“Només els ajuntaments sabem quina és la necessitat i la realitat del nostre territori. Els diners són per ajudar les persones”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (63)

ENTREVISTA A CRISTINA MUNDET, ALCALDESSA DE VILOBÍ D’ONYAR

Cristina Mundet (Independents per la Selva), un municipi de la Selva que consta de 3 nuclis: Salitja, Sant Dalmau i Vilobí. L’alcaldessa destaca que la solidaritat i la xarxa social que s’ha teixit durant la pandèmia servirà per afrontar futures crisis. La gestió municipal de proximitat i l’habilitat per adaptar-se als canvis de l’administració local les veu com dues eines que s’han posat en relleu en aquests mesos de dificultat i els que vindran.

 

-Com està vivint la fase 2 el municipi de Vilobí? Hi ha satisfacció, prudència, esperança… com s’està notant?

La fase 2 s’està vivint amb moltes ganes, estem contents d’haver-hi arribat i tothom està esperant la fase 3. Al carrer es veu més activitat, els tallers d’herbes i usos culinaris i medicinals de les plantes del nostre entorn que hem programat han tingut un ple absolut, fet que demostra que la gent en té ganes. Poder tornar a la feina és una tranquil·litat per a tothom perquè els dos mesos de tancament han estat molt durs i, tot i que els centres escolars no han obert a ple rendiment, els casals d’estiu ajudaran la mainada a reprendre el contacte social i les activitats en grup. Ens hem de recuperar econòmicament però també emocionalment. I, tot i que la gran majoria de gent porta mascareta, encara hi ha gent que no s’ho pren seriosament i això no ajuda a la tranquil·litat de tothom.

-Quines novetats creu que la gent espera més de cara a la possible entrada de la fase 3?

A part d’alleugerir les restriccions d’aforament a nivell comercial, la fase 3 ens donarà marge per fer activitats a l’aire lliure. Som un poble que viu molt el carrer i ara que ve el bon temps les festes majors i les revetlles ens vénen molt de gust, tot i que caldrà ser prudents i mantenir les normes. Farem una revetlla diferent, i també tenim l’aplec de Santa Margarida al juliol que tampoc podrà ser com era, però també ens ve de gust. Una altra novetat és que ens permetrà ajudar a recuperar la normalitat reobrint els equipaments esportius, tot i que l’activitat a l’estiu serà limitada però ja permetrà a les entitats la recuperació de cara a la temporada que ve. Aquesta setmana obrirem els casals d’estiu, no hem pogut fer-ho abans perquè la pandèmia va aturar la licitació i hem hagut d’adaptar el plec a totes les novetats que anaven sortint.

-Ha estat dificultós el pas cap a les fases?

El pas a les fases ha estat un despropòsit i hi havia molta desinformació. De part del govern de l’Estat no ens ha arribat res, bé, hem hagut de llegir la publicació del BOE (Butlletí Oficial de l’Estat). Els mitjans de comunicació feien notícies amb les mesures i accions que es proposaven, el que proposava la Generalitat no era el que proposava l’estat… Molta gent ha estat intoxicant amb informació perquè donaven per certes les propostes abans que fossin acceptades. I el fet de passar per dues administracions, pel que fa a l’agilitat i l’efectivitat de la gestió de la crisi ha estat negatiu. Que la Generalitat proposés d’acord amb el coneixement del territori està molt bé però que després el govern d’Espanya faci el contrari o proposi altres accions ha estat desconcertant per la ciutadania. De part de les entitats supramunicipals sí que han arribat resums de la informació, per exemple, de l’ACM (Associació Catalana de Municipis) però anaven sortint aclariments i rectificacions que ho han complicat.

-Entenem que el sector agrícola ha continuat treballant, però els comerços i altres negocis… com estan encarant les fases?

El sector agrícola ha pogut treballar però el ramader ha patit un daltabaix: el consum de determinades carns i productes com la llet fresca han caigut en picat. La pandèmia ha fet que la gent hagi retrobat el comerç local i s’ha creat una xarxa pel futur. Des de l’ajuntament estem treballant per reforçar aquesta inèrcia, que espero que enforteixi la nostra estructura com a municipi. Als pobles petits mantenir el comerç local ens costa molt, i més a l’estiu que la gent marxa. Així que el fet que comenci l’estiu amb el procés de reobertura no ajuda gens. L’estiu serà molt dur per aquests comerços que han hagut de tancar.

-Perquè ho diu?

