat a un acord amb els alcaldes francesos. Els que travessen per Llívia, són a territori català, i per tant són multats si no tenen una causa justificada. Pensem, però, que hi ha treballadors de l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya que sí que hi poden passar per accedir al seu lloc de treball.

-En el seu territori estem parlant de responsabilitat o irresponsabilitat ciutadana?

Com a tot arreu hi ha de tot. Tenim gent de segones residències que estan tancats a casa seva des del dia 12 i fan el confinament com els d’aquí. D’altres, els primers dies els veies que anaven en bicicleta i fins i tot a esquiar, però ara ja no, ja han vist que no estan de vacances. Aquesta setmana, en ser Setmana Santa, ens hem preocupat molt altra vegada per les segones residències i ens hem mobilitzat perquè poguéssim actuar segons el nostre criteri amb els alcaldes veïns, el president d’una comunitat de comunes franceses i les forces de seguretat per bloquejar carrers i camins d’accés al municipi. Si han de passar per Llívia, que sigui per la carretera nacional que podem controlar més fàcilment. Per fer això he comptat amb totes les forces de seguretat i per tant els hi vull agrair (Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil, Policia Nacional i Gendarmerie).

-El fet que accedeixi tanta gent de fora a la Cerdanya, ha fet pujar la taxa d’incidència del COVID19?

Abans d’ahir el director de l’hospital de la Cerdanya sortia queixant-se. El cap de setmana passat van augmentar les consultes un 20%, majoritàriament provinents de la gent que estava a les segones residències. És important recordar que els serveis sanitaris a la Cerdanya els tenim limitats, poden atendre més gent en condicions normals, però no en una pandèmia. Per tant, demanem a la gent que no vingui a les segones residències.

-Quin ha estat l’impacte econòmic de la COVID19 a la Cerdanya?

Hem tingut un tancament inusual de les estacions d’esquí quan encara tenim grans gruixos de neu. Aquí molta gent viu de l’esquí i de tota l’activitat que es mou al seu voltant, com l’hostaleria. A Llívia tenim poques botigues, però en canvi 40 llocs per menjar. Una gran part de la població hi treballa i per tant en viu. L’impacte econòmic és brutal.

-Com es pot incidir des de l’ajuntament per ajudar a la gent del poble?

Des de l’Ajuntament hem anat coordinant els ajuts que ha fet l’estat, la Generalitat, als autònoms, i les pròpies des de l’Ajuntament. Per exemple, hem destinat els diners de la festa major, que era la setmana vinent, a ajuts socials. La Diputació Girona ens avança una part del que ens pertocaria i altres inversions previstes les passarem a l’any vinent, si podem. Hem redistribuït el pressupost.

-Creu que es podrà salvar la temporada d’estiu?

No em vull aventurar, però tant de bo. M’agradaria que a l’estiu estiguéssim al 100%, però vistes les notícies que arriben de la Xina de la sortida del confinament i amb l’actitud del govern espanyol, és aventurar-se molt que en 6 mesos ens en sortirem.

-Està satisfet de la col·laboració entre les diferents administracions?

Bàsicament hem anat seguit el protocol de la Generalitat i vull dir que tenim confiança total en el govern català i els seus consellers. A nivell d’altres administracions, amb el govern espanyol, confiança poca. Per contra, sí que vull agrair a totes les forces de seguretat que he comentat abans, que ens estan ajudant en tot el que cal.

-Què voldria destacar que hagin fet a Llívia de forma especial?

Vam fer una compra conjunta de mascaretes a una fàbrica de samarretes des del Consell Comarcal. En vam repartir a tots els empadronats, dues per habitatge, però ara ja en tenim més. Als segons residents que ja fa dies que són aquí, també els n’hi donarem per protecció seva i nostra.

-I per acabar?

Dir que ens en sortirem i que tot anirà bé. Ah, i #lliviacapitaldelmon

Comparteix aquesta informació

‘No té sentit gestionar inversions si són les persones les que estan patint’

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (16)

ENTREVISTA A DAVID SOLÀ, ALCALDE DE SANT QUIRZE DE BESORA (OSONA)

David Solà (SOM POBLE) és alcalde de Sant Quirze de Besora (Osona) des dels comicis de l’any passat i serà alcalde durant dos anys, quan cedirà l’alcaldia a ERC, amb qui varen fer un pacte de govern. Sant Quirze de Besora (2.190 habitants) és un municipi travessat pel riu Ter, un fet que marca la seva idiosincràsia i també bellesa, amb paratges de reconeguda i merescuda anomenada. El Bisaura – subcomarca del qual és capital – fa de vincle entre els Pirineus i la Plana de Vic, per la seva situació geogràfica, i compta amb molt del territori inclòs en espais d’interès natural, com el del Parc del Castell de Montesquiu i també als de les serres de Milany- Santa Magdalena i Bellmunt- Puigsacalm. És un lloc per descobrir i que atresoren els seus vilatans i vilatanes, que enyoren les rutines de passejades pels paratges més propers al municipi.

 

-Com és la gestió del dia a dia a Sant Quirze en la situació actual?

Des del començament de la crisi de la COVID-19, els alcaldes i alcaldesses d’Osona hem estat en contacte i permanentment informats per la delegació territorial del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central, als quals hem d’agrair tota la feina que fan i que ens ajuden a conèixer les normatives i poder-les aplicar. Malauradament, a l’ajuntament no estava preparat el teletreball i ens hem trobat buscant els mitjans ràpidament per tal d’oferir els serveis mínims i poder també treballar des de casa que també ha suposat un sobreesforç pel personal. Hem atès moltes i moltes trucades, també visites – a distància- perquè ens coneixem tots i totes i les persones de Sant Quirze són molt de trucar. Des del primer moment, a part dels treballadors i treballadores de l’ajuntament, hem comptat amb una xarxa de persones voluntàries que en tot moment ens han permès a arribar a tot arreu.

-De les accions que s’han dut a terme, què destacaria del seu municipi i ajuntament?

Jo voldria destacar dos aspectes. Un, és la bona comunicació i difusió, amb més de 400 persones que ens segueixen a les xarxes socials, diversos grups de missatgeria instantània -els comerços en tenen una de pròpia- que ens permeten treballar molt ràpidament i coordinats. Per exemple, per penjar informació sobre les mesures que calia prendre, els comerços es varen coordinar per a demanar material, editar cartells amb la informació, un fet que va ser molt positiu i va reforçar dites mesures.

-I mesures econòmiques?

A part d’aturar taxes municipals, que s’ha fet a molts municipis, nosaltres hem creat un pla d’ajuts econòmics per a famílies i empreses, gràcies a unes inversions que teníem previstes i que s’han pogut ajornar. Hem cregut que la prioritat ara són les persones i hem reduït les despeses ordinàries immediatament, i hem posat les persones al centre, ja que no trobem sentit a gestionar inversions quan les persones ho estan passant malament. Per a les famílies hem creat uns vals de compra per als comerços locals i per la part d’ajuts a les empreses, hem comptat amb l’ajut del Consorci Vall del Ges, Orís i Bisaura.

-Entenc que són iniciatives que ja deuen estar sol·licitades…

Pel que fa als ajuts, es van publicar divendres passat i ja s’han revisat sis peticions i hi ha hagut més trucades. La iniciativa que ha tingut més sol·licituds és fer demandes a la xarxa de voluntariat d’atenció a les persones més grans que es comuniquen o bé amb trucades o bé amb missatgeria instantània i que gestionen des de viatges per comprar, farmàcia, llençar escombraries, cuidar infants… o portar millor la soledat. Aquesta xarxa està coordinada per un regidor i també ha estat molt positiva per fer arribar les novetats, les recomanacions de confinament, etc…

En el marc del voluntariat, també s’ha endegat grups per confeccionar màscares -a molt bon ritme- i també per compartir wifi a les llars per tal que tots els infants puguin accedir a les plataformes digitals.

-Com ha canviat la vida? I com a alcalde, què és el que l’ha afectat més?

Aquí el canvi de ritme ha estat molt important perquè vivim en un entorn meravellós i la gent està molt acostumada a sortir a caminar, fer unes bones rutines, i això hi ha hagut persones del poble que remarcaven que els havia costat molt. Com a alcalde, em sembla que la proximitat amb la gent té dos vessants: una és la comunicació directa, les ganes de compartir i la confiança; i l’altra és gestionar la dificultat quan t’hi trobes, saber què pots fer, si has fet tot el que has pogut… ara estic fent més hores que mai, com a càrrec electe oferim un servei públic, gestionant el dia a dia i ara, aquesta situació. Es mereix un tema a part el fet de ser electe de municipi petit, on fas de tècnic, de polític, t’impliques en els problemes de la gent… sense desmerèixer mai la feina del personal dels ajuntaments, que també fa de tot i ens ajuda en tot.

El que ha estat més dur ha estat gestionar les morts de persones, amb una coneixença propera de les famílies, que han hagut de fer el dol en unes condicions inimaginables, aïllades… En aquest sentit, hi hem estat tan a prop com hem pogut i hem ofert serveis voluntaris de psicologia.

-Alcalde, per acabar, què creu que ens ensenyarà la pandèmia?

Jo crec que ens ensenyarà que la sanitat és un pilar bàsic que s’ha de dotar de recursos i que no sigui precari. També caldrà posar en valor aquesta xarxa ciutadana de voluntariat que pot fer grans coses i que ha demostrat que tothom és necessari i tothom pot fer coses. En dues setmanes, unes 70 persones han fet més de 2.000 mascaretes. També penso que caldrà pensar en la tasca que està fent el comerç de proximitat, que ha fet tots els esforços i més per continuar oberts i oferint els serveis a la gent. I finalment, caldrà fer una reflexió sobre la nostra societat en general, perquè a partir d’ara tindrem més present que mai que tot és molt canviant i que ens hi haurem d’adaptar.

