L’AMI convoca als alcaldes davant dels ajuntaments i demana que pengin la mateixa pancarta que la del president Quim Torra

 

La decisió del Tribunal Suprem d’inhabilitar el president de la Generalitat, Quim Torra, també ha de tenir resposta des del món local. En aquest sentit, L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha convocat a tots els alcaldes i alcaldesses, i altres càrrecs electes, aquesta tarda a les 19h davant dels ajuntaments. L’objectiu és que llegeixin la moció de rebuig que s’ha elaborat des de l’entitat on es demana “el màxim respecte per les institucions catalanes i pels nostres representants, escollits democràticament”, i on també es recorda que la inhabilitació és conseqüència d’uns fets que no constitueixen cap delicte i que estan emparats en la llibertat d’expressió.

També s’ha demanat que la moció de rebuig a la sentència sigui aprovada pels ajuntaments catalans en el pròxim plenari municipal que celebrin.

Per últim, també s’ha proposat que tots els ajuntaments pengin la mateixa pancarta que el president Quim Torra tenia al balcó de la Generalitat i que l’ha portat a la inhabilitació, en una sentència que des de l’AMI es considera grotesca i desproporcionada “que deriva de la instrumentalització de diverses institucions de l’Estat, com en aquest cas la Junta Electoral Central”.

Comparteix aquesta informació

Moció de rebuig a la inhabilitació del president Quim Torra

Davant la decisió del Tribunal Suprem d’inhabilitar el president de la Generalitat, Quim Torra, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha elaborat una moció de rebuig perquè sigui aprovada pels consistoris catalans:

L’Ajuntament de xxxx rebutja de forma rotunda i contundent la decisió del Tribunal Suprem d’inhabilitar el president de la Generalitat de Catalunya, Hble. Sr. Quim Torra, escollit democràticament pel Parlament de Catalunya mitjançant els nostres vots i després d’investidures fallides. Un cop més la justícia fa política i es situa per damunt de la democràcia.

Davant una justícia espanyola que utilitza el seu poder per discriminar arbitràriament i que vulnera de forma reiterada l’Estat de Dret, el món municipal català tenim la necessitat d’unir-nos i mostrar el rebuig a la sentència de forma conjunta.

Els alcaldes i alcaldesses de Catalunya volem MANIFESTAR que:

1. Creiem fermament en la Democràcia. I per aquest motiu només entenem un Estat que garanteixi la separació de poders i que respecti i asseguri els principis bàsics d’aquest ordre social.

2. Exigim el respecte absolut pels Drets Fonamentals. Uns drets inherents a totes les persones sense discriminació per les seves condicions personals, socials, econòmiques, polítiques i ideològiques… El Dret d’Expressió és un d’aquests Drets Fonamentals als quals els càrrecs electes no renunciarem de cap de les maneres.

3. Condemnem la repressió contra el moviment independentista. Catalunya, la nostra llengua, la nostra cultura… tenen una llarga història de discriminació per part de l’Estat espanyol. Som un poble que sempre té un estat en contra, que ens considera, enlloc d’una nació, una colònia. Un estat que no ens respecta i que ens discrimina a nivell cultural, econòmic, social… Una discriminació que, els darrers anys, ha anat més enllà i s’ha convertit en persecució política contra els nostres representants al Govern, al Parlament, als ajuntaments i també en persecució de tota la ciutadania que ha mostrat el seu desacord amb aquest model d’estat obsolet i de formes decadents i que ha optat per defensar, de forma legítima, la República Catalana.

4. Demanem una justícia justa, ponderada i equilibrada. Una justícia que doni garanties a l’estat i a tota la ciutadania. Una justícia que ofereixi seguretat i que asseguri l’exercici dels drets de la ciutadania. Una justícia que no faci política. En definitiva, una justícia que respecti la separació de poders.

5. Rebutgem fermament la sentència del Tribunal Suprem que inhabilita al 131è. president de la Generalitat de Catalunya per uns fets que no constitueixen cap

delicte i que estan emparats en la llibertat d’expressió. Una sentència totalment grotesca i desproporcionada que deriva de la instrumentalització de diverses institucions de l’estat, com en aquest cas la Junta Electoral Central. Així mateix, expressem la total solidaritat cap al president Torra que ha patit dos processos judicials injustos per defensar des de la màxima institució del nostre país la llibertat d’expressió, la llibertat dels presos i dels exiliats i el dret d’autodeterminació.

6. Demanem el màxim respecte per les institucions catalanes i pels nostres representants, escollits democràticament. Només amb unes institucions fortes i respectades podem créixer com a país i, malgrat els intents d’arrabassar-nos la dignitat institucional, la nostra màxima prioritat serà preservar-la.

7. Reiterem el nostre compromís en la República Catalana. Continuarem treballant des de cada poble i cada ciutat per materialitzar l’estat català, un projecte que compta amb el suport majoritari de la població que ho ha expressat reiteradament a les urnes el 9 de novembre de 2014 i l’1 d’octubre de 2017. El nostre projecte d’autodeterminació està emparat pels Tractats Internacionals i per aquest motiu demanem que cessi la persecució injustificada i injusta contra un moviment legítim com és l’independentisme català. Una opció política que és l’única capaç de garantir, en aquests moments, la democràcia, el progrés social i econòmic i la protecció de la cultura i les institucions.

DECARREGA LA MOCIÓ DE REBUIG

Comparteix aquesta informació

L’AMI acompanya el president Torra a declarar per la segona causa oberta per la pancarta del balcó de la Generalitat

 

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha tornat a declarar avui davant el TSJC, per la segona causa oberta del president per la pancarta penjada al balcó del Palau de la Generalitat, en aquest cas per una denúncia de l’entitat Impulso Ciudadano. L’Associació de Municipis per la Independència (AMI), representada pel vicepresident, Jordi Gaseni, hi ha sigut per poder-li donar tot el suport del món municipal sobiranista.

El president Torra s’ha acollit al seu dret de no declarar i ha estat poca estona a dins de la sala del Tribunal. El vicepresident de l’AMI, Jordi Gaseni, ha insistit a mostrar el suport de l’entitat que representa i ha recordat que “els alcaldes i alcaldesses sabem el que és aquesta guerra de símbols, ja que per aquest motiu i d’altres tenim 600 causes obertes” i en molts casos s’han vist obligats a declarar davant dels jutjats. Per últim, també ha afegit que “tots hem de lluitar junts per fer-nos més forts i tenir una veu potent que pugui lluitar contra aquestes accions de l’Estat que, malauradament, no s’aturen”.

Comparteix aquesta informació

“El que no pot fer l’Estat és usurpar-nos l’autonomia municipal”

 

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha celebrat avui Consell Directiu a Sant Salvador de Guardiola (Bages), on hi ha participat una quinzena d’alcaldes de forma presidencial i una dotzena telemàticament. La trobada ha servit per fer una valoració positiva que el decret dels romanents de tresoreria dels ajuntaments no hagi tirat endavant. Segons el president, Josep M. Cervera, “el que no pot fer l’Estat és usurpar l’autonomia municipal i determinar com, quan i en què ens hem de gastar els nostres diners”. L’AMI va fer un manifest al qual s’hi van adherir ajuntaments de tot el país mostrant el seu rebuig a la proposta del Govern espanyol sobre els superàvits dels consistoris.

La trobada d’aquest matí també ha servit per fer una valoració de la Diada i començar a treballar per idear una proposta conjunta per la commemoració de l’1 d’Octubre. Alhora també s’ha presentat una nova campanya que es presentarà pròximament per posar en relleu el món municipal i la República i s’han tractat temes d’actualitat jurídica que afecten alcaldes i alcaldesses però també a la mateixa entitat.

Ja en el torn de l’atenció als mitjans, el president de l’AMI ha assegurat que ha quedat clar “que aquelles competències que encara avui depenen directament de l’Estat funcionen pitjor, diríem que l’Estat ha abandonat Catalunya com constaten veïns, treballadors, autònoms i empresaris, les dificultats del SEPE i la Seguretat Social, per això nosaltres seguim reivindicant construir un Estat que de veritat doni resposta a les necessitats dels nostres veïns”.

Comparteix aquesta informació

Prop de 60.000 persones i 131 mobilitzacions a la manifestació d’una Diada marcada per la pandèmia

 

La Diada Nacional ha estat marcada avui per la pandèmia de la Covid-19. Malgrat tot ha comptat amb un total de 131 mobilitzacions arreu de Catalunya i amb una participació de gairebé 60.000 persones. La consigna d’aquesta Diada ha estat ‘necessitem disposar de les eines d’un estat independent per poder construir un futur millor’ i una vegada més ha estat organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència. Segons s’ha assegurat des de l’organització, ha sigut la mobilització més important en temps de pandèmia de tot Europa.

L’acte ha sigut de petit format i s’han fet diverses connexions a ciutats I municipis de Catalunya. Tot seguit s’han fet els parlaments, on el president de l’AMI, Josep M Cervera ha dit que malgrat que ha estat una Diada diferent per la pandèmia “l’actual situació, no pot ocultar la veritable pandèmia que estem patint fa més de 300 anys a Catalunya i que no és cap altra que la nostra relació tòxica amb Espanya”. Cervera, fent un símil entre la crisi sanitària actual i la situació política de Catalunya, ha dit que “la vacuna que tenim es diu INDEPENDÈNCIA! Encara no tenim la fórmula ajustada però tenim la metodologia per fer-ho: la que l’1 d’Octubre de 2017 ens va fer assaborir la possibilitat de vèncer”. Insistint amb l’1 d’Octubre ha fet una crida dient que “tot això només ho acabarem si tots i totes ens tornem a conjurar amb l’esperit, entesa i confiança que va fer possible l’1 d’Octubre. El món municipal ho volem fer i hi volem ser, convençuts que la nostra és la veu dels territoris”.

Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, ha dit que “no podem abandonar la confrontació quan el que està en risc són els drets fonamentals. No podem formar part d’un Estat que tapa les vergonyes d’una monarquia corrupta, que gasta milions d’euros en exèrcit, on els jutges dicten la política”. Tant Mauri com la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, han interpel·lat als partits independentistes perquè mostrin unitat: “no podem seguir esperant mentre retrocedim. N’estem farts de la divisió i de la tàctica, i exigim ja una estratègia. Vicepresident legítim Oriol Junqueras, president legítim Carles Puigdemont, parleu entre vosaltres. El llibre que volem llegir és el que porti totes dues firmes!”, ha demanat Paluzie.