Aquests comerços que han hagut de tancar s’han trobat abandonats per part del Govern de l’estat perquè s’han vist obligats a tancar i no hi ha hagut cap acompanyament per a la reobertura. Tot el trasllat d’informació ho hem fet els ajuntaments, els ajuts -amb compta-gotes i una dotació econòmica molt limitada- també n’hem informat nosaltres… som els ajuntaments els que estem fent línies d’ajuda al comerç local i s’han trobat molt desemparats. Nosaltres hem endegat dues campanyes: una d’ajuts directes amb els comerços i uns vals per a compra amb l’objectiu de reactivar el comerç. Però tot passa pels ajuntaments.

-En la seva faceta laboral, ja per la seva formació com a veterinària, o com a empresària, què li ha aportat durant la tasca com a alcaldessa durant la pandèmia? De quina manera ha afectat el sector?

En el meu cas, he pogut continuar treballant però sí que la meva formació m’ha ajudat a entendre i gestionar el risc de la pandèmia, les vies de contagi i en conseqüència, les mesures preventives que hem hagut de prendre com a ajuntament, en edificis i espais públics. Com a empresària, tot i que no he hagut de tancar, tant els empresaris com els ajuntaments han tingut la responsabilitat dels contagis que hi hagi pogut haver entre el personal, cosa que és totalment injust. T’amenacen amb vies de responsabilitat civil i fins i tot penal per si hi ha un brot al teu ajuntament, i mentrestant veus les caravanes de cotxes que surten de la ciutat, els metros plens… comerços que no prenen cap mesura de seguretat, no existeixen EPIS… tot és feina dels ajuntaments, que fan la feina del govern de l’estat. Se’ns traspassa tota la responsabilitat i veus poca acció de qui té la força de controlar aquests fets.

-Durant la pandèmia, han dut a terme plens telemàtics i tot el que està relacionat amb les comunicacions tecnològiques s’ha accelerat. Em pot dir un aspecte positiu i un de negatiu respecte a aquest tema amb relació a la seva feina d’alcaldessa?

Les xarxes socials ja funcionen des de fa uns dos anys a ple rendiment. Els plens telemàtics no els havíem fet -sí que fèiem gravació dels plens- i han estat una necessitat. Jo prefereixo els plens presencials perquè tot es pot dialogar cara a cara, es poden fer preguntes en directe… però els plens telemàtics han estat positius perquè els hem emès en directe i hem vist que la gent es connecta des de casa. Això vol dir que hi ha més gent que està informada del que està passant a l’ajuntament. A Vilobí, aquests plens han vingut per quedar-se, ja sigui telemàtic o presencial però emesos en directe. Hem après altres formes de relacionar-nos, la qual cosa permet conciliar la vida laboral i familiar. El contacte humà és millor però hem vist que no passa res si fem les reunions des de casa i crec que això és especialment positiu per a les dones, que sempre se’ns ha apartat de feines de responsabilitat, entre altres raons perquè no es podia conciliar amb les responsabilitats domèstiques. La introducció de mitjans telemàtics pot ser una perxa per saltar aquest obstacle. També s’han evitat desplaçaments, temps i despeses innecessàries. Per això potser es continuaran fent aquestes reunions de forma telemàtica. Jo ho preferiria.

-I el negatiu?

A la part negativa, he de dir que les xarxes socials són esclavitzants i que el teletreball ho és doblement, perquè estàs connectat tot el dia, en detriment de sortir fora i trobar-te amb la gent. Perdre la part humana de les reunions no és gratificant i també es perd la gestualitat i el contacte que ens fa humans i ens enriqueix

-Hi ha algun altre aspecte relacionat amb la gestió d’un ajuntament que hagi posat en relleu la pandèmia que cregui que ha vingut per quedar-se per sempre?

També es quedarà el teletreball, potser no en la mateixa mesura que durant la COVID-19 però la gent s’hi ha adaptat molt bé i ara es pot tenir en compte per combinar-lo amb el presencial. He de dir que el personal de l’ajuntament s’hi ha adaptat molt bé. També han vingut per quedar-se els hàbits higiènics de rentar-se les mans, desinfecció dels espais… i l’ús de la mascareta. No m’agradaria que fos per sempre, però ara ens hem de conscienciar que és necessari. Jo penso que la xarxa social que hem teixit aquests dies, no només comercial sinó també social, amb el contacte amb la gent que estava més sola o més allunyada del nucli, serà útils per gestionar la postpandèmia i també per superar futures crisis. La xarxa –sigui pels mitjans que sigui- ja l’hem feta.

