Els ajuntaments de les Terres de Ponent estan cridats a tenir un paper clau en la defensa i la promoció del català. Aquest va ser el missatge central de la presentació de la campanya Municipis per la Llengua, impulsada per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que dijous al vespre es va celebrar a l’Espai Cívic d’Agramunt (l’Urgell).
L’acte va reunir una quarantena de persones, entre alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores de diversos municipis de Ponent, així com representants d’entitats i membres de la societat civil. La presentació va comptar amb les intervencions de l’alcaldessa d’Agramunt, Sílvia Fernàndez; el vicepresident de l’AMI i senador, Jordi Gaseni; l’alcalde de Guissona, Jaume Ars; la regidora de Llengua d’Agramunt, Mònica Marquilles; el professor i activista Joan Puig i Ribera; i l’alcalde de Cornellà del Terri i president de l’AMI, Salvador Coll.
Fernàndez va obrir l’acte celebrant que Agramunt acollís la presentació. L’alcaldessa va remarcar que, tot i que el català continua sent la llengua principal a Ponent, cal reforçar-ne la defensa: “Tenim la sort que la llengua principal d’ús dels nostres pobles i ciutats sigui el català, però no podem defallir. Igual que en el seu moment no vam dubtar gens ni mica a crear la regidoria d’Igualtat, tampoc ara no hem de dubtar a crear la regidora de Llengua.”
El vicepresident de l’AMI, Jordi Gaseni, va recordar que la iniciativa de Municipis per la Llengua es va presentar a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) el desembre passat i que ara s’està estenent arreu del país. Gaseni va fer servir paraules de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, que adverteix que “si perdem la llengua, perdrem el país”, i va defensar que la llengua és una de les sobiranies fonamentals que cal treballar des del món local. “Com a ajuntaments som, pel que és bo i pel que és dolent, l’administració més propera al ciutadà i tenim moltes eines per impulsar la normalització del català”, va afirmar.
Segons la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP), a les Terres de Ponent el 52% de la població fa servir el català com a llengua habitual, cinc punts menys que a l’enquesta anterior. Al conjunt de Catalunya el percentatge és del 32,6%, mentre que territoris com les Terres de l’Ebre (67%), les comarques centrals (60%) o l’Alt Pirineu (56%) presenten registres més elevats. Els registres més baixos es troben a l’Hospitalet de Llobregat (10%), el sud del Baix Llobregat (12%) i l’Aran i el Barcelonès nord (14%).
L’acte a Agramunt va continuar amb una taula rodona amb l’alcalde de Guissona, la regidora de Llengua d’Agramunt i el professor Joan Puig i Ribera. Jaume Ars va explicar que el seu municipi, on el 53% de la població té l’origen fora del municipi, ha impulsat la Regidoria de Llengua perquè “l’Ajuntament també ha de ser escola de llengua i cultura catalana”. La regidora i mestra Mònica Marquilles va dir que l’escola està assumint gran part de la responsabilitat en la preservació de la llengua i va defensar el paper dels ajuntaments per reforçar aquesta tasca. També va avançar en primícia que Agramunt treballa en una campanya perquè els comerços esdevinguin espais segurs on parlar català. El professor Joan Puig i Ribera va alertar que s’està “perdent el jovent” i va reclamar recuperar l’esperit amb què els primers ajuntaments democràtics van impulsar la recuperació del català.
El president de l’AMI, Salvador Coll, va tancar l’acte reivindicant el paper dels municipis en la defensa de la llengua. “Les oficines d’atenció al ciutadà han de ser escoles de català i han de parlar sempre en català. Si reculem, perdrem la llengua”, va advertir, tot subratllant que moltes accions de promoció del català es poden impulsar des dels ajuntaments “a cost zero”.