Comparteix aquesta informació

INFORME DE SITXCAT SOBRE EL DECRET DE L’ESTAT EN RELACIÓ ALS ROMANENTS DELS AJUNTAMENTS

L’AMI ha encarregat un informe a Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local per la Independència (SITxCAT) sobre com afecta als ajuntaments el Real Decreto-ley 27/2020, de 4 d’agost, de mesures financeres, de caràcter extraordinari i urgent, que preveu que els ens locals cedeixin el romanent de tresoreria al Govern de l’Estat espanyol.

L’informe, de caire tècnic i en un format gràfic i detallat, ofereix informació rellevant sobre diversos dubtes que ha generat la mesura. Arran de la publicació d’aquest reial decret, L’AMI ha impulsat un manifest demanant als alcaldes i alcaldesses que es neguin a donar el romanent de tresoreria a l’estat.

INFORME

Comparteix aquesta informació

L’AMI demana als alcaldes que es plantin i es neguin a donar els seus romanents a l’Estat

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha impulsat un manifest, que ha fet arribar a tots els alcaldes i alcaldesses de l’entitat, perquè es plantin i se sumin a la negativa de donar els seus romanents a l’Estat espanyol, tal com contempla la proposta d’Hisenda que ja ha rebut el suport de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. La iniciativa pretén sumar el màxim d’alcaldes i ajuntaments per després fer arribar els manifests signats a les màximes autoritats espanyoles i catalanes.

En el manifest es posa de relleu que la proposta d’Hisenda és un “nou espoli a les finances dels consistoris” i un “abús de poder” envers els ajuntaments, ja que no podran revertir els diners estalviats als seus municipis en els veïns i veïnes, sobretot tenint en compte la situació de crisi social i econòmica a causa de la Covid-19, que ens està afectant de ple. Alhora també es reivindica que no es pot permetre de forma reiterada que l’Estat trepitgi les competències municipals, tal com està fent amb aquesta nova mesura. En aquest sentit, el redactat hi afegeix que “no estem disposats a fer de petites gestories de serveis de l’Estat espanyol i limitar la nostra veu i els nostres posicionaments polítics”.

També s’hi expressa la negativa a fer de banc a un Estat que es qualifica de “centralista i autoritari”, amb poc respecte pels diners públics, ja que ha quedat palesa la seva mala gestió “malgastant-los” en infraestructures innecessàries, en rescats a la banca, en armament o en mantenir una monarquia corrupta”.

El president de l’AMI, Josep M. Cervera, ha demanat als alcaldes i alcaldesses que “no feu de creditors d’un Estat autoritari i centralista que ha malgastat els nostres diners de forma reiterada”. Cervera també ha recordat que “les nostres polítiques són de proximitat i, per tant, requereixen que els diners també siguin pròxims i no cal que vagin a Madrid”.

Per últim, també es demana als alcaldes i alcaldesses que reiterin el seu compromís polític per fer possible el mandat que va sortir de les urnes l’1 d’Octubre, com a única alternativa per desvincular-se de l’Estat espanyol.

MANIFEST AMI

Comparteix aquesta informació

L’AMI es reuneix amb el nou Secretariat Nacional de l’Assemblea

 

 

Aquest matí l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han celebrat la primera reunió oficial des de l’elecció del nou Secretariat Nacional de l’Assemblea. Entremaltres temes s’ha parlat de la Diada 2020, sobretot tenint en compte que aquest any es farà de forma descentralitzada en 60 municipis diferents de Catalunya, donant així un major protagonisme al món local. Per part de l’AMI hi ha assistit el president, Josep M. Cervera, el vicepresident, Jordi Gaseni, i la coordinadora de l’entitat, Rosa M. Sanjaume, mentre que de l’Assemblea hi ha participat la presidenta, Elisenda Paluzie, el vicepresident, David Fernández, i el Coordinador de Comunicació, Adrià Alsina.

Un dels altres temes que ha centrat la trobada ha estat la proposta “d’espoli” dels romanents de tresoreria dels ajuntaments per part de l’Estat espanyol. En aquest sentit l’AMI ha mostrat el seu malestar, que ha estat compartit per l’ANC. La bona sintonia entre les dues entitats continua després d’anys treballant plegats amb un objectiu comú com és el de fer realitat la República Catalana.

Comparteix aquesta informació

L’AMI celebra Consell Directiu al Port de la Selva per tractar temes d’actualitat jurídica que afecten a l’entitat

 

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) va celebrar ahir el Consell Directiu al Port de la Selva (Alt Empordà), on es van tractar diversos temes d’actualitat. Per una banda, es va informar sobre la Diada 2020, que es va presentar fa uns dies, i també es va passar compte de les accions realitzades durant la pandèmia de la Covid-19, com la seixantena d’entrevistes que es van fer a diversos alcaldes i alcaldesses de tot el país.

L’actualitat jurídica que afecta l’entitat, a causa de les darreres sentències judicials contra l’adhesió a l’AMI, van centrar bona part de la reunió. En aquest sentit, el president de l’entitat, Josep M. Cervera, va dir que “el que hem estat fent fins ara ha estat defensar-nos i el que tenim ganes de fer és passar a l’atac i qüestionar les actituds arbitràries de l’Estat espanyol amb el món independentista”. Cervera va dir que des de l’entitat es recorrerà a la via judicial per “assenyalar” amb les “seves eines” les vulneracions de drets cap al món local.

Comparteix aquesta informació

L’ANC, Òmnium i l’AMI presenten conjuntament la Diada 2020

 

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), acompanyada d’Òmnium i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), ha presentat avui divendres la Diada Nacional de l’11 de Setembre. Aquest any la mobilització serà virtual i física. “El deure de construir un futur millor. El dret a ser independents” és el lema que s’ha escollit.

Pel que fa a la mobilització virtual, constarà d’un portal web on es podran crear vincles virtuals amb altres persones, assemblees de base i blocs socials, segons ha explicat el coordinador de la comissió de comunicació, Adrià Alsina. Per a crear aquesta xarxa, les persones hauran de crear vincles virtuals entre elles amb un codi QR. Per participar-hi només es necessita disposar del codi QR, validar-lo al portal web i indicar un nom d’usuari. La participació és anònima i no es guardaran dades de cap mena. Alsina ha volgut emfatitzar que “es tracta d’una iniciativa solidària, ja que els diners que se n’obtinguin aniran destinats a fer front a l’emergència social i econòmica del país”.

La mobilització física l’ha explicada la coordinadora de la Comissió de Mobilització, Sònia Urpí. Es farà davant de tres edificis de l’administració estatal espanyola: Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE), Oficines de l’Agència Tributària i Oficines de la Seguretat Social. L’objectiu és denunciar la discriminació que pateix Catalunya i reivindicar la independència com a únic mitjà per poder disposar de totes les eines necessàries per sortir d’aquesta crisi amb garanties i construir un futur millor. Aquesta mobilització serà descentralitzada, a una seixantena de municipis, per evitar desplaçaments.

A la roda de premsa hi ha intervingut el president de l’AMI, Josep M. Cervera, el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, i la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, que ha dit que “aquesta diada nacional és absolutament diferent, per la mateixa Covid-19 i la crisi econòmica i social que la segueix. Aquest 11 de setembre volem reivindicar que necessitem disposar de les eines d’un Estat Independent per tal de fer front a aquesta crisi i denunciar la discriminació que pateix Catalunya dins l’Estat espanyol”.

Josep M. Cervera ha assegurat que l’AMI “volem tornar a ser a la Diada tot i les dificultats de finançament que patim a causa de les sentències judicials que ens volen afeblir”. També ha dit que “hem de sumar esforços i ser capaços de mobilitzar el país i generar unitat. Dues coses que són més importants que mai per tal de continuar el camí cap a la independència”. Per últim, ha fet una crida a la participació d’alcaldes i regidors dient que “ens cal més que mai tenir l’objectiu de la independència ben focalitzat; Una independència que els ajuntaments volem per servir millor als nostres veïns i veïnes”.

Comparteix aquesta informació

L’AMI acompanya els exmembres de la mesa del Parlament al TSJC on són jutjats per desobediència

 

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha estat avui davant del TSJC per acompanyar els membres de la mesa del Parlament que va presidir Carme Forcadell, a declarar davant el judici que els jutja per desobediència. L’alcaldessa de Begues i vicepresidenta de l’AMI, Mercè Esteve, ha estat l’encarregada de representar el món local independentista.

Els quatre exmembres de la Mesa del Parlament del 2017 Lluís Guinó, Anna Simó, Lluís Corominas i Ramona Barrufet, i de l’exdiputada de la CUP Mireia Boya, han arribat acompanyats del president del Parlament, Roger Torrent, així com altres autoritats i representants de diverses entitats com l’ANC i Òmnium. A tots se’ls jutja per un delicte de desobediència, per haver impulsat les resolucions sobiranistes vinculades al procés i que havien estat suspeses pel Constitucional. La Fiscalia els demana un any i vuit mesos d’inhabilitació.

La representant de l’AMI, Mercè Esteve, ha mostrat el suport de l’entitat dient que “amb aquest judici ens trobem de nou davant un atac a la democràcia parlamentària en un Estat de dret”. Des de l’AMI “sempre defensem que en un parlament s’ha de permetre el debat de tota classe d’idees i el que s’ha fet és una clara vulneració al dret a la inviolabilitat parlamentària dels exmembres de la mesa del Parlament”.

Comparteix aquesta informació

L’AMI HA ENTREVISTAT A MÉS DE 60 ALCALDES I ALCALDESSES PER LA GESTIÓ DE LA COVID-19 I ARA HO RECOLLIRÀ EN UN LLIBRE EN FORMA DE RECONEIXEMENT

 

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha tancat aquesta setmana el cicle d’entrevistes a alcaldes i alcaldesses d’arreu de Catalunya, on han explicat com han gestionat la crisi de la Covid-19 en els seus municipis. S’han fet un total de 67 entrevistes al llarg de tres mesos, on s’ha pogut veure l’evolució d’una crisi sanitària cap a una crisi social i econòmica. El president de l’AMI, Josep M. Cervera, que és alcalde del Port de la Selva, ha estat el protagonista de la darrera entrevista, on a banda de parlar del seu municipi, ha parlat del paper rellevant del món local en aquesta pandèmia, que encara tenim vigent. Ara es farà un recull amb totes les entrevistes en format llibre, que es presentarà el pròxim mes de setembre.

