“M’agradaria que la ciutat avancés per ser més justa socialment, però penso que canviarà poc”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (31)

ENTREVISTA A PAU RICOMÀ ALCALDE DE TARRAGONA

Pau Ricomà (ERC), alcalde de Tarragona des de les passades eleccions, un alcalde que desgrana detalls personals al seu perfil públic, fruit potser de la seva passió per la història- tot i treballar durant més de 30 anys en el sector bancari – i també per una voluntat de proximitat, a una ciutat amb més de 135.000 habitants, una de les més poblades de Catalunya. Es declara un enamorat de la platja Llarga, si troba temps, i implicat intensament al teixit associatiu de la ciutat de fa molts anys. Tarragona és un node logístic de primer ordre a la Mediterrània, amb el Port, un complex que gaudeix d’una localització estratègica, és innovador, diversificat i modern. El llegat arquitectònic de l’època romana a la ciutat fou declarat Patrimoni de la Humanitat, per la qual cosa el sector turístic és cabdal -també hi ajuda el clima- però també s’hi poden trobar empreses amb puixança i els serveis propis d’una ciutat moderna i oberta al món.

 

-Com aquell qui diu, d’un dia per l’altre canviar una gran estructura pública de 1.700 treballadors, readaptar feines, establir teletreball, minimitzar equips, reforçar-ne d’altres ha de ser tot un repte per un alcalde.

El primer que ens vàrem plantejar era la forma d’evitar contagis i activar les estructures de suport social. Amb molt poc temps vam haver de prendre decisions també sobre temes que mai s’havien plantejat. La resposta ha estat molt positiva, tothom ha respost meravellosament i estem molt satisfets de la feina. A nivell telemàtic estem molt avançats i ens hem adonat que tota la feina que hem fet en aquest sentit està donant resultat i que ja no cal documentació física. El gabinet tècnic i de crisi ha respost molt bé, estem encantats amb la seva predisposició i tasca.

-A les ciutats grans, el fet de tenir aquests equips potents de personal, els ha facilitat poder autogestionar-se?

Els treballadors i treballadores de l’ajuntament han demostrat una disposició voluntària per a l’adaptació i la mobilitat en funció de les necessitats que s’anaven donant, com per exemple per donar un servei de call-center constant i potenciar el vessant més de caràcter social.

-Els alcaldes heu tingut tota la informació i suport que us calia per afrontar amb garanties aquesta pandèmia?

Sempre que s’ha requerit, hem tingut la informació que demanàvem. Tenim una relació fluida amb els departaments de Treball, Afers socials i família, Salut i Interior de la Generalitat de Catalunya. Cada àrea té la seva dinàmica i les decisions que s’han de prendre no són lineals, van canviant.

-Les comarques de Tarragona, a nivell sanitari d’afectació del coronavirus no són de les més castigades de Catalunya, a què creu que és degut? S’ha fet millor aquí el confinament, les mesures de prevenció? Les residències són les que apleguen més casos?

Mai he volgut enfocar aquestes dades en el sentit de què aquí ho estem fent més bé. Les dades de què disposem pel que fa a contagis i afectacions són de la regió sanitària, per tant són dades agregades, i sí que és possible que s’elevi la xifra per les residències de gent gran. El que sí que hem he de dir, és que hem actuat com si tot depengués de nosaltres. Una de les primeres mesures, pel fet especial que la meitat de la població de la ciutat està en barris i urbanitzacions, va ser reduir dràsticament el transport públic, una xarxa d’autobusos que és molt utilitzada i que funciona molt bé. La voluntat era que la gent no es desplacés si no era essencial. A nivell de mobilitat també hem facilitat que les zones blaves i verdes d’estacionament, així com aparcaments soterrats, tant els lliures com els privats, fossin gratuïts per al personal sanitari i de les residències.

-El paper de la comunicació és clau en aquesta crisi sanitària. A Tarragona han recollit de forma molt clara i gràfica tots els serveis, consells, activitats a través de la pàgina web. N’està satisfet? També han engegat diverses apps, estan funcionant?

En aquest sentit estic sorprès i molt agraït, penso que l’àrea de comunicació està poc dimensionada i l’esforç i la disponibilitat ha estat total. Les apps que més treballen estan relacionades amb l’assistència social.

-En l’àmbit social, s’està arribant satisfactòriament a tots els col·lectius vulnerables?

