Search results for: estatut

Estatuts

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I PART – DE CARÀCTER HISTÒRIC

Sabem que la situació actual de Catalunya respecte l’Estat espanyol no difereix de la d’altres pobles que en un moment determinat de la seva història han clamat per la llibertat.

Tots sabem que Catalunya és un país mil·lenari amb tot allò que en dret conforma una nació: llengua, cultura, dret, tradició, institucions, sentiment de pertinença, voluntat de ser. País obert i que acull a tot el que vulgui ser-hi acollit.

Tenim present que, a dia d’avui, disposem d’exemples històrics que ens marquen el camí a seguir com a grup de persones representatives d’una població, d’un territori i d’una administració que es proposen una fita: la llibertat d’un territori i d’un poble, sense que en cap moment es deixi de banda l’evolució històrica dels precedents en l’assoliment d’aquest objectiu, ni les circumstàncies actuals que ens impel·leixen, ni les estructures de poder dins les quals Catalunya hi està immersa.

Coneixem que les estructures de poder de les metròpolis no permeten fissures legals en el seu si que possibilitin als pobles a elles sotmeses manifestar de forma efectiva els seus anhels de llibertat; per tant, qualsevol iniciativa, per pacífica que sigui, ha de ser ofegada amb sentències de tribunals encastats en les mateixes estructures, amb iniciatives legislatives agressives per part de majories alienes al poble i amb actuacions coercitives del poder executiu  central.

Sabem que la història de l’Estat espanyol té una merescuda fama arreu del món provinent de la seva intolerància vers tot allò que no és la seva pròpia arrel cultural i nacional, en definitiva, de tot allò que no es castellà. Des del naixement dels estats moderns durant el Renaixement, Castella, nucli bàsic de les espanyes, “castilla hizo las españas” va dir un poeta castellà, no va saber estar mai en el lloc que li corresponia, tractant els pobles i nacions associats o sotmesos com a pobles o nacions de segona o tercera.

Tots coneixem la història que ens parla de guerres absurdes com les de Flandes, a la qual Espanya hi va enterrar vides, fortuna i prestigi per no-res, i a la qual Catalunya s’hi va oposar de forma sagnant; ens parla dels anhels aconseguits per Portugal; ens parla del tracte rebut per les antigues colònies d’Amèrica, Àsia  i Àfrica: “Castilla miserable, ayer dominadora, envuelta en sus andrajos desprecia lo que ignora”, diu el mateix poeta. I avui l’esperit d’Espanya, que és el de Castella, continua exactament igual.

És de tots conegut que aquest mateix esperit agressiu, excloent i inquisitorial, va apartar Espanya dels corrents científics, polítics i humanístics que es desenvolupaven a Europa i a Amèrica. Catalunya, però, va continuar mantenint la seva llengua, la seva cultura, el seu dret, els seus costums, les seves institucions i la seva consciència nacional des d’abans de la formació del mateix Estat espanyol, dins del qual Catalunya s’hi ha trobat incòmoda i menystinguda,  obligant-la constantment a lluitar amb armes diverses per mantenir i fer valer el seu ésser i la seva identitat.

Tots coneixem l’espoli fiscal històric i actual, prou documentat, iniciat amb Felip V i que ha continuat al llarg del temps sense interrupció, intensificant-se cada vegada més les campanyes contra Catalunya –contra els seus símbols d’identitat i contra la seva gent–  en els mitjans de comunicació d’àmbit espanyol i en les declaracions dels polítics, particularment en qualsevol de les campanyes electorals. De tot això en queda constància documentada en les hemeroteques i arxius audiovisuals.

Sabem que, a Catalunya, el treball, la ciència, les arts, el pensament sempre han estat a l’avantguarda de la realitat i del sentiment del poble, en contraposició de la dedicació de les elits espanyoles de parla castellana, dedicades a la gran administració, l’exèrcit i la judicatura. Ens remetem al Decret de Nova Planta per fonamentar l’inici d’aquest fet.

Tenim molt present que les agressions a Catalunya mitjançant el menyspreu de la seva llengua, l’ofegament de l’economia per vies diverses comunicacions, incentius a competències contraposades, fiscalitat, incompliment pressupostari i una llarga llista de greuges, el rebuig constatat de tot allò que ens configura com a poble i com a nació mil·lenària comporta la necessitat d’esdevenir una altra vegada el que, de fet, no hem deixat de ser: un poble, però amb un Estat propi que possibiliti viure en pau i faci possible el treball de la nostra gent sense ser espoliats ni espoliar. Poder viure amb el nostre dret, la nostra cultura, els nostres deures, els nostres serveis i les nostres servituds, però, en tot cas, nostres.

És de tots conegut que Catalunya ha patit d’Espanya, des de 1714 i d’abans també, –recordem el Conde Duque de Olivares i la seva “Unión de Armas”– l’opressió cultural i la militar com també ho han patit altres nacions del planeta en circumstàncies similars. L’exili o la presó han marcat moltes vides, i altres han quedat segades en nom d’un concepte primari i d’uniformitat d’Espanya, portat a terme pel ja esmentat Felip V, passant per  Primo de Rivera, fins a la “Espanya grande” i “Unidad de destino en lo universal” del franquisme, com també per altres personatges actuals que configuren el protagonisme de la història  de la transició.

Considerem que sempre és l’hora i moment per reclamar la dignitat i la  llibertat, viure en definitiva, bé aquest que “no es compra ni es ven, poble que mereix ser lliure si no li donen s’ho pren” , com molt bé expressa un altre poeta.

L’Estat espanyol, caigut en descrèdit internacional, que organitza un referèndum per aprovar una constitució europea que no arriba enlloc, i que canvia la constitució pròpia per mitjans legals però no morals, ha demostrat de forma  sobrera que malgrat disposar de la “potestas” ja no té l’auctoritas”. En canvi, els ajuntaments i els seus alcaldes tenim una potestat, en part derivada, però una autoritat ben guanyada i incontestada: som administració bàsica.

Tenint en compte que els alcaldes dels respectius municipis representem persones, territori i organització, que som deutors d’una gestió que ha de repercutir en la millora de vida dels nostres conciutadans, situació aquesta que no pot garantir un Estat espanyol sempre en fase de construcció, que no troba el rumb, amb una administració pesant, lenta i immensa que només és efectiva quan les seves diverses forces i instàncies convergeixen en un enemic comú que és Catalunya –recordem l’establiment indiscriminat d’autonomies per a regions que mai l’havien demanat i la LOAPA posterior. És fàcil concloure que una unió dels municipis per reclamar els drets bàsics i fonamentals d’un poble com a base per una millora de la vida de les persones és legítima.

Tenim present que hi ha tres conceptes complementaris però no iguals: la justícia, el dret i la llei, i que la situació ideal és la coincidència dels tres per resoldre els problemes que planteja la vida diària, la protecció dels febles i la contenció dels prepotents.

Tenim present també que una associació de municipis que reclami un Dret Fonamental com el de la llibertat d’un poble com a pas per aconseguir obrir les possibilitats de creixement dels nostres conciutadans és de Justícia, i el Dret ha de trobar els camins per assolir-ho de forma pacífica. I, per això, ens hem de fonamentar en bases legals sempre que sigui possible, però tenint ben present que la justícia està per sobre les lleis que evolucionen constantment, i és per això que ens basem en els següents:

II PART – DE CARÀCTER POLÍTIC

Cada dia que passa els ciutadans de Catalunya tenim més consciència de les limitacions creixents que el marc jurídic espanyol vigent imposa a l’autogovern del nostre poble i als seus anhels de viure en llibertat i amb justícia. Els exemples que demostren aquests límits no cessen. Si la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut es va encarregar de retallar greument en aspectes clau allò que ja havia aprovat el poble, posteriorment no han parat d’esdevenir-se fets que ho han anat concretant més a la menuda, com ara la sentència del Tribunal Suprem contra la immersió lingüística amb prevalença del català a l’ensenyament.

Escudant-se en la crisi econòmica i en el necessari control del dèficit públic, hem vist també traves abusives de l’Administració de l’Estat a la capacitat d’endeutament de la Generalitat per traçar les seves pròpies polítiques i un veritable afany d’aprofitar la situació d’emergència creada per aplicar una recentralització que lamina la capacitat d’autogovern. Una conjuntura en la qual hem hagut de contemplar un cop més com la més mínima reclamació financera formulada des de Catalunya ha estat presentada com la demanda d’un privilegi insolidari quan, paradoxalment, és el nostre poble qui pateix un espoli fiscal per part de l’Estat espanyol del tot injust i inassolible.

Com a primer graó de l’arquitectura administrativa i institucional de Catalunya que som, els municipis no podem restar impassibles davant dels aires d’involució que es respiren i tenim el deure de defensar l’autogovern i les institucions del país des de la nostra realitat de proximitat als veïns i veïnes dels nostres pobles i ciutats.

Arran de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, més d’un centenar de municipis catalans ja van subscriure de forma espontània acords de desobediència en declarar-se “moralment exclosos” de la Constitució espanyola o prenent altres resolucions contràries a la sentència, recollint així el clam en favor del dret a decidir de la nació catalana expressat a la multitudinària manifestació sobiranista del 10 de juliol de 2010.

Ara és l’hora de no defallir i de continuar fent passes fermes, de forma més organitzada i sistemàtica, i per això ens proposem crear l’associació Municipis per la Independència que treballi permanentment per a la consecució d’un Estat propi per a Catalunya, des del convenciment que, per la seva pròpia pluralitat, el municipalisme és un àmbit privilegiat per establir dinàmiques unitàries i apartidistes en la defensa dels drets nacionals. Una associació que, recollint l’experiència del moviment Decidim.cat, d’Electes locals pel Dret a Decidir i de l’experiència que han suposat les consultes populars sobre la independència a més de 500 pobles i ciutats del país, organitzades per la societat civil i iniciades a Arenys de Munt, conscienciï la ciutadania de la necessitat que Catalunya pugui exercir el dret a l’autodeterminació nacional, i aprofundeixi en tota mena d’iniciatives per fer-ho possible.

Fer passes en aquesta línia va ser un dels compromisos de la I Trobada de Municipis Moralment Exclosos de la Constitució Espanyola celebrada el 5 de setembre de 2010 al monestir de Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva), que va reunir alcaldes i regidors en representació d’una quarantena de municipis, de la qual aquesta associació se sent hereva.

La nació catalana és una nació plena de riquesa en tots els àmbits: riquesa natural, riquesa històrica i, per sobre de tot, riquesa intangible que és l’espiritual, la dels nostres valors. Aquests caracteritzen l’ànima del poble català: esperit d’esforç, obert, integrador, dialogant, educatiu, assenyat, però, també, d’indignació i reactiu quan precisament ens fan renunciar als nostres ideals que en últim terme aspiren a horitzons comuns de la nostra nació malgrat els horitzons particulars de cada municipi. Els valors transformen els pobles i esdevenen tangibles mitjançant la interacció amb les institucions. D’aquestes, les institucions municipals, les que rauen al cor de cada municipi, esdevenen les institucions més vives, més directes, més properes als seus habitants i, en definitiva, comporten que la fisiologia d’una nació esdevingui encara més viva.