La primera entrevista es va publicar el 24 de març a l’alcalde de Palamós, Lluís Puig. Aleshores tota l’atenció estava centrada en el confinament i les mesures de seguretat i prevenció que s’havien de prendre. Els ajuntaments estaven al capdavant de la coordinació de les forces de seguretat o donant suport a les xarxes de voluntariat i entitats, entre altres coses. Més endavant la preocupació dels alcaldes i alcaldesses ha estat centrada en les conseqüències econòmiques, sobretot al comerç local i a l’hostaleria, i socials, amb un fort increment de les sol·licituds als serveis socials dels municipis. Així doncs, l’evolució que ha tingut la pandèmia de la Covid-19 s’ha vist clarament reflectida en aquest cicle d’entrevistes.

Pel que fa a l’anàlisi de les entrevistes, se n’han fet un total de 32 a dones i 35 a homes. Si ens centrem en les demarcacions, 18 corresponen a les comarques gironines, 17 a la demarcació de Barcelona i tant a Lleida com a Tarragona se n’han fet un total de 16. A nivell polític s’han seguit els criteris de la representació que tenen les formacions polítiques als consistoris catalans.

La intenció, ara, és recollir totes aquestes entrevistes en format llibre i presentar-lo en un acte al setembre que també servirà per fer un reconeixement públic als alcaldes i alcaldesses del nostre país. Alhora, aquest recull quedarà com una mostra històrica de quin va ser el paper del món local en una crisi sanitària sense precedents.

L’AMI també ha publicat un vídeo a les xarxes socials i a la web de l’entitat, que vol ser un reconeixement al món local per la gestió que ha fet de la crisi del Coronavirus, estant a primera línia en tot moment i al costat de tots els ciutadans. Sortir d’aquest malson no hauria estat possible sense tots els col·lectius als quals també es dedica el reconeixement, així com a la ciutadania, pel seu esforç durant el confinament. Per últim, el vídeo també vol ser un record per a totes les persones que s’ha emportat la Covid-19 i les que en pateixen les conseqüències.

VÍDEO: https://www.youtube.com/watch?v=iyZkSklrS20&t=30s

Comparteix aquesta informació

“En una República Catalana s’haurien pogut optimitzar els recursos econòmics i la capacitat de prendre decisions”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (i 67)

ENTREVISTA A JOSEP M. CERVERA, ALCALDE DEL PORT DE LA SELVA I PRESIDENT DE L’AMI

Josep M. Cervera (JxCat) és alcalde del Port de la Selva des de fa 9 anys i president de l’AMI des de fa un, tot i que està vinculat a l’entitat des de la seva fundació l’any 2011. Durant la pandèmia de la COVID-19 ha estat al capdavant del seu ajuntament del Cap de Creus, coordinant els efectius i aplicant les mesures necessàries per evitar els contagis a la població, reduïda els mesos d’hivern i multiplicada per 10 a l’estiu gràcies al turisme. Com a president de l’AMI ha impulsat la sèrie de 67 entrevistes a alcaldes i alcaldesses que, durant els 3 darrers mesos, han donat veu al món local explicant les realitats dels seus pobles, viles i ciutats en la gestió de la pandèmia sanitària. També creu necessari reiterar l’agraïment per la tasca que han fet al capdavant dels seus consistoris.

 

-Com alcalde d’un municipi petit però turístic, quina ha estat la seva principal preocupació durant els darrers tres mesos?

Les preocupacions han estat canviants a mesura que ha evolucionat la pandèmia. Els dies previs a l’estat d’alarma, va ser assegurar la seguretat dels treballadors públics per poder garantir els serveis; després, un cop declarat l’estat d’alarma, atendre a les persones més grans que viuen soles; en el pic de la pandèmia va ser garantir que no hi hagués contagis al nostre municipi per no col·laborar a col·lapsar el sistema. Durant el confinament hem procurat que les famílies vulnerables tinguessin el que necessitaven, des de menjar, medicines i accés a la tecnologia. I ara, fer compatible la represa econòmica amb el control de la pandèmia.

-Reestructurar un sistema social i administratiu d’un dia per l’altre ha requerit una gran coordinació entre les diferents administracions. A pilota passada, què creu que s’ha fet bé i que caldria millorar?

Ningú tenia la carta de navegació actualitzada per aquest temporal i per tant va costar situar-nos els primers dies. Per mi, això va ser el pitjor, els primers dies on tots ens havíem de ressituar. A partir d’aquí crec que els canals de comunicació van funcionar i, en el nostre cas, el Consell Comarcal va fer de corretja de transmissió de la informació facilitada pel govern de la Generalitat i la Diputació. Crec que és un model que ha funcionat a tot el país. Què es podria millorar? La confiança en el món local. A vegades no se’ns ha facilitat tota la informació que requeríem per actuar amb la diligència necessària en una situació que posava en risc la vida de les persones.

-Per tant, s’ha tingut prou en compte al món local en la gestió de la pandèmia?

Al final sí, per força. Se’ns té en compte perquè la ciutadania ens hi té. Els nostres veïns i veïnes no entenen de competències i menys quan es viuen situacions complexes. La gent busca respostes i les busca a l’administració més propera que som els ajuntaments. El món local, ja ho hem dit moltes vegades, estem disposats a jugar aquest rol i ho demostrem cada vegada que se’ns requereix. Hi som amb tots els nostres recursos, materials i humans. Però tot i respondre amb tot el que tenim, sempre és insuficient. Per tant, el que cal, és solucionar això.

-Com es podrà afrontar la crisi econòmica de pobles i ciutats sense saber que passarà amb el superàvit? Són peça clau els municipis en aquesta recuperació?

Els municipis ajudarem amb totes les eines que tinguem, però un altre cop, estem allà mateix. Ara parlàvem del superàvit però podríem parlar dels romanents de tresoreria que són recursos que tenim i dels quals no podem disposar. Per dur a terme certes accions, cal que augmenten la capacitat d’intervenir dels ajuntaments. Volem ser partícips d’aquesta recuperació i volem ser actors però serà molt difícil amb el que tenim com LRSAL que ja fa una dècada ens limita les nostres competències, molt especialment les dels municipis petits. La llei d’estabilitat pressupostària també ens porta pel camí de l’amargura perquè, tot i tenir diners, estableix un topall i no el podem superar i, una altra cosa són els recursos humans que continuem amb la taxa de reposició, que fa que a tots els ajuntaments ens falti personal, o sigui totalment limitats. Per tant, situacions com les que hem viscut, ens haurien de fer reflexionar que cal canviar moltes limitacions que depenen de l’Estat espanyol i que requeriran grans majories.

-Serveis Sanitaris, Educació, Serveis Socials i Cossos de seguretat. Aquestes han estat les 4 àrees del govern que han estat claus en el transcurs de l’emergència. Quina valoració en faria de cadascuna d’elles des del punt de vista del món local?

En matèria d’Educació i Sanitat, com més s’aterri millor. Per mi no ha estat el mateix el tracte, la col·laboració i la informació rebuda pels serveis territorials d’aquestes àrees, que pel director de l’escola i de l’institut i pel personal sanitari més proper. En Sanitat i Educació, perquè funcionés, hem hagut de recórrer al final als contactes personals. Dels serveis socials, que els tenim conveniats amb el Consell Comarcal, ja venim d’una inèrcia de col·laboració regular, hi ha unes relacions personals i ha estat molt fàcil i hem col·laborat amb molta complicitat. Amb Mossos d’Esquadra, el dia a dia ja existeix i, per tant, ha estat fàcil. En aquesta àrea concreta, potser hi ha hagut més una manca de recursos, que ja és estructural, que no pas de voluntats.

-Creu que amb una República catalana s’hagués pogut optimitzar el model per afrontar aquesta crisi sanitària?

N’estic convençut. En una República Catalana s’haurien pogut optimitzar els recursos econòmics i la capacitat de prendre decisions. Mentre continuem a l’estat espanyol, aquests aspectes ens condicionaran. Mentre ens espoliïn, ens capin i ens recorrin les decisions, el model no serà òptim.

-L’estat d’alarma ha encobert un menysteniment del govern català i les seves propostes d’acció davant la COVID-19 per part del govern espanyol?

L’Estat espanyol no desaprofita cap ocasió per erosionar el govern de Catalunya. El menysteniment, de sortida, és evident, però la realitat sempre és molt tossuda i hem vist com l’estat ha acabat implementant, tard i malament, les propostes que el president Torra anava fent des del Govern de Catalunya.

-Què hem après com a societat els darrers tres mesos?

Haurem après moltes coses. El que ha fet encara més evident aquesta situació és el principi de ‘pensa globalment i actua localment’ perquè tot i que tenim la tendència a parlar a nivell global, sobretot en temes econòmics, i des de fa unes dècades, també ambientals, el coronavirus ens ha ensenyat que la resposta ha de ser a l’escala més petita possible. Tan petita que tots hem acabat fent crides al compromís i a la responsabilitat individual de cada persona.

-Des de l’AMI durant la pandèmia s’ha donat veu a alcaldes i alcaldesses per conèixer com era el seu dia a dia durant els tres mesos d’estat d’alarma. Avui acaba aquesta sèrie de 67 entrevistes que han posat l’accent i el focus en aquesta perspectiva des dels ajuntaments catalans. Quina valoració fa d’aquesta acció?

En faig una valoració molt positiva. El que han fet aquestes entrevistes és demostrar la importància del municipalisme tal com l’entenem a Catalunya. El municipalisme de campanar que fa que a cada poble, a cada vila, a cada ciutat del país hi hagi un equip treballant pels seus veïns i veïnes. En el cas de Catalunya, som 948 equips que coneixem molt bé les 948 realitats del territori i, per tant, tenim una capil·laritat insuperable. El que hem de fer és defensar aquest model i mirar que ens donin els millors recursos per fer la feina en les millors condicions possibles. També vull agrair tota la feina d’alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores que han estat al peu de canó i que sabem que hi continuaran sent per tot el que calgui.

