L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va ser l’escenari, ahir a la tarda, de la presentació oficial de Municipis per la Llengua, la nova campanya de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) que té com a objectiu situar la política lingüística al centre de l’acció municipal. L’AMI impulsa aquesta iniciativa amb la voluntat que tots els ajuntaments de Catalunya disposin d’una regidoria de llengua catalana i assumeixin un compromís actiu per reforçar l’ús social del català.
Amb un volum considerable de regidories, l’AMI es marca com a següent propòsit redactar i aprovar un Pacte Local per la Llengua la pròxima primavera. El president de l’AMI, Salvador Coll va manifestar que ‘els municipis som la primera trinxera del país i quan treballem coordinats, el país avança i la llengua guanya força’. Coll va afegir que aquesta campanya ‘en el fons és una proposta de coordinació, de vinculació de les regidories i departaments municipals de llengua de tot el país, perquè el català no només es declari com a patrimoni simbòlic, sinó que es vehiculi com a llengua viva al carrer, a les administracions locals, en la convivència i la inclusió’ i sobretot que ‘Ies administracions municipals siguin les que es reorganitzin i liderin aquest front’.
La campanya posa l’accent en el paper fonamental dels ajuntaments en la promoció lingüística. Com a administració més propera a la ciutadania, els consistoris tenen la capacitat d’actuar de manera directa, transversal i quotidiana, i són un element decisiu per revertir el procés de minorització lingüística que viu el català.És per això que l’AMI proposa que els ajuntaments aprovin el Compromís Municipal amb la Llengua Catalana, un document marc que estableix tant les bases conceptuals com un seguit d’accions estructurades en deu punts (ACCEDEIX AL DOCUMENT).
La campanya compta amb una pàgina web pròpia municipisperlallengua.cat on es recullen els objectius i també el pla d’acció dels mesos vinents. En aquesta pàgina web s’hi configurarà un banc de bones experiències que permetrà als municipis conèixer i adaptar iniciatives impulsades per altres ajuntaments, amb l’objectiu de facilitar l’intercanvi de recursos i fomentar la replicació de projectes d’èxit arreu del territori.A partir de gener, es durà a terme una ruta per diversos punts de Catalunya amb la finalitat de fer presentacions territorials i animar els ajuntaments a sumar-se a la iniciativa.
L’acte es va iniciar amb la benvinguda del vicepresident de l’IEC, Andreu Domingo i tot seguit les alcaldesses de Vilobí del Penedès, Ester Vallès i d’Ordis, Anna Torrentà, tresorera i secretària de l’AMI, respectivament, van presentar la campanya.A continuació,es va celebrar una breu taula rodona amb l’alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega; la regidora de Política Lingüística de Sant Cugat del Vallès, Núria Fernàndez, el secretari general de l’Ajuntament de Tarragona, Joan Anton Font i la regidora de polítiques lingüístiques de l’Ajuntament de Terrassa, Montserrat Caupena.Fernàndez va explicar les múltiples iniciatives que s’estan promovent des de Sant Cugat, un dels municipis pioners a tenir regidoria de llengua catalana i els avenços que s’estan produint arran de les accions de la regidoria que permet disposar d’un pressupost i coordinar diferents accions que enguany han culminat en la setmana de la llengua.
Caupena, per la seva banda, va incidir en la campanya 21 dies que s’ha desenvolupat a Terrassa. ‘És una campanya que interpel·la als catalanoparlants a adreçar-se en català, d’entrada, a tothom’, va explicar la regidora, i va afegir que ‘tenim molta gent vinguda de tot arreu que està aprenent català i aquesta gent, l’ha de trobar útil, i la manera de fer útil la llengua és utilitzant-la a tot arreu’.
Fàbrega va destacar que des dels municipis ‘hem de treballar per tenir una consciència nacional forta i que només ho aconseguirem desenvolupant i consolidant una militància lingüística’.
Finalment, Font va posar en relleu tot l’aspecte jurídic de l’administració i la necessitat d’emetre ‘almenys’ tota la documentació municipal en català. També va apuntar com es poden articular les queixes lingüístiques a l’àmbit municipal a través d’una ‘bústia’ i va analitzar els Reglaments d’Usos Lingüístics que tenen alguns ajuntaments i les dificultats que poden sorgir en el moment de crear-ne de nous.
El vicepresident de l’IEC per la seva part, va remarcar que ‘des de l’administració local, des dels barris, per la seva proximitat, és on es crea la identitat dels nouvinguts i des d’aquest àmbit, és on més es pot treballar pel seu arrelament’.