La gent, els habitants de cada poble i ciutat, som la democràcia. Som la gent la que expressem els nostres designis a través de les urnes. En definitiva, la gent som la força d’un poble i només nosaltres a través de les urnes som responsables i lliures d’escollir el nostre futur. Un futur a l’alçada de la dignitat humana. I en aquest punt, no oblidem la Declaració dels Drets Humans de les Nacions Unides, on en el seu article 1.2, determina:

“Els propòsits de les Nacions Unides són:

2. Desenvolupar entre les nacions unes relacions amistoses basades en el respecte al principi de la igualtat de drets dels pobles i del seu dret a la lliure determinació, i prendre totes aquelles mesures apropiades a enfortit la pau universal”

A través d’aquesta declaració, que també es desenvolupa a l’article 1 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics i a l’article 1 del Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, ambdós ratificats per l’Estat espanyol el 27 de juliol de 1977,  es destaca per sobre de tots un valor: el de la igualtat de drets dels pobles i el seu dret a la lliure determinació i, en definitiva, el de la igualtat entre humans lliures que configuren els pobles. La llibertat implica reflexió, educació, justícia, evolució.  Els ciutadans hem de poder discutir el què volem, hem de poder imaginar el nostre futur, hem de poder anticipar-nos, hem de poder decidir lluny de les directrius polítiques que segueixen un camí dirigit, que enlloc de convergir amb les necessitats i designis del poble català cada cop se n’allunyen més. No podem ser només espectadors de la vida, no podem ser espectadors de com la nostra nació va perdent l’alè davant l’hostilitat de l’Estat espanyol i davant una involució de l’Estat del dret i del benestar. No podem canviar la realitat si no la coneixem, i tampoc la podem canviar si els ciutadans i, a través d’ells, els municipis no ens impliquem.

Els ajuntaments, les institucions més properes als nostres habitants, hem de reaccionar davant la involució actual. Només veient l’invisible podem aconseguir allò que considerem impossible. La inèrcia de la nostra actualitat ens porta a la involució. La inèrcia és el nostre enemic a combatre, atès que la inèrcia no vol el canvi, i és precisament un gran canvi el que necessita la nostra nació. Ens cal evolucionar com a nació, ens cal evolucionar cap a un Estat propi i l’alternativa a aquesta evolució és la revolució cívica i pacífica. Si l’Estat espanyol no està disposat a evolucionar al nostre costat, si l’Estat espanyol prefereix la involució a l’evolució, nosaltres els municipis hem d’actuar com a primer graó de l’arquitectura política administrativa i institucional de Catalunya per aconseguir el futur que volem. Hem de continuar fent passes fermes i de forma organitzada i transversal. És per aquest motiu que la iniciativa inicial dels municipis moralment exclosos de la Constitució ha d’evolucionar eixamplant els seus horitzons amb la creació de l’Associació de Municipis per la Independència. Un nou pas, lògic, necessari i il·lusionant cap a l’alliberament de la nostra nació.

L’Associació ha de servir per reflexionar sobre el nostre futur, per discutir-lo i per donar a conèixer davant de tots els nostres iguals, la nostra voluntat de ser, la nostra realitat volguda, no la imposada. Catalunya ha de decidir per si sola, no són els altres que han de decidir per Catalunya. El nostre dret a decidir pertany al dret natural, és inherent a la condició humana i, per això, està previst en la Carta de la Declaració dels Drets Humans de les Nacions Unides, i l’Estat espanyol com a signant de la referida Carta, ha acceptat el seu contingut, vàlid per a tots els pobles.

Aquesta Associació, des de la transversalitat municipal i apartidista, té com a finalitat esdevenir un ampli espai de debat on compartir idees, iniciatives (legals o cíviques), experiències, informació, eines de gestió i tot allò que pugui ésser útil per a dur al poble de Catalunya cap a la independència.  Igualment, des de l’Associació es treballarà amb fermesa per  la defensa dels drets nacionals i per conscienciar a la ciutadania de la necessitat que Catalunya pugui exercir el seu dret a decidir. Aquesta Associació s’obre als 947 municipis que integren el territori català

 

III PART – DE CARÀCTER  JURÍDIC

PACTES INTERNACIONALS

Tenint en compte que el dret a l’autodeterminació és un principi fonamental dels Drets Humans, qüestió aquesta que està recollida a la carta de les Nacions Unides, com també al Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics ratificat per l’Estat espanyol el 27 de juliol de 1977, que en el seu Article 1  proclama: “Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.

Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència.

Els estats en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d’administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.”

Així mateix el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals ratificat per l’Estat espanyol també el 27 de juliol de 1977, que en el seu article 1, proclama:

“1. Tots els pobles tenen el dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també el desenvolupament econòmic, social i cultural.

2. Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència.

3. Els Estats part en aquest Pacte, incloent-hi aquells que tenen la responsabilitat d’administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectarà aquest dret d’acord amb les disposicions de la carta de les Nacions Unides.”

 NORMATIVA JURÍDICA INTERNA

a) Normativa constitucional

– Article 96.-1. Los tratados internacionales válidamente celebrados, una vez publicados oficialmente en España, formarán parte del ordenamiento interno. Sus disposiciones sólo podrán ser derogadas, modificadas o suspendidas en la forma prevista en los propios tratados o de acuerdo con las normas generales del Derecho internacional.

2. Para la denuncia de los tratados y convenios internacionales se utilizará el mismo procedimiento previsto para su aprobación en el artículo 94.

Queda clara la voluntat constitucional del rang normatiu dels tractats internacionals.

b) Organitzacions associatives d’ens locals:

-Articles 133 a 136 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya.

-Article 303 i ss. Reglament d’Obres Activitats i Serveis dels Ens Locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny.

-Decret 110/1996, de 2 d’abril, que regula el règim de les organitzacions associatives dels ens locals de Catalunya i el seu Registre.

c) Competències municipals:

-Articles 25 a 28 de la Llei 7/1985 reguladora de les bases de règim local.

-Articles 66 a 74 del Text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya.

-Article 84 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (Llei Orgànica 6/2007, de 19 de  juliol).

d) Altra normativa aplicable:

-Article 10 de la Carta Europea de l’Autonomia Local, ratificat pel Regne d’Espanya.

-Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya.

-Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació.

 

TEXT DELS ESTATUTS

TÍTOL PRIMER.- PRELIMINAR

Article 1.- DENOMINACIÓ

a. Amb la denominació d’associació de “Municipis per la Independència” es constitueix una associació a l’empara del que preveu el decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, junt amb el redactat efectuat per la Llei 57/2003 de mesures per a la modernització del govern local i pel text refós de la Llei municipal de règim local de Catalunya, la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació, i els seus estatuts, així com pel decret 110/1996 de 2 d’abril, i en els aspectes no fixats per aquesta normativa, per la legislació general sobre associacions, i concretament la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques.

Aquesta associació està formada pels municipis i altres ens locals que voluntàriament ho decideixin.

b.  L’associació actua al marge dels partits i les organitzacions polítiques.

c. “Municipis per la Independència” és una associació plural que aplega les administracions locals de Catalunya amb independència de la seva composició política i que orienta la seva estructura i la seva acció d’acord amb aquest pluralisme.

Article 2.- ADHESIÓ

1. Es podran adherir a l’associació qualsevol dels municipis de Catalunya i altres ens locals.

2. Per a la incorporació d’ un nou membre a l’associació caldrà seguir el següent procediment:

a. Els municipis interessats hauran de prendre l’acord d’adhesió en el respectiu Ple per majoria absoluta. L’acord d’adhesió implicarà la plena acceptació d’aquests Estatuts, i s’haurà de comunicar al/a la president/a de l’associació i/o al Consell Directiu.

b. Qualsevol associat podrà renunciar en qualsevol moment  a la seva condició, comunicant la baixa, que no tindrà caràcter definitiu fins que no hagi transcorregut un mes a partir de la presentació de l’acord corresponent. L’acord de baixa s’haurà d’adoptar per acord plenari del municipi també per majoria absoluta.

També és perdrà la condició de soci quan s’incorri en les accions o omissions sancionades d’aquesta manera d’acord amb el reglament intern que pot aprovar l’Assemblea, prèvia instrucció d’un expedient amb audiència a l’interessat.

Article 3.- ÀMBIT TERRITORIAL

1. L’associació gaudeix de personalitat jurídica pròpia i de plena capacitat jurídica i d’obrar, dintre de l’àmbit de les seves finalitats estatutàries definides.

2. La present associació té vocació nacional, per tant, el seu funcionament i actuació es regirà sense més limitacions que les establertes per les lleis vigents que siguin d’aplicació i pels presents Estatuts.

3. L’associació podrà adherir-se o mantenir qualsevol altre tipus de relació de col·laboració amb altres associacions o entitats que tinguin finalitats anàlogues.

Article 4.- DOMICILI

1. El domicili de l’associació és a Vic, carrer Ciutat, 1 (08500) sense perjudici que l’Assemblea General pugui modificar-ho quan ho consideri convenient.

El canvi de domicili serà prèviament acceptat per acord del Consell Directiu, caldrà notificar el canvi a tots els associats i comunicar-ho a la Direcció General d’Administració local.

2. Els òrgans de l’associació es podran reunir a qualsevol municipi de Catalunya.

Article 5.- DURACIÓ

La duració de l’associació serà indefinida i només es dissoldrà per acord de l’Assemblea General o per qualsevol de les causes previstes a les lleis.

Article 6.- OBJECTE I FINALITATS

L’objecte i finalitats de l’Associació són:

a. Esdevenir un ampli espai de debat on compartir idees, iniciatives (legals o cíviques), experiències, informació, eines de gestió i tot allò que pugui ésser útil per a dur al poble de Catalunya cap a la independència per tal d’assolir les plenes competències municipals

b. Fomentar i defensar els drets nacionals

c. Conscienciar a la ciutadania de la necessitat que Catalunya pugui exercir el seu dret a l’autodeterminació.

d. Crear una xarxa de promoció exterior, principalment dins del marc de la Unió Europea.

e. Promoure el finançament dels propis municipis

f. Buscar sinergies en d’altres àmbits com l’empresarial o el financer.

Article 7.- DRETS DELS ASSOCIATS

Són drets dels membres de l’associació:

a. Assistir amb veu i vot a les reunions de l’Assemblea General.

b. Elegir o ser elegits per als llocs de representació o per exercir càrrecs directius.

c. Exercir la representació que se’ls confereixi en cada cas.

d. Intervenir en el govern i les gestions, en els serveis i les activitats de l’associació, d’acord amb les normes legals i estatutàries.

e. Exposar a l’Assemblea i al Consell Directiu tot el que considerin que pugui contribuir a fer més plena la vida de l’associació i més eficaç la realització dels objectius socials bàsics.

f. Sol·licitar i obtenir explicacions sobre l’administració i la gestió del Consell Directiu.

g. Ésser escoltats prèviament a l’adopció de mesures disciplinàries.

h. Rebre informació sobre les activitats de l’associació.

i. Fer ús dels serveis comuns que l’associació estableixi o tingui a la seva disposició.

j. Formar part dels grups de treball.

k. Posseir un exemplar dels estatuts.

l. Consultar els llibres de l’associació.

Article 8.- DEURES DELS ASSOCIATS

Són deures dels associats:

a. Acatar els principis bàsics de l’associació

b. Complir els acords adoptats pels òrgans de l’associació

c. Contribuir al sosteniment econòmic de l’associació satisfent, almenys, la quota establerta

d. Assistir a les reunions de l’Assemblea General i d’altres òrgans a què siguin convocats.

e. Actuar de manera que no contradigui les finalitats de l’associació

f. Participar en les activitats que constitueixen l’objecte social de l’associació.

 

Article 9.- ÒRGANS DE GOVERN

Els òrgans de govern de l’Associació seran els següents:

a.  L’Assemblea General

b.  El Consell Directiu

c.  La Comissió Executiva

d. El/la President/a i Vicepresidents/es

e. El/la Secretari/a

f. El/la Tresorer/a

 

TÍTOL SEGON.- L’ASSEMBLEA GENERAL

Article 10.- L’ASSEMBLEA GENERAL

1. L’Assemblea General constitueix l’òrgan superior de govern i té la composició següent:

L’Assemblea estarà formada pels representants dels municipis associats. Cada municipi estarà representat pel seu alcalde/ssa o regidor/a en qui es delegui.