Comparteix aquesta informació

“Gràcies als municipis, hem pogut sortir abans i millor d’aquesta pandèmia”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (66)

ENTREVISTA A JORDI GASENI, ALCALDE DE L’AMETLLA DE MAR I VICEPRESIDENT DE L’AMI

L’Ametlla de Mar (Baix Ebre) és una població de les Terres de l’Ebre. Amb 6.700 habitants basa la seva activitat econòmica en el turisme i els serveis però també en la pesca, sector tradicional que té un pes molt important en l’economia local. Jordi Gaseni (ERC) és alcalde de la Cala des del 2015, i també ha estat vinculat a l’AMI des de fa uns anys. Actualment ocupa el càrrec de vicepresident de l’entitat. Des del seu municipi, poc afectat pel coronavirus, encara la temporada turística com una oportunitat, com a destinació segura i alhora elogia el paper que han tingut els municipis en la gestió de la pandèmia sanitària.

 

-L’Ebre ha estat una de les zones on el coronavirus hi ha passat més de puntetes: 45 morts i 329 ingressats i avui ja estrenen a la fase 4, el que s’anomena la nova normalitat. Per quins motius creu que a l’Ebre ha tingut poca incidència el coronavirus?

Hi poden haver diferents motius, avui tots seran suposicions. Potser perquè ho vam agafar a temps, van ser els darrers a arribar i per tant hem tingut més dies per prendre consciència i preparar-nos. Això ha pogut determinar un confinament més efectiu. Un altre factor podria ser la poca densitat de població que tenim, però sí que és cert que, altres llocs amb densitat baixa, sí que han tingut afectats.

-A l’inici de la campanya turística, quines previsions fan des de l’Ajuntament? Després de 3 mesos parats, serà suficient una bona campanya per recuperar el què s’ha perdut?

Des de l’Ajuntament el què veiem és que en anar per davant amb les diferents fases de desconfinament, hem sortit molt als mitjans de comunicació i ha quedat molt clar que hi ha una baixa incidència de la COVID-19 a les Terres de l’Ebre. La gent té ganes de baixar a l’Ebre perquè es dona una certa sensació de seguretat. Aquí, en canvi, hi ha un sentiment contradictori: per una banda necessitem moltíssim que la gent ens vingui a visitar, però de l’altra, veiem que cal protegir la població.

-Quin és el grau d’afectació en el sector turístic del seu municipi? Hotels, restaurants, càmpings, comerços… Tothom ha tornat a obrir o bé hi ha molts negocis que han hagut de tancar les portes per la inactivitat i per l’aplicació de les mesures de seguretat?

La base de l’economia a L’Ametlla de Mar és el sector serveis i turisme, tot i que com ja hem dit també és important la pesca. A l’estiu tenim molta activitat econòmica i per tant sí que hi ha una afectació important en molts negocis i llocs de treball. Per Setmana Santa ja s’hauria començat a treballar i són contractes que, aquest any, no s’han pogut fer i per tant s’ha reduït considerablement l’activitat laboral per a moltes persones.

-Quina part de turisme català, espanyol i internacional reben habitualment i quina proporció es preveu per aquest any?

És una incògnita. Pensàvem que les reserves serien molt a nivell de Catalunya. Aquestes reserves hi son però veiem com també són importants les internacionals i, de forma molt destacada, el turisme francès. Si tot va com ha d’anar, les reserves que hi ha pel mes de juliol ens fan pensar que serà un bon any.

-L’Ametlla de Mar també és una vila eminentment marinera, el sector parla d’un 70% de pèrdues a causa de la pandèmia, per l’aturada i per la baixada del preu del peix i pel tancament de restaurants. Com veu el futur immediat d’aquest sector?

El sector de la pesca ha tingut un any molt complicat perquè a la COVID-19 se li ha de sumar el temporal Glòria, a finals de gener. Això ha fet molt de mal a tots els sectors relacionats amb la mar. Una part de la flota ha anat a la mar per garantir el subministrament com a producte de primera necessitat que és el peix, però una altra part no ha pogut sortir i hi ha hagut molts ERTO. El preu de venda del peix també ha estat molt més baix que el que hauria de tenir en aquestes dates. Des de l’Ajuntament hem intentat ajudar i hem ofert les màquines que tenim de pressió d’aigua i lleixiu per ajudar a la desinfecció, no només de les barques sinó dels espais de la Llotja. És una acció simbòlica però ens donava la tranquil·litat que es podien fer les coses de la millor manera possible.

-Primer el temporal Glòria i ara la COVID-19. Com afectaran aquestes dues crisis consecutives a les Terres de l’Ebre?

Com sempre serem els ajuntaments, els veïns i veïnes, els qui haurem de treure les castanyes del foc. Ho hem vist amb les platges. De l’estat l’espanyol, amb el tema costes, arriba el que arriba als municipis. Ens hem hagut d’espavilar per a tenir les platges a punt per aquest estiu. Ja ens ho pensàvem i vam estar preparats des del primer moment per fer-ne la recuperació, com més aviat millor, ja que les platges son part important dels actius turístics que tenim al nostre territori. El coronavirus ha fet que tornem a valorar molt més el sol i la platja de sempre. Està clar que aquest estiu, tindrem una sèrie de limitacions i veurem afectades les grans trobades, festes majors… que segurament no podran ser però, en canvi, altres coses les valorarem molt més.

-Com a alcalde, s’hagués imaginat mai viure una situació com aquesta?

Com a alcalde et penses que has d’estar preparat per a tot, i et crees una autoprotecció per preveure alguna cosa imprevisible, que passin coses estranyes. Això sempre t’ho has de plantejar, però mai hauria previst haver de passar uns mesos reclosos i aïllats del món.

-Hi ha hagut bona coordinació entre els alcaldes de l’Ebre?

Una de les coses que hem d’estar molt contents és amb la comunicació. Els mitjans de comunicació que tenim son eines que ens ajuden moltíssim a compartir, a saber, a reaccionar amb rapidesa. Els ajuntaments, amb les idees que hem tingut, moltes vegades improvisades, hem compartit molt, sobretot amb l’objectiu de millorar la seguretat dels nostres veïns i veïnes. Sempre amb moltíssima generositat amb els nostres companys i companyes, alcaldes i alcaldesses de l’Ebre. A partir d’aquí han sorgit tota classe d’accions que ens han anat molt bé per progressar, des del voluntariat, accions per arribar a les cases… I la informació a partir de grups de whatsapp i xarxes socials, ens ha facilitat molt la feina. Això ho podem posar en contradicció amb el pla d’emergències nuclears, de l’Estat espanyol, on la comunicació encara es fa per fax i amb altaveus a tots els carrers. El món ha canviat i les comunicacions efectives, també.

-Quin suport ha rebut de les altres administracions, Consell Comarcal, Diputació, Generalitat, Estat espanyol… per gestionar la pandèmia?

Més que suport, hem estat pendents de la gestió de les emergències. Hem tingut molt de contacte amb els departaments afectats: Salut, Interior, Protecció civil, que han fet una feina molt bona. Quan ens ha costat entendre alguna decisió, les explicacions que ens han donat han estat molt aclaridores. I hem treballat conjuntament en les decisions que s’han hagut de prendre, de vegades difícils, restriccions que la gent no podíem imaginar haver de viure. Hem tingut un contacte molt estret i la gent ha entès que es tractava de canviar les formes i viure aquesta nova normalitat.

-Què recorda com a punt més crític de tot aquest període?

Potser hi va haver una setmana, en el punt més àlgid de la crisi sanitària, on el departament de Salut, a determinada hora de la tarda et trucava per donar el nombre de positius. El neguit estava aquí, com gestionar aquesta informació perquè tots els veïns i veïnes sabessin tota la veritat però alhora, no alarmar-los en excés. Que hi hagués la transparència que tots necessitem, però al mateix temps, seguretat i rigor.

-Com a vicepresident de l’AMI, creu que s’ha tingut prou en compte al món local en la gestió d’aquesta crisi?

En aquests moments s’ha vist que els municipis som molt importants, ja que som els que posem tots els mitjans per solucionar els problemes que van sorgint. Gràcies als municipis, hem pogut sortir abans i millor d’aquesta pandèmia. La mobilització del voluntariat ha estat espectacular i ens ha ajudat a protegir la població de risc. Això s’ha fet des dels municipis amb la coordinació dels serveis d’emergències municipals.

-I amb quins aprenentatges es queda?

Refermo una mica que cal estar preparat per a qualsevol repte. Crec que el món local hem demostrat que es pot confiar en nosaltres. La gent pot sentir-se molt orgullosa de conviure en comunitat i fer front conjuntament com a poble a un repte desconegut. Un reconeixement especial a les grans mostres de solidaritat i responsabilitat que hem vist en els nostres veïns i veïnes i el saber fer les coses en una situació d’emergència sanitària com la que hem viscut.

Comparteix aquesta informació

L’AMI publica un vídeo de reconeixement al món local per la gestió de la Covid-19

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha volgut fer un reconeixement i agraïment a tot el món municipal amb la publicació d’un vídeo on s’hi destaca la tasca que han portat a terme els alcaldes i alcaldesses catalans davant la crisi de la Covid-19. El món municipal és el que ha estat a primera línia en tot moment, al costat dels ciutadans, gestionant una crisi sanitària que ha comportat greus conseqüències econòmiques i socials. La proximitat, el respecte, la solidaritat i l’equilibri han estat i són els valors que manen les polítiques locals.

Tot el que estem aconseguint i tot el que aconseguirem per fer front a la pandèmia no hauria estat possible sense tots els col·lectius als quals també volem dedicar aquest reconeixement, així com a la ciutadania, pel seu esforç durant el confinament. Per últim, també volem tenir un record per a totes les persones que s’ha emportat la Covid-19 i les que en pateixen les conseqüències.

