Els ajuntaments de les Terres de l’Ebre estan cridats a tenir un paper decisiu en la defensa, la promoció i la normalització del català. Aquest va ser el missatge central de la presentació de la campanya Municipis per la Llengua, impulsada per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que aquest dijous al vespre es va celebrar al Centre Cívic de Ferreries de Tortosa.
L’acte va reunir representants institucionals, càrrecs electes i membres de la societat civil del territori amb l’objectiu de reforçar el compromís del món local amb l’ús social de la llengua catalana. La presentació va comptar amb les intervencions del vicepresident de l’AMI, Jordi Gaseni; el president de l’AMI, Salvador Coll; una taula rodona moderada per Núria Mora, directora de Ràdio Tortosa, amb la participació de l’alcaldessa de Rasquera, Àngels Llombart; la regidora de Tortosa, Pilar Caballé; la regidora d’Amposta, Núria Marco; i l’organitzador del Correllengua a Tortosa, Pau Jornet; i la cloenda de l’alcaldessa de Tortosa, Mar Lleixà.
La jornada va començar amb la intervenció de Núria Mora, que va obrir l’acte i va donar pas a la projecció de diversos vídeos del projecte, entre els quals un recull d’experiències de regidors i regidores per la llengua i de les presentacions de Municipis per la Llengua que ja s’han fet al territori. La campanya vol donar eines als municipis per fomentar l’ús del català en tots els àmbits de la vida comunitària i reforçar el paper dels ajuntaments com a administració més propera a la ciutadania.
El vicepresident de l’AMI, Jordi Gaseni, va reivindicar el català com un dels elements fonamentals de cohesió i identitat col·lectiva. Gaseni va advertir que la defensa de la llengua no pot quedar en un segon pla i va recordar que “si perdem la llengua, perdem la nació”. També va remarcar que els ajuntaments disposen d’eines concretes per impulsar la normalització lingüística i per convertir el català en una llengua d’ús habitual en l’atenció ciutadana, els serveis municipals, la cultura, l’esport i els espais comunitaris.
Tot seguit, el president de l’AMI, Salvador Coll, va presentar el projecte Municipis per la Llengua a través d’una exposició gràfica que recull els objectius, el recorregut i les accions de la iniciativa. Coll va subratllar que la campanya vol passar de la diagnosi a l’acció i oferir als municipis propostes útils, aplicables i compartides per reforçar l’ús social del català. Durant la seva intervenció també es va projectar el vídeo del projecte Casteller de Lloret de Mar, una experiència que mostra com la llengua pot esdevenir una eina de cohesió, participació i arrelament.
Segons la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població, les Terres de l’Ebre continuen sent el territori de Catalunya amb un ús habitual del català més elevat, amb prop d’un 67 % de parlants habituals. Tot i això, les dades també mostren una davallada respecte a anys anteriors, fet que obliga a actuar també en aquells territoris on el català conserva una presència social més forta. Aquest va ser un dels punts centrals del debat: les Terres de l’Ebre parteixen d’una situació millor que altres zones del país, però això no garanteix el futur de la llengua si no s’hi treballa de manera decidida.
La taula rodona, moderada per Núria Mora, va posar el focus en el paper que han de jugar els ajuntaments en aquest context. L’alcaldessa de Rasquera, Àngels Llombart, va defensar la normalitat amb què el seu municipi ha mantingut sempre el català com a llengua d’ús institucional. “Des de l’Ajuntament ho fem tot en català, des de sempre”, va afirmar. Llombart va reivindicar que l’administració local ha de ser exemplar i mantenir el català amb naturalitat en la seva relació amb la ciutadania.
La regidora de Tortosa, Pilar Caballé, va explicar les iniciatives que s’estan impulsant des del municipi per apropar el català a la ciutadania i reforçar-ne la presència en la vida quotidiana. Caballé va remarcar que la política lingüística ha de ser una responsabilitat transversal de tot el consistori i no pas una acció puntual o aïllada. En aquest sentit, va defensar que els ajuntaments poden actuar en àmbits molt diversos, des de l’atenció ciutadana fins a les activitats culturals, educatives i associatives.
La regidora d’Amposta, Núria Marco, va posar l’accent en un dels grans reptes actuals: la presència del català en l’àmbit audiovisual i digital. “Falta contingut audiovisual en català”, va advertir. Marco va assenyalar que els joves necessiten referents, formats i espais de consum en català que siguin atractius i competitius, i va defensar que els municipis també poden contribuir a generar i promoure continguts que normalitzin la llengua a les xarxes i en els nous canals de comunicació.
El representant del Correllengua a Tortosa, Pau Jornet, va coincidir en aquesta diagnosi i va alertar que “hi ha molt poca presència de català a les xarxes socials”. Jornet va reivindicar el paper de la societat civil, les entitats i l’activisme lingüístic per arribar allà on les administracions no sempre poden arribar. També va defensar la necessitat de crear aliances entre ajuntaments, associacions, comerços, clubs esportius i mitjans locals per fer del català una llengua present també en els espais informals.
La taula rodona també va abordar la importància de convertir el català en una llengua d’acollida i de cohesió. Els participants van coincidir que la llengua ha de ser percebuda com una eina d’oportunitats, convivència i participació, especialment per a les persones nouvingudes. En aquest sentit, es va remarcar que els municipis tenen una posició privilegiada per fer arribar el català a la ciutadania a través dels serveis públics, les activitats comunitàries i el contacte quotidià amb les persones.
L’alcaldessa de Tortosa, Mar Lleixà, va ser l’encarregada de cloure l’acte. Lleixà va posar en valor que Tortosa acollís la presentació de Municipis per la Llengua a les Terres de l’Ebre i va remarcar la necessitat de continuar treballant des dels municipis per garantir que el català continuï sent una llengua viva, útil i compartida. L’alcaldessa va tancar la sessió amb una reflexió sobre els reptes pendents i la feina que encara queda per fer perquè el català mantingui la seva vitalitat al territori.
La presentació de Municipis per la Llengua a Tortosa va concloure amb una crida a no donar per garantida la bona salut del català a les Terres de l’Ebre. Tot i ser un territori referent en l’ús social de la llengua, els canvis demogràfics, els nous hàbits de consum cultural, el canvi automàtic de llengua i la baixa presència del català en l’entorn digital obliguen a reforçar les polítiques lingüístiques des del món local.
L’acte va deixar un missatge clar: els ajuntaments no només poden fer molt per la llengua, sinó que han de fer-ho. Des de la proximitat, la constància i les accions quotidianes, els municipis poden esdevenir la primera línia de defensa del català i garantir que continuï sent una llengua viva, útil i compartida a les Terres de l’Ebre.