2. A l’Assemblea cada municipi tindrà un vot

Article 11.- RÈGIM DE SESSIONS

1. L’Assemblea es reunirà en sessió ordinària convocada pel/per la President/a dos cops cada any. També es reunirà en sessió extraordinària quan ho acordi el Consell Directiu, per iniciativa pròpia o a petició d’una desena part dels representants dels ens locals associats.

2. La convocatòria amb inclusió del corresponent ordre del dia, s’haurà de fer com a mínim amb trenta dies d’antelació.

En les sessions extraordinàries només es podran deliberar i acordar les qüestions concretes que han motivat la convocatòria. En cas d’urgència, apreciada pel Consell Directiu, es podrà convocar la sessió amb una antelació de quaranta-vuit hores.

3. En primera convocatòria, per a la constitució de l’Assemblea serà necessària la presència de la meitat més un dels membres associats.

En segona convocatòria, l’Assemblea queda constituïda sigui quina sigui l’assistència.

4. La convocatòria haurà de fer-se per escrit, o mitjans telemàtics, expressant el lloc, data i hora de la reunió. Es podrà incloure també el lloc, data i hora en què, si així procedís, es reuniria en segona convocatòria. Entre la primera i la segona convocatòria ha de transcórrer un mínim de mitja hora.

Article 12.- RÈGIM D’ACORDS

1.- Els acords s’adoptaran per majoria simple de vots. Caldrà el vot favorable de les dues terceres parts dels associats per acordar la dissolució de l’associació.

2.- En cas d’empat, decidirà el vot del/de la President/a.

3.-  Tots els membres queden subjectes als acords de l’Assemblea General, incloent-hi els absents, els qui en discrepen i els presents que s’han abstingut de votar.

 

Article 13.- VOTACIONS

1. Les votacions ordinàries seran a mà alçada i es computarà un vot per a cada representant.

2. Si així ho demana un deu per cent dels vots representats, les votacions seran nominals.

3. Les votacions seran secretes si així ho acorda el deu per cent dels vots representats a l’Assemblea o quan la temàtica dels assumptes afecti la privacitat de les persones legalment protegida.

Article 14.- DE L’ASSEMBLEA

Presidiran les Assemblees el/la President/a, els/les Vicepresidents/es amb l’assistència del Secretari/a  de l’associació, que posaran a votació de l’Assemblea el seu ordre del dia.

Article 15.- FACULTATS DE L’ASSEMBLEA

Correspon a l’Assemblea de l’associació:

a. Aprovar els objectius i els criteris generals d’actuació.

b. Deliberar sobre altres qüestions de caràcter general que proposi el Consell Directiu.

c. Modificació dels Estatut de la forma legalment establerta

d. Aprovar, si escau, la gestió del Consell Directiu, el pressupost i els comptes anuals.

e.  Aprovació i modificació del Reglament de Règim Interior..

f. Elegir i separar els membres del Consell Directiu i la resta dels òrgans de govern.

g. Acordar la forma i l’import de les contribucions al finançament de l’associació o el pagament de les seves despeses, incloent-hi les aportacions al patrimoni de l’associació a les quals fa referència l’article 323-2 de la llei d’associacions 4/2008, de 24 d’abril.

h. Acordar la transformació, la fusió, l’escissió o la dissolució de l’associació.

i. Aprovar la cessió o la destinació del romanent de l’associació en cas de dissolució, i si no n’hi ha,  l’acord formal d’extinció.

j.  Resoldre sobre les qüestions que no estiguin expressament atribuïdes a cap altre òrgan de l’associació.

k. En cas de necessitat operativa, pot crear una Comissió Permanent o altre òrgan complementari.

l.  Qualsevol altre decisió que per llei correspongui a l’Assemblea General.

 

TITOL TERCER.- EL CONSELL DIRECTIU i LA COMISSIÓ EXECUTIVA

Article 16.- EL CONSELL DIRECTIU i LA COMISSIÓ EXECUTIVA

Està integrat, pels membres escollits per l’Assemblea General

a. El/la President/a

b. Quatre vicepresidents/es

c. Vocals: un representant per comarca on hi hagi designat un Ajuntament associat, fins un màxim de 41 vocals, que es corresponen amb les 41 comarques de Catalunya.

d. El/la Secretari/a

e. El/la Tresorer/a

Tal i com s’ha dit hi haurà al Consell Directiu un representant per comarca, anomenat vocal, en aquelles comarques on hi hagi designat un Ajuntament associat. En el cas que no sigui així, ho decidiran els representants comarcals dels municipis associats per majoria simple. En cas d’empat, decidirà la totalitat de l’Assemblea general.

Els càrrecs que componen el Consell Directiu: el/la President/a, Vicepresident/es, vocals, Secretari/a i Tresorer/a  duraran un període de quatre anys, malgrat que poden ser objecte de reeleccions.

Es crearà una Comissió Executiva que executi les decisions del Consell Directiu i tot el que aquest li delegui. Aquesta Comissió Executiva estarà formada pels membres del Consell Directiu següents:  President/a, els/les Vicepresidents/es, quatre Vocals, Secretari/a i Tresorer/a.

Article 17.- ATRIBUCIONS

Són atribucions del Consell Directiu:

a.  Elaborar el pressupost, i també les seves modificacions i liquidacions, així com la comptabilitat simplificada o els comptes anuals (segons escaigui), que hauran de ser aprovats per l’Assemblea, com a màxim, en els sis mesos següents a la data de tancament de l’exercici.

b. Elaborar l’Inventari de béns de l’associació

c. Elaborar el programa d’actuació de l’associació.

d. Acceptar donacions, llegats i herències en favor de l’associació.

e. Autoritzar les despeses que superin el 15% dels recursos ordinaris del pressupost de l’associació.

f. Preparar i executar els acords de l’Assemblea General.

g. Instar tota mena d’accions i recursos tant en via judicial com en via administrativa.

h. Crear una xarxa de promoció exterior

i. La designació del Secretari/a i Tresorer/a de l’Associació a proposta del/de la President/a

Article 18.- CONDICIÓ DE MEMBRES/ CÀRRECS

Es perdrà, durant el mandat ordinari, la condició de membre del Consell Directiu, pels motius següents:

a.  Quan es tracti de càrrecs dins l’associació, per dimissió, presentada per escrit al/a la President/a, amb el coneixement previ de l’òrgan plenari de l’entitat local a la qual pertany el càrrec dimissionari.

b. Pèrdua de la condició del càrrec electe.

En cas de vacant, el/la President/a assumirà provisionalment les responsabilitats que tenia el membre cessat en el Consell Directiu i, proposarà, en el termini màxim d’un mes, l’elecció d’un nou membre al propi Consell Directiu, càrrec que ostentarà provisionalment fins que  l’Assemblea General el ratifiqui o elegeixi un nou membre, atenent als criteris d’aquests estatuts.

Article 19.- RÈGIM DE SESSIONS

1. El Consell Directiu es reunirà, en sessió ordinària, cada dos mesos, tres vegades per semestre.

2. Quan circumstàncies extraordinàries ho requereixin, el/la President/a pot convocar sessió extraordinària, per pròpia iniciativa, o a petició d’un terç dels membres del Consell Directiu.

3. El règim de funcionament en tot el que no s’oposi als presents estatuts, s’acomodarà al que disposa la legislació en matèria d’associacions. En el cas de les convocatòries, s’efectuaran 10 dies abans de la seva celebració.

 

TÍTOL QUART.- EL/LA PRESIDENT/A

Article 20.- EL/LA PRESIDENT/A

Les candidatures a la Presidència comprendran les vicepresidències. Cada membre de l’Assemblea només podrà votar una candidatura.

El/la President/a del Consell Directiu ho serà també de l’associació, i en serà representant a tots els efectes, i podrà comparèixer sense necessitats de poder previ i especial davant tota classe d’autoritats, tribunals i jutjats de qualsevol ordre o jurisdicció, així com davant tot tipus de persones, públiques i privades, físiques i jurídiques.

El/la President/a de l’associació serà escollit en l’Assemblea General. També en l’Assemblea General s’escolliran els/les Vicepresidents/es que substituiran el/la President/a en cas d’absència i als que podrà delegar, en casos concrets, en l’exercici de les seves atribucions.

 

Article 21.- ATRIBUCIONS

Són atribucions del/de la President/a:

a.  Representar l’associació.

b.  Convocar, presidir i aixecar les sessions que celebrin el Consell Directiu, dirigir les seves deliberacions i decidir amb vot de qualitat en cas d’empat.

c. Convocar l’Assemblea General.

d. Ordenar els pagaments vàlidament.

e. Executar els acords del Consell Directiu i, en el seu cas, de l’Assemblea.

f. Autoritzar les despeses que no superin el 15% dels recursos ordinaris del pressupost de l’associació.

g. Formalitzar els recursos administratius o jurisdiccionals que acordi l’associació en defensa dels interessos de la nació catalana.

h. Les altres que corresponguin a l’associació i no siguin atribuïdes a cap altre òrgan per aquests Estatuts.

Article 22.- MANDAT

1. La durada del mandat del/de la President/a i dels/de les Vicepresidents/es serà de quatre anys i podran ser reelegits per una única vegada.

2. Durant aquest mandat, el/la President/a i Vicepresidents/es cessaran pels motius següents:

a. Dimissió voluntària, comunicada per escrit al Consell Directiu i a l’Assemblea General.

b. Per haver perdut la condició de membre del Consell Directiu.

3. En cas de vacant de la Presidència, aquesta serà assumida provisionalment pel/per la Vicepresident/a primer, que convocarà el Consell Directiu perquè es reuneixi en el termini de cinc dies d’haver-se produït la vacant, amb l’únic objecte d’escollir el nou/la nova President/a de forma provisional fins que la següent Assemblea general el ratifiqui o en designi un altre.

 TÍTOL CINQUÈ.- RÈGIM DE FUNCIONAMENT GENERAL

Article 23.- SECRETARI/A

1. Per assegurar directament el funcionament del servei de l’associació i facilitar la vida associativa, el Consell Directiu, a proposta del/de la President/a, designarà un/a Secretari/a que haurà de ser un membre de l’Assemblea General.

2. El/la Secretari/a actuarà sota la dependència del/de la President/a i del Consell Directiu. Així mateix, exerceix les funcions de Secretaria de l’Assemblea General.

Article 24.- ATRIBUCIONS DEL/DE LA SECRETARI/A

El/la Secretari/a tindrà les atribucions següents:

a. Direcció dels serveis tècnics i administratius de l’associació.

b. Convocatòria, per encàrrec del/de la President/a respectiu, de les sessions del Consell Directiu.

c. Preparació, sota la direcció del/de la President/a, de l’ordre del dia i la documentació relativa a les reunions de l’Assemblea General, i aixecar acta de les mateixes.

d. Custòdia i posada al dia del registre i l’arxiu general de l’associació.

e. Cap del personal que treballi en els serveis de l’associació.

f. Les altres que li delegui el/la President/a.

Article 25.- DURADA DEL CÀRREC

1. La durada del càrrec de Secretari serà de quatre anys i podrà ser reelegit.

2. El Secretari perdrà aquesta condició pels motius següents:

a. Dimissió, comunicada per escrit al/a la President/a.

b. Destitució acordada pel Consell Directiu, amb el vot favorable de la majoria absoluta dels seus membres.

c. Per haver perdut la condició de membre de l’Assemblea General.