Comparteix aquesta informació

“A partir de l’adversitat, hem estat capaços de ser proactius i crear oportunitats”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (65)

ENTREVISTA A SÍLVIA FERNÁNDEZ, ALCALDESSA D’AGRAMUNT

Sílvia Fernàndez (ERC) entoma el repte de ser proclamada la primera alcaldessa d’Agramunt (Urgell), i a més, enmig de la pandèmia, ja que l’anterior alcalde, Bernat Solé, va ser nomenat conseller de la Generalitat de Catalunya. Fernàndez ja exercia aquest càrrec en funcions des del 20 de març i anteriorment era regidora en els àmbits de la salut i serveis socials, que precisament han estat els més afectats durant la primera part de la pandèmia. La seva formació i dedicació al treball social, que encara està exercint, fan que posi tota l’atenció en les persones, en l’escolta, la proximitat i l’empatia, unes característiques que també considera que defineixen la seva visió com a dona.

 

-Una presa de possessió ben peculiar, enmig de la pandèmia… suposo que ho recordarà per sempre.

Em vaig sentir una mica estranya però molt ben acompanyada. Vam prendre la decisió perquè es va donar la renúncia de l’anterior alcalde, Bernat Solé, el passat 20 de març perquè el 21 va ser nomenat conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya. En aquell moment vam prioritzar la pandèmia i vam creure que no era oportú debatre qui prendria el relleu a l’alcaldia. Jo vaig fer d’alcaldessa en funcions durant 2 mesos i va ser just quan vam tenir la situació una mica més controlada –ja sabíem una mica més com havíem d’actuar i quines accions havíem d’emprendre- vam decidir resoldre el relleu a l’alcaldia. Ja s’havia debatut –un debat també atípic, perquè va ser telemàtic i telefònic- i quan fou possible trobar-nos unes quantes persones, amb totes les mesures de seguretat, quan la regió sanitària de Lleida va passar a fase 1, es va fer el ple d’investidura.

-I també amb totes les mesures, semipresencial…

Va ser molt atípic. En lloc de fer-lo a la sala de plens es va fer a la sala teatre del Casal Agramuntí i seguint totes les mesures, va provocar que fos una celebració mixta, amb alguns regidors i regidores connectats telemàticament i d’altres de forma presencial. Jo volia estar acompanyada de la meva família i dels alcaldes anteriors i ens va fer falta aquest espai més ampli. Seguint les mesures de distanciament que dictava la fase 1, només podíem ser 30 persones i ubicades amb la distància de 2 metres les unes amb les altres, amb mascareta. A la població vam recomanar que qui ho volgués seguir, ho fes de forma telemàtica.

-Tot i això, ja exercia de regidora de Salut i Serveis socials, els àmbits més afectats en la pandèmia, i d’alcaldessa en funcions… com afrontaves la responsabilitat màxima de ser alcaldessa?

Jo abans de la pandèmia mai m’havia plantejat de ser alcaldessa, considerava que érem un equip molt divers, en el qual jo ocupava el segon lloc i la responsabilitat que comporta. Però quan havíem obert el debat de qui faria el possible relleu davant una possible inhabilitació de l’anterior alcalde, a causa de jo sempre ho declinava perquè em dedico als serveis socials i la meva feina m’aporta molta satisfacció, perquè estic al costat de les persones i ho he pogut combinar amb les regidories del meu àmbit. Però tot aquest debat va fer un gir a causa de la pandèmia i finalment, per les regidories que jo duia, que són les que més ha afectat aquesta crisi, havíem de prioritzar aquests temes i em vaig veure més motivada que mai a encapçalar aquest projecte.
-A la presa de possessió va dir que la prioritat és la salut de les persones i afrontar la crisi sanitària. A una setmana del final de l’estat d’alarma, què caldrà prioritzar?
Des de l’ajuntament, un cop entomat el primer front, que és com atendre les persones, evitar els contagis i complir totes les mesures de prevenció, ens hem estat trobant per decidir, de forma paral·lela, quines accions duem a terme per incentivar econòmicament el municipi, els col·lectius i també aquelles empreses i comerços que necessiten atenció.

-Té capacitat l’ajuntament per a fer front a aquesta situació?

Des de fa unes setmanes, hem pres diferents mesures com canviar les partides pressupostàries destinades a festes, les hem destinat a la COVID-19 i a mesures econòmiques. Els regidors i regidores també hem renunciat a les nostres aportacions econòmiques d’assistència als plens i òrgans col·legiats durant tot l’estat d’alarma. Aviat anunciarem quin ha estat aquest import i a què el destinarem. També vam dedicar una partida a un plus de perillositat per a totes les persones treballadores de l’ajuntament que estaven a primera línia i no hem acomiadat ningú. Algunes d’aquestes persones les hem ressituat en altres feines però les que durant un temps no han treballat, aniran reprenent les tasques a mesura que anem tenint noves feines i obrint serveis.

-Des del punt de vista de dona -també ha fet de regidora d’igualtat- com ha vist la gestió de la crisi i què creu que hi pot aportar la seva visió?

Per sort s’està normalitzant que hi hagi més alcaldesses. Quan vaig prendre possessió de l’alcaldia també ho vaig dir: jo soc la primera alcaldessa d’Agramunt, cosa que no hauria de ser atípica. El fet que sigui dona és un fet que ha estat molt ben vist, i que penso que permet aportar una mirada diferent, molt empàtica, molt d’escolta i d’acompanyament, ja que duem a terme més tasques de cura. Per això, la nostra visió en aquest moment, més que mai, com a dones, és que podem aportar més que una mirada masculina.

-Què considera que ha estat més difícil per vostè?

El que ha estat més difícil és que ha estat una situació molt complexa i desconeguda per a tothom i no sabíem ben bé com s’havia d’afrontar. També ha estat molt dificultós el fet de desgranar tota la informació que es rebia per part de les autoritats per comunicar-la a la població. Aquí a Agramunt hem tingut molta sort perquè sempre hem anat de la mà dels experts sanitaris del CAP d’Agramunt que ens han acompanyat per fer bé les mesures i aplicar les fases de desconfinament.

-Quina percepció té de la gent amb qui ha parlat amb un canvi a l’alcaldia enmig d’aquesta situació?

En un principi va ser una sorpresa, perquè a més va coincidir amb la primera setmana de l’estat d’alarma. Si aquesta ja era molt complexa, rebre aquesta notícia a finals de setmana va ser una sorpresa. En Bernat ens l’estimem molt i estem molt satisfets que el país posi la confiança en ell. És una persona molt intel·ligent, empàtica, amb molta capacitat d’escolta. Sempre hem sentit a dir que és una persona que sap acompanyar tothom, sigui quina sigui la seva situació. En aquest moment tan complex, el país necessita persones com ell.

-Què li ha arribat de la ciutadania?

Jo m’he sentit molt ben rebuda, acompanyada i estimada per tot l’equip i per la població. Hi ha gent que m’ha dit que era molt valenta i jo els deia que per a mi és un repte i que conec molt bé les meves capacitats, i que són tarannàs diferents respecte de l’anterior alcalde. I també pel fet de ser dona. Jo sempre he estat present al poble a les diverses entitats i també acompanyant les persones –donat el meu perfil professional de treballadora social-. Jo penso que en Bernat Solé ha estat el millor alcalde que hem tingut. I estem satisfets també que sigui un agramuntí, de Lleida, que porti una conselleria que no sigui Agricultura, tot i que penso que té un perfil que també podria exercir molt bé.

-Ara ja estem en fase “Nova Normalitat”, com ho està encarant la gent d’Agramunt? Què creu que és el que més els preocupa? Com s’han viscut els casos de COVID i els dubtes per passar a les diverses fases?

Hi ha inquietud però percebem que s’està comunicant bé i que estem molt presents a les xarxes. Treballem sector per sector amb les mesures que s’estableixen per a cada servei. De fet, ja establirem noves mesures de cara a dilluns perquè per tan pocs dies entre la fase 2 i la fase 3 hem cregut oportú no confondre la ciutadania.

-Han endegat diverses campanyes comercials, també obriran la piscina, com és un estiu habitual a Agramunt i com serà aquest?

És un estiu atípic. Els estius als pobles suposen un moment de gaudi, de trobada… a Agramunt tenim turisme interior, en molts casos de persones que son filles d’Agramunt o que hi tenen algun vincle… L’estiu suposa un punt de trobada de molta gent i intentarem fer actes que no apleguin molta gent, és a dir, just el contrari del que estàvem habituats. Obrirem la piscina per franges horàries en funció de la demanda d’abonaments quinzenals perquè s’ha de controlar molt bé l’aforament. També es farà el casal d’estiu i el cicle Racons -de concerts i activitats a la fresca- en espais oberts que alhora ens permetin controlar les mesures de distanciament establertes. Intentem adaptar la nostra dinàmica a la nova normalitat o situació atípica.

-Quins reptes tindrà el municipi de cara a afrontar la tardor i la crisi econòmica? Tem un nou desconfinament de cara a la tardor?

No ho sabem, hi ha molta incertesa. Ens coordinarem setmanalment, pas a pas, estudiant les indicacions que rebem amb els experts sanitaris i veient com s’ha d’actuar. De moment, encara no hem pogut parlar de la festa major, que és al setembre. Sabem que serà diferent però no com serà. Jo puc parlar de com preveiem que sigui l’estiu però la tardor, no.

-Ja per acabar, què en podrem extreure de positiu del pas per la pandèmia?

De positiu, la pandèmia ens ha fet veure que som capaços de molt, traient el millor de nosaltres mateixos, ens ha fet ser proactius i crear oportunitats precisament d’aquesta adversitat. A tall d’exemple, en l’àmbit municipal, vam estar molt preocupats al principi perquè no disposàvem de molt material de prevenció per a les residències i els sanitaris. En lloc de resignar-nos en la queixa, vam ser proactius i vam crear una xarxa de voluntariat. I així en tots els àmbits: enfront de la resignació, actitud proactiva i oportunitats.

Comparteix aquesta informació

“Els que ens ha tocat viure aquesta situació des d’un ajuntament haurem après una lliçó d’humilitat i humanitat”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (64)

ENTREVISTA A MÒNICA SANTJAUME, ALCALDESSA DE RIBES DE FRESER

Mònica Santjaume (JxCat) fa només un any que és l’alcaldessa de Ribes de Freser (Ripollès) i, com a tants d’altres, li ha tocat fer front a una crisi sanitària sense precedents quan encara no havia ni tingut temps d’aposentar-se a l’Ajuntament. Ribes no arriba als 2.000 habitants, però en segons quines èpoques de l’any triplica la població, ja que és un dels municipis més turístics del Ripollès. La proximitat amb la Vall de Núria, les rutes de senderisme o la via ferrada en són alguns dels al·licients. Ara, la prioritat, a banda de garantir la seguretat sanitària, és aconseguir reactivar l’economia de la vall, que principalment es basa en el turisme.