Estem fent tot el possible per arribar a tot arreu, considero que sí que s’està arribant, tot i que hi ha procediments que per la seva pròpia naturalesa s’alenteixen. Per exemple, les targetes moneder per adquirir productes són un sistema ràpid que dona moltes facilitats, però va sortir-ne una remesa defectuosa i es va trigar uns dies a resoldre-ho. També funcionen les xarxes espontànies i solidàries però en aquests cassos també s’ha de fer un mínim d’estudi previ per constatar que les ajudes van a les persones que ho necessiten, perquè els recursos són els que són.

-Tot i que dediquen 648h setmanals a desinfectar carrers amb 145 persones treballant-hi, hi ha hagut algunes crítiques a la brutícia dels carrers i l’acumulació de deixalles. Creu que són justificades?

Em sap greu que hi hagi crítiques perquè l’esforç que hi estem esmerçant és molt. És cert que hi ha avisos d’andròmines, sobretot, que es deixen al carrer, i als quals intentem respondre tan ràpidament com podem. I també hi ha hagut casos puntuals que s’han trobat guants, però crec que perden la dimensió, pel fet que són casos concrets.

-Tarragona patrimoni de la Humanitat. Turisme, bars, restaurants… L’associació d’empreses de l’Hostaleria ha fet iniciatives per recollir menjar. Hi ha d’altres accions en aquest sector? Com es podrà reactivar l’economia derivada d’aquest sector?

És un sector molt preocupant, sobretot en l’àmbit de la restauració. Els hotels potser no apleguen tants llocs de treball, però en general el sector turístic i amb el bon temps, les terrasses s’omplen… Des de l’ajuntament ja hem aturat les taxes i els impostos en aquest sentit. Així doncs, si la primera acció va ser salvar vides, i la segona activar els dispositius sanitaris i de voluntariat, la tercera fase serà com sortim d’aquesta crisi.

-Parlem de sector industrial, focalitzat a la petroquímica. Com estan afrontant les empreses d’aquest sector la continuïtat de la productivitat?

La indústria ha anat treballant, sobretot per servir al sector essencial de l’alimentació, a causa dels plàstics i embolcalls dels aliments, així com els derivats dels productes químics per a la desinfecció.

-Des del primer moment han mantingut reunions de la Taula estratègica de Desenvolupament Econòmic. Com ha anat evolucionant amb la situació tan canviant de la crisi?

Efectivament. Ara el que cal és fer reunions sectorials i veure de quina manera es poden establir sinergies entre els sectors del turisme, cultura i comerç per una situació que, d’altra banda, no se sap quan acabarà, però el turisme de qualitat, amb el patrimoni i l’oferta cultural de la ciutat, serà cabdal.

-I el Port de Tarragona? Hem vist que funciona amb normalitat, si es pot aplicar la paraula en aquests moments.

Amb el Port de Tarragona, pel que em consta segueixen treballant. La relació amb l’ajuntament és constant. A banda de la relació econòmica, sempre hi ha hagut un vessant social molt important del port, que ha estat a disposició de la ciutat per si calien espais per a UCIs o altres usos, que de moment no han fet falta. El port és un ens molt actiu, molt vinculat al barri pescador del Serrallo, amb espais per a les entitats del barri i programació cultural pròpia promoguda pel port.

-Vostè és llicenciat en història i per tant coneix bé el nostre passat. A què seria comparable aquesta situació en la història de la humanitat?

Bé, jo em vaig dedicar a l’àmbit bancari després d’estudiar història i vaig acabar la carrera més tard. M’agrada escriure i vaig participar en un llibre sobre el franquisme i sobre les primeres eleccions democràtiques. Penso que les grans decisions que es prenen en crisis com aquestes responen a dinàmiques culturals dels diferents estats i que s’hi barregen molts aspectes.

-Realment estem davant un canvi de paradigma o quan hagi passat tot continuarà igual?

El que m’agradaria és que la ciutat avancés per ser més justa socialment, però penso que canviarà poc. La crisi del 2008-2009, que penso que va ser molt pitjor perquè era sistèmica i molt més profunda per aquest mateix motiu, no va canviar les coses. Per altra banda, estic molt orgullós de la resposta de la gent, de la dinàmica de cuidar-se entre tots. Realment, és emocionant pensar en com la gent s’ha confinat i ha evitat que mori més gent.

-Quina ha estat la disposició de l’oposició en aquesta crisi?

Hi ha bona disponibilitat, que agraeixo, tot i que també entenc que faci la seva feina i faci alguna crítica. També hi ha hagut voluntat d’intervenir més però calia anar de pressa en la presa de decisions.