3. En cas de vacant, la Secretaria serà ocupada provisionalment per un vocal de l’associació, nomenat a tal efecte pel/per la President/a. En el termini màxim d’un mes d’haver-se produït la vacant, el Consell Directiu nomenarà un nou Secretari a proposta del President.

Article 26.- TRESORERIA

1. Per assegurar directament el funcionament econòmic de l’associació i facilitar la comptabilitat de la mateixa, el Consell Directiu a proposta del/de la President/a,  designarà un/a Tresorer/a, que serà un membre de l’Assemblea General.

2. El/la Tresorer/a actuarà sota la dependència del/de la President/a i del Consell Directiu. Així mateix, exerceix les funcions de Tresoreria de l’Assemblea General.

Article 27.- FUNCIONS DE LA TRESORERIA

El/la Tresorer/a tindrà les següent atribucions:

a. La tresoreria i la comptabilitat de l’associació.

b. La custòdia dels llibres comptables.

c. Complir amb els deures comptables previstos a l’article 313-1 i 313-2 de la llei 4/2008 de 24 d’abril relativa a les persones jurídiques.

Article 28.- DURADA DEL CÀRREC

1. La durada del mandat del/de la Tresorer/a serà de quatre anys i podrà ser reelegit.

2. El/la Tresorer/a perdrà aquesta condició pels motius següents:

a. Dimissió, comunicada per escrit al/a la President/a.

b. Destitució acordada pel Consell Directiu, amb el vot favorable de la majoria absoluta dels seus membres.

c. Per haver perdut la condició de membre de l’Assemblea General.

3. En cas de vacant, la Tresoreria serà ocupada provisionalment per un vocal de l’associació, nomenat a tal efecte pel/per la President/a. En el termini màxim d’un mes d’haver-se produït la vacant, el Consell Directiu nomenarà un/a nou/nova Tresorer/a a proposta del/de la President/a.

Article 29.- DELEGACIONS

El Consell Directiu podrà crear delegacions de l’associació per a la prestació dels serveis a qualsevol indret del territori català. En l’acord de creació es regularà el seu règim.

Article 30.- RÈGIM ECONÒMIC

Els ingressos de l’associació es componen de:

a. Quotes ordinàries.

b. Aportacions extraordinàries.

c. Subvencions, ajuts i donatius.

d. Rendiments d’activitats, serveis i publicacions.

e. Productes del patrimoni.

2. Les quotes ordinàries tindran caràcter anual. El Consell Directiu proposarà les quotes tenint en compte la població de cada entitat asociada. Les aprovarà l’Assemblea General.

3. D’acord amb la normativa d’associacions (Llei 4/2008 de 24 d’abril), es confeccionarà i s’aprovarà un pressupost anual.

Article 31.- MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS

La modificació dels Estatuts haurà d’ésser aprovada per l’Assemblea. Caldrà que aquest punt consti en l’ordre del dia tramès amb la convocatòria. Per a la vàlida constitució de l’Assemblea serà necessària la presència en primera convocatòria de dos terços dels representants i, en la segona, de la majoria simple. L’acord d’aprovació haurà d’ésser per majoria simple. La modificació dels Estatuts aprovada per l’Assemblea General haurà de ser aprovada pel màxim òrgan de govern de cadascun dels ens locals, per majoria absoluta, amb les formalitats establertes en la vigent legislació de Règim Local.

Article 32.- DISSOLUCIÓ DE L’ASSOCIACIÓ

L’associació es dissoldrà per les causes següents:

a. Per compliment de l’objecte.

b. Per impossibilitat de continuar en funcionament.

c. Per qualsevol altra causa prevista legalment.

L’acord de dissolució haurà d’ésser aprovat en una sessió extraordinària de l’Assemblea amb aquest objecte per la majoria simple de dos terços dels representants dels municipis.

Article 33.- COMISSIÓ LIQUIDADORA

1. En cas de dissolució de l’associació, l’Assemblea General que ho hagi acordat nomenarà una Comissió Liquidadora composta per un màxim de deu membres.

2. La Comissió Liquidadora es farà càrrec del patrimoni dels fons de l’associació i, una vegada satisfets els deutes, el romanent, si n’hi hagués, es posarà a disposició de qualsevol altra associació similar o de caràcter benèfico-cultural, que existeixi legalment en el moment de la dissolució.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

PRIMERA.- De no coincidir el primer mandat del/de la President/a, Vicepresidents/es i Vocals del Consell Directiu amb els quatre anys establerts en l’article 22 d’aquests Estatuts, el seu càrrec finalitzarà amb la propera presa de possessió dels nous càrrecs electes municipals. Transcorregut aquest primer període, es complirà amb el que preveu l’esmentat article 14.

SEGONA.- Els municipis o ens administratius locals que hagin participat a l’Assemblea Constituent han de ratificar l’adhesió a l’Associació mitjançant un acord del Ple. L’acord del Ple ha d’ésser aprovat per majoria absoluta i comunicar-ho al/a la President/a de l’associació. Si no es produeix aquest acord, s’entén que el municipi o l’ens local administratiu en qüestió, no té la condició d’associat.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

PRIMERA.

Aquesta associació resta oberta a qualsevol altre ens local.

SEGONA.

1. En ocasió de la renovació dels Ajuntaments amb motiu d’Eleccions Locals Generals, el/la President/a convocarà la Comissió Gestora a què es refereix l’apartat següent perquè es reuneixi dins els trenta dies següents a la constitució dels nous consistoris. El/la President/a cessarà en l’acte de constitució de la Comissió Gestora.

2. Dissolt el Consell Directiu pel motiu previst en l’apartat anterior, els alcaldes dels municipis que n’eren membres es constitueixen en Comissió Gestora, assumint les funcions que aquests Estatuts atorguen al Consell Directiu i a la Presidència.

Per a l’exercici de les seves atribucions, la Comissió Gestora podrà nomenar una Permanent i un/a President/a, d’entre els seus membres.

3. La Comissió Gestora haurà de convocar l’Assemblea General Ordinària, que s’haurà de reunir en el termini màxim de tres mesos des de la constitució de l’esmentada Comissió.

En l’ordre del dia d’aquesta Assemblea hi figurarà necessàriament l’elecció del nou Consell Directiu.

DISPOSICIÓ FINAL PRIMERA.- El Consell Directiu elaborarà un Reglament de Règim Interior i les altres disposicions oportunes per al desenvolupament d’aquests Estatuts, que hauran de ser aprovades per l’Assemblea General.

DISPOSICIÓ FINAL SEGONA.- D’acord amb l’article 16 del Decret 110/1996, de 2 d’abril, pel qual es regula el règim de les organitzacions associatives dels ens locals de Catalunya i el registre corresponent, l’acord de constitució juntament amb els estatuts i la sol·licitud d’inscripció de l’associació s’hauran de trametre a la Direcció General d’Administració Local del Departament de Governació i Relacions Institucionals, havent de ser el/la President/a de l’associació qui haurà de fer la sol·licitud d’inscripció d’acord amb l’article 15.3 del Decret 110/1996 de 2 d’abril.

Comparteix aquesta informació

Sobreseïment i arxiu de les diligències penals contra l’alcaldessa de Cubelles pel pagament de les quotes de l’AMI

El jutjat número 5 de Vilanova i la Geltrú ha arxivat la querella presentada contra l’alcaldessa de Cubelles (Garraf), Rosa Fonoll, pel pagament de les quotes de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), a petició de la mateixa Fiscalia perquè considera que ‘no hi ha indicis suficients per continuar amb el procediment’. Des de l’AMI es valora positivament aquesta resolució però alhora es demana que ‘s’aturi la persecució contra els alcaldes i alcaldesses catalans que estan exercint de forma democràtica els seus mandats’. També recorda, novament, que l’AMI és una associació legal i pagar la seva quota ‘també és un acte legal i, en cap, cas pot constituir un delicte’.

L’Associació de Municipis per la Independència que ahir va celebrar una reunió directiva a Camarasa (Noguera), vol fer arribar tot el suport a l’alcaldessa de Cubelles que ha patit ‘la creació artificial d’un cas penal, per intentar guanyar en els jutjats el que no es guanya a les urnes i per menystenir el dret de participació política’.

L’Ajuntament de Cubelles es va adherir a l’AMI el 20 d’octubre del 2015. La denúncia a Fonoll parteix d’un regidor d’un dels grups polítics del consistori que la va acusar dels delictes de prevaricació i malversació per haver aprovat els pagaments de les quotes de l’entitat.

L’AMI és una associació vàlidament constituïda a l’empara del que estableix el Decret 110/1996 de 2 d’abril, pel qual es regula el règim d’organitzacions associatives dels ens locals de Catalunya i inscrita en el corresponent Registre d’Organitzacions Associatives dels Ens Locals de Catalunya amb el número d’inscripció C025/12. I tal i com argumenta la jutge en la Interlocutòria d’arxiu, ‘la Sra. Fonoll va dictar els decrets de referència en exercici de les seves competències i conforme amb el que disposa la llei d’hisendes locals’.

Els múltiples contenciosos presentats al llarg dels darrers anys per part de la Delegació del Govern a Catalunya fan referència a pagaments de quota d’exercicis pressupostaris concrets, d’ajuntaments concrets i no s’ha interposat MAI contra l’Ajuntament de Cubelles. Aquests recursos, cal remarcar, només afecten al pagament de la quota de l’ajuntament demandat i de l’any concret, interposats de manera aleatòria i indiscriminada i no extrapolables a altres cassos.  Cal deixar molt clar que no s’ha instat contra l’AMI cap petició de nul·litat dels seus Estatuts, ni de la seva legalitat.

I precisament l’adhesió comporta, entre altres obligacions, el pagament de la quota corresponent. El no pagament suposa una infracció del deure d’Associat i per tant el deure d’abonar. I això és el que fan la majoria d’alcaldes i alcaldesses. Complir amb les obligacions com associats a una associació vàlida.

Pel que fa a les resolucions del Tribunal Superior de Justícia i el Tribunal Suprem sobre  l’AMI, el que hi ha son resolucions que afecten determinats Ajuntaments concrets, i en tot cas en aquest moment encara estan pendents d’un recurs que s’està tramitant al Tribunal Constitucional.

Comparteix aquesta informació

L’Associació De Municipis Per La Independència Ha Presentat Els Actes Per Commemorar Els 10 Anys

L’Associació de Municipis per la Independència ha presentat avui els actes i activitats previstos per commemorar els 10 anys. L’Executiva de l’entitat ha celebrat avui una reunió a Vic, ciutat on va tenir lloc l’Assemblea constituent, i ha anunciat que pel proper mes de gener es celebrarà un acte institucional, es presentarà una exposició commemorativa i també està prevista una trobada entre tots els presidents que ha tingut l’entitat.

L’AMI es va constituir el dia 14 de desembre de 2011 a la ciutat de Vic. A l’Assemblea constituent hi van assistir 157 alcaldes i alcaldesses que, per encàrrec dels seus plens municipals, tenien la voluntat de formar part d’aquest nucli inicial i promotor. A l’Assemblea constituent es van aprovar els Estatuts, vigents encara, i també els òrgans de govern que l’havien de regir.

A dia d’avui, l’AMI, formada per més de 800 ens locals, continua el camí per efectiva la República catalana. Al llarg d’aquests 10 anys, l’AMI, i per tant els electes locals, han estat peça clau en el camí cap al 9N i cap a l’1O i han estat al capdavant en la defensa dels drets i les llibertats del poble català arran de la gran retallada que han sofert. 10 anys després, l’AMI mira el futur amb nous reptes que passen pel desenvolupament de les sobiranies locals i de la projecció com a país des de l’entorn que representa, defensa i promou.