 

-L’afectació econòmica de la crisi de la Covid-19 està essent superior a la sanitària a Ribes de Freser?

Sí i tant. Pel que fa a la sanitària, hem tingut la sort que a Ribes només hi ha hagut contagis de Covid-19 lleus i que amb hospitalització a l’Hospital Comarcal de Campdevànol n’hem tingut prou. A qui sí que ha afectat és a les més de 240 empreses i autònoms que tenim a Ribes. La majoria d’ells del 14 de març al 4 de maig han hagut de tancar, i això vol dir abaixar persianes, seguir pagant les despeses que tenien i tot sense cap mena d’ingrés.

-Han aprovat un pla de xoc per fer front a la crisi econòmica i social. Amb quines mesures?

Teníem molt clar d’entrada que havíem de gratar el pressupost tant com poguéssim, i hem aconseguit gairebé 100.000 euros. Alhora també teníem clar que aquestes mesures no havien de beneficiar a un sol col·lectiu sinó aplegar a tota la gent del poble que han estat afectats i no deixar a ningú fora. Vam fer un llistat de totes les empreses que hi havia a Ribes i vam crear una subvenció directa a empreses que havien cessat la seva activitat, una altra pels que havien vist reduïda en un 75% la seva activitat i també una tercera per a persones físiques, que per exemple se les hagués acomiadat a causa de la Covid o estiguessin patint un ERTO en unes condicions molt baixes. Vam considerar que no en trèiem res d’ajudar a empresaris si els treballadors també estaven afectats.

-Van perdre la Setmana Santa i ara arranquem la temporada d’estiu a mig gas. Tenint en compte que és un municipi turístic, com ho preveuen?

És complex. El sector de la restauració tenen ganes d’engegar però amb molta precaució. El que volem a Ribes és que la gent vingui i s’adonin que és un lloc tranquil i segur gràcies a les mesures que es prenen i que, per tant, puguin tornar a venir sense problema. La realitat és que no sabem com anirà la temporada. Les reserves fluctuen molt segons l’establiment, però sí que s’han adonat que és molt important donar aquest missatge de tranquil·litat de cara als clients.

-La Vall de Núria està previst que reobri a finals de mes. Però de quina manera? Com els afectarà?

La Vall de Núria està previst que obri aquest cap de setmana que, justament, coincidirà amb l’obertura de la majoria d’establiments hotelers del municipi. N’hi ha d’altres que han optat per esperar a principi de juliol, ja que tenen molts treballadors i han d’aplicar mesures molt complexes i no volen tenir cap risc de rebrot. També en aquest moment ja farà dies que totes les regions sanitàries estaran a la mateixa fase i, per tant, la situació s’haurà estabilitzat més. Núria és com si fos la nostra platja: ocupa el terme municipal de Queralbs i és propietat del Bisbat i d’aquest ajuntament, però la realitat és que el cremallera s’agafa a Ribes i, evidentment, és un atractiu turístic important. Però Ribes no només és la Vall de Núria: tenim un gran atractiu pel que fa a senders o una via ferrada, entre altres.

-La desescalada s’ha fet de forma justa i com calia?

No. Ni justa la desescalada, ni justa la manera de gestionar sanitàriament Ribes. Hem tingut una estructura sanitària que s’equiparava a les característiques d’un Salt, Girona o Barcelona i, evidentment, no hi tenim res a veure. Per tant, hi ha hagut una barrera que no ha ajudat. Segurament que era per prevenció, però això ens ha impedit moltes coses: per exemple, anaves per unes angines al CAP i no t’atenien, quan aquí els contagis eren molt pocs. La comunicació amb la part sanitària tampoc crec que hagi estat la que esperàvem des de l’Ajuntament de Ribes. La desescalada tampoc ha estat correcte: el Ripollès estava per sota de la mitjana de contagis i ens van mantenir a la fase 1, a diferència d’altres territoris. Tant al Ripollès com als pobles petits que tenim, per exemple a la Vall, la desescalada s’hauria pogut fer d’una altra manera. Encara avui en dia tenim els parcs infantils tancats però els bars oberts. La desescalada no s’ha fet bé.

-La crisi social també ha afectat Ribes? Han notat un augment de sol·licituds als serveis socials?

La crisi social ha afectat Ribes sí, però en certa manera. Crec que ens afectarà més endavant. Hi va haver molts acomiadaments de contractes de serveis prematurs, però el tema serà a qui tornen a agafar la temporada vinent. Som un municipi que va per temporades, i com a tot poble turístic quan t’adones que pots prescindir d’alguns serveis, perquè el que has de fer és reactivar la teva empresa, ho fas. Per tant, no és tant ara sinó el que ens vindrà.

-La Residència Municipal de la gent gran no ha tingut cap afectació. Com ho han gestionat?

Ha sigut brillant. És cert que l’empresa que la gestiona, davant dels problemes que van tenir en altres residències, ens van trucar per demanar-nos que tinguéssim a punt algun hotel per si feia falta acollir residents i també es va acordar que es trucaria als familiars per si es volien endur la seva gent gran cap a casa. La realitat, però, és que això no va fer falta mai. L’èxit no va ser només que la residència es tanqués per fer un bon aïllament sinó també de la responsabilitat de tots els treballadors i treballadores per no concórrer amb cap contagi, tenint en compte que ells havien d’entrar i sortir.

-A poc a poc van tornant a la normalitat i van ser els primers a reobrir el cinema al Ripollès.

A mitjans de maig vam fer una trobada amb la junta dels Amics del Cinema de la Vall de Ribes i ens van demanar poder obrir per poder entrar en una nova normalitat. Els vam dir que endavant sempre que es portessin a terme totes les mesures de seguretat. L’Ajuntament es va fer càrrec de la neteja i desinfecció. Val a dir que el cinema de Ribes també és força gran per la gent que hi va i, per tant, les distàncies es podien assegurar. Dissabte passat van obrir i va ser un èxit. Estem contents.

-Aquesta crisi ha servit per demostrar que el teletreball és possible i que no és necessari viure a la gran ciutat. Tenen previst fer alguna campanya per atraure nous habitants a Ribes?

Amb aquest tema, sempre dic el mateix: les portes de Ribes de Freser estan sempre obertes pel que ens vulgui visitar o el que vulgui venir-hi a viure, però coneixent i estimant a Ribes. No es pot comparar un poble de 1.700 habitants amb un barri d’una gran ciutat o amb una ciutat propera a l’àrea metropolitana. També s’ha de dir que aprendre a gestionar el teletreball tampoc ha estat fàcil, però sí que és cert que no és el mateix treballar des d’una casa a Ribes, sabent que a davant no hi tens un bloc de pisos, o no sents el veí i que, a més, obres la finestra i veus verd. Però el que vol venir a viure a Ribes també ha de saber que té una línia de tren que està com està, tot i que la lluitem, està a una hora i mitja de la gran ciutat o que tenim un hospital comarcal que cada vegada perd més serveis. El que vingui, benvingut serà, però s’ha d’estimar la muntanya i ha de contribuir a la preservació del paisatge.

-Han tingut el suport de les altres administracions durant aquests mesos?

Tenint en compte que la situació ha estat molt caòtica, sí. En l’àmbit comarcal s’han rebut totes les informacions necessàries, crec que el Consell Comarcal ens ha fet d’orientador a tots els ajuntaments de la comarca. Si parlem de la Diputació i la Generalitat, a nivell de protocol sí, però davant de la gran complexitat sanitària i econòmica que ha comportat aquesta pandèmia, sí que ens hem sentit una mica desemparats. No ho atribueixo a cap administració en concret: ha estat una situació nova per a tots i si malauradament hi ha un rebrot, entenc que les administracions fluiran més. El que hem trobat a faltar és coses clares en molts sentits, i el que hem estat fent és aplicar el sentit comú.

-Haurem après alguna cosa de tot plegat?

Sí, molt. Haurem après a valorar el que tenim, a fer bé la feina del dia a dia, i a cuidar i projectar. També a tenir en compte que la feina que fem els que som a davant de l’administració local és per un bé comú, i que els que ens ha tocat viure aquesta situació sense abans haver trepitjat un ajuntament, haurem après una lliçó d’humilitat i humanitat: més enllà de la feina burocràtica que suposa estar en una administració, existeix el tu a tu, trucar a un avi per si està bé o a un veí per si li fa falta alguna cosa. Això ha estat possible gràcies a què els treballadors i treballadores, en aquest cas de l’Ajuntament de Ribes, hi han posat el coll.

Comparteix aquesta informació

“Només els ajuntaments sabem quina és la necessitat i la realitat del nostre territori. Els diners són per ajudar les persones”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (63)

ENTREVISTA A CRISTINA MUNDET, ALCALDESSA DE VILOBÍ D’ONYAR

Cristina Mundet (Independents per la Selva), un municipi de la Selva que consta de 3 nuclis: Salitja, Sant Dalmau i Vilobí. L’alcaldessa destaca que la solidaritat i la xarxa social que s’ha teixit durant la pandèmia servirà per afrontar futures crisis. La gestió municipal de proximitat i l’habilitat per adaptar-se als canvis de l’administració local les veu com dues eines que s’han posat en relleu en aquests mesos de dificultat i els que vindran.

 

-Com està vivint la fase 2 el municipi de Vilobí? Hi ha satisfacció, prudència, esperança… com s’està notant?

La fase 2 s’està vivint amb moltes ganes, estem contents d’haver-hi arribat i tothom està esperant la fase 3. Al carrer es veu més activitat, els tallers d’herbes i usos culinaris i medicinals de les plantes del nostre entorn que hem programat han tingut un ple absolut, fet que demostra que la gent en té ganes. Poder tornar a la feina és una tranquil·litat per a tothom perquè els dos mesos de tancament han estat molt durs i, tot i que els centres escolars no han obert a ple rendiment, els casals d’estiu ajudaran la mainada a reprendre el contacte social i les activitats en grup. Ens hem de recuperar econòmicament però també emocionalment. I, tot i que la gran majoria de gent porta mascareta, encara hi ha gent que no s’ho pren seriosament i això no ajuda a la tranquil·litat de tothom.

