La trobada culmina amb l’Acord Municipalista Catalunya 2025, que reivindica el lideratge del món local
L’acte ha estat impulsat per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) juntament amb els alcaldes de Girona, Manresa i Vic, i ha servit com a espai de debat, reflexió i compromís, culminant amb la lectura de l’Acord Municipalista Catalunya 2025, un manifest que reivindica el rol fonamental dels ajuntaments en l’impuls d’una agenda pròpia per al país.
Durant la benvinguda, l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha recordat que “no hi ha cap altra administració que remi perquè Catalunya pugui construir el seu futur de llibertat”, i ha posat en valor el paper actiu del municipalisme. Per la seva banda, Quim Ayats, segon tinent d’alcaldia de l’ajuntament de Girona, ha recordat que “el municipalisme ha tingut un paper clau i l’ha de continuar tenint per construir un país que no vol deixar ningú enrere”. Per la seva part, la vicealcaldessa Gemma Geis ha defensat “el batec que representa el món municipal davant la construcció d’un projecte col·lectiu” i ha fet una crida a la generositat política “des de mirades i motxilles diferents”.
El president de l’AMI, Jordi Gaseni, ha iniciat la seva intervenció posant en valor la funció de l’AMI com a “eina poderosa formada per les persones que estem més a prop de la ciutadania”. Ha definit el municipalisme com “una peça més, però tenim el deure i la responsabilitat de tenir aquesta peça ben preparada, forta i àgil”. Adreçant-se al públic ha aegit: “perquè sou electes també us voten perquè defenseu clarament un anhel de llibertat que ha de renéixer d’allí on encara hi tenim les brases i la llenya per aguantar la flama, per quan tornem a tenir l’oportunitat tot estigui preparat des dels pobles i ciutats del país per tornar-hi”.
A continuació, l’arxiver municipal de Girona, Lluís-Esteve Casellas, ha pronunciat la conferència inaugural titulada “Arxius, memòria i identitat: la mirada municipal” i ha explicat que “el patrimoni documental de Catalunya és un dels més importants d’Europa”. Durant la seva intervenció, Casellas ha destacat la funció dels arxius per “garantir l’accés a la informació de manera fiable i oportuna” treballant per la memòria i la construcció de les identitats.
Amb una mirada compartida cap al futur, la jornada ha posat sobre dues taules rodones els principals reptes del món local i ha reivindicat el paper clau dels municipis en la defensa de la sobirania de Catalunya. Reflexió, experiències inspiradores i compromís polític han confluït en un mateix espai per enfortir la xarxa municipalista amb una visió estratègica i compartida..
Taula 1 – Reptes i objectius del municipalisme en clau de construcció nacional
La primera taula ha posat el focus en el paper transformador del municipalisme en l’articulació d’un projecte de país. Els alcaldes i alcaldesses de Girona, Manresa, Vic, Agramunt i Isona i Conca Dellà han compartit reptes comuns i estratègies per enfortir la capacitat d’incidència local des de l’arrelament i la proximitat amb la població i destacant la necessitat de recuperar la confiança entre polítics i ciutadania.
Durant la seva intervenció Lluc Salellas ha destacat quatre grans línies d’acció: “Reforçar espais de cohesió, desplegar polítiques de resistència cultural, defensar la sobirania local i nacional i treballar una estratègia municipalista que actuï de baix cap a dalt”.
Marc Aloy, alcalde de Manresa, ha apuntat que “hem de ser capaços de fer una lectura del que ha passat els darrers anys per tornar a generar confiança” i reconstruir l’independentisme des del municipalisme. Aloy ha posat el focus en la llengua com a eina de cohesió.
Albert Castells, alcalde de Vic, ha insistit en la necessitat de cooperar entre municipis, amb unitat i un objectiu comú. “Hem de fer servir el món local, l’administració més propera que tenen els ciutadans, per adaptar les polítiques i afrontar els reptes actuals. Hem d’evitar que la nació es dilueixi”. I ha acabat la seva intervenció fent referència a la política lingüística: “Ara toca estimar la llengua per defensar el país”.
Sílvia Fernàndez, alcaldessa d’Agramunt, ha posat l’accent en el valor de la proximitat: “Des del municipalisme es construeixen les relacions de confiança entre representants i ciutadania que han de permetre emprendre un nou embat”.
Jeannine Abella, alcaldessa d’Isona i Conca Dellà, ha defensat la força dels municipis amb governs independentistes: “Cada decisió que prenem s’ha de fer pensant si ens acosta a la independència. La unitat del món local ens ha de portar a assolir la llibertat nacional”.
Taula 2 – Sobiranies locals
Núria Fernàndez, regidora de Política Lingüística de Sant Cugat, ha defensat que “la política lingüística no és accessòria, sinó central. Hem de garantir que tothom pugui viure plenament en català i defensar-lo amb accions, no només amb emocions”.
Núria Ferré, regidora de Drets Socials i Ciutadania d’Amposta, ha relatat el procés de recuperació d’habitatge públic: “Quan vam crear el servei de lloguer social van aparèixer més de 200 peticions. Gestionar l’habitatge és molt difícil, però imprescindible per deixar de veure el dret a l’habitatge com un dret vulnerat”.
Joan Ibarra, regidor de -Turisme de Valls, ha reivindicat el valor de la cultura popular com a eina de cohesió posant l’exemple de les tradicions locals: “Els castells són un eix vertebrador social i una expressió transversal de país, de valors, llengua i tradicions. En moments on ens volen desnacionalitzar, element com els castells o la calçotada esdevenen eixos de transmissió social”.
Maria Puig, regidora de Patrimoni Marítim, Patrimoni Local, Medi Ambient i Salut Pública de Palamós, ha explicat el model de Palamós Peix: “La sobirania alimentària posa el territori per davant i ens fa més forts. Democratitzar l’accés al peix fresc és cuidar el país i les persones i ens permet ser més sobirans”.
Aura Vidal, representant de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP), ha defensat la gestió pública de l’aigua: “Recuperar-ne el control és una oportunitat per fer-la més participativa i més justa i que aporta sobirania als serveis públics amb una gestió més democràtica”.
Francesc Pujol, assessor de comunitats energètiques locals de Cornellà del Terri, ha posat en valor les comunitats energètiques locals: “Fem la transició energètica per a tothom. La sobirania energètica no depèn de la mida del municipi, sinó del compromís”.
Acord Municipalist a Catalunya 2025
Trobareu el Manifest aquí
Recull d’imatges. Fotos: Glòria Sánchez