El president de l’AMI, Jordi Gaseni, alcalde de l’Ametlla de Mar, ha destacat la voluntat que hi va haver en aquella data fundacional de recollir les inquietuds sorgides arran de les consultes populars iniciades a Arenys de Munt; els municipis moralment exclosos de la Constitució impulsats per l’Ajuntament del Port de la Selva i també el neguit arran de les retallades a l’Estatut del 2006, que es va fer palès a la manifestació del juliol del 2010.

En la roda de premsa celebrada avui al teatre L’Atlàntida de Vic, Gaseni ha estat acompanyat pels alcaldes de Juneda, Antoni Villas; Altafulla, Jordi Molinera i la regidora d’Arenys de Munt, Tònia Vila. Ha posat de relleu el paper que ha tingut l’entitat en la política catalana en aquest període marcat per diferents etapes i ha destacat que ‘ha estat capaç de mobilitzar i generar una xarxa local compromesa amb la República que aglutina diferent formes de pensar però amb el mateix objectiu’. El president de l’AMI ha mirat al passat però també ha fet una projecció cap al futur, ‘una etapa on volem que les sobiranies locals siguin clau en la transició cap a la República Catalana’ i ‘continuem treballant de forma transversal amb la col·laboració i la força que ens dona el món local català independentista’.

També s’han explicat els tres eixos que centraran els actes commemoratius: un acte institucional a Vic el dia 21 de gener on es convidarà a tots els alcaldes i alcaldesses i també a totes les persones que al llarg d’aquests 10 anys han estat vinculades a l’AMI; la inauguració de l’exposició dels 10 anys, itinerant per tot Catalunya, que servirà ‘per tornar al territori i captar idees per definir les línies estratègiques que marcaran l’acció de futur’ i finalment, una trobada entre els presidents que ha tingut l’AMI i que, molt probablement, serà a Brussel·les per tal de poder comptar amb el president Carles Puigdemont, que en fou el segon president.

Comparteix aquesta informació

L’Associació de Municipis per la Independència arriba als 10 anys

L’Associació de Municipis per la Independència es va constituir en un fred dia 14 de desembre de 2011 a la ciutat de Vic. A l’Assemblea constituent hi van assistir 157 alcaldes i alcaldesses que, per encàrrec dels seus plens municipals, tenien la voluntat de formar part d’aquest nucli inicial i promotor. A l’Assemblea constituent es van aprovar els Estatuts, vigents encara, i també els òrgans de govern que l’havien de regir.

A dia d’avui, l’AMI està formada per més de 800 ens locals, la majoria ajuntaments catalans i continua el camí per efectiva la República catalana. Al llarg d’aquests 10 anys, l’AMI, i per tant els electes locals, han estat peça clau en el camí cap al 9N i cap a l’1O i han estat al capdavant en la defensa dels drets i les llibertats del poble català arran de la gran retallada que han sofert. 10 anys després, l’AMI mira el futur amb nous reptes que passen pel desenvolupament de les sobiranies locals i de la projecció com a país des de l’entorn que representa, defensa i promou.
Per commemorar i recordar aquests 10 anys de trajectòria, l’AMI ha preparat tot un seguit d’actes i activitats que es donaran a conèixer en roda de premsa al mateix espai on va néixer, el teatre L’Atlàntida de Vic.

Comparteix aquesta informació

L’AMI ENVIARÀ LA DECLARACIÓ DELS DRETS HUMANS I LES DECLARACIONS D’INDEPENDÈNCIA DELS ESTATS MEMBRES DE L’ONU A LA LÍDER DE CIUTADANS

 

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) farà arribar de forma telemàtica a la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, la Declaració Universal dels Drets Humans així com les declaracions d’independència dels estats membres de l’ONU, com a resposta a la seva intenció d’enviar un exemplar de la Constitució a cada ajuntament independentista, amb l’objectiu de reivindicar-la. Alhora també es demanarà a tots els ajuntaments que rebin la Constitució que la retornin al seu destinatari “i que no obrin el paquet” per evitar que es produeixin contagis de la Covid-19.

Arrimadas va dir diumenge passat que enviaria exemplars de la Constitució als ajuntaments independentistes perquè creu que està “amenaçada” i que cal reivindicar-la per tal de superar “el procés independentista”. El president de l’AMI, Josep M. Cervera ha ratificat que la carta magna està “amenaçada” però ha afegit que també ho estan els fonaments de l’Estat espanyol: “La Constitució està amenaçada no pels ajuntaments independentistes sinó per la manera com s’ha interpretat, amb una lectura restrictiva i manipulada per part dels diferents poders de l’Estat”. Cervera ha lamentat que la Constitució “només” ha servit per “limitar les llibertats, per intentar protegir la sacrosanta unitat de l’Estat i per mantenir l’statu quo heretat del feixisme”.

El president de l’AMI ha posat dos exemples “que contradiuen el que ha dit Arrimadas”: per una banda va dir que la Constitució havia de servir per superar el procés independentista “i el que ha fet és accelerar-lo”. En aquest moment, Cervera ha volgut recordar la sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra l’Estatut. Per l’altra banda, la Constitució es fa seva la Declaració Universal de Drets Humans, de la que avui dia 10 de desembre se’n celebra el 72è aniversari, “i es pot dir que en els darrers anys, sobretot des de l’1 d’Octubre, el que està permetent la constitució és saltar-se tots els drets i llibertats que s’hi donen”. Cervera ha denunciat que “s’ha empresonat a gent arbitràriament, que no s’estan garantint judicis imparcials i que s’ha coartat la llibertat de pensament, ideològica, de reunió i d’associació pacífica. Com a mínim deu articles que s’hi recullen”.

En aquest sentit, des de l’AMI se li farà arribar la Declaració Universal de Drets Humans conjuntament amb les 193 declaracions d’independència dels estats membres de l’ONU per dir-li “que aquest és un dret innat de tots els pobles del món, també del català”. Cervera ha volgut deixar clar que tot això “ho farem digitalment, com mana la normativa Covid” i instarem als ajuntaments que quan els arribi la Constitució de paper, la retornin a Arrimadas i li diguin que, en temps de pandèmia, fer arribar documents de paper pot ser un perill”.

Per acabar, Cervera ha demanat a la líder de Ciutadans que tingui “respecte per l’independentisme català i els ajuntaments governats per aquest moviment” perquè podrà comprovar que hi ha més de 800 ajuntaments independentistes, que representen el 85% del conjunt dels ens locals catalans

Comparteix aquesta informació

Comunicat de l’AMI en defensa de l’espai públic

Aquesta setmana el Tribunal Suprem ha dictat una sentència que anul·la l’acord del ple de l’Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife del 30 de setembre de 2016 on es reconeixia la bandera nacional de les Canàries com un dels símbols del poble canari, i, al mateix temps, s’aprovava que s’hissés en un lloc destacat de l’edifici de la pròpia casa consistorial.

La sentència del TS estableix com a doctrina que ‘l’ús, fins i tot ocasional, de banderes no oficials a l’exterior dels edificis i espais públics no resulta compatible amb el marc constitucional i legal vigent, i en particular, amb el deure d’objectivitat i neutralitat de les administracions públiques’. Segons el Suprem, aquesta ‘incompatibilitat’ amb el marc legal es manté encara que aquestes banderes ‘no oficials a l’exterior dels edificis i espais públics’ no substitueixin, sinó que concorrin, ‘amb la bandera d’Espanya i les altres legal o estatutàriament instituïdes’.

Donat que aquesta sentència de ben segur afectarà a altres símbols utilitzats als edificis i espais públics de Catalunya, àmpliament utilitzats, com poden ser les banderes estelades o les banderes del col·lectiu LGTBI, i altres que puguin representar sensibilitats diverses, l’Associació de Municipis per la Independència vol fer les següents reflexions a partir de les següents bases:

1. Autonomia local. Els ens locals són primerament administracions autònomes que tenen assignades unes competències de gestió i serveis vers la ciutadania reconegudes per la Llei i emparades en la Carta Europea d’Autonomia Local amb l’objectiu de descentralitzar les administracions estatals i oferir una administració propera a la ciutadania i ràpida en la gestió. En els darrers anys, s’ha vist com, de forma barroera i poc ortodoxa s’han envaït reiteradament per l’Estat Espanyol, les competències locals i també les autonòmiques, mostrant una manca de lleialtat institucional, respecte i incompliment del marc constitucional de l’estat espanyol per part del propi estat espanyol.

2. Representació política. Així mateix, de forma clara i inequívoca, els consistoris representen unes opcions polítiques, escollides democràticament als plens municipals a través dels vots que reben les diferents candidatures. Per tant, és lògic i conseqüent, que al exercir el mandat de pobles i ciutats a les diferents alcaldies, els equips de govern expressin i posin de manifest la ideologia, tarannà i simbologia que els representa, recollida en programes electorals i plans de govern. Si els ajuntaments fossin simples òrgans de gestió, sense càrrega política, no caldria concórrer a unes eleccions, ni fer llistes electorals, perquè diferents equips de tecnòcrates o funcionaris podrien executar, de forma automàtica, les atribucions de gestió i serveis que li corresponen a cada ens local.

3. Llibertat d’expressió. El principi d’objectivitat de les administracions públiques, en cap cas, pot limitar la llibertat d’expressió, la lliure expressió del pensament polític i de les idees, sinó tot el contrari. Un ens públic ha de vetllar per la lliure expressió de pensament i ideològic de tots els ciutadans, veïns i veïnes. Prohibir l’exhibició de banderes legals en edificis i espais públics, tal i com pretén el TS, és contrari al Dret Fonamental de la llibertat d’expressió, tal i com està formulat a les declaracions i tractats internacionals i a la pròpia Constitució espanyola. L’AMI vol mostrar el més ferm compromís en la defensa dels drets fonamentals i les llibertats públiques i refusa qualsevol acte de censura que pretengui impedir o restringir la llibertat d’expressió com a valor superior de l’Estat de Dret. Aquesta exigència, la d’optimitzar les condicions d’exercici dels drets fonamentals (art. 9.2 CE en relació amb l’article 53.1 CE) fa que la materialització de la llibertat d’expressió per part la ciutadania que l’exerceix, utilitzant una determinada simbologia que no sigui il·legal, no pot ser impedida o restringida per part de qui no la comparteix.

4. Neutralitat versus objectivitat. La Resolució del Tribunal Suprem fa una deliberada equiparació de dos conceptes que no son idèntics, tota vegada que la mateixa Constitució no parla de “neutralitat” sinó del deure que tenen les administracions públiques de servir amb objectivitat els interessos generals. Precisament per complir aquest mandat les administracions públiques no són ni poden ser neutrals o
asèptiques en l’exercici de Drets Fonamentals i Llibertats Públiques, perquè aniria contra la seva pròpia essència. Aquesta és la tasca que el legislador encomana als poders públics: la no ingerència subjectiva en l’exercici lliure dels drets dels ciutadans.

Des de fa uns anys, l’Estat Espanyol i una part dels seus tribunals pretenen fusionar els dos conceptes i convertir tot l’espai públic en un monopoli de la ideologia dominant, el que suposa una censura a la diversitat i, de facto, passar d’una impostada neutralitat a la neutralització de l’espai públic, a favor d’uns interessos, marcadament polítics, que es fonamenten en el centralisme i la unitat d’Espanya, interessos legítims però no necessàriament compartits per les opcions independentistes, igualment legítimes i que necessàriament han de ser respectades en qualsevol Estat Democràtic.

