“És més necessari que mai que els municipis tinguem capacitat financera”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (46)

ENTREVISTA A DOLORS FARRÉ ALCALDESSA DE VALLS

Dolors Farré (JxCAT) va entrar al consistori municipal l’any 2008, ha estat regidora de Via Pública de 2011 a 2019 i alcaldessa des de les passades eleccions. La ciutat de Valls és capital castellera per excel·lència, amb la plaça del Blat com a centre neuràlgic del món casteller, Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Centre neuràlgic de la comarca en l’àmbit econòmic i de serveis, coneguda també pel campanar més alt de Catalunya i per la gastronomia relacionada amb els calçots. En paraules de l’alcaldessa, els valors castellers són més vigents que mai amb una crisi d’aquestes dimensions.

 

-A nivell sanitari, quina afectació ha tingut la COVID-19 a la ciutat?

Han estat, com a tot el país, setmanes dures… i atenció, vull destacar que, encara que està millorant en general, no podem abaixar la guàrdia, en cap moment. Molt important perquè, tot i que s’estan iniciant les diferents fases de desconfinament i s’està reobrint l’activitat, no podem permetre’ns caure en la relaxació, al contrari, cal estar més atent que mai. A la ciutat de Valls, com ha passat al conjunt del Camp de Tarragona, l’afectació ha estat menor que en general a Catalunya i aquest és un factor que, espero, es tingui en compte amb les fases de desconfinament. Aprofito per agrair aquí la grandíssima actuació de tots els professionals sanitaris… als del nostre hospital, de l’assistència primària, de totes les residències de la ciutat; tots els treballadors municipals, de protecció civil, de la Policia Local o Mossos; de les entitats socials, del sector del comerç o de l’empresa… i a tots els vallencs i vallenques en general. Crec que, com a ciutat, estem donant una resposta magnífica, de responsabilitat, de civisme i de solidaritat. Uns actius que, en els temps en els quals ens trobem i en els que vindran, seran més necessaris que mai per sortir primer i més forts de l’actual situació i de les afectacions que tindrà, tant en l’àmbit social en les persones i famílies més vulnerables, com en l’economia i en l’ocupació.

-La gent ha respost bé i està conscienciada sobre el moment crític que estem vivint?

Sí, com li deia, ho hem pogut veure aquests dies. En primer lloc, perquè hi ha hagut una allau de solidaritat. Vallenques i vallencs que s’han posat a disposició com a voluntaris, tota la gent de les entitats socials que s’han bolcat al 100%, empreses que han fet donacions, grans donacions, també de material… Ha estat a tots nivells i això acompanyat d’un grau molt gran de civisme i conscienciació de la ciutadania, sabent que calia cuidar-se a un mateix, però fer-ho per cuidar-nos a tots, a tots els que ens envolten.

-Com ha estat la coordinació entre municipis i institucions per fer front a la crisi? Què destacaríeu?

Bé, crec que de tot el que ha passat, se’n poden ja treure unes quantes lliçons. Una d’elles és precisament la que vostè comenta perquè, segurament, és millorable. En primer lloc, assenyalar que s’ha oblidat el paper clau, absolutament clau, que tenim els ajuntaments, perquè estem autènticament a primera línia també i aquests dies, i els que vindran també, hem hagut de prendre decisions i fer-ho d’una manera ràpida. Ha faltat comunicació, sobretot per part del govern de l’Estat espanyol, i els ajuntaments hem hagut de fer-hi front tot plegat massa sols. I això és preocupant pel que ha de venir. Per exemple, la retallada, del tot injustificada en l’aportació de l’Estat a les polítiques actives d’ocupació. O la negativa a què els ajuntaments puguem utilitzar el romanent de tresoreria positiu, precisament ara, quan és més necessari que mai que els municipis tinguem més capacitat financera per mai per fer front a la crisi econòmica i social, per establir mecanismes per ajudar al comerç, a empreses, a emprenedors, a totes les famílies, a tots els que s’han quedat sense feina. Espero que se sàpiga entendre el paper que tenim els ajuntaments, perquè sense el paper dels ajuntaments com administració més propera al ciutadà, aquesta crisi serà més difícil de superar.