-Pel que fa a les mesures econòmiques per ajudar les famílies, empresaris… turisme… De quina manera es veurà afectat el programa de govern i el pressupost de l’ajuntament?

Tenim dues campanyes comercials endegades però es parla poc de la crisi social i tan important és la reactivació comercial com l’ajut a les famílies sense recursos o que necessiten un suport puntual. Hem endegat ajudes directes al comerç que ha tancat, però a més, al principi de la pandèmia, vam aprovar les bases per ajudes socials i beques –tant pel casal com per llibres i material escolar- amb un ventall molt ampli de famílies que s’hi poden acollir. És anterior a la pandèmia però no es va poder aprovar al mes de març i es va fer un ple extraordinari el mes d’abril. Aquestes mesures tindran un impacte econòmic important en el pressupost municipal, però hem de ser prou hàbils per fer els moviments necessaris entre partides pressupostàries per cobrir les necessitats que ens van sorgint. Sabem que ens obligarà a renunciar a algunes inversions previstes però si no es poden fer aquest any, es faran l’any vinent. Si tinguéssim injecció econòmica de l’Estat, podríem fer moltes més coses, perquè només els ajuntaments sabem quina és la necessitat i la realitat del nostre territori. L’engranatge d’un ajuntament és més ràpid i els diners són per ajudar les persones.

-Què destacaria del municipi o què pensa que és un punt fort que pot ajudar a remuntar la situació? I quin podria ser el punt dèbil de Vilobí?

Un dels punts forts és el voluntariat i la solidaritat per ajudar-se entre el veïnat i la capacitat d’adaptació i de millora. Tothom ha tret el millor de si mateix i això ens dona molta força com a societat, perquè podem superar qualsevol crisi. Que sigui un poble petit és bo perquè tenim espai i marge per no trobar-nos tots al carrer quan sortim fora, però alhora és un punt dèbil perquè els recursos que tenim són limitats. I també un altre punt dèbil és la gent gran que viu sola, que no disposa de connexió a internet… i això fa patir, tot i que hem estat pendents, no acabes mai d’estar tranquil·la. Hem editat tota la informació en paper per aquestes persones i hi hem estat en contacte directe per telèfon però en el fons, estan sols, als masos i gent gran amb els fills que no viuen aquí.

-Tem un nou desconfinament de cara a la tardor?

Des del punt de vista de gestió municipal no em fa por perquè hem passat la prova i hem vist que en som capaços. No soc capaç de dir si serà o no perquè les informacions que arriben tampoc son gaire fiables. Hem d’aprendre dels errors i si torna a venir, ser més ràpids en la reacció. Des del punt de vista sanitari i econòmic sí que em fa respecte pel sobreesforç que han fet els professionals en tots els àmbits i la pedregada al teixit comercial.

-Com a resum de la situació viscuda, quin creu que serà el record més intens de la pandèmia?

A nivell personal, el record que tindré és el de la solidaritat. Hem vist reaccions de persones, moviments… que et fan veure que som un poble molt viu i amb molta qualitat humana. I espero que el record sigui que ens n’hem sortit. Sortosament al nostre municipi no hem tingut molts casos i això fa que tinguem una mirada potser una mica més amable.

-Ja per acabar, alcaldessa, quin és l’aprenentatge que pot treure la societat del pas per aquesta crisi?

Com a societat, hem vist que no som infal·libles, hem vist coses que pensàvem que només passaven a les pel·lícules. L’aprenentatge més important és que hem de tenir més respecte per la natura i el medi ambient perquè és la petjada humana el que està malmetent la natura. Com a societat, hem de treballar pel canvi climàtic i per a la protecció de les espècies i la natura, cada municipi des del seu petit raconet. A nivell municipal, les petites accions sumen moltíssim. Un microorganisme s’ha endut moltes vides i també l’economia global, que ara tots sabem el que és. Com a país, hem après que s’ha de confiar més en els governs locals i és incomprensible que el govern espanyol no permetés confinar Catalunya quan la Generalitat ho va demanar. Era una qüestió de rapidesa en la gestió àgil i efectiva. Vull agrari a totes les persones que han seguit en tot moment les mesures de contenció i al personal de l’ajuntament que ha estat a peu de carrer. També agrair els comerços i les empreses que han hagut de tancar. Ara és hora de tornar tot aquest esforç fent compres al comerç local.