-Quines novetats creu que la gent espera més de cara a la possible entrada de la fase 3?

A part d’alleugerir les restriccions d’aforament a nivell comercial, la fase 3 ens donarà marge per fer activitats a l’aire lliure. Som un poble que viu molt el carrer i ara que ve el bon temps les festes majors i les revetlles ens vénen molt de gust, tot i que caldrà ser prudents i mantenir les normes. Farem una revetlla diferent, i també tenim l’aplec de Santa Margarida al juliol que tampoc podrà ser com era, però també ens ve de gust. Una altra novetat és que ens permetrà ajudar a recuperar la normalitat reobrint els equipaments esportius, tot i que l’activitat a l’estiu serà limitada però ja permetrà a les entitats la recuperació de cara a la temporada que ve. Aquesta setmana obrirem els casals d’estiu, no hem pogut fer-ho abans perquè la pandèmia va aturar la licitació i hem hagut d’adaptar el plec a totes les novetats que anaven sortint.

-Ha estat dificultós el pas cap a les fases?

El pas a les fases ha estat un despropòsit i hi havia molta desinformació. De part del govern de l’Estat no ens ha arribat res, bé, hem hagut de llegir la publicació del BOE (Butlletí Oficial de l’Estat). Els mitjans de comunicació feien notícies amb les mesures i accions que es proposaven, el que proposava la Generalitat no era el que proposava l’estat… Molta gent ha estat intoxicant amb informació perquè donaven per certes les propostes abans que fossin acceptades. I el fet de passar per dues administracions, pel que fa a l’agilitat i l’efectivitat de la gestió de la crisi ha estat negatiu. Que la Generalitat proposés d’acord amb el coneixement del territori està molt bé però que després el govern d’Espanya faci el contrari o proposi altres accions ha estat desconcertant per la ciutadania. De part de les entitats supramunicipals sí que han arribat resums de la informació, per exemple, de l’ACM (Associació Catalana de Municipis) però anaven sortint aclariments i rectificacions que ho han complicat.

-Entenem que el sector agrícola ha continuat treballant, però els comerços i altres negocis… com estan encarant les fases?

El sector agrícola ha pogut treballar però el ramader ha patit un daltabaix: el consum de determinades carns i productes com la llet fresca han caigut en picat. La pandèmia ha fet que la gent hagi retrobat el comerç local i s’ha creat una xarxa pel futur. Des de l’ajuntament estem treballant per reforçar aquesta inèrcia, que espero que enforteixi la nostra estructura com a municipi. Als pobles petits mantenir el comerç local ens costa molt, i més a l’estiu que la gent marxa. Així que el fet que comenci l’estiu amb el procés de reobertura no ajuda gens. L’estiu serà molt dur per aquests comerços que han hagut de tancar.

-Perquè ho diu?

Aquests comerços que han hagut de tancar s’han trobat abandonats per part del Govern de l’estat perquè s’han vist obligats a tancar i no hi ha hagut cap acompanyament per a la reobertura. Tot el trasllat d’informació ho hem fet els ajuntaments, els ajuts -amb compta-gotes i una dotació econòmica molt limitada- també n’hem informat nosaltres… som els ajuntaments els que estem fent línies d’ajuda al comerç local i s’han trobat molt desemparats. Nosaltres hem endegat dues campanyes: una d’ajuts directes amb els comerços i uns vals per a compra amb l’objectiu de reactivar el comerç. Però tot passa pels ajuntaments.

-En la seva faceta laboral, ja per la seva formació com a veterinària, o com a empresària, què li ha aportat durant la tasca com a alcaldessa durant la pandèmia? De quina manera ha afectat el sector?

En el meu cas, he pogut continuar treballant però sí que la meva formació m’ha ajudat a entendre i gestionar el risc de la pandèmia, les vies de contagi i en conseqüència, les mesures preventives que hem hagut de prendre com a ajuntament, en edificis i espais públics. Com a empresària, tot i que no he hagut de tancar, tant els empresaris com els ajuntaments han tingut la responsabilitat dels contagis que hi hagi pogut haver entre el personal, cosa que és totalment injust. T’amenacen amb vies de responsabilitat civil i fins i tot penal per si hi ha un brot al teu ajuntament, i mentrestant veus les caravanes de cotxes que surten de la ciutat, els metros plens… comerços que no prenen cap mesura de seguretat, no existeixen EPIS… tot és feina dels ajuntaments, que fan la feina del govern de l’estat. Se’ns traspassa tota la responsabilitat i veus poca acció de qui té la força de controlar aquests fets.

-Durant la pandèmia, han dut a terme plens telemàtics i tot el que està relacionat amb les comunicacions tecnològiques s’ha accelerat. Em pot dir un aspecte positiu i un de negatiu respecte a aquest tema amb relació a la seva feina d’alcaldessa?

Les xarxes socials ja funcionen des de fa uns dos anys a ple rendiment. Els plens telemàtics no els havíem fet -sí que fèiem gravació dels plens- i han estat una necessitat. Jo prefereixo els plens presencials perquè tot es pot dialogar cara a cara, es poden fer preguntes en directe… però els plens telemàtics han estat positius perquè els hem emès en directe i hem vist que la gent es connecta des de casa. Això vol dir que hi ha més gent que està informada del que està passant a l’ajuntament. A Vilobí, aquests plens han vingut per quedar-se, ja sigui telemàtic o presencial però emesos en directe. Hem après altres formes de relacionar-nos, la qual cosa permet conciliar la vida laboral i familiar. El contacte humà és millor però hem vist que no passa res si fem les reunions des de casa i crec que això és especialment positiu per a les dones, que sempre se’ns ha apartat de feines de responsabilitat, entre altres raons perquè no es podia conciliar amb les responsabilitats domèstiques. La introducció de mitjans telemàtics pot ser una perxa per saltar aquest obstacle. També s’han evitat desplaçaments, temps i despeses innecessàries. Per això potser es continuaran fent aquestes reunions de forma telemàtica. Jo ho preferiria.

-I el negatiu?

A la part negativa, he de dir que les xarxes socials són esclavitzants i que el teletreball ho és doblement, perquè estàs connectat tot el dia, en detriment de sortir fora i trobar-te amb la gent. Perdre la part humana de les reunions no és gratificant i també es perd la gestualitat i el contacte que ens fa humans i ens enriqueix

-Hi ha algun altre aspecte relacionat amb la gestió d’un ajuntament que hagi posat en relleu la pandèmia que cregui que ha vingut per quedar-se per sempre?

També es quedarà el teletreball, potser no en la mateixa mesura que durant la COVID-19 però la gent s’hi ha adaptat molt bé i ara es pot tenir en compte per combinar-lo amb el presencial. He de dir que el personal de l’ajuntament s’hi ha adaptat molt bé. També han vingut per quedar-se els hàbits higiènics de rentar-se les mans, desinfecció dels espais… i l’ús de la mascareta. No m’agradaria que fos per sempre, però ara ens hem de conscienciar que és necessari. Jo penso que la xarxa social que hem teixit aquests dies, no només comercial sinó també social, amb el contacte amb la gent que estava més sola o més allunyada del nucli, serà útils per gestionar la postpandèmia i també per superar futures crisis. La xarxa –sigui pels mitjans que sigui- ja l’hem feta.

-Pel que fa a les mesures econòmiques per ajudar les famílies, empresaris… turisme… De quina manera es veurà afectat el programa de govern i el pressupost de l’ajuntament?

Tenim dues campanyes comercials endegades però es parla poc de la crisi social i tan important és la reactivació comercial com l’ajut a les famílies sense recursos o que necessiten un suport puntual. Hem endegat ajudes directes al comerç que ha tancat, però a més, al principi de la pandèmia, vam aprovar les bases per ajudes socials i beques –tant pel casal com per llibres i material escolar- amb un ventall molt ampli de famílies que s’hi poden acollir. És anterior a la pandèmia però no es va poder aprovar al mes de març i es va fer un ple extraordinari el mes d’abril. Aquestes mesures tindran un impacte econòmic important en el pressupost municipal, però hem de ser prou hàbils per fer els moviments necessaris entre partides pressupostàries per cobrir les necessitats que ens van sorgint. Sabem que ens obligarà a renunciar a algunes inversions previstes però si no es poden fer aquest any, es faran l’any vinent. Si tinguéssim injecció econòmica de l’Estat, podríem fer moltes més coses, perquè només els ajuntaments sabem quina és la necessitat i la realitat del nostre territori. L’engranatge d’un ajuntament és més ràpid i els diners són per ajudar les persones.

-Què destacaria del municipi o què pensa que és un punt fort que pot ajudar a remuntar la situació? I quin podria ser el punt dèbil de Vilobí?

Un dels punts forts és el voluntariat i la solidaritat per ajudar-se entre el veïnat i la capacitat d’adaptació i de millora. Tothom ha tret el millor de si mateix i això ens dona molta força com a societat, perquè podem superar qualsevol crisi. Que sigui un poble petit és bo perquè tenim espai i marge per no trobar-nos tots al carrer quan sortim fora, però alhora és un punt dèbil perquè els recursos que tenim són limitats. I també un altre punt dèbil és la gent gran que viu sola, que no disposa de connexió a internet… i això fa patir, tot i que hem estat pendents, no acabes mai d’estar tranquil·la. Hem editat tota la informació en paper per aquestes persones i hi hem estat en contacte directe per telèfon però en el fons, estan sols, als masos i gent gran amb els fills que no viuen aquí.

-Tem un nou desconfinament de cara a la tardor?

Des del punt de vista de gestió municipal no em fa por perquè hem passat la prova i hem vist que en som capaços. No soc capaç de dir si serà o no perquè les informacions que arriben tampoc son gaire fiables. Hem d’aprendre dels errors i si torna a venir, ser més ràpids en la reacció. Des del punt de vista sanitari i econòmic sí que em fa respecte pel sobreesforç que han fet els professionals en tots els àmbits i la pedregada al teixit comercial.

-Com a resum de la situació viscuda, quin creu que serà el record més intens de la pandèmia?