Comparteix aquesta informació

“Això al principi semblava que havia de ser un parèntesi, però s’està convertint en una nova realitat”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (15)

ENTREVISTA A JOSE ANTONIO TROGUET, ALCALDE DE PONT DE SUERT (ALTA RIBAGORÇA)

Jose Antonio Troguet (JxCat) és alcalde de Pont de Suert (Alta Ribagorça) des de l’any 2015. Es tracta d’un municipi situat estratègicament, de manera que facilita l’apropament a punts de la geografia muntanyenca catalana, aragonesa i francesa: la Vall de Boí, la Vall de Barravés, la Vall de Llevata, la Vall Fosca, la Vall d’Aran, la Vall de Benasc i la d’Isàvena. Amb tradició minera i posteriorment d’indústria hidroelèctrica, Pont de Suert basa actualment bona part de la seva economia en el turisme, tenint en compte que té a tocar de casa una meravella com el PN d’Aigüestortes o l’espectacular romànic de Boí Taüll.

 

-El coronavirus, de moment, no ha estat massa dur a l’Alta Ribagorça, cosa que no podem dir de les seves comarques veïnes…

Ara mateix tenim mitja dotzena de casos confirmats. Però ens passa una mica com a tothom: els tests no es fan i per tant desconeixem l’abast real. De tota manera, els casos que tenim, comparats amb la Vall d’Aran o Pallars, són molt poquets.

-Com hi estan fent front des del Pont de Suert?

Ja fa tres setmanes, abans que es decretés el confinament, vam suspendre totes les activitats col·lectives, perquè al Pont de Suert en tenim moltes d’esportives, sobretot relacionades amb la piscina i el centre esportiu. Després va venir el tancament dels centres educatius i a l’ajuntament vam decretar serveis mínims, tot amb l’objectiu de minimitzar els moviments.

-Però va arribar gent de segones residències al municipi en aquestes dates?

Sí, sobretot en aquest primer cap de setmana en què es va decretar el confinament, va venir molta gent de Lleida i Barcelona, tot i que les estacions d’esquí ja estaven tancades. La diferència amb la Vall d’Aran és que allà tenen molta segona residència de Madrid i això de ben segur que ha estat un canal de transmissió del virus i per això tenen més casos.

-Quines altres mesures van prendre?

Doncs assegurar l’abastament dels serveis més bàsics com l’enllumenat, la neteja viària, la potabilització de l’aigua. A Pont de Suert tenim 25 nuclis de població i tenim 28 dipòsits d’aigua que necessiten manteniment periòdic. També des de la primera setmana van començar una campanya de desinfecció de la via pública amb la brigada municipal i insistint sobretot els espais amb més circulació o més sensibles, com la residència d’avis o el CAP.

-Tenen l’hospital de referència, el de Vielha, a una hora de camí. Això els hi suposa algun inconvenient?

Fins ara no, però perquè tampoc tenim massa casos i, per tant, no ens ha generat cap problema. El nostre hospital de referència és el de Vielha però també el de Tremp, i se’ns hi deriva segons les patologies, però el més proper és el de Vielha. Ara mateix estan una mica saturats.

-El turisme és el sector en el què es basa la seva economia. Què suposarà aquesta crisi sanitària per al municipi, tenint en compte que afecta de ple la Setmana Santa.

Doncs efectivament tindrà uns efectes molt negatius. El Pont de Suert històricament havia sigut una zona amb molta indústria i amb molts llocs de treball vinculats a les mines de plom i plata i també carbó. I des dels anys 60 i fins a final dels 80 hi va haver el boom de la indústria hidroelèctrica. Però a finals dels 80 cau i entra en escena Boí i Taüll. Això fa que l’economia es vagi decantant més cap al turisme. De tota manera, Pont de Suert, com a capital de comarca, és el centre de serveis i on viu la majoria de gent que treballa en aquests serveis. Està clar però que ens afectarà molt, perquè la campanya turística d’hivern estava essent molt bona fins que s’ha vist truncada per aquesta crisi sanitària.

-Tenen el PN Aigüestortes a tocar. Han tingut problemes amb visitants que s’han saltat el confinament?

Al principi sí. El primer cap de setmana de confinament va venir molta gent, però després els Mossos d’Esquadra van fer controls exhaustius. Però a ara com ara si vols anar, per exemple, de Tarragona a l’Alta Ribagorça has de passar mínim per quatre o cinc controls, i si t’enxampen et fan girar. És important limitar la mobilitat entre territoris, perquè si un territori està més o menys controlat, amb la mobilitat es pot descontrolar ràpidament. També s’ha de tenir en compte que els serveis mèdics estan fixats segons la població de cada territori.

-I amb les segones residències? Han hagut de prendre mesures?

No, mesures específiques cap. La gran majoria està respectant el confinament. Sempre hi ha qui surt més del que toca, però són poquíssims. Pel que fa a l’abastiment dels serveis bàsics a la població tampoc hem tingut cap problema, malgrat que gent de segons residència hagi decidit passar el confinament al nostre municipi.

-La gent gran continua essent el col·lectiu que més pateix els efectes d’aquest virus. Com els estan ajudant?

Vam centralitzar aquest tema als serveis socials, perquè ja hi ha molta gent gran a qui se’ls hi fa seguiment durant l’any per diversos motius. Davant d’aquesta situació vam pensar que el millor que podíem fer és que els serveis socials continués coordinant el servei, i el mateix vam fer amb el voluntariat. Quan hi ha una petició o detectem que algú pot necessitar ajuda, s’hi contacta i se’ls hi ofereix repartir-los menjar a domicili juntament amb un restaurant del municipi i la brigada municipal. Els que tenen atenció domiciliària se’ls hi fa la compra i el menjar si fa falta.

-I la residència de la gent gran?

Doncs aquí hi tenim una cura extrema, perquè hi viu gent molt fràgil. Hi ha una quarantena d’avis i tots són molt grans. La vam tancar abans que es decretés l’estat d’alarma i les visites van quedar eliminades. Alhora hi fem una tasca de desinfecció molt acurada. Deixa’m dir que també hi ha hagut el cas d’un propietari hoteler que ens ha ofert el seu establiment per qualsevol emergència sanitària.

-Han hagut de suspendre alguna activitat o esdeveniment important?

Segurament que haurem de suspendre la Triatló, per la que esperàvem més de 500 participants. S’ha de fer el mes de juliol, però veiem que perilla. I una altra cosa que també ens fa patir són les Falles, un dels esdeveniments que ens porta més gent, i que es fa per Sant Joan, el 24 de juny.

-Com encaren la crisi econòmica que es preveu després de superar la sanitària, com a municipi?

En el marc del què podem fer com a ajuntament, tenim previst un paquet de mesures econòmiques sobretot per ajudar els establiments que han hagut de tancar. Aquesta gent està ingressant zero i això provocarà molts problemes. Els autònoms també necessitaran ajuda i més si es perd una Setmana Santa. Tot el que estigui al nostre abast ho farem, malgrat les dificultats que també tindrem a nivell econòmic, ja que continuem mantenint els treballadors dels serveis municipals. Haurem de prioritzar i, si volíem fer una obra determinada, potser haurà d’esperar. Hem de tenir en compte que això al principi semblava que havia de ser un parèntesi, però s’està convertint en una nova realitat. Davant d’això, com ajuntament, ens estem readaptant i estem organitzant activitats que es puguin fer des de casa, sobretot les que fan referència a la piscina.

Comparteix aquesta informació

Reunió ordinària del comitè directiu de l’AMI on el tema central ha estat la gestió de la Covid-19

 

El Comitè Executiu de l’AMI s’ha reunit aquesta tarda de forma telemàtica per tal de celebrar la sessió ordinària d’aquest mes. Entre altres temes, a l’ordre del dia hi figuraven les accions dutes a terme per l’AMI arran de la crisi de la COVID19, on els alcaldes han pogut explicar quina és la realitat que estan patint els seus municipis.

L’AMI ja va fer un comunicat el passat 16 de març posant-se al costat del Govern català i de les institucions catalanes en la gestió de la pandèmia que tantes morts ha causat. Alhora i en iniciativa personal del president de l’AMI, Josep M. Cervera, que després van seguir centenars d’alcaldes i alcaldesses, es va fer una campanya a twitter donant tot el suport i posant-se a disposició del president de la Generalitat, Quim Torra. Per últim, l’AMI va iniciar fa unes setmanes un cicle d’entrevistes a alcaldes i alcaldesses de pobles i ciutats de Catalunya amb realitats diverses, amb l’objectiu de donar veu al món local pel que fa a la gestió de la crisi sanitària de la Covid-19 als municipis catalans, tenint en compte que són ells els que es troben en la primera línia a l’hora de donar resposta a les necessitats dels ciutadans. Val a dir que l’entitat també ha donat suport actiu a la campanya engegada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) que porta per nom 1 Milió de Mascaretes. En aquest punt han sorgit noves propostes dels alcaldes, que ara s’estudiaran per portar-les a terme.

La resta dels temes que s’han tractat han estat de la gestió ordinària de l’entitat, i els serveis jurídics han informat que les diverses causes obertes contra l’entitat i els càrrecs electes estan aturades temporalment a causa de la situació de crisi sanitària que pateix el país.

Comparteix aquesta informació

“Des de l’ajuntament treballem en tres línies: protegir, informar i acompanyar”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (14)

ENTREVISTA A SERGI PEDRET, ALCALDE DE RIUDOMS (BAIX CAMP)

Sergi Pedret (Junts per Riudoms) és l’alcalde de Riudoms des del desembre de 2018. Riudoms (Baix Camp) és un poble gran ben situat geogràficament, molt propera a Reus i amb un clima molt suaus que ha afavorit, des de sempre, el desenvolupament de l’agricultura. Ara aquesta activitat ja no és la principal, ja que la majoria de pagesos s’hi dediquen a temps parcial. El comerç i la indústria complementen l’activitat econòmica del poble de 6.800 habitants que afronta la pandèmia de la COVID19, de moment, amb poca afectació.

