S’ha reunit avui la II Trobada Nacional d’Electes Locals organitzada per l’AMI i l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
La trobada ha estat presentada i moderada pel periodista Jofre Llombart i ha comptat amb la participació de representants institucionals, experts en política lingüística, activistes i responsables municipals d’arreu del territori. El fil conductor de les diferents intervencions ha estat la necessitat que el català sigui “útil, necessari i seductor” per garantir-ne el futur, especialment entre els joves, en l’àmbit digital i en les polítiques d’acollida de les persones nouvingudes.
L’alcalde de Sant Cugat del Vallès, Josep Maria Vallès, ha estat l’encarregat de donar la benvinguda a la jornada i ha defensat el català com a element central de la identitat col·lectiva. “El català és el nostre símbol d’identitat i ens ho hauríem de tatuar al front i al cor”, ha afirmat. Vallès ha remarcat la necessitat de treballar especialment amb els joves i ha advertit que “el català ha de batallar per terra, mar i aire allà on siguin els joves”. Recuperant una frase de Pompeu Fabra, ha conclòs: “Si el català ens falla, ens fallarà tot”.
Per la seva banda, el president de l’AMI i alcalde de Cornellà del Terri, Salvador Coll, ha reivindicat el paper dels municipis en la defensa de la llengua i ha defensat la campanya Municipis per la Llengua com una eina per compartir experiències i estendre iniciatives d’èxit arreu del país. “No li donem prou importància al paper dels municipis en la defensa del català”, ha lamentat. També ha fet una crida a la unitat de les entitats i institucions que treballen per la llengua: “Al combat per la defensa del català hi hem de ser tots. No és una guerra en la qual cadascú pugui anar pel seu compte.”
La conferència inaugural de la Trobada Nacional ha anat a càrrec de Joan Abellà, director de la Fundació Accent Obert (FAC), que ha alertat dels riscos que afronta el català en l’entorn digital i en el desenvolupament de la intel·ligència artificial (IA). “El català també és infraestructura”, ha afirmat, tot recordant que el futur de la llengua es juga també a internet i als sistemes d’IA. Abellà ha explicat que el català es troba “27 punts per sota de l’anglès” en els principals sistemes d’IA i ha advertit que “les llengües amb més friccions són les que es poden perdre”. Tot i això, també ha destacat elements positius, com l’existència de 1.400 creadors digitals en català o el creixement del consum de continguts en català a internet.
La primera taula rodona, titulada “Del casal a TikTok. Polítiques municipals per activar el català entre els joves”, ha comptat amb la participació de l’expert en polítiques de joventut Amadeu Breva, les regidores Núria Fernàndez (Sant Cugat) i Teresa Rull (Valls) i l’editor Òscar Cabana. Els participants han coincidit a alertar del retrocés del català en els espais informals i digitals. “Els joves veuen el català poc atractiu i poc útil”, ha advertit Breva. Teresa Rull ha lamentat que el català sigui present només als espais formals de l’escola i no pas als informals, com els passadissos, els patis o els menjadors. Per la seva banda Núria Fernàndez ha defensat que els joves necessiten referents en català, com ara els jugadors del Barça, i “normalitat”, no pas “sermons”.
Durant la jornada, les alcaldesses Anna Torrentà i Ester Vallès, secretària i tresorera de l’AMI respectivament, han presentat les accions impulsades des de la campanya Municipis per la Llengua i han remarcat que “el món local ha de ser la punta de llança en la defensa del català”. Segons han explicat, actualment ja hi ha una trentena de municipis amb regidories de llengua o de política lingüística.
La segona taula rodona, centrada en les polítiques municipals d’acollida lingüística, ha comptat amb la participació dels alcaldes Jaume Ars (Guissona) i Albert Castells (Vic), la regidora Pilar Caballé (Tortosa), el director del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Occidental Sud, Joan Vilarnau, i l’alcaldessa de Castelló d’Empúries, Anna Massot.
En aquest debat s’ha posat el focus en la necessitat de reforçar la cohesió social a través del català. “Ara estem en una cruïlla i els ajuntaments fem de rotonda. Som la rotonda perquè el català circuli bé”, ha afirmat Jaume Ars. Per la seva banda, Albert Castells ha alertat dels efectes del creixement demogràfic sobre l’ús social de la llengua a la seva ciutat, mentre que Anna Massot ha defensat la necessitat de “desacomplexar-se” i mantenir el català en tots els àmbits de la vida quotidiana.
Les conclusions de la jornada han apuntat a la necessitat de reforçar el paper dels ajuntaments com a agents actius en la normalització lingüística, incrementar el nombre de regidories de llengua i impulsar polítiques que facin del català una llengua útil, atractiva i necessària en tots els àmbits socials.