-El sector agrari, en temporada de calçots, com a principal atractiu de la zona, continua l’activitat, però d’haver sofert afectacions…

Realment, teníem una collita excepcional, en quantitat i en qualitat. I la crisi de salut i el confinament, ha tingut una afectació molt gran. Coincidia amb el 25è aniversari de la IGP Calçot de Valls i ha estat una llàstima, tot i que he de destacar i agrair com els agricultors i cultivadors s’han adaptat, promocionant-los, assegurant la distribució a mercats i comerços de tot el país i donant consells i receptes de com fer calçots a casa. Deixeu-m’ho dir, tenim a la ciutat la calçotada com a fenomen gastronòmic més important del país, que les ha vist de tots colors, però que de ben segur retornarà com mai, perquè al darrera hi ha molt treball per part de molta gent a favor de la qualitat i de la bona cuina.

-Pel que fa a el món casteller, pel qual Valls és coneguda arreu, ha hagut de deixar de fer activitat. Com es viu? I el fet casteller es posa en valor en una situació com aquesta?

La situació, com amb molts altres sectors, està sent difícil. Però jo destacaria precisament el que pregunta pel que fa al tema dels valors, dels bons valors castellers com el d’equilibri, força, valor i seny… de fer pinya perquè en moments precisament com els que estem vivint agafen més importància. El fet casteller, les colles, són un exemple de cohesió, amb gent de totes les edats, sexe, creences i idees, unides des de la diversitat en un objectiu. Precisament per això, perquè ara cal més que mai que fem pinya, caldrà que tots ens apliquem, com dic, els bons valors castellers.

-Hem vist que a Valls s’ha organitzat un Sant Jordi virtual, així com més activitats adaptades a la situació… Corpus, la festa major de Sant Joan …s’hauran de replantejar també?

Sí, és clar, les nostres festes no són alienes a la situació i a les indicacions de les autoritats sanitàries que s’hauran de seguir sempre i en tot moment. En el cas del Corpus, l’organització ja ha pres la decisió de posposar al 2021 la celebració dels 700 anys del Corpus de Valls que s’esqueia aquest 2020. Pel que fa a Sant Joan, la nostra festa major, aquesta s’haurà de readaptar a l’actual situació. Tot i així, pel que fa a Sant Joan hem pres la decisió de readaptar-la, utilitzant plataformes digitals i mantenint el simbolisme d’una celebració que és una de les grans festes de país. Crec que en això hem pres una decisió valenta, que penso que haurien de seguir altres administracions, pel que fa al suport al sector cultural, molt afectat per la crisi, mantenint concerts o mantenint actes, encara que sigui de forma virtual. Com dic, primer per mantenir l’esperit i la tradició de la festa i alhora sent exemple del que hauria de ser el suport al teixit cultural de Valls i del país, com a part de les moltes decisions que haurem de prendre, i haurem de prendre de manera ràpida, per fer front a les repercussions socials i econòmiques que ja a hores d’ara estem patint.

-Com a societat, quin aprenentatge podem treure de la crisi que ens serveixi per al futur?

Li comentava abans, que aquesta crisi ja ens ha donat alguna lliçó i li diria que la principal és que això no va de competir, sinó que ha d’anar de col·laborar, a tots nivells. S’ha de poder parlar de tot i amb tothom, amb esperit constructiu, amb la mirada i el pensament ben oberts. Només deixant de banda apriorismes i prejudicis, entre ells els partidismes, i actuant de manera solidària podrem donar una millor resposta entre tots. I a la vegada, molt important, la necessitat de no tan sols mantenir, sinó també reforçar, els serveis a les persones i les polítiques de benestar, en primer lloc, del nostre sistema de salut. Tots els professionals de salut han donat una resposta magnífica, a primera línia i en moments tan difícils, però com a societat, com a país, hem de dotar millor i d’una manera més adequada i més intel·ligent tot el sistema de salut, com també l’assistencial pel que fa a residències de la gent gran.