 

Com es planteja una situació d’emergència mundial des d’un ajuntament?

És una situació difícil de gestionar, a diferents nivells: a nivell de salut, emocional i la que vindrà després que serà l’econòmica. Els alcaldes aquests dies estem penjats del telèfon per organitzar i gestionar molts temes.

Quins són els fronts que hi ha oberts?

A Riudoms estem a la franja baixa de casos a Catalunya però això no vol dir que no haguem de ser molt curosos amb les precaucions. Des de l’Ajuntament vetllem per la seguretat de veïns i veïnes amb les mesures que ens aconsella el govern, fem una gestió directa amb veïns i veïnes, parlem amb comerços i els professionals sanitaris tant de l’ABS Riudoms com de l’Hospital Sant Joan de Reus i els de la residència de la gent gran.

Per tant, quines són les prioritats?

Des de l’ajuntament treballem en tres línies: protegir, informar i acompanyar. Protegir amb diferents tasques com la desinfecció de la via pública que es fa amb l’ajut dels pagesos del poble, donar suport als comerços locals que estan oberts i que són serveis essencials (oferint mesures de protecció i indicacions que han de seguir) i també als sanitaris del nostre entorn. Hem tingut donacions importants d’empreses del poble que hem derivat a l’ABS, a l’hospital Sant Joan de Reus i a la residència de gent gran.

La primera ha explicat que és protegir. Com es concreta la segons i la tercera?

La segona és informar, una informació que és constant sobre les mesures de prevenció. Ho fem a través dels nostres canals de xarxes socials, web, EBan… que aquests dies tenen un alt volum d’impactes comunicatius. I la tercera és acompanyar a tots els sectors del nostre municipi. Hem aprovat un seguit de mesures econòmiques per ajudar als veïns, comerços, restauradors, famílies… També estem intensificant programes de voluntariats com el Bon dia i Bona nit o Amb tu al teu costat (amb Càritas i el cos de la Guàrdia Municipal). També han sorgit iniciatives solidàries i de voluntariat com anar a comprar, fer trucades, tenir cura de la gent gran i dels nens petits. A tots ells, els hi vull fer arribar un gran agraïment. Com a ajuntament també felicitem els infants pel seu aniversari a través de la guàrdia municipal i oferim recursos pels més petits des de les xarxes socials de la biblioteca.

Com preveu que serà l’impacte econòmic al seu municipi?

Tenim una preocupació molt gran que és com podem ajudar des de l’àmbit municipal a sectors molt diferents. L’agricultura ens preocupa, com suposo que preocupa a tot el Camp de Tarragona; també tot el petit comerç que ha hagut de tancar perquè no és essencial i les empreses més grans. Com a municipi només podem fer accions pels veïns i petits comerciants, per això instem al govern que segueixi treballant per donar suport els autònoms i les empreses.

Us sentiu recolzats per les altres administracions?

Som conscients de la complexitat d’una situació que és nova per tothom. A qui ens toca dirigir-la, no ens podem adormir, per les preocupacions que tenim ara i les que vindran després. Sí que ens sentim recolzats per administracions i entitats però demanem que aquest suport no s’aturi.

A nivell sanitari com és la gestió?

Com he comentat tenim l’ABS Riudoms que dóna servei a Riudoms i sis pobles més. El nostre Hospital de referència és l’Hospital Sant Joan de Reus. Ells són els que marquen els protocols. Fan una gestió molt bona i aprofito per donar les gràcies. Vam tenir la sort que vam rebre una donació de material fito-sanitari que ha acabat en mans dels professionals de la salut.

Com ens en sortirem d’aquesta situació?

Col·laborant tots amb tots. Vull aprofitar per fer un agraïment al personal que està treballant en el camp de la salut, el de l’administració local, el que té cura de la gent gran, al que s’encarrega de la seguretat. Són els que estan treballant per cuidar-nos a tots nosaltres. I finalment vull transmetre un missatge de força i esperança perquè ens en sortirem.

Comparteix aquesta informació

“Tàrrega és una ciutat comercial i les botigues ja fa més de tres setmanes que estan tancades. És evident, que això ens afectarà molt”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (13)

ENTREVISTA A ALBA PIJUAN, ALCALDESSA DE TÀRREGA (URGELL)

Alba Pijuan (ERC-MES-AM) és l’alcaldessa d’una de les ciutats que més viu el teatre, Tàrrega (Urgell). Però el teatre ha passat aquests mesos a un altre pla, ja que la lluita contra el coronavirus centra tots els esforços dels ciutadans i de l’Ajuntament. Amb un nucli comercial molt potent, preocupa com afectarà la crisi econòmica que vindrà després de superar la sanitària i, per aquest motiu, l’ajuntament ja està estudiant com aplicar mesures econòmiques. Una de les fàbriques més importants de la ciutat, Borges, treballa amb normalitat, però amb mesures extremes de tots els treballadors.

 

-Ja tenen més d’una trentena de casos positius per coronavirus a Tàrrega i tres defuncions. Com estan afrontant la crisi sanitària?

El nombre de casos confirmats ens ha anat creixent de forma exponencial perquè a Tàrrega no es fan tests a tota la gent que té símptomes, i els que tenim confirmats són gent més greu que ha necessitat ingrés hospitalari. Per tant, no sabem l’abast real de la situació, perquè hi ha gent amb simptomatologia a casa, a qui se’ls hi fa seguiment des del CAP, però que no sabem si són positius amb Covid-19. Bàsicament estem centrant els esforços en conscienciar la població, que crec que ho està fent molt bé, però recordant dia a dia la importància de quedar-se a casa i de mantenir les precaucions necessàries.

-Tenint en compte que el sector serveis és la principal activitat econòmica de la ciutat, deuen preveure conseqüències nefastes…

Tàrrega és una ciutat comercial i les botigues ja fa més de tres setmanes que estan tancades i, és evident, que això afectarà molt al teixit comercial. La situació dels professionals autònoms també deixarà molt tocada l’economia de moltes famílies de la nostra ciutat. Des de l’Ajuntament hem adoptat algunes mesures econòmiques com retornar la part proporcional de les quotes de l’escola de música i la llar d’infants, i no girar el rebut del mes d’abril. També hem endarrerit el pagament de les taxes de les escombraries o l’ocupació de via pública fins al mes de juliol. Estem fent el que podem dins de les limitacions que tenim com ajuntaments, ja que no tenim totes les eines per poder fer segons quines coses, perquè depenen d’administracions superiors.

-Com diu, tenen un nucli comercial potent. S’han organitzat d’alguna manera per continuar funcionant?

Sí, el comerç s’ha organitzat per poder donar servei als veïns i veïnes a través del telèfon i a domicili. Tot es fa via whatsapp, fotos i comandes en línia, tot és molt impersonal però amb servei. També hi ha moltes botigues d’alimentació que s’ofereixen a portar les comandes a casa, algunes ja ho feien però d’altres no ho havien fet mai, i això ajuda molt a les persones que no poden sortir. Els que han pogut s’han anat reorganitzant i s’han adaptat a la situació.

-La gent gran és una de les principals preocupacions de tots els municipis. Com ho estan gestionant?

Des d’un bon principi ja vam crear una xarxa de voluntariat, que en menys de 24h va tenir més de 200 inscripcions. Aquesta xarxa és gestionada des de serveis socials del consell comarcal i l’ajuntament, la policia local, els serveis socials del CAP i algunes entitats de Tàrrega. Tenim un grup de coordinació i les necessitats que van apareixent ens arriben via la policia local. Sobretot ajudem a gent gran de més de 65 anys o que pateixen alguna patologia i ens demanen si els podem anar a comprar el menjar o a la farmàcia. Després es busca un dels voluntaris que hi pugui anar. La veritat és que la resposta és increïble, perquè de seguida trobes algú que s’ofereix.

-Han rebut moltes peticions?

Al principi ens va costar arribar al col·lectiu de la gent gran, perquè ho vam publicitar per xarxes socials i a molts no els hi arriba. Després el que vam fer és una segona tongada on la policia local va anar a portar cartells als supermercats i botigues d’alimentació, i ara el que estem fent és que la policia local atura a persones grans que veuen pel carrer i els hi expliquen que hi ha aquesta xarxa de voluntariat i se’ls hi dóna una mascareta si no en tenen. Ens està costant una mica perquè encara se’ls veu al carrer, però hi estem a sobre.

-Pel que fa a el sector primari, tenen l’oli com a producció més potent, com ho estan passant?

Com alcaldessa vaig parlar amb el cap de l’empresa Borges i em va explicar que la feina administrativa s’està fent amb teletreball des del principi, i que el problema principal es trobava en el funcionament de les plantes. Estan fent un control molt exhaustiu de tots els treballadors quan entren i quan surten de la fàbrica, on els hi prenen la temperatura, i a la mínima que algú té un símptoma sospitós se l’envia cap a casa. S’estan prenent moltes mesures per tal de poder funcionar amb certa normalitat, malgrat la situació.

-Com han respost els ciutadans de Tàrrega? Què ha estat el més difícil?

El més difícil ha sigut la gent gran, perquè no els arriba tanta informació i estan acostumats a unes rutines diàries. També estan més sols i no hi ha ningú que els hi digui que no poden sortir o que han de prendre mesures. Però en general la gent ha respost molt bé i els carrers de Tàrrega estan buits. Estic molt contenta i satisfeta perquè crec que la gent està molt conscienciada. Al centre d’atenció primària també m’han explicat que des del principi han notat que la gent ha entès que no cal anar-hi. L’altra cosa que vull destacar, a part d’obeir el confinament, és la solidaritat que han mostrat els veïns de Tàrrega: tenim una xarxa de cosidores, la comunitat musulmana també està fent mascaretes, etc. Entre els veïns també s’organitzen molt per passar de la millor manera el confinament i això també està molt bé.

