És una proposta coral d’Òmnium Cultural i de les principals entitats municipalistes catalanes.
Òmnium Cultural i les principals entitats municipalistes del país -l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Associació de Municipis per la Independència– han presentat, aquest dimecres, un compromís coral amb el català, que traslladaran als 947 municipis del país, en el marc del moviment de país Català per a tothom: a cada barri, a cada escola, a cada feina.
Aquest es tradueix en mocions que es presentaran als plens municipals i comarcals, i que plantegen mesures concretes pel català als pobles i ciutats per promoure nous espais i eines per a fomentar-ne l’aprenentatge i l’ús social. Les mocions es poden descarregar al web de Català i a la web de l’AMI en aquest enllaç. Entre els principals acords adoptats per les entitats municipalistes hi ha designar un responsable de política lingüística municipal, crear una Taula Local per la Llengua, quantificar el nombre de persones que volen aprendre o millorar el seu català, crear grups per aprendre i practicar la llengua, o garantir el català als serveis, equipaments i activitats finançades pels ajuntaments.
El president de l’AMI, Salvador Coll ha remarcat que el compromís assumit des de l’àmbit municipalista “no és un gest simbòlic” sinó que ha de servir “per passar a l’acció”. Coll ha destacat que “s’ha de defensar, protegir i preservar el català, però també ensenyar-lo” i que cal coordinació entre totes les parts. “Les entitats i administracions hem d’incidir en aquells municipis que necessiten el nostre suport”, ha assegurat el president de l’AMI. Així mateix ha posat de relleu que l’entitat treballa des de fa mesos ‘per emprendre diferents accions en l’àmbit municipal en aspectes lingüístics entre els que s´hi troba el d’impulsar i coordinar les regidories de llengua dels diferents municipis catalans’.
El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha destacat que “el compromís ferm, sòlid i inqüestionable que avui adopta el món municipalista amb el català és un compromís amb el país i la seva gent” i s’ha mostrat convençut que “el món local sabrà estar a l’altura” perquè “quan es tracta del país, sempre hi és i no falla mai”. Així mateix, ha remarcat que per garantir l’accés de la llengua a tothom “cal posar els municipis al centre”, ja que només els actors del món municipal són els que, malgrat els recursos limitats, coneixen “el nom i la cara de la gent que vol aprendre català i no troba com fer-ho”. Per això, ha dit, “aquesta moció és una eina, una oportunitat per fer que, sumant totes les mans, aconseguim que la llengua sigui realment accessible als barris, escoles i feines”.
El vicepresident primer de l’Associació Catalana de Municipis, Jaume Oliveras, ha destacat que l’ACM “està compromesa fermament amb la defensa i la promoció del català arreu del territori”. “Davant l’evident retrocés en l’ús social de la nostra llengua, cal una resposta decidida des del món local”, ha dit, i ha afegit que “el repte és de país, però l’oportunitat de canvi neix des dels municipis. Cal garantir que tothom que vulgui aprendre català ho pugui fer, amb recursos reals, coordinació institucional i accions concretes. El català no pot ser un dret teòric, ha de ser una realitat viva i accessible per a tothom“.
El secretari general adjunt de la Federació de Municipis de Catalunya, Marc Sanglas, ha destacat que “els ajuntaments són el territori propici per fer els processos d’acolliment, també en l’àmbit lingüístic”. Sanglas ha dit que les entitats i ajuntaments han d’intentar aplegar tothom “en aquest procés de cohesió i de construcció nacional” que viu el país i ha remarcat que “la llengua és el punt en comú” de tots.
El president de l’Associació de Micropobles de Catalunya, Joan Solà, ha posat de manifest les singularitats dels micropobles. Per això, segons Solà, necessiten “polítiques diferents i una mirada rural, també en l’àmbit de la llengua”. “És un goig tenir aquesta moció, perquè té aquesta mirada rural”, ha destacat el president de l’entitat, que ha demanat coordinació per fer arribar l’ensenyament del català a tots aquells micropobles en què, per diferents obstacles, com el transport, no hi tenen accés.
Català per a tothom: un moviment de compromís per la llengua
El moviment de país Català per a tothom ja suma més de 180 entitats de la societat civil treballant perquè el català sigui plenament accessible i usat amb normalitat en tots els àmbits de la vida, sense que ningú en quedi exclòs per falta de recursos o d’oportunitats. En aquest sentit, les entitats que ja s’han sumat al moviment consideren que l’accés universal a la llengua ha de ser un dret i una eina de cohesió i d’oportunitats, ja que és columna vertebral i element de construcció social, econòmica i cultural del país.