5. Espai públic. Des de l’àgora de les polis gregues com a espais destinats al debat polític i a la conversa, fins a l’actualitat, els “espais públics” més enllà de definir-se per ser de titularitat pública, han estat indrets de debat d’idees, reivindicacions socials (caracteritzades per la temporalitat) on els ciutadans poden i han d’exercir els seus drets tant individuals com col·lectius: associació, reunió, manifestació i on els poders públics, sobretot els locals, tenen el deure de garantir-ne el seu exercici. La Corporació municipal com a institució democràtica i la més propera a la ciutadania té l’obligació legal de respectar i fer respectar els Drets Fonamentals rectors de l’Estat de Dret per imperatiu legal. L’espai públic és l’àmbit d’expressió del pluralisme i de les diferents sensibilitats, una expressió que els poders públics no han d’eliminar mitjançant la neutralització de l’espai, sinó amb la ponderació dels drets fonamentals involucrats.

COMUNICAT EN PDF

Comparteix aquesta informació

“Demanem al govern de l’Estat espanyol que els ens locals puguin disposar del superàvit per estar al costat de les famílies”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (48)

ENTREVISTA A LUÍS SOLER ALCALDE DE DELTEBRE

Lluís Soler (Enlairem Deltebre) és alcalde de Deltebre des de l’any 2015, quan tenia poc més de 30 anys. Des del setembre de 2019 és president de l’ACM. Anteriorment havia estat regidor, des de l’any 2007, cap de l’oposició entre 2011 i 2015. President i vicepresident del Consell Comarcal del Baix Ebre i diputat a la Diputació de Tarragona. Deltebre és el municipi més proper al delta, enclavament natural i turístic de primer ordre, emblema de l’orografia de catalana, un parc Natural que conviu amb una profunda presència humana. Darrerament, doblement castigat, pel temporal Gloria i ara per la COVID-19.

 

-Quins avantatges i inconvenients li suposa el seu perfil d’alcalde jove? La preparació acadèmica de què disposa, en què l’ha ajudat en la gestió de l’alcaldia?

La joventut, per si sola, sempre és un avantatge en tots els sentits. És evident que en el cas de la gestió pública, aquesta ha d’anar acompanyada d’una gran vocació de servei, les 24 hores dels set dies de la setmana, i també d’altes dosis d’energia per estar constantment actiu al costat dels veïns i veïnes, i de l’experiència i coneixement necessari de les seves problemàtiques. La formació és una peça més de l’engranatge que et permet oferir el millor servei a les persones del teu municipi. En el meu cas, el fet de tenir coneixements en l’àmbit de la gestió pública i l’economia, entre d’altres, em permet tenir una visió més global de l’estructura de l’administració, i poder efectuar un control per tal que l’operativa del dia a dia sigui la més eficient possible, fent més amb menys recursos.

-És la crisi més difícil amb la qual s’ha trobat com a alcalde?

Darrerament a Deltebre hem viscut moments molt complexos i tristos. A principis d’any, el temporal Glòria va afectar greument el nostre municipi, causant un important retrocés de la línia de costa a banda de més d’11.000.000 d’euros de danys i de pèrdues econòmiques. Copsar com el mar es menjava la terra que estimes, et genera una gran impotència i, com vaig dir al seu moment, aquell va ser el dia més trist com a alcalde. Ara, amb la COVID-19, estem davant d’un nou escenari sobrevingut que s’afegeix a la crisi que teníem amb el Glòria, i la suma dels dos fa que els moments actuals siguin adversos. No obstant, la gent de Deltebre som gent que mai ens han regalat res, i treballarem incansablement per fer d’aquesta adversitat una oportunitat.

-També ha estat al Consell Comarcal i regidor a l’oposició. El fet d’estar en altres ens, què li ha aportat com a alcalde?

Totes les experiències en política són una font d’aprenentatge tant en l’àmbit professional com el personal, i la suma d’aquestes, segurament, em permeten afrontar el repte actual de ser alcalde del meu municipi amb major garanties. Ser partícip d’altres administracions, com el cas del Consell Comarcal del Baix Ebre o la Diputació de Tarragona, m’ha permès conèixer amb més profunditat la realitat del territori i les seves casuístiques, com també les de la ciutadania que hi viu. Però, a la vegada, ha estat una ensenyança per copsar el funcionament propi de les diferents administracions supramunicipals, un fet que et genera una visió més global que en certs moments de la gestió publica s’agraeix.

-I com a regidor que ha estat a l’oposició, què li ha aportat?

Estar a l’oposició és una oportunitat més per poder treballar pel teu municipi i per estar al costat de la ciutadania. Hi ha gent que entén l’oposició com un no a tot, però l’oposició ha de ser un espai més per a construir el teu municipi des de la responsabilitat assignada i sempre tenint en compte que representes a una part de la ciutadania que ha confiat en tu en les darreres eleccions.

-Hi ha hagut coordinació amb alcaldes i alcaldesses veïns a través del consell comarcal o altres ens?

Els alcaldes i alcaldesses, majoritàriament per iniciativa pròpia o mitjançant els consells d’alcaldes, solem estar en contacte per diferents qüestions transversals que acaben afectant els municipis. Tot i això, en casos concrets com la COVID-19, els alcaldes i alcaldesses som qui coneixem millor la realitat del nostre municipi i és d’acord amb les nostres pròpies competències, com també de les recomanacions dels departaments d’altres administracions, que s’acaben prenent les mesures corresponents per tal d’evitar la propagació de la COVID-19 i vetllar per la salut dels veïns i veïnes.

-En el cas de Deltebre, és inevitable parlar del medi natural. Com a municipi més proper al delta, quines amenaces ha suposat la COVID-19, a part de l’evidència clara de l’amenaça per la salut de les persones? I en l’aspecte contrari, suposarà algun avantatge concret per sortir de la crisi?

L’amenaça més gran que té Deltebre i el conjunt del Delta de l’Ebre és la inacció històrica en relació amb la regressió. De mitjana, cada any, perdem 5 metres de costa i aquesta és una dada esfereïdora que encara s’ha vist més agreujada amb el pas del temporal Glòria. I, com sempre anem dient, és hora de passar a l’acció i deixar enrere les paraules boniques i les bones intencions de tothom! La COVID-19 és evident que està tenint també el seu impacte. A Deltebre a hores d’ara s’han mort dues persones a causa d’aquesta malaltia, i per tant hem de seguir treballant des de la prevenció i la responsabilitat col·lectiva per fer front a aquesta pandèmia. A banda, la COVID-19 també ha suposat un fre en la nostra economia que està afectant comerços, empreses i autònoms, i per tant a moltes famílies del municipi. No obstant això, hem de ser capaços, des de la col·laboració pública i privada, de poder trobar aquells instruments idonis per sortir més reforçats d’aquesta crisi i de saber posar en valor que Deltebre és un paisatge natural i un atractiu turístic de primer ordre.

-Entenem que estan preocupats pel sector del turisme, amb l’entorn natural i tots els seus atributs que fan de crida a molts col·lectius diversos (entorn, bellesa paisatgística, oferta gastronòmica esports d’aventura fauna…) Com ha afectat i afectarà el sector? Quines accions duran a terme com a ajuntament?

El turisme és un sector estratègic i, tal com he anat detallant, ha estat doblement colpejat amb el temporal Glòria i la COVID-19. Com a Ajuntament de Deltebre hem estat treballant amb el Pla de Reactivació Socioeconòmica de Deltebre, un full de ruta que contempla 50 mesures que ja estem començant a aplicar i a desenvolupar per ajudar a les famílies més vulnerables i per estar al costat dels sectors econòmics. Tanmateix, aquestes mesures han d’anar acompanyades d’altres accions que s’impulsin des del govern de l’estat espanyol i des del govern de la Generalitat de Catalunya. En un moment excepcional, es necessiten instruments diferenciadors que ens permetin recuperar l’economia.

-Tenen prou competències per ajudar el sector?

Les administracions locals necessitem més eines i recursos. Tenim les competències, però el que no tenim són els recursos suficients per poder ajudar en tot allò que voldríem. Des dels ajuntaments, durant tots aquests anys, hem estalviat recursos per sanejar comptes, reduir deute i disposar d’un superàvit que ara necessitem aplicar per estar al costat de les famílies més vulnerables, i per donar suport als sectors productius. I això és el que demanem de manera reiterada al govern de l’estat espanyol.

-Hem vist que estan realitzant una enquesta per saber les necessitats directes derivades de la crisi de la COVID per al teixit econòmic. Quines necessitats creu que tindran els empresaris i emprenedors? Tenen ja respostes? Creu que hi haurà alguna sorpresa o algun tema imprevist que hagin d’entomar?

A hores d’ara ja tenim al voltant de 200 enquestes contestades, i al final la conclusió general és una: que es necessita reactivar l’economia i que, per a fer-ho, es necessiten les ajudes corresponents per part de les administracions. Nosaltres com a Ajuntament de Deltebre podem adoptar mesures concretes com reforçar els ajuts econòmics, la supressió de la taxa d’ocupació de via pública per a les terrasses i bars i restaurants durant tot l’any, la creació de la moneda de Deltebre per dinamitzar el comerç local, crear una botiga en línia del Delta de l’Ebre, etc. Però totes aquestes mesures, com deia abans, han d’anar acompanyades de fets concrets per part de la resta d’administracions, i per tal que les empreses, les botigues i els autònoms puguin tornar a obrir el seu negoci amb màximes garanties i així reactivar l’economia. Però necessiten fets, no només paraules i titulars.

-Sens dubte, la població de Deltebre té una identitat pròpia, i és molt especial el procés d’independització del municipi i la creació d’aquest. Digui’m, creu que aquesta identitat conté algun atribut especial que ajudi davant de l’adversitat?

A Deltebre, com sempre dic, no ens han regalat mai res. Som una gent que dins del nostre ADN tenim inculcats el valor del treball, la superació i l’esforç constant, i això és a causa de la inacció pública que hem hagut de patir durant els gairebé 43 anys d’història del municipi. De fet, el mateix procés d’independència de Deltebre és un clar exemple de la nostra tenacitat i obstinació per assolir els nostres objectius, amb 40 anys de procés d’independència. I justament aquest és l’exemple que hem d’agafar per poder sortir més reforçats d’aquesta crisi actual i poder mirar a l’endavant amb la determinació i il·lusió necessària per seguir impulsant el nostre municipi.

-Han hagut d’anul·lar tot un seguit d’actes que es fan al maig relacionats amb l’arròs, com la mostra Mescla. Com està afectant el sector de l’arròs?

El sector de l’arròs es va veure greument afectat pel pas del temporal Glòria, i això suposa pèrdues econòmiques rellevants en la collita d’aquest any, ja que al seu moment va entrar aigua salada als conreus. A la salinitat, també s’han d’afegir els problemes estructurals als arrossars i la falta de temps per poder executar els treballs anteriors a la sembra, fets que poden afectar també a la collita. En tot cas, no serà fins al voltant del mes d’octubre que podrem parlar amb xifres concretes sobre l’afectació al sector, i sobre com aquestes dues crisis han fet trontollar l’economia d’un dels sectors més rellevants al municipi.

-Com s’ha comportat la ciutadania? Han tingut problemes d’accés als espais naturals a l’inici del confinament? I amb el desconfinament progressiu? Com creu que s’hauria de fer el desconfinament a Deltebre, si és que es pot fer alguna acció a mida…

La ciutadania de Deltebre ha tingut un comportament exemplar, per això sempre que puc els agraeixo la seva responsabilitat col·lectiva. Aquesta responsabilitat ha permès que, a hores d’ara, l’afectació de la COVID-19 al nostre municipi sigui de baix impacte, en l’àmbit de la salut de les persones. I, per aquest motiu, hem de continuar en aquesta mateixa línia de prevenció i de solidaritat. Aquest baix impacte suposa que el nostre municipi, com el conjunt del territori, puguin disposar de mesures graduals que ens permetin avançar una mica més ràpid amb el desconfinament. Però, més enllà de dir com s’hauria de fer, crec que el desconfinament ha de tenir sempre en compte i com a eix principal, la salut de les persones, i en especial a les més vulnerables.