A nivell personal, el record que tindré és el de la solidaritat. Hem vist reaccions de persones, moviments… que et fan veure que som un poble molt viu i amb molta qualitat humana. I espero que el record sigui que ens n’hem sortit. Sortosament al nostre municipi no hem tingut molts casos i això fa que tinguem una mirada potser una mica més amable.

-Ja per acabar, alcaldessa, quin és l’aprenentatge que pot treure la societat del pas per aquesta crisi?

Com a societat, hem vist que no som infal·libles, hem vist coses que pensàvem que només passaven a les pel·lícules. L’aprenentatge més important és que hem de tenir més respecte per la natura i el medi ambient perquè és la petjada humana el que està malmetent la natura. Com a societat, hem de treballar pel canvi climàtic i per a la protecció de les espècies i la natura, cada municipi des del seu petit raconet. A nivell municipal, les petites accions sumen moltíssim. Un microorganisme s’ha endut moltes vides i també l’economia global, que ara tots sabem el que és. Com a país, hem après que s’ha de confiar més en els governs locals i és incomprensible que el govern espanyol no permetés confinar Catalunya quan la Generalitat ho va demanar. Era una qüestió de rapidesa en la gestió àgil i efectiva. Vull agrari a totes les persones que han seguit en tot moment les mesures de contenció i al personal de l’ajuntament que ha estat a peu de carrer. També agrair els comerços i les empreses que han hagut de tancar. Ara és hora de tornar tot aquest esforç fent compres al comerç local.

Comparteix aquesta informació

“És una malaltia molt dura. Als que li treuen importància els diria que pensin amb els seus: amb la família i amics”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (62)

ENTREVISTA A IMMA CONSTANS, ALCALDESSA DE QUERALBS

Imma Constans (JxCat) és l’alcaldessa de Queralbs (Ripollès) des de l’any 2011. No oblidarà mai aquesta crisi sanitària i no per la complexitat de la seva gestió, sinó perquè la va portar a passar un mes i mig a l’hospital, més de la meitat dels dies a l’UCI de l’Hospital Josep Trueta de Girona, després d’emmalaltir de Covid-19. Avisa que no estem parlant d’una malaltia lleu i a tots aquells que li treuen importància, els recomana que, si més no, pensin en els seus familiars i amics. Sortosament ara ja torna a fer d’alcaldessa de Queralbs, un municipi de muntanya d’espectacular bellesa, que no arriba als 200 habitants i que, ara mateix, està patint les conseqüències econòmiques i socials que ha suposat aquesta terrible pandèmia.

 

-El 16 de març va ingressar a l’Hospital de Campdevànol amb símptomes de Covid-19 i a partir d’aquí va començar un infern que la va portar a estar més de 20 dies a l’UCI de l’Hospital Josep Trueta de Girona. Com està?

Estic molt millor, recuperant forces. Realment és una malaltia molt dura i que t’afecta en general a tot el cos. A això hi has de sumar els efectes d’estar tant de temps intubada i amb respiració artificial, que són les conseqüències que estic patint ara, com la pèrdua important de musculatura o efectes a la tràquea i al sistema respiratori. I també pateixo les seqüeles pels efectes que va tenir la Covid-19 als dos pulmons.

-Quin va ser el moment més dur de tots?

Mira, em costa de dir. Jo vaig començar a tenir els símptomes típics d’un constipat i en cap cas vaig pensar que seria el Coronavirus. Això em va començar el dia 11 de març i va coincidir en el temps amb l’entrada en confinament i estat d’alarma, que es va decretar el 14 i 15 de març. Aquí va ser quan vaig pensar que potser no era un constipat sinó que potser tenia el virus. El principal símptoma que tenia jo, però, que era la saturació nasal, no era dels que feien sospitar de la malaltia, però el que em va alarmar és que sóc una persona que mai agafa febre i en vaig començar a tenir. No em baixava de cap manera i això és el que em va fer decidir a anar a urgències a l’Hospital de Campdevànol.

-I aquí va començar un suplici, suposo…

No puc explicar-te gaire cosa més, perquè només recordo entrar al box d’urgències i mitja conversa que vaig mantenir amb la metgessa que em va atendre i que la recordo als peus de la meva llitera. Em sembla que en aquell moment ja em va dir que tenia la Covid-19.

-I no recorda res més?

No, de res més fins a despertar-me a l’UCI de l’Hospital Josep Trueta de Girona.

-Què li diria a tota aquesta gent que fa poc cas de les mesures de prevenció i seguretat?

Li diria que això no és un joc i que pensin amb els seus, amb la seva família i amics. És el primer que vaig pensar quan vaig recuperar la consciència: en totes les persones amb les quals havia tingut contacte abans de saber que tenia Covid. No sabia res, si ho tenien, si els hi havia encomanat o si ho havien passat. Vaig patir molt. L’última cosa que hagués volgut en aquest món és que persones a qui estimo ho haguessin agafat. Sempre tenim tendència a pensar que a mi no em passarà, però a totes aquestes persones els hi vull dir que jo hagués pogut pensar el mateix. Però ho vaig agafar i hauria pogut encomanar-ho a persones del meu entorn i no voldria per res que ho passessin com jo ho he passat.

-Com han gestionat la crisi sanitària a Queralbs tenint en compte la seva absència?

Doncs he de dir que ho han gestionat de forma molt correcta i més tenint en compte que estem parlant d’un poble petit, com Queralbs, que a l’Ajuntament som poquets i si en falta un es nota moltíssim. He tingut confiança plena amb els meus regidors i sé perfectament que ho han gestionat de la millor manera que han pogut i amb molta voluntat. Han sigut molt conscients de què estava passant i ho han sabut transmetre a l’hora de prendre decisions de cara a la població. Sé que els veïns i veïnes s’han sentit molt recolzats pels regidors en tot moment, i així m’ho han fet saber.

-Han tingut el suport de les altres administracions, tenint en compte la situació que estaven patint?

Doncs sí, i també ho he de dir. El Consell Comarcal del Ripollès sempre ha estat en contacte amb nosaltres i s’ha preocupat perquè poguéssim tenir tot el material que ens feia falta al municipi en cada moment. Ens van aconseguir mascaretes i productes d’higiene i desinfecció, sobretot al principi, que era quan costava més.

-Si tot va bé, dilluns que ve entraran a la fase 3. Fa temps que hi podrien ser? Ha estat just aquest sistema de desescalada?

Personalment crec que el sistema de desescalada que s’ha anat aplicant és coherent. Des del punt de vista d’alcaldessa i d’ajuntament, i pensant sobretot en els àmbits econòmics, on el que ens afecta més a nosaltres és el turístic, entenc perfectament que aquesta pandèmia ens ha suposat greus conseqüències. Està clar que si la desescalada hagués estat més ràpida, segur que els hotelers i hostalers tindrien una millor situació, però potser això hauria provocat que hi haguessin més casos de persones infectades pel virus. Crec que això hauria estat fer un pas enrere. Per tant, sóc més partidària de ser prudent que no pas de precipitar-nos. Si tot va bé, i tothom és responsable, confio que la gent tindrà en compte el nostre país i faran tot el possible per ajudar als negocis i fer un turisme més de proximitat i que, per tant, ajudin en aquesta recuperació.

-Bona part de la seva economia depèn de la Vall de Núria. L’estació podrà tornar aviat a la normalitat?

L’obertura està prevista a finals d’aquest mes de juny, però es vol fer de forma sincronitzada amb tot el sector turístic del Ripollès, i sempre tenint en compte la desescalada. S’han fet diverses reunions i la decisió és aquesta. El que no et puc dir és com internament, sobretot pel que fa el cremallera, quines mesures es prendran i quina capacitat podrà tenir a l’hora de transportar els visitants fins a la Vall de Núria.

-La crisi social, conseqüència de la pandèmia, com està afectant Queralbs?

La crisi social ha afectat a tots els municipis. A Queralbs també. Nosaltres no arribem a les 200 persones empadronades i, per tant, no són moltes en quantitat, però sí que n’hi ha hagut. Aquestes persones s’han atès des de la Regidoria de Benestar Social i els seus casos s’han traslladat al Consorci de Benestar Social del Ripollès, perquè se’ls hi doni ajuda.

-Queralbs és qui enceta les festes majors d’estiu del Ripollès, el 25 de juliol. Ja saben si es podrà celebrar?

Aquesta és la pregunta del milió! És una de les preocupacions actuals de l’Ajuntament i de la regidoria de Joventut. Amb tota sinceritat he de dir que no ho veiem gens clar. Com bé dius, som de les primeres festes majors i acostuma a venir molta gent i això ens preocupa una mica. És inevitable pensar també que potser no hi haurà tantes persones que hi vulguin participar, perquè la situació no podem dir que sigui la ideal. Ho estem acabant de valorar i durant aquestes setmanes ens tornarem a reunir a nivell de tota la Vall, perquè després d’una festa major en ve una altra, i teníem previst prendre una decisió conjunta de mirar què fem i com ho fem.

-Què n’haurem après d’aquesta crisi sense precedents?

Espero que n’hàgim après molt. I et parlo a nivell de país quan dic que espero que s’hagi après bé que hi ha uns puntals, com són la sanitat i l’educació, pels quals no s’han d’escatimar diners i hem d’estar molt preparats. Tenim una sanitat pública que crec que és envejable, però hi ha hagut moltes retallades i hi ha molts serveis que s’han vist molt minvats. Nosaltres tenim un hospital comarcal que, darrerament, ha perdut serveis i, malgrat que tenim poca població comparada amb altres comarques, hem d’estar igual de preparats, perquè si torna a venir alguna cosa semblant, el primer cop l’hauríem de poder aturar des del territori. L’altra cosa que també crec que és important i que ha quedat en evidència és que a les ciutats hi ha massa gent i molta aglomeració, i que segur que ha estat dificilíssim viure aquests temps de confinament en pisos petits. Per tant s’ha de donar molt més valor al món rural. Actualment ha quedat clar que s’han de fer bones inversions viàries i telemàtiques i això permetria que moltes persones poguessin viure i treballar en poblets petits del Ripollès mateix, millorant la seva qualitat de vida i descongestionant les ciutats. També seria interessant que els òrgans de govern deixessin d’estat centralitzats a Barcelona o a grans ciutats, d’aquesta manera crearíem una xarxa de país molt interessant i funcional.

Comparteix aquesta informació