-Els actes culturals i populars també han desaparegut de la ciutat…

Absolutament. Ho hem hagut de cancel·lar tot. Tàrrega és una ciutat amb molta vida. Cada dia pràcticament hi ha activitats. Hem passat del tot a res. De tota manera s’està oferint opcions a la ciutadania a través de les xarxes: per exemple, la biblioteca està recomanant llibres, es pengen obres de teatre que s’han fet a la ciutat, etc. Tothom hi està posant el seu granet de sorra.

-Com preveuen afrontar la crisi econòmica que es preveu a la sortida de la crisi sanitària?

Ens preocupa moltíssim. El més important és que sortim d’aquesta crisi sanitària el menys afectats possible, i un cop ho superem, ens vindrà aquesta segona fase que serà la crisi econòmica, i que serà igual de greu. Els ajuntaments necessitem el suport de fons de la Generalitat, l’Estat i fins i tot de l’àmbit europeu, per poder solucionar la crisi econòmica que ens vindrà. Necessitem ajuda perquè els municipis tenim uns recursos molt limitats, però a la vegada som els que estem a la primera línia i, per tant on el ciutadà anirà a trucar primer. Des d’aquí faig una crida perquè se’ns tingui molt en compte i se’ns ajudi econòmicament per poder prendre mesures per ajudar als ciutadans.

Comparteix aquesta informació

“La decisió d’anul·lar el Mercat del Ram va ser difícil, però el primer són les persones”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (12)

ENTREVISTA A ANNA ERRA, ALCALDESSA DE VIC (OSONA)

Anna Erra (JuntsxCat) és alcaldessa de la ciutat de Vic (Osona) des de l’any 2015 i també diputada al Parlament de Catalunya. Vic, capital de comarca, amb més de 45.000 habitants, és una de les ciutats de Catalunya amb més xarxa comercial, amb un teixit empresarial dinàmic i innovador que conviu alhora amb la tradició ramadera. Coneguda per la importància de les fires i mercats i també per la Universitat, Vic gaudeix també d’un teixit associatiu i cultural molt ric, a part d’un patrimoni museístic i arquitectònic molt atractiu. Un dels moments amb més projecció de la ciutat, el Mercat del Ram, s’ha vist directament afectat per la crisi de la COVID-19, essent la primera vegada que no es celebra.

 

-Com ha canviat la rutina de l’Ajuntament amb la situació actual de la crisi de la COVID-19?

Des del primer moment es va fer una actuació molt ràpida per aturar l’activitat pública al màxim i ja teníem a punt el teletreball, per tant s’ha continuat amb la feina administrativa, el pagament als proveïdors, així com diverses mesures que hem cregut oportunes activar com la gestió de la gratuïtat de les zones blaves i verdes d’aparcament, els serveis d’escola bressol que no s’estan fent, esponjar el calendari fiscal per al cobrament de tributs… i potser una de les més dràstiques, que és haver deixat de fer el mercat setmanal a la plaça, després de més de mil anys que es feia ininterrompudament.

-Pel que fa a l’activitat econòmica, en una ciutat amb molt teixit comercial i també petites i mitjanes empreses, quines accions s’han plantejat?

Amb els comerços, a part d’estar en contacte amb les associacions que els apleguen, s’han aturat les taxes de via pública, com les terrasses i les escombraries i existeix una mediació entre comerciants i propietaris dels locals que ocupen. A nivell d’ajudes, desconeixem encara el temps que durarà el confinament i l’impacte final que aquest tindrà, per tant estem esperant les propostes que es facin des de la Generalitat i des del govern espanyol per poder definir com es concretaran les nostres mesures locals.

Pel que fa als empresaris i autònoms, des de Creacció, l’Agència d’Emprenedoria Innovació i coneixement, s’ha posat en funcionament un servei per assessorar-los amb les millors mesures que puguin aplicar a la situació de cadascú; i també una taula d’expertesa per a la reactivació econòmica de la comarca.

-Tots els alcaldes i alcaldesses d’Osona han emès un vídeo conjunt des del Consell Comarcal d’Osona, però entenem que el nivell de col·laboració va molt més enllà…

Sí, efectivament, existeix un grup d’alcaldes i alcaldesses ben connectat amb la delegació del Govern de la Generalitat i amb el president del Consell Comarcal d’Osona. Conjuntament, s’està organitzant un equip per aconseguir i produir material divers necessari (mascaretes, bates, etc…) per Vic i la resta de la comarca, amb tota una xarxa de voluntaris tant per a la producció com la distribució. Existeix també un comitè d’emergència, que està habilitant el pavelló del Castell d’en Planes com a espai de suport als hospitals, a nivell comarcal, una petició que ha arribat a través de CatSalut. La coordinació de la ciutat de Vic amb la resta de la comarca ha estat primordial per poder arribar a totes les necessitats, tant pel voluntariat com per als materials necessaris per obtenir tot el que cal.

-I la resposta dels diversos agents de la ciutat?

Ha estat molt bona. El seminari de Vic ha posat a disposició diversos espais per a persones que ja s’estan recuperant i que tenen l’alta mèdica i allà també s’hi ha concentrat el servei de menjador per a les persones vulnerables de la comarca i l’Hotel Balmes també ha ofert les instal·lacions per a les persones que treballen a l’hospital.

A nivell educatiu també hi ha hagut bona coordinació amb l’objectiu d’oferir materials educatius i per tal que els mitjans de comunicació locals puguin programar continguts culturals i educatius durant el confinament.

-La informació sobre les dades de la pandèmia a Vic i Osona, com us arriben i com les feu arribar a la ciutadania?

Cal remarcar que estem en permanent contacte amb l’Hospital General i el Consorci Hospitalari. Les dades que oferim ens les proporciona Salut i les institucions oficials. S’ha de tenir en compte que són unes dades que evolucionen de forma molt ràpida i per això s’actualitza el web municipal constantment i es va difonent la informació a través de les xarxes socials de l’Ajuntament i el canal de telegram. Com que es tracta d’unes eines de comunicació molt instaurades i la ciutadania ja té costum d’informar-se a través d’elles, fa possible que la informació que es difongui més ràpidament a través de grups de missatgeria instantània de la ciutadania.

Per altra banda, l’oficina d’atenció ciutadana continua donant servei de forma telemàtica, amb un canal de dubtes sobre el coronavirus i en el cas de les persones més vulnerables, els treballadors i treballadores socials continuen fent un control més acurat.

-Una de les mesures que ha tingut més visibilitat a Vic ha estat la supressió del Mercat del Ram, un dels esdeveniments amb més volada de la ciutat…

Sí, i com que la reacció de no celebrar-lo es va fer molt aviat, va generar una certa sorpresa. No va ser una decisió fàcil de prendre però amb l’evolució de la crisi i les mesures que s’han hagut de prendre, s’ha vist clarament que ha estat encertada. El Mercat del Ram és una festa de benvinguda a la primavera, una fira amb llarga tradició mil·lenària i que no s’havia anul·lat mai. Avui és el primer dia que no se celebra, en segles, i enviem un missatge de record, d’ànim i agraïment a les persones que ens cuiden. Ara, més que mai, Vic i la comarca ens necessita confinats, a casa, perquè depèn de nosaltres que la propagació del coronavirus s’acabi al més aviat possible i que puguem tornar a gaudir d’una ciutat activa amb les seves tradicions i festes ben vives.

-Què és el que creu que podrem aprendre d’aquesta crisi?

Vull destacar primer la gran capacitat de treball dels treballadors i treballadores municipals, el seu compromís i vocació de servei públic, així com el fet que la ciutat estigués preparada a nivell telemàtic. També cal agrair el voluntariat, els cossos de seguretat i serveis essencials, els agents de la ciutat que s’han implicat de forma admirable amb la situació, i els treballadors i treballadores que han hagut de continuar treballant en aquestes circumstàncies tan adverses i, per descomptat, a la ciutadania. Mai ho oblidarem. Ha demostrat estar a l’altura en uns moments molt complicats.

Pel que fa a les lliçons que en podem treure, crec que cal destacar quatre aspectes: la importància dels professionals i dels serveis de salut pública com la peça clau per afrontar una situació com aquesta, i que per tant s’ha de dotar de recursos i pressupost. El replanteig de la forma de treballar i la mobilitat – trasllats a Barcelona, assistència a reunions, etc.- perquè ara hem vist que es pot funcionar d’una altra forma. Posar en valor el producte de proximitat, de tots aquests comerços que ara estan obrint i treballant cada dia per tal que puguem anar a comprar o que fins i tot ofereixen lliurament a domicili, com també, els petits productors de producte fresc que ofereixen el mateix servei d’entrega a casa. Espero que les ciutats i les viles siguin reactives i positives a aquest esforç que estan fent. I finalment, jo penso que es generarà una reflexió en l’àmbit de l’educació perquè caldrà prendre decisions, adoptar mesures i accelerar els aprenentatges per donar resposta a una situació com la que ens hem trobat. En definitiva, donar pas a l’educació de l’avançat segle XXI.

Comparteix aquesta informació

“A Corbera és la gent jove la que s’ha organitzat per ajudar als grans, alguns dels quals varen viure la destrucció del Poble Vell”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (11)

ENTREVISTA A ANTONIO ÁLVAREZ, ALCALDE DE CORBERA D’EBRE (TERRA ALTA)

Antonio Álvarez (En Comú) és l’alcalde de Corbera d’Ebre (Terra Alta) des de les passades eleccions municipals i ens explica que han estat els joves -tant els que treballen i viuen al poble com els que estudien fora, però que tenen la família a Corbera- els que han pres la iniciativa, recolzada per l`àrea de joventut i cultura de l’Ajuntament, de crear un voluntariat per ajudar a la gent més gran del poble. Les persones més grans, alguns d’ells amb més de 90 anys, encara tenen viu al record l’episodi de la guerra civil, amb la destrucció del Poble Vell de Corbera l’any 1938, ara un bé d’interès cultural, centre neuràlgic de la xarxa de pobles que són la memòria vivent dels terribles fets de la nostra història recent que hi varen tenir lloc. L’indret està declarat Bé d’interès cultural.