-Acabi’m la frase: Després de la COVID-19, Deltebre serà…

Tot allò que els veïns i veïnes de Deltebre ens proposem. I, com dic habitualment, quan ens ho proposem, som invencibles!

-Com a president de l’ACM, de quina forma creu que l’ens podrà ajudar els alcaldes i alcaldesses i els ajuntaments. Haurà de modificar la seva activitat o orientar-la a temes concrets?

Des del primer moment de la pandèmia hem focalitzat els nostres esforços en donar servei i cobertura als alcaldes i alcaldesses de Catalunya. No només des de la representació activa en reunions amb institucions, sinó també des dels serveis tècnics oferint suport i responent a totes les seves consultes en l’àmbit jurídic i tècnic. De fet, en el cas de la COVID-19 hem estat atenent les consultes les 24 hores dels set dies de la setmana. Tot i això, és cert que davant d’un context com l’actual, haurem de seguir enfortint l’ACM com a una entitat prestadora i facilitadora de serveis als ajuntaments. I, en aquest sentit, posant èmfasi a totes aquelles propostes i accions que ens permetin dinamitzar l’economia dels pobles i ciutats de Catalunya des de la sostenibilitat, i millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes.

-Segons el baròmetre del mes d’abril de TV3 i Catalunya Ràdio, els alcaldes i alcaldesses són els únics polítics als quals la ciutadania dona un aprovat. De quina forma pot l’ACM contribuir a donar pes, visualitzar i posar en valor la seva feina i també la dels electes locals?

Les alcaldies, regidories i càrrecs electes de Catalunya desenvolupen un paper fonamental de servei i atenció constant a la ciutadania. I això s’ha de destacar sempre que es pugui. Per aquest motiu, en el Pla de Mandat de l’ACM que vam aprovar el passat mes de febrer, es recull l’objectiu de prestigiar i dignificar l’electe local, no només posant en valor la seva pròpia tasca, sinó també creant l’Estatut de l’Electe Local i reconeixent els anys de dedicació al món local per part dels electes, i oferint formació i mesures per a la transició entre la dedicació pública i la tornada al mercat laboral.

Comparteix aquesta informació

L’AMI presentarà recurs de cassació contra la sentència del TSJC sobre l’adhesió de l’Ajuntament de Reus

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha anunciat aquest matí que presentarà un recurs de cassació contra la sentència del TSJC sobre l’adhesió de l’Ajuntament de Reus a l’entitat sobiranista. Així ho ha fet saber després d’assistir a una reunió amb l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, a l’Ajuntament d’aquesta ciutat, una trobada que s’emmarca en la ronda de contactes habitual de l’entitat després d’unes eleccions municipals. Hi ha assistit el president i vicepresident de l’AMI, Josep M. Cervera i Jordi Gaseni, i el Secretari, Jordi Molinera.

D’aquesta manera, l’AMI ha decidit anar a l’una amb l’Ajuntament de Reus, després que aquest també anunciés que presentaria recurs contra la sentència. El president de l’AMI, Josep M. Cervera, ha denunciat una vegada més que “la justícia es dedica a fer política” i ha explicat que la sentència del TSJC té pocs arguments jurídics “i molts de polítics”. Cervera ha assegurat que és una sentència “que vol il·legalitzar l’AMI de facto, quan està registrada legalment i els estatuts van tenir el vistiplau en el seu moment”. El president de l’AMI ha volgut deixar clar que “la inseguretat jurídica que patim” no afecta només a l’AMI com a entitat “sinó que afecta cada un de nosaltres”. Pel que fa al recurs de cassació que presentarà l’AMI, Cervera ha dit que si fa falta “arribarem als tribunals europeus”.

Pel que fa a la visita a l’alcalde de Tarragona, Cervera ha volgut recordar que “ha sigut la primera vegada que ens reben en aquest ajuntament” i, a part de valorar-la positivament, ha assegurat que la intenció de la visita és la “d’establir sinergies”.

Comparteix aquesta informació

COMUNICAT DE L’AMI

Davant la informació apareguda en diversos mitjans de comunicació, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) vol aclarir diversos punts:

1. L’AMI és una entitat legalment constituïda el desembre de 2011 i inscrita degudament al registre d’Associacions amb el número C025/12.

2. L’AMI es finança exclusivament de les quotes que aporten els seus socis (ens locals).

3. Els pressupost de l’AMI s’aprova i es discuteix a l’Assemblea General anual amb la màxima transparència i totes les dades econòmiques estan a disposició dels ens associats.

4. El pressupost de l’any 2018 de l’AMI és de 354.348,50€, un pressupost humil que es destina en bona part a despeses corrents, campanyes i actes propis.

5. La força de l’AMI rau en els seus 800 associats que per majoria absoluta dels seus plens han decidit formar-ne part.

6. Així mateix, a l’Assemblea General es dóna compte de totes les activitats que ha realitzat l’entitat.

7. Des de l’advocacia de l’Estat s’ha presentat recurs davant el pagament d’algunes quotes de determinats ajuntaments havent-hi una disparitat de criteris sobre les sentències emeses pels jutjats de primera instància del contenciós.

8. Es lamenta profundament l’ús de la mentida i les notícies falses sense documentar per part de SCC.

9. El dret a demanar informació comporta també la responsabilitat de documentar-se, presentar proves i no falsejar la realitat.

10. Des de l’AMI també es demanen explicacions sobre quin és finançament de SCC i d’on proven els diners que disposa l’entitat.

11. L’AMI continuarà treballant incansablement pels objectius que marquen els nostres Estatuts, entre els quals hi ha la independència de Catalunya.

Comparteix aquesta informació

Neus Lloveras renuncia a la presidència de l’AMI

Neus Lloveras, fins avui presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), ha presentat la seva renúncia de forma immediata en la comissió executiva que s’ha celebrat aquest matí a la Llibreria Laie de Barcelona. Segons ha explicat, “em trobo al final de la meva etapa política i considero que s’ha de deixar pas a una persona amb il·lusió i que es pugui entregar al cent per cent a l’entitat”. Tal com recullen els Estatuts de l’AMI el vicepresident primer Jordi Gaseni, alcalde de l’Ametlla de Mar, és el nou president en funcions fins a la propera Assemblea General.

Lloveras hauria complert dos anys en el càrrec el pròxim mes d’abril, quan va succeir a Carles Puigdemont a la presidència. La ja expresidenta  ha explicat que després del treball a nivell intern que s’ha fet en el darrer mes per encarar el futur de l’entitat, fa tot just uns dies que va prendre la decisió de renunciar a la presidència. Lloveras ha reconegut la funció de l’executiva “perquè sempre ha tingut una gran capacitat de diàleg fos el moment que fos”.

Jordi Gaseni assumeix provisionalment la presidència de l’AMI fins a la celebració de l’Assemblea General, prevista per a mitjans de març, prèvia reunió del consell directiu, previst a principi també del mes de març.

Comparteix aquesta informació

Comunicat. La Llei del Referèndum. L’eina que ha de culminar la raó de ser de l’AMI.

ple parlamernt

Avui dimecres, 6 de setembre de 2017 és un dia històric per Catalunya. El Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei del Referèndum i el Govern ha signat la convocatòria per la seva celebració l’1 d’octubre. Es materialitza d’aquesta forma una demanda majoritària de la ciutadania que vol fer ús del seu dret a decidir i es procedeix a entrar en la recta final d’un llarg procés.

Malgrat les amenaces de l’Estat espanyol, els dos màxims òrgans de representació institucional del país han fet el pas definitiu perquè sigui la ciutadania qui decideixi si Catalunya ha de ser una república independent. Des de l’Associació de Municipis per a la Independència (AMI), que agrupa a uns 800 ajuntaments i ens públics del país, celebrem aquest pas determinant que, en menys d’un mes, ha de donar veu als ciutadans.

Des de l’AMI volem agrair a les institucions públiques, a tots els grups polítics i entitats que han treballat per situar a l’agenda política i social del país el referèndum de l’1 d’octubre. El procés per disposar d’aquesta llei i aquesta convocatòria ha culminat després de recórrer un llarg camí. La judicialització que l’Estat ha fet d’un tema estrictament polític i la demofòbia i l’immobilisme de l’anomenat bloc constitucionalista espanyol n’han estat les principals causes. L’Estat s’ha negat sistemàticament a negociar davant un conflicte que va obrir el propi Estat, bloquejant l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya i votat per la ciutadania del país.

Ara però ens toca centrar-nos en el debat de les idees. El debat polític. Com a demòcrates, ens toca gaudir d’aquest moment. Toca culminar el nostre objectiu i no ens distraurà el soroll, les intoxicacions polítiques i mediàtiques. Ningú embrutarà un procés legítim derivat d’una demanda social que es va plasmar en les eleccions del 27 de setembre de 2015.

L’AMI, com molt bé diu el nostre nom, va néixer amb un únic objectiu, la independència de Catalunya. La nostra aposta és inequívoca, és el “Sí”. Serem fidels al nostre ADN. El motiu pel qual l’AMI va néixer fa 6 anys està a punt de culminar. Enfoquem il·lusionats la culminació d’un gran projecte polític. Veiem de cara un nou estat del segle XXI.

Comparteix aquesta informació

Suport total de l’AMI al Parlament i al Govern davant del nou atac judicial de l’Estat espanyol

executiva AMiEl president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha mantingut aquest divendres, 29 de juliol, la primera reunió institucional amb la nova executiva de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). En el transcurs de la reunió s’ha fet públic que el govern espanyol ha decidit activar el Tribunal Constitucional (TC) perquè inhabiliti o sancioni la presidenta del Parlament i/o el president de la Generalitat. A la sortida de la reunió, Neus Lloveras, ha denunciat que la decisió és un «nou atac» a la democràcia «molt lamentable» per part del govern espanyol que es nega acceptar «una decisió democràtica». Lloveras ha assegurat que els alcaldes estaran «ferms» al costat del Parlament i el govern de Catalunya.

Llegeix-ne més

Comparteix aquesta informació

L’AMI aprova impulsar consultes d’adhesió, ampliar el seu àmbit d’actuació i internacionalitzar

La Comissió Executiva de l'AMI, a Roses
Alcaldes i alcaldesses de la Comissió Executiva de l’AMI, a la platja de Roses

La comissió executiva de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha aprovat aquest divendres a Roses, el pla d’actuació de l’entitat. Les accions que es planteja l’AMI pels pròxims mesos se centraran en 3 grans àmbits: L’impuls de consultes o processos participatius a l’àrea metropolitana de Barcelona, l’adaptació dels estatuts de l’AMI a la nova realitat del procés i fer accions per difondre la realitat política catalana a alcaldes de tot el món.

Llegeix-ne més

Comparteix aquesta informació

L’AMI celebra Directiva i Executiva conjunta a Cardona

L'Executiva de l'AMI, reunida a Altafulla
Última Executiva de l’AMI, reunida a Altafulla

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) celebrarà conjuntament la reunió del seu Consell Directiu i de la seva Comissió Executiva el dimarts vinent, 26 de gener, a partir de les 11h, a l’Ajuntament de Cardona. Al capdavant de la trobada, hi seran el president provisional de l’AMI, Josep Andreu, i l’alcalde de Cardona, Ferran Estruch. Entre d’altres temes, els òrgans de govern de l’AMI tractaran sobre l’elecció del nou president de l’organització, càrrec que ocupa provisionalment l’alcalde de Montblanc, Josep Andreu.

