“Si s’hagués fet una gestió de la crisi des de Catalunya, estic segur que hauria estat molt més eficient”

GESTIÓ COVID19 ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA (21)

ENTREVISTA A JORDI IGNASI VIDAL PAER EN CAP DE BALAGUER (LA NOGUERA)

Jordi Ignasi Vidal (ERC) és el paer en cap de Balaguer, la capital de la Noguera, una de les comarques més afectades per la Covid-19. Balaguer és una ciutat de més de 17.000 habitants, essent en el segon municipi més poblat de la demarcació de Lleida. Com a cap de comarca té un potent sector comercial i de serveis i, des de l’Ajuntament, ja s’han pres mesures econòmiques per ajudar a aquest sector una vegada s’acabi la crisi sanitària. Ciutat comtal, Balaguer compta també amb una gran riquesa patrimonial amb atractius com l’Església de Santa Maria, Sant Domènec o el Castell Formós.

 

-La Noguera està essent una comarca molt afectada pel que fa a casos de coronavirus. Com està la situació a Balaguer?

Sí, és cert. El que ens va passar és que els primers contagis van arribar d’un autocar que provenia de Benidorm i el virus es va estendre per tota la zona. El problema principal però va ser quan malauradament va entrar en algunes residències de la gent gran, el col·lectiu més fràgil.

-Com ho estan gestionant?

Ara la situació s’està estabilitzant amb el desplaçament de persones afectades a l’Hospital Sociosanitari, que ha permès un esponjament d’aquestes residències per a la gent gran i alhora poder fer una millor gestió de l’aïllament perquè es disposa de més espai als centres sanitaris.

-Precisament la gent gran és un dels col·lectius més afectats. Com els ajuden des de l’Ajuntament i quines mesures han pres?

Als que estan a les residències de la gent gran i a l’Hospital se’ls hi facilita material com bates, màscares i peücs de protecció confeccionats per una immensa xarxa de voluntariat. Pel que fa a les persones grans que estan a casa, els hi gestionem la compra d’aliments i medicaments perquè no hagin de sortir de casa per res, tasca que també es fa gràcies al voluntariat. Per últim, destacar que oferim un servei psicològic per si és necessari, i es fa el seguiment del seu estat mitjançant trucades telefòniques.

-Els veïns de Balaguer han respost com esperaven?

La societat ha respost majoritàriament de forma molt positiva. Malauradament sempre hi ha gent que no pensa en el bé comú i la policia ha hagut de fer molts avisos i fins i tot sancions. Referent a la xarxa de voluntariat que s’ha creat al municipi, està funcionant molt bé. De fet, ens plantegem altres reptes com el de col·laborar amb floristeries i llibreries per apropar el Sant Jordi a tothom, ja que no el podrem celebrar quan cal.

-El comerç i l’hostaleria seran dels sectors més afectats. Com hi faran front?

Per a saber el grau d’afectació d’aquest sector, caldrà esperar primer a veure quina és la duració del confinament i després fer el seguiment de com la gent tornem a agafar la confiança de tornar a sortir i recuperar l’activitat prèvia a la pandèmia. De moment hem ajornat taxes i impostos, i els reduirem en funció dels dos factors anteriors. Principalment la taxa de terrasses, de recollida de residus i de l’aigua. També hem decidit anul·lar la Fira Q (fira del sector econòmic), una de les més importants que es celebren al municipi, ja que com a equip de govern vam creure convenient dedicar com a mínim els recursos que s’hi havia de destinar, així com els màxims esforços per a la reactivació econòmica del teixit productiu.

-De quina manera ha afectat al sector primari?

El sector primari a Balaguer de moment no s’ha vist massa afectat, ja que no és zona fruitera i de moment està podent realitzar les seves tasques. A més, Balaguer ha decidit mantenir el mercat setmanal, amb parades exclusivament d’alimentació, i prenent totes les mesures de protecció que aconsella el Departament de Salut. Això ha permès donar una sortida als productors de proximitat.

-Com valora la col·laboració entre administracions? Està funcionant?

Molt bona, malgrat la dificultat de gestió actual, tant la Generalitat com la Diputació i el Consell Comarcal estan essent uns eficients col·laboradors. A nivell de gestió és una llàstima que l’Estat ho hagi centralitzat tot. Si s’hagués fet una gestió de la crisi des de Catalunya, estic segur que hauria estat molt més eficient.

-Els alcaldes se senten recolzats davant d’aquesta crisi sanitària o troben a faltar més suport?

De suport sempre en cal més, i sobretot tenint en compte les dades de persones afectades. La manca de tests ha provocat moments d’incertesa. La ciutadania reclama informació i no sempre l’hem tinguda fiable i actualitzada. Per altra banda, ens caldria tenir un calendari aproximat del desconfinament, per a poder saber a què atendre’ls. Teatre, concerts, festes populars… tot està a la corda fluixa en funció de l’evolució del confinament. Totes elles s’organitzen amb molta antelació, i ens cal saber les limitacions futures, o almenys, una estimació flexible i raonable.

-Què li fa perdre la son aquests dies?

Sobretot les persones i famílies que han vist que els seus éssers estimats marxaven sense que ni haver-los pogut acompanyar en els darrers moments. Per això ens cal ser molt empàtics amb la gent que ha patit o que encara ho està patint.