 

-Alcalde, com s’ha articulat la informació i l’organització del municipi?

Des del principi del confinament es va fer un consell d’alcaldes i des de Direcció general de Salut de la Generalitat se’ns va explicar amb detall tot el que comportaria. Com que Corbera està travessada per la carretera N-420, hem pogut veure que fins al decret de confinament d’aquest dilluns passat, no s’havia notat la davallada de trànsit. A l’ajuntament no podíem aturar completament l’activitat. Per tant, hem decretat uns serveis mínims i tant la brigada com el servei administratiu s’ha organitzat amb torns per treballar des de casa o des de les oficines, també per si hi havia algú que caigués malalt, hi pogués haver recanvi i es pogués mantenir el servei. En aquesta època a l’ajuntament hi ha feina perquè es demanen els permisos per la crema de restes agrícoles. També hem decretat una aturada del cobrament de taxes municipals i el lloguer d’alguns edificis, com per exemple un alberg que està en un edifici de l’ajuntament.

-Pel que fa als comerços i activitat econòmica, què continua i què s’ha hagut d’aturar?

Els establiments del poble -botiga, forn de pa i cooperativa- continuen oberts per donar servei a la ciutadania i es té molta cura de desinfectar i netejar els llocs més concorreguts. Pel que fa al sector agrari – jo mateix sóc pagès- om que la natura segueix el seu curs, es continua treballant, això sí, amb totes les mesures de seguretat. Ara mateix, el cultiu de regadiu, com poden ser els cirerers, ja floreixen i això s’ha de gestionar. Pel que fa a altres cultius, com olives, ametlles i vinya, ara està encara hivernant però també començarà i caldrà treballar-hi. I el que temem els pagesos és la baixada de preus que afectarà greument les cooperatives i que serà un problema que arribarà a llarg termini. Un 80% dels pagesos de Corbera estan associats a les cooperatives però a nivell comarcal només hi ha un 50% que hi pertanyen.

També vull destacar que l’empresa Limplast ha donat lleixiu per desinfectar a totes les poblacions de la comarca de la Terra Alta i això ens ha permès netejar els llocs més concorreguts com les entrades dels comerços. El Consell Comarcal ha articulat una gestora per facilitar material per a la confecció de mascaretes i de neteja als municipis.

-I la població, han pres la iniciativa?

Amb una població de 1.000 habitants, tots ens coneixem i com a alcalde tens contacte directe amb tothom. En un primer moment ja vam contactar amb les persones grans, que són moltes al municipi, per saber les seves necessitats. I han estat els joves, estudiants que viuen a casa dels pares, els que han organitzat el voluntariat per donar servei a totes aquestes persones que necessiten ajuda, contactant-hi per telèfon i whatsapp, per fer-los les compres, anar a buscar medicaments, i el que puguin requerir. Aquesta xarxa està ben viva i funciona.

I també s’ha organitzat el “vermut queda’t a casa”. De la una a les dues de la tarda, es posa música per a tots els gustos per la megafonia del poble i la gent surt a les terrasses a fer el vermut, cadascú a casa seva. Això va acompanyat d’un concurs de fotografies per instagram, en què es donarà un premi i les fotografies escollides es publicaran al calendari del poble. I això també va servir per felicitar una vilatana que va fer 100 anys, però a distància, amb cartells que els veïns li van fer penjats a les terrasses i la música que a ella li agrada per megafonia. Ja de normal, com sabeu, els ajuntaments acostumen a fer una felicitació o una placa per a les persones que fan 100 anys. També hi ha voluntaris que han fet mascaretes a nivell de comarca.

-El record de la guerra civil, que en el vostre cas és diari, perquè ho teniu molt present, de quina forma influeix a la gent en les dificultats, com la crisi actual?

La població a Corbera està envellida, i hi ha molts avis i àvies de més de 90 anys que van viure la guerra civil. Tot i que no poden evitar tenir por perquè veuen les notícies i estan al dia de tot, hi ha dos fets diferencials que fan que una crisi així la vegin amb una perspectiva poc usual, tal com un d’ells em va explicar: no hi ha bombes i no es passa gana. Vist així, no és comparable. I el fet que els joves siguin els que s’han organitzat, amb el suport de la regidoria de joventut i cultura, ha estat molt positiu.

-Les visites al Poble Vell també han quedat aturades… és un patrimoni molt visitat, oi?

Sí, les dues treballadores que hi tenim estan a casa i evidentment les visites, al no haver-hi escola, estan suspeses. Cada setmana hi ha molta afluència de grups escolars i d’instituts que visiten el Poble Vell i participen de les activitats que s’hi organitzen.

Comparteix aquesta informació

“A Cadaqués hi ha una dita que diu ‘Nos amb nos’ i ara s’ha portat a terme perquè hem fet una gran xarxa”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (10)

ENTREVISTA A PIA SERIÑANA, ALCALDE DE CADAQUÉS (ALT EMPORDÀ)

Pia Seriñana (Fem Cadaqués) és alcaldessa de Cadaqués (Alt Empordà) des de fa escassament 9 mesos. No ha estat una entrada plàcida. Només prendre possessió es va trobar amb la temporada d’estiu de turisme en un municipi que passa de 2.800 habitants a l’hivern a 30.000 a l’estiu. Ara, la gestió d’una crisi sanitària com mai s’havia vist. L’aïllament geogràfic del municipi ha fet possible el seu tancament però també recorda l’alcaldessa que l’hospital més proper, el de Figueres, està gairebé a 45 minuts de camí.

 

-Vostè fa 9 mesos que és alcaldessa. Com ha viscut aquesta entrada tan intensa?

Sincerament han estat 9 mesos molt intensos. Jo no coneixia ni el món de la política ni el de l’administració, però he de dir que tenim un molt bon equip de govern i també vull destacar la gran professionalitat del personal de l’Ajuntament.

-Com ha afectat la duplicitat de població de Cadaqués en la gestió del Covid19?

Per gestionar aquesta crisi no hi ha manual d’instruccions però des de l’Ajuntament, el què ha estat prioritari és que tothom tingués coberts els serveis essencials, sobretot les persones més vulnerables. En un poble petit com Cadaqués ens coneixem tots i això ha facilitat aquesta tasca. Ens preocupava la gent que ve de fora perquè queda fora d’aquest circuit i també perquè a l’hivern el CAP no compta amb cap reforç (que si que hi és a l’estiu) i una sobre població ens podia tensar l’assistència sanitària.

-I com es fa per evitar que la gent de fora accedeixi a les segones residències?

En un primer moment, sí que vam veure un èxode de la gent de les ciutats perquè les normatives decretades pel govern de Madrid eren poc clares. Per tant, des del principi vam decidir tancar el poble. Aquí ho tenim molt fàcil perquè només tenim una carretera d’entrada. Tot i així, no sabem com, però encara se’ns va colar algú. Qui no tenia primera residència els fèiem recular el primer cap de setmana. També s’ha de remarcar que no tothom que té segona residència és un inconscient.
Sí que hi ha però, sovint, diferent mentalitat entre la gent que ve de fora i la gent del poble. Aquí reaccionem d’una altra manera perquè ja sabem que això és com una illa, per anar a Figueres hi tenim 45 minuts i no tenim els serveis de guàrdia les 24h del dia. En canvi, sí que ens trobem amb gent que no és el poble, que vol aquí els mateixos serveis que té a la ciutat i això no és així.

-Es pot dir per tant que ara feu vida de poble.

La veritat és que molt. Aquesta setmana els dies són grisos i tristos i vas pel poble i sembla un poble fantasma. Fa una mica de cosa. Però també hi ha una part positiva. Estem fent comunitat i ens estem reforçant com a poble. Hem vist grans accions de solidaritat i voluntariat i els uns ajuden als altres. Surt el millor de la gent.

-Quin és l’impacte econòmic en el sector del turisme i serveis?

Estem molt preocupats. Nosaltres vivim del turisme, pràcticament genera el 90% de l’activitat econòmica. La Setmana Santa és molt important perquè
venim d’uns mesos que molta gent no té cap ingrés, gent que comença a treballar ara i que com que no se’ls havia contractat, no tenen on agafar-se. L’1 de maig, Sant Joan també són dates importants. Aquí ens arriba molt turisme de França, també dels EUA, d’Austràlia, asiàtic i ja el donem per perdut. A mi se’m fa gros imaginar el què passarà. A l’Ajuntament ja hem pres mesures econòmiques com ajornar les taxes de les terrasses i la llar d’infants no l’hem cobrat… Pel que fa als impostos els tenim a Xaloc i hem parlat amb ells per veure com ho podem fer. Pel que fa als ajuts socials, farem una borsa dins el pressupost per ajudar a les famílies que es trobaran amb molta precarietat i reforçarem el servei d’assistent social. Cal dir que estem pendent del que ens diu el govern central per saber exactament com es concreten els ajuts però veig que de moment no ho tenen massa clar.

-En aquest context, com es planteja la temporada d’estiu?

La recordarem com la pitjor temporada. La crisi del 2008 no era a nivell mundial, aquesta sí. Ara hi ha una por als espais reduïts, a moure’s i per tant la mobilitat transfronterera serà difícil.

-S’ha sentit sola com a alcaldessa?

Des del Consell Comarcal ens han anat informant puntualment de les novetats. Jo no vinc d’un partit polític sinó d’una agrupació de veïns i per tant no estic acostumada a moure’m en el món de la política, però ja m’he espavilat trucant als alcaldes veïns, ja saps amb qui pots comptar. He de dir que el qüestionari FAQS de la Generalitat ha anat molt bé per resoldre dubtes freqüents.

-Que n’hem de treure de positiu d’aquesta crisi?

Ens hem fet més forts com a poble. A Cadaqués hi ha una dita que diu ‘Nos amb nos’ i ara s’ha portat a terme perquè hem fet una gran xarxa, ens preocupem de la gent. Vam fer una crida a voluntaris per fer mascaretes i ja en tenim 2000; al CAP van demanar si algú tenia una impressora 3D per fer pantalles protectores i ja les tenim fetes; hem demanat ajuda emocional i tenim un Canal de Psicòlegs; a la gent que fa esport se’ls ofereixen classes gratuïtes en línia; gent que ha ofert els seus negocis, pisos… En situacions així surt el millor de les persones.

-Com s’ha limitat l’accés a natura, sobretot al Parc Natural del Cap de Creus?

Les entrades al parc estan tancades. Al principi van venir els agents rurals. Al cos de la policia local ja tenim 2 persones que fan habitualment aquestes tasques i s’ha hagut de sancionar algú, però crec que amb els dies, tothom ho va entenent. Com a cosa curiosa, vam haver de desallotjar una persona que s’havia instal·lat amb tenda de campanya al cap de Creus perquè deia que allà respirava un aire més pur.

-I les activitats aquàtiques?

Al no tenir port, no hi pot accedir ningú perquè no hi ha les boies posades. Port Lligat té algun pescador que ha sortit puntualment a pescar. Molt al principi es va presentar una llanxa amb una família amb dues criatures a passejar, però crec que a El Port de la Selva ja els esperaven. Hi ha gent molt responsable però també en veus d’irresponsable.

-Per acabar. Què voldria destacar?

Vull donar les gràcies a la població, en general, pel seu confinament però sobretot a la gent que està exposada com els que treballen a les botigues, a protecció civil, a la benzinera, als bancs, a la farmàcia i sobretot als professionals del CAP i la policia local.

Comparteix aquesta informació

“Necessitem que es clarifiquin alguns criteris sobre de quina manera els ajuntaments podem ajudar”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (9)

ENTREVISTA A DAVID RODRÍGUEZ, ALCALDE DE SOLSONA (SOLSONÈS)

David Rodríguez (ERC) és alcalde de Solsona des del 2010. La capital del Solsonès fins ara s’havia mantingut amb pocs casos positius de Covid-19, però cada dia van augmentant. Amb una població que supera els 9.000 habitants, el sector serveis i la indústria són les principals activitats econòmiques que, de ben segur, es veuran perjudicades per aquesta crisi sanitària. Ciutat amb una gran riquesa de patrimoni històric i cultural, ara s’ha quedat aturada per lluitar tots junts contra aquesta malaltia que amenaça al món.

 

-De moment, el Solsonès és de les comarques menys afectades pel Coronavirus…

Sí, som de les comarques que estem relativament bé, tot i que aquesta darrera setmana ja hi ha hagut un canvi, perquè fins ara semblava que estàvem gairebé exempts o que vivíem en una bombolla. Ara ja comencem a tenir casos positius i fins i tot hem hagut d’activar el protocol per tema de defuncions. Per tant, ja sabem que tenim el virus a la ciutat. Tot i això ho tenim força controlat, entre altres coses, perquè la gent està fent molta bondat.

-De quina manera van afrontar l’esclat de la crisi?

De seguida vam començar a prendre mesures. Com de ben segur que va passar a la majoria de gent, al principi no sabíem que suposava aquesta malaltia, perquè fins aleshores ens havien estat bombardejant mediàticament dient que només era una grip, cosa que hem vist que no era així. La Unió de Botiguers i Comerciants de Solsona es va posar immediatament a disposició per tancar els comerços i així evitar la propagació del virus. Els veïns i veïnes van respondre molt bé amb el confinament. La veritat és que la ciutadania ha respost, des del principi, de forma extraordinària.

-Com la majoria de municipis, han adoptat mesures econòmiques urgents. Quines han estat?

T’he de dir que, de moment, encara les estem acabant de definir, perquè hi ha moltes coses que no depenen de nosaltres. D’entrada hem suspès el calendari fiscal, la suspensió temporal de les taxes de serveis que ara no es poden donar, com la d’ocupació de via pública amb taules i cadires o del mercat. Tenim la voluntat de crear un pla de reactivació econòmica i reforçar un fons d’emergència social que vam crear el 2008, amb motiu de la crisi econòmica que ens afectava aleshores. Però per fer tot això hem d’acabar de definir quines possibilitats tenim com a ajuntament i què ens permeten fer les administracions, que són les que ens han d’autoritzar a posar-ho en marxa. Nosaltres ja estem treballant en la modificació del pressupost d’aquest any perquè ha quedat sobrepassat i l’haurem d’adaptar a la nova realitat. Però també caldrà veure si se’ns permet destinar romanent de tresoreria d’anys anteriors a prendre mesures de reactivació econòmica. Per tant, en funció dels que se’ns permeti tindrem més capacitat o menys d’ajudar a la nostra ciutat.

-Però tot plegat acabarà afectant les arques municipals…

Ja hi està afectant. Només poso un exemple senzill: a l’Escola de Municipal de Música hem decidit no cobrar les quotes dels alumnes, però les despeses que generen els professors les mantenim. Doncs bé, això suposa una despesa per a l’Ajuntament de Solsona de 18.000 euros cada mes d’ingressos que haurien d’arribar i no arriben. I això apliquem-ho a altres equipaments com l’escola bressol. Aquest any dubto que hi puguin haver massa ajuntaments que tanquin el pressupost en positiu. Caldrà plantejar que algunes coses que volíem fer aquest any no es podran fer i haurem de prioritzar.

-L’activitat empresarial s’ha vist molt afectada per la situació de confinament. Com han actuat els empresaris?

Ha estat una mica dispar. Crec que hi ha hagut empresaris que han tingut por de la crisi econòmica que vindrà després de la sanitària i, malgrat que han aplicat mesures, aquestes no han estat tan dràstiques. No puc parlar del comportament de les empreses en un conjunt, cosa que sí que podem fer del comerç, que va tancar tot des del primer dia.

-En l’àmbit turístic i cultural també han hagut de cancel·lar moltes activitats…

Sí, i encara n’anem cancel·lant. Ens estem plantejant que activitats com el Sol Xic Sona, que és un cap de setmana que dediquem a la infància, acabi suspesa, perquè s’hauria de fer just abans de Setmana Santa. I caldrà veure que passa amb altres activitats i esdeveniments que ara veiem molt lluny però que també es poden veure afectats.

-Com s’ha ajudat als col·lectius més vulnerables?

Hem estat de molta sort perquè la ciutat s’ha comportat d’una manera molt maca, amb molt civisme i solidaritat. Els serveis socials han tingut cura de les persones amb més dificultats i després ha sorgit una xarxa de voluntaris i suport mutu, que juntament amb serveis socials, han ajudat aquelles persones que, per exemple, tenen dificultats per anar a comprar. Per fer això hem establert mesures de segurerat pels mateixos voluntaris.

-També han pres mesures per fer la vida més alegre a casa, amb la policia local felicitant els aniversaris dels nens…

Sí, han anat sorgint iniciatives d’aquest caire per tal d’ajudar a la població a passar aquests dies. La de la policia local ha estat un encert i ha tingut molt bona acollida. També hi ha un músic local, Marc Anglarill, que alguns dies de la setmana i a través del seu compte d’Instagram fa directes i la gent el segueix molt. També algun gimnàs que fa classes de forma telemàtica. Tot plegat, és cert, que ajuda a passar millor el confinament.

-És difícil de preveure però com enfoquen el futur, després de la sortida de la crisi sanitària?

Amb molta preocupació, perquè vindrà la crisi econòmica, ja que haurà provocat situacions difícils. Necessitem que es clarifiquin alguns criteris sobre de quina manera podem ajudar els ajuntaments. Que se’ns aixequi la pressió del sostre de despesa, que se’ns permeti comptar amb el romanent de tresoreria d’exercicis anteriors. Fins ara hem estat estalviant, però ara és el moment de gastar a favor dels ciutadans que estan patint un moment de necessitat.

Comparteix aquesta informació

“Amb la COVID19 hem pres consciència plena que la globalització és una realitat”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (8)

ENTREVISTA A JAUME ARS, ALCALDE DE GUISSONA (SEGARRA)

Jaume Ars (Junts per Guissona) és l’alcalde de Guissona (Segarra) des de 2019, un municipi amb 7.300 habitants, el municipi amb més població després de la capital de la comarca, Cervera. Amb una gran activitat econòmica -impulsada pel grup BonArea, que dona feina directa a unes 3.000 i unes 6.000 de forma indirecta- la població registra un 50% de població nouvinguda. L’alcalde ha viscut de prop el cas dels primers contagis, quan tot just es parlava del virus a la Xina, per tant, ha pogut constatar de primera mà que la globalització és una realitat, que no només és un tema econòmic i que caldrà tenir-ho més en compte que mai per a prendre decisions en un futur.

 

-La particularitat de Guissona, de quina forma ha afectat la gestió del COVID19 al municipi?

Guissona, juntament amb Salt, encapçalen la llista de municipis de Catalunya amb més percentatge de persones que han vingut d’altres països i que no disposen, en molts casos, de convenis bilaterals per facilitar que aquestes persones tinguin dret a vot al nostre país. Així, hi ha molta gent que no pot votar. Ja des de l’inici de la legislatura vam constatar que mancava molta comunicació per part de l’ajuntament cap a la ciutadania, així que vam començar a fer un vídeo setmanal explicant les novetats i les accions que empren l’ajuntament, així com informació que considerem important que arribi a les persones. Aquestes petites càpsules informatives, fetes de forma casolana, tenen unes 1.000 visualitzacions i es reenvien pels diversos canals de comunicació i xarxes socials. Aquesta iniciativa ja instaurada ha servit per mantenir la població informada des de l’inici de la crisi del COVID19, amb actualització del nombre de positius, dades, accions i novetats cada 3 dies.

-Quina és la situació dels contagis i confinament de la població?

Actualment hi ha 15 positius i la població està responent molt bé a les instruccions de confinament.

-I pel que fa a l’activitat empresarial i agrícola?

Vam contactar des del principi amb BonArea, que agrupa uns 3.000 treballadors directes, i hem constatat que els protocols s’estan seguint molt bé, un fet demostrat per la poca incidència de contagis a l’empresa. A més, BonArea va emetre un comunicat el cap de setmana explicant que a la nòmina de març de tots els treballadors i treballadores de l’empresa hi afegirien 200 euros pel compromís d’aquestes persones, un fet que com a alcalde els he agraït, perquè pensen en les persones i és un esforç important. En l’àmbit agrari, la pagesia de cultiu de blat, ordi i les granges funcionen amb normalitat, bé, tota la normalitat que els permet la situació.

-Com us heu organitzat per a fer front a les instruccions de confinament i les recomanacions de salut i de limitació de moviments i activitat?

Es va constituir un comitè polític i tècnic que ens reunim setmanalment, amb la directora del CAP, la persona responsable de Recursos Humans de l’ajuntament, el cap de la policia local, un representant de la brigada municipal, secretaria i alcaldia, per valorar les actuacions a emprendre en tot moment. Pere exemple, avui hem estat revisant el decret de confinament total amb l’objectiu d’extreure’n conclusions i definir les propostes.

-És aviat per dir-ho però què creu que haurà de canviar a partir d’ara?

Jo crec que serà una bona ocasió per a fer autocrítica, cosa que és molt difícil mentre duri la crisi perquè hi ha decisions per prendre. A més, de moment es parla de crisi sanitària, però les conseqüències econòmiques seran també molt greus. Penso que també caldrà replantejar-se les mancances que afecten i desequilibren el territori, com per exemple el transport públic i les infraestructures, totalment deficitàries i amb poc manteniment que tenim a la demarcació de Lleida en general, un fet que genera desigualtat i manca d’oportunitats, per tant afecten la població. No és només que els territoris hi hagi empreses que donen feina, com és el cas de Guissona, cal que es treballi conjuntament per cobrir les necessitats diverses del territori.

I finalment, crec que és molt important prendre consciència que la globalització és una realitat que hem constatat, amb l’arribada del coronavirus a Guissona quan només se’n parlava a la Xina. Una globalització que té implicacions en tots els sentits i que provoca que haurem de tenir una mirada més llunyana, treballar conjuntament i canviar les formes d’actuar per fer-hi front.

Comparteix aquesta informació

“Sento un orgull profund per tots els treballadors de l’ajuntament de Girona. Ara se’ls hi pot dir, en majúscula, servidors públics’

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (7)

ENTREVISTA A MARTA MADRENAS, ALCALDESSA DE GIRONA

Marta Madrenas (JxCAT) és alcaldessa de Girona (Gironès) des del 2016 i diputada al Parlament de Catalunya. Ciutat activa, enèrgica i capital de província amb 100.000 habitants. Amb l’arribada del Covid19 Girona ha exercit la seva capitalitat i s’ha bolcat en la informació pública com a eina més potent per donar a la ciutadania. Redefinir una gran estructura municipal en pocs dies i que la gent respongui de forma exemplar, fa que l’alcaldessa se senti molt orgullosa dels treballadors municipals. Ens ho explica al detall en la següent entrevista.

 

-En el context d’una ciutat gran com és Girona quina és l’organització que es planteja des del primer moment que es decreta la pandèmia?

Lamentablement vam tenir el primer cas de Covid19 fa 21 dies i vam crear, ràpidament, el comitè assessor format pels regidors responsables, els caps d’àrea responsables i els caps d’emergències per gestionar tota la crisi. A més a més, a Girona ja teníem un protocol de feia temps per casos de pandèmia i ens va servir de guia. Vam estar activitats i ben estructurats ràpidament.

-Quines són les principals prioritats en aquesta crisi?

Bàsicament són dues prioritats: ajudar i col·laborar amb la Generalitat en la preservació de la salut pública; i, per altra banda, la gestió dels serveis públics essencials. Pel que fa a la salut pública, des de l’ajuntament ens centrem en la informació que podem oferir. Tenim una pàgina web a l’ajuntament on s’hi pot trobar tota la informació útil per la ciutadania. Hi ha preguntes freqüents de Girona. També tenim un telèfon que funciona de 8 del matí a 6 de la tarda amb vàries línies perquè tothom de Girona pugui consultar qualsevol tema, sigui de la ciutat o no. Qualsevol dubte, reflexió, pregunta… En segon lloc hi ha la policia que ens ajuda a fer factible un confinament més intens. Els equips de neteja també són important en aquests moments, per desinfectar les zones especialment sensibles i per descomptat els serveis socials, que gestionen els col·lectius especialment vulnerables.

-Ha comentat que s’ha habilitat un telèfon. Quin tipus de trucades s’atenen?

Vam començar amb unes 200 al dia i ara se n’atenen per sobre de les 400. Són trucades molt diverses relacionades amb les empreses, autònoms, impostos, persones que volen ser voluntàries i que derivem a entitats o ONG’s, gent que se sent sola… Repetim molt a la gent, ara, que han de ser els nostres ulls, les nostres antenes i els hi recomanem que truquin a aquest telèfon i ens ho comentin.

-Quantes persones estan treballant a l’Ajuntament durant el confinament?

Els serveis que no són essencials estan treballant des de casa. El teletreball ja el teníem articulat. Tenim però retents que no fan teletreball sinó que fan suport a altres serveis que tenen més feina. Vaig fer un Decret perquè el personal de l’ajuntament estigui a disposició del què calgui i està responent de forma exemplar. Pel seu grau de compromís, sento un orgull profund per tots els treballadors públics de l’ajuntament de Girona. Ara se’ls hi pot dir, en majúscula servidors públics. Compto amb el 100% de la plantilla, només s’han exclòs unes 70 persones que tenen situació de risc de salut.

-Com és la coordinació amb les altres administracions?

Amb el govern de Madrid és gairebé inexistent perquè no tenim temes que ens abastin a tots dos. Sí que critico que no s’hagi apostat per un confinament més sever des del primer moment. També he de dir que les propostes econòmiques em semblen febles. La central de compres només va servir per complicar la gestió. Ara la primera preocupació és la salut pública però després vindran els efectes econòmics terribles i em sembla que el govern no està articulant tot el que hauria d’articular. Em semblen poques les ajudes a autònoms i petits empresaris i comerços perquè no donen prou seguretat.

-I amb el govern de la Generalitat?

Crec que hi ha dèficits d’informació per als municipis en temes de salut. S’ha creat fa pocs dies una base de dades amb informació per municipis, però no ens és útil perquè ens falta informació, per exemple dels confinats que hi ha a la ciutat seguint les instruccions del propi departament de Salut, o dades més detallades de les defuncions. Els alcaldes no hem tingut la informació que necessitàvem ràpid i transparent. Ens cal un registre municipi per municipi, de morts, contagiats i confinats. Si no tenim això, posem en risc contínuament als nostres professionals perquè no saben si allà on van hi ha persones confinades.

-I la resposta de la ciutadania?

Molt bé, cal felicitar els gironins i a les gironines malgrat les 60-80 denúncies que posem al dia de la gent que es salta el confinament.

-Ha tingut contactes aquests dies amb empresaris i petits autònoms?

Sí, i són els que em preocupen més. Se’ls ha d’ajudar quan demanin ERTOS. Als autònoms se’ls hi ha d’eliminar la quota d’autònoms, ara mateix, ja no hauríem de pagar la del març. Es prenen mesures, però l’efectivitat triga. No els hi estan donant seguretat, ni se senten protegits per l’administració.

-Quina és la radiografia sanitària de Girona en aquests moments?

A la regió sanitària de Girona, que engloba una mica més fins i tot que la pròpia demarcació, les últimes dades que tenim són de 1028 positius i 63 defuncions, 17 de les quals a Girona ciutat. Costa molt, però tal i com he comentat, de saber quina és la incidència exacta sobre la ciutat. Aquesta és la meva queixa. Els alcaldes hauríem de saber quants morts tenim, de quin barri són, si eren persones vulnerables… Si jo tinc aquesta informació puc prendre mesures sobre un barri concret, puc actuar en conseqüència. A nivell hospitalari, tenim tots els hospitals integrats, públics i privats i s’està treballant en un altre equipament per fer d’hospital de campanya. Hem habilitat també un altre equipament per acollir a 80 persones sense sostre.

-En aquest moments es veu la sortida?

Crec que veurem la sortida a nivell sanitari d’aquí a un mes, però després vindrà tot el post emergència: el sector econòmic, la protecció de les persones, les escoles…

-Quins esdeveniments importants ha hagut de cancel·lar la ciutat de Girona?

El més important i que té més impacte en la ciutat és el Temps de Flors al maig, si bé també ha afectat a festivals com l’Strenes o el Black Music. També és important l’afectació que ha tingut sobre la programació diària de la ciutat de caràcter esportiu, cultural o lúdic i formatiu, per exemple dels Centres Cívics, i que donen servei a moltíssima gent.

-A nivell global. Què n’hem de treure d’aquesta crisi?

He anat tan enfeinada que no he fet encara una reflexió intensa com a societat. Crec però, que hem de canviar el paradigma del què som com a societat. En un mes hem vist com algunes coses que teníem per segures, s’esmicolen. Aquesta crisi, ens farà canviar radicalment com a societat, en tots els sentits.

Comparteix aquesta informació

“Ens preocupa la incertesa per com evolucionarà la pandèmia i els temps complicats que haurem d’afrontar en el futur”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (6)

ENTREVISTA A M.CINTA LLAÓ, ALCALDESSA D’EL PERELLÓ (BAIX EBRE)

Maria Cinta Llaó (ERC) s’ha estrenat com alcaldessa d’El Perelló (Baix Ebre) aquesta legislatura, després de vuit anys com a regidora. En menys d’un any ja li ha tocat fer front a dues problemàtiques importants, els efectes del temporal Glòria, i ara aquesta crisi sanitària sense precedents. El Perelló és un municipi de gairebé 3.000 habitants, on el sector primari és essencial en la seva economia, sobretot l’oli i la mel, de la que en són els primers productors de Catalunya. El sector turístic també és important en un municipi que té tant muntanya com mar.

 

-Les Terres de l’Ebre sou, de moment, la regió amb menys afectació pel coronavirus, però tot i això com ho esteu vivint?

Crec que com a tot arreu, preocupats i amb molta incertesa per com evolucionarà tota aquesta pandèmia i els temps complicats que haurem d’afrontar en el futur.

-El sector primari és essencial al vostre municipi. De quina manera l’ha afectat?

Un producte del sector primari important al nostre municipi és l’oli, la campanya ja va acabar fa temps, i com que molta part de pagesos són de cap de setmana, seguint les recomanacions han deixat d’anar a la terra i l’activitat ha quedat reduïda als pocs professionals que queden. L’agricultura, efectivament, és un sector essencial.

-Sou productors de mel, què passarà amb aquest sector?

Si, El Perelló és el primer productor de mel de tot Catalunya, i ara els apicultors continuen fent la seua feina perquè tot just és el temps d’extreure la mel de les arnes i al mateix temps fer la transhumància cap a altres territoris on les floracions són més tardanes per d’aquesta manera no interrompre la pol·linització que fan les abelles, tan important per a la naturalesa, i també perquè els mercats estiguin proveïts de mel, un producte tan necessari i bo. Això si, molt conscienciats amb l’estat d’alarma i prenent totes les mesures de precaució dictades per les autoritats sanitàries.

-Heu hagut de suspendre una de les fires més importants del sector, com el Firabril. Què ha suposat això? Teniu previst fer-la més endavant?

Malauradament així ha hagut de ser. Aquest any, els dies 4 i 5 d’abril n’era ja la 142a edició, una de les més antigues de Catalunya, una fira molt important per als sectors de la mel i l’oli del què el nostre poble també n’és un gran productor. Ja ho teníem tot preparat i ara ha sigut, per dir-ho d’una manera, desfer tota la feina feta, justament enguany que volíem donar-li molts canvis. Hem decidit no fer-la més endavant, la nostra Firabril com el seu nom diu, ha de ser a l’abril. L’any vinent, si tot va bé, com esperem i així serà, la gaudirem amb més ganes. Dins de la mateixa Firabril també hi havia programat un concert d’Oques Grasses, l’hem ajornat, però a hores d’ara encara no sabem quan el podrem fer.

-Quina ha estat la resposta dels veïns i veïnes d’El Perelló davant la crisi sanitària?

La resposta dels nostres veïns i veïnes ha estat excel·lent. Des del primer moment han seguit totes les recomanacions de confinament i han adoptat totes les mesures sanitàries quan surten al carrer per a l’adquisició de productes alimentaris o farmacèutics, i des d’aquí els vull donar les gràcies. Ara com ara, al nostre poble tenim la sort de no tenir cap persona infectada .

-Com enfoqueu la temporada d’estiu?

Algú ho sap com s’ha d’enfocar la temporada d’estiu? Són temps d’incerteses, ningú sabem encara quant de temps durarà la pandèmia. Nosaltres tenim la sort que el nostre municipi té mar i muntanya, però l’estiu ja és aquí i les nostres platges, com tantes altres del litoral català, van ser destrossades pel temporal Glòria i encara no les tenim adequades per als turistes, ja que això és un treball que han de fer des del Servei de Costes del Govern Central. Pel que fa a l’afectació, clar que sí que ens afecta. Sobretot a la restauració, al comerç i als serveis de tota mena, és molt dur per a tots.

-Segones residències. Heu tingut algun problema?

Tenim moltes segones residències, però la veritat és que no hem tingut cap problema. Si és cert que el primer cap de setmana molta gent de fora van venir a passar-lo aquí, perquè hem de ser sincers i reconèixer que l’inici del confinament molta gent no se’l va prendre seriosament, però ara m’atreveixo a dir que no tenim quasi ningú de fora del poble.

-Què és el que més li preocupa com alcaldessa d’El Perelló?

La preocupació més important a hores d’ara és que cap veí o veïna es vegi afectada per la Covid-19. Quan hàgim superat la pandèmia tindrem a sobre la taula el problema econòmic que afectarà moltes famílies, perquè el nostre poble té moltes petites empreses de serveis i moltes d’elles a hores d’ara ja han hagut de fer ERTOS. Des de l’Ajuntament, com ja hem comunicat, un cop acabat el període de crisi i dins de les nostres possibilitats dedicarem tot el nostre esforç per avaluar-ne els efectes i aprovar-ne les mesures que són de competència municipal.

Comparteix aquesta informació

“La situació ens ha de permetre fer un aprenentatge com a societat per a lluitar i treballar pels nostres serveis públics”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (5)

ENTREVISTA A MERITXELL BAQUÉ, ALCALDESSA DE VALLBONA D’ANOIA (ANOIA)

Meritxell Baqué (CUP) és alcaldessa de Vallbona d’Anoia (Anoia) de les passades eleccions i farmacèutica de professió. L’Anoia -i la conca d’Òdena en concret- ha estat, malauradament, notícia des de l’inici de la crisi, pel brot de coronavirus que hi ha tingut lloc i per ser una de les zones que es va confinar primer. Tot i que el municipi de Vallbona d’Anoia no forma part de la zona confinada, sí que s’ha vist afectada per la situació perquè ha condicionat el desplaçament de les persones i el funcionament d’alguns serveis. Amb uns 1.400 habitants, Vallbona d’Anoia està situat al sud-est de la comarca de l’Anoia, solcat pel riu Anoia i d’altres afluents, amb les muntanyes de Miramar i Llobreia que fan d’atalaia del poble. L’alcaldessa destaca que la coordinació i el treball conjunt han estat clau per afrontar la situació i que caldrà reflexionar i fer un aprenentatge com a societat per a potenciar la sanitat i lluitar pels serveis públics.

 

-Vallbona d’Anoia no forma part de la zona de l’Anoia confinada, però segur que heu hagut de prendre mesures…

Sí, des de l’ajuntament hem gestionat el manteniment dels serveis mínims i ens hem organitzat tant per fer teletreball com per fer front als serveis de neteja, reduccions de jornada, ús dels equips de protecció, etc… A l’ajuntament hi ha 2 administratives que atenen a porta tancada i que fan torns i els regidors i regidores també ens organitzem per no descuidar cap detall, tot i que s’han anul·lat les juntes i els plens.

Des de l’ajuntament s’ha coordinat un servei de voluntariat d’unes 15 persones per tal que les persones que no es trobaven bé o la població més gran no sortís al carrer i que no els faltés de res. Es va fer una bustiada amb les informacions d’interès per tal que tothom que ho requerís es pogués posar en contacte amb nosaltres. També hem aturat l’impost de vehicles i el de béns immobles i la llar d’infants farà una bonificació dels quinze dies de març en què els infants no hi han pogut anar.

-Quina ha estat la resposta de la ciutadania, així com de les empreses i comerços de Vallbona?

La resposta de tothom ha estat molt bona, tant pel que fa a les recomanacions com amb l’ajuda de les persones més grans. La majoria d’elles ha pogut comptar amb algun familiar proper que ha pogut ajudar i la resposta del voluntariat, afegida a aquest fet, ha estat molt positiva.
Pel que fa a les empreses, n’hi ha que continuen l’activitat en la mesura del possible, sempre mantenint les recomanacions de protecció, i els comerços han fet un gran esforç per aplicar aquestes mesures. També han reduït horaris.

-I com veu els ànims de la gent del poble?

Crec que tots hem anat prenent consciència del problema de forma progressiva, però el nostre cas, amb la proximitat amb la vall d’Òdena, on es va donar la notícia de les primeres mostres positives de coronavirus, a tothom li ha tocat de prop i tothom ha vist molt ràpidament que cal confinar-se per responsabilitat.

-S’han donat iniciatives espontànies de la ciutadania per organitzar ajuda o altres accions?

Hi ha un grup de persones que ha elaborat 300 mascaretes a les cases, coordinats per la regidoria de sanitat, adreçats a la protecció de les persones del poble i també als serveis i comerços. I la intenció és continuar fent-ne per tal que en tingui tothom. Com a farmacèutica, tinc coneixement directe de la dificultat de trobar equips de protecció i gels desinfectants, per tant, tota ajuda en aquest sentit és molt benvinguda.

-Alcaldessa, és aviat per dir-ho però què caldrà canviar i amb què podrem millorar un cop acabi la crisi?

Crec que haurem de fer un aprenentatge com a societat per valorar i lluitar per millorar els nostres serveis públics i treballar per tal que hi hagi recursos per a tothom. I també n’haurem de treure conclusions a nivell organitzatiu perquè hi ha mancances per aplicar el teletreball per exemple, tant d’equips com de software. Això s’ha de preveure per un futur.

També penso que caldrà pensar com s’ha gestionat la crisi i el poc marge d’autonomia que tenim els ajuntaments. A més, com que la gestió s’ha condicionat a la política, l’estat espanyol ha limitat molt el que podem fer, per tant, ens cal la implementació de la república a Catalunya per poder canviar les coses.

Comparteix aquesta informació