Llegeix-ne més

Comparteix aquesta informació

L’alcalde de Montblanc, Pep Andreu, nou president provisional de l’AMI

Certificació sobre la pesidència provisional a l'AMIL’alcalde de Montblanc, Pep Andreu, és el nou president provisional de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) després que l’anterior president de l’entitat, Carles Puigdemont, hagi renunciat a la seva condició d’alcalde en un Ple Municipal Extraordinari celebrat aquest matí a Girona. L’alcalde d’Arenys de Munt i secretari de l’AMI, Joan Rabasseda, ha signat el relleu automàtic entre el fins ara president de l’AMI i el vicepresident primer, càrrec pel qual va ser escollit l’alcalde Andreu a l’Assemblea General celebrada a Valls el 17 de juliol de 2015.

Tal i com expressa l’alcalde Rabasseda a la certificació de relleu, “en aplicació de l’article 22.3 dels vigents estatuts socials, li correspon a Josep Andreu assumir provisionalment la presidència de l’entitat fins la celebració de la propera sessió del Consell Directiu, prevista per al 26 de gener” a Cardona (Bages). El Consell Directiu de l’AMI està format per alcaldes, alcaldesses, regidors o regidores en representació de totes les comarques catalanes.

Comparteix aquesta informació

Pel president de l’AMI hi ha un espai de confluència entre l’entitat i l’Ajuntament de Barcelona

Joan Rabasseda, Miquel Buch, Carles Puigdemont i Josep Andreu al ple
Joan Rabasseda, Miquel Buch, Carles Puigdemont i Josep Andreu, al ple

Aquest matí, el Ple de l’Ajuntament de Barcelona ha debatut l’entrada del consistori a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). En l’únic punt de l’ordre del dia, la proposta ha obtingut 17 vots a favor (CDC, ERC i CUP), 12 en contra (PSC, PP, C’S) i 12 abstencions de l’equip de govern, Barcelona en Comú i de la regidora d’UDC. Els Estatuts de l’AMI marquen que per ser membre de ple dret cal tenir la majoria absoluta del consistori. Tot i això es buscarà un espai de confluència per tal que l’AMI i l’Ajuntament de Barcelona puguin treballar plegats.

Carles Puigdemont, president de L’Associació de Municipis per la Independència (AMI), ha valorat positivament que Barcelona no tanqui les portes a l’adhesió a l’AMI “ja que hi ha un espai per tal que puguem trobar vies de col·laboració i de comprensió mútua”. I ha afegit que “això ha de passar en el moment en que l’Ajuntament de Barcelona decideixi encarar l’adhesió a l’AMI”.

Puigdemont ha avançat que es buscarà una fórmula de col·laboració amb l’AMI que no serà nova; “en els 4 anys de vida de la nostra Associació, alguns ajuntaments han estat col·laborant com a convidats o observadors, això vol dir que han participat en les reunions i han rebut la informació de l’AMI. Això ha anat bé perquè alguns d’aquests ajuntaments, com seria el cas de Cerdanyola del Vallès, han evolucionat, amb el temps, cap a la majoria absoluta”.

El president de l’AMI, acompanyat dels vicepresidents Pep Andreu (alcalde de Montblanc) i Miquel Buch (alcalde de Premià de Mar i president de l’ACM), i el secretari de l’Associació Joan Rabasseda (alcalde d’Arenys de Munt), han assistit avui al ple extraordinari de l’Ajuntament de Barcelona on es votava la proposta d’adhesió a l’associació presentada pels grups polítics de CDC, ERC i la CUP.

El president de l’AMI ha afegit que “la posició de Barcelona en Comú evidencia que han buscat una excusa poc sòlida per no votar favorablement, en aquest cas els nostres Estatuts”. Ha afegit que “aquesta ambigüitat no acaba de comprendre’s, sembla una ambigüitat tàctica, i hi ha un error profund també en el fet de dir que hi ha una majoria de la ciutadania que desconeix l’existència de l’AMI, amb més de 740 municipis de Catalunya que en són membres”.

Link a totes les fotos i declaracions: http://1drv.ms/1ENgfYA

Comparteix aquesta informació

EL PLEBISCIT MUNICIPAL PER L’AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA

Carles-Puigdemont-AMI
L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont és membre del consell directiu de l'AMI

[ARTICLE D’OPINIÓ DE CARLES PUIGDEMONT]

L’adhesió formal del món local de Catalunya a la consulta del dia 9 de novembre de 2014 s’ha d’entendre com un veritable plebiscit; una acció, per tant, que legitima el procés d’autodeterminació davant dels ciutadans i davant del món. Els plebiscits municipals són molt importants en la història del nostre país, i són una eina que atorga un valor extraordinari a qualsevol procés empès pels ciutadans, fins al punt que és l’element clau per al seu èxit o el seu fracàs. Al contrari del que es podria imaginar, no és una acció genuïna de la dita nova política; en realitat ha estat un recurs emprat pels municipis catalans ja fa un segle d’una manera que va significar l’impuls definitiu a la creació de la Mancomunitat de Catalunya i, posteriorment, a la reclamació popular de l’autonomia. I si aleshores l’impuls municipal va ser determinant en el procés polític que va conduir el Govern espanyol d’Eduardo Dato a aprovar la llei que permeté la creació de la Mancomunitat, i sobretot a la gènesi de l’autonomia política, més ho serà en els nostres dies, en què la cultura democràtica ha arrelat en el conjunt de la població i els municipis estan investits d’una legitimitat ciutadana indiscutible.

A hores d’ara, el nombre de municipis catalans que ja han fixat posició favorable a la consulta del dia 9 de novembre supera el 91%. Ho han fet també les quatre Diputacions catalanes i 37 dels 41 consells comarcals. I encara no s’ha acabat, en vindran més. Aquesta és una fotografia molt nítida, que no admet ni un sol equívoc, que no admet cap broma dels qui parlen amb grolleria del que és l’espai de debat polític municipal. Si algú vol saber realment què passa en un país, que miri els seus municipis i obtindrà la resposta.

El matí del proper 4 d’octubre, dissabte, els alcaldes i diversos electes d’aquests municipis ens trobarem a Barcelona per lliurar els acords dels plens al president de la Generalitat, després de ser rebuts per l’alcalde de Barcelona. La imatge dels representants del poder local reunits en una mena d’assemblea municipal per fer saber al president del país el suport de tots i cadascun d’aquests pobles, viles i ciutats, és una imatge invencible. El municipi és el nivell institucional que té major credibilitat arreu d’Europa, el poder més valorat pels ciutadans i el que permet copsar de manera més fina i precisa el batec d’un poble.

El dia 4 es repetirà, tanmateix, una fotografia similar a la que ja es va produir el 16 de novembre de 1918. Aleshores, representants del món local sortiren de l’ajuntament de Barcelona per dur fins al Palau de la Generalitat les adhesions al plebiscit municipal favorables a l’autonomia de Catalunya, que donaria peu a les bases del primer projecte d’Estatut d’Autonomia. Dels 1.072 municipis de què constava Catalunya aleshores, un total de 1.046 van donar suport al plebiscit per a l’autonomia. Només 2 hi van votar en contra i la resta es va abstenir. Va representar una demostració de força en un moment molt complicat, i una demostració de fidelitat del món local al desig dels seus ciutadans.

Hi ha molts punts de contacte entre aquell moment i l’actual. També en el plebiscit municipal de 1913, convocat per les Diputacions catalanes a tots els municipis per recollir la seva opinió sobre el projecte de llei que finalment permetria la creació del primer poder català des de la supressió de les darreres instituticions pròpies arran dels decrets de Nova Planta. La reclamació d’avui és una evolució directa i rigorosa d’aquelles reclamacions. És una reivindicació de tercera o quarta generació, diferent en la seva literalitat però profundament arrelada al mateix desig que va moure els ajuntaments catalans de 1913 i 1918 a posarse d’acord, com avui, per respondre positivament a un plebiscit al qual havien estat convocats per opinar sobre el futur del país. Que vol dir el futur dels seus ciutadans.

Quan els municipis ens hi hem posat, el país se n’ha sortit.

Comparteix aquesta informació

Puigdemont demana a l’Estat que permeti la consulta sobiranista després del dictamen del CGE

Carles Puigdemont, alcalde de Girona

Carles Puigdemont, alcalde de Girona i membre del Consell Directiu de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), ha demanat que l’Estat espanyol permeti la celebració de la consulta sobiranista del 9 de novembre ja que “a Catalunya hi ha la voluntat que el procés sobiranista sigui escrupolosament legal”, després que avui es fes públic el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE).

Puigdemont ha volgut destacar que “tot el que fem està emparat en la més escrupolosa legalitat. Així és i així serà” i s’ha preguntat si “tindrà l’Estat espanyol l’interès de trencar la legalitat catalana? Espero que no, que ens deixin mantenir la nostra legalitat per fer la consulta”.

L’alcalde de Girona ha fet aquestes declaracions un cop ha finalitzat la seva participació a la taula rodona sobre “El procés que viu Catalunya des de la perspectiva dels ajuntaments i dels seus ciutadans” i que s’ha celebrat dins del marc de la XLVI Universitat Catalana d’Estiu (UCE) de Prada de Conflent.

Comparteix aquesta informació

Sentència favorable a l’Ajuntament de Mont-ras per pagar la quota anual de l’AMI

La jutgessa desestima una demanda de la delegació del govern espanyol contra Mont-ras

El Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Girona ha desestimat el recurs contenciós administratiu presentat per la Delegació del Govern a Catalunya contra la resolució adoptada per l’Ajuntament de Mont-ras en el Ple del 27 de maig de 2013, consistent en aprovar el pagament de 262 €, en concepte de quota de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) corresponent a l’any 2013. La magistrada basa la sentència en un article de la Llei Orgànica de Reforma de l’Estatut de Catalunya de 2006 que diu que “els municipis tenen dret a associar-se amb altres i amb altres ens públics (…) per complir tasques d’interès comú”, i estima que “el procés sobiranista és un assumpte públic que afecta directament als interessos municipals”. També en el decret legislatiu 2/2003 que aprova el Text refós de la Llei municipal i del règim local de Catalunya que desenvolupa els conceptes d’autonomia i competències municipals. El dictamen apel·la al caràcter superior de la Llei Orgànica 6/2006 de 19 de juliol de Reforma de l’Estatut de Catalunya a Llei 7/1985 Reguladora de les Bases de Règim Local sobre la qual es basava el recurs interposat per la Delegació del Govern. L’organisme presidit per Maria de los Llanos de Luna entén que aquest pagament vulnera els principis de legalitat i les competències municipals, i que incideix en desviació de poder. La sentència refusa aquest argument, tot assenyalant que els ajuntaments “tenen capacitat per establir convenis i crear mancomunitats, consorcis i associacions i participar-hi, i també adoptar altres formes d’actuació conjunta. Les lleis no poden limitar aquest dret si no és per a garantir l’autonomia”, continua l’argumentació.

“Una actuació sorprenent per entorpir el pagament de quotes a l’AMI”

Però la sentència va més enllà, ja que destaca que la finalitat última de la Delegació del Govern amb aquesta actuació és “entorpir o dificultar mitjançant una utilització esbiaixada dels Tribunals de Justícia la voluntat municipal amb vista a la seva participació en una determinada associació i al pagament de les seves quotes”. Així mateix, titlla de “sorprenent” l’actuació de la Delegació del Govern quant a la desproporció entre mitjans i finalitats utilitzades en aquest procediment, atès que el pagament de 262 euros suposa un “miserable” 0’017% del pressupost municipal. “També resulta sorprenent – segueix – que impugni aquest pagament i no altres que manquen de connexió o relació amb les competències municipals”, com ara cursos musicals, de cosir a màquina o de sevillanes i flamenc.

Comparteix